Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


FRANQUISME ESQUEMA 2BATX, Esquemas y mapas conceptuales de Historia

Esquema sobre el franquisme 2on de batx

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2017/2018

Subido el 01/04/2018

laia-olive-anguera
laia-olive-anguera 🇪🇸

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història d’Espanya – Nivell de 2n de BAT
Professor: Roderic Ortiz i Gisbert – http://historiata.wordpress.com
EL FRANQUISME (1939-1975)
Índex
Textos
1. 39, 40, 50, 51
2.
3.
3.1. 41, 42, 43
3.2.
3.3. 44, 45
3.4. 46, 47
3.5. 48
3.6. 49, 52
1. Definició i característiques del franquisme
2. Cos legal del règim – “Las Leyes Fund.”
3. Fases polítiques
3.1. Fase “blava” o falangista (1939-1942)
3.2. Final de la segona guerra mundial (1943-1945)
3.3. Aïllament internacional (1945-1950)
3.4. Fi de l’aïllament i reconeixement internacional (1950-1959)
3.5. Tecnocràcia i “desarrollismo” (1959-1969)
3.6. Crisi final del règim (1969-1975)
4. Fases econòmiques
4.1. L’autarquia (1939-1959)
4.2. “El desarrollismo” (1959-1973)
4.3. Crisi econòmica (1973-1975) - Ampliar informació: llibre de text,
temes 15 i 16, pàgs 304-343.
1. Definició i característiques del franquisme
- Definició de franquisme: dictadura personal del general Francisco Franco, amb recolzaments de l’exèrcit,
l’Església catòlica i les classes més conservadores i antidemocràtiques espanyoles, que es va donar a
Espanya entre 1939 i 1975.
- Per què va durar tant de temps?
1. Recolzament de l’exèrcit (la força), l’Esglèsia catòlica (la legitimitat tradicional) i partits polítics
tradicionalistes, conservadors i feixistes (organització i base ideològica).
2. Franco va ser l’àrbitre entre les diferents “famílies” del règim. Ell fou la figura central que aglutinava
les diverses tendències.
3. La por (el terror, la repressió), el cansament de la guerra civil i la ignorància de bona part de la
població espanyola.
- Evolució: basada en el pragmatisme. Fou un règim autoritari que evolucionà des de postures feixistes
totalitàries fins a un cert aperturisme econòmic i social, però sense perdre l’autoritat ni permetre cap
oposició en cap moment.
- Característiques generals:
1. Règim autoritari amb normes estrictes basades en la disciplina militar.
2. Ideologia barrejada entre feixisme i catolicisme: nacionalcatolicisme.
3. Franco, líder absolut, legitimat per l’Església catòlica: “Caudillo de España por la Gracia de Dios”.
4. L’Església a canvi de legitimar el règim controla la moral pública i l’ensenyament.
5. Partit únic: Franco és el Jefe Nacional del Movimiento y Caudillo de España (FET y de las JONS).
6. Estat centralista identificat amb la Castella imperial i dels Reis Catòlics: “Una, Grande, Libre”.
7. Societat submisa.
8. Informació controlada i censurada.
2. Cos legal del règim – “Las Leyes Fundamentales”
- Durant la dictadura de Franco no es promulgà cap constitució. Es promulgaren set (7) Lleis Fonamentals
del règim, que van fer la funció d’un corpus constitucional si bé sense llibertats ni pluralisme polític:
1. Fuero del Trabajo – 1938 –
d’inspiració falangista, sobre matèria laboral (corporativisme).
2. Ley Constitutiva de las Cortes – 1942 –
es crea un fals parlament.
3. Fuero de los Españoles – 1945 –
retòrica de drets i llibertats limitades.
4. Ley del Referéndum – 1945 –
a iniciativa del cap de l’Estat, per a consultar sobre temes importants.
5. Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado – 1947 –
a) Espanya és un regne; b) Franco és cap d’estat vitalici.
6. Ley de Principios del Movimiento Naciona – 1958 –
bases del règim: unitat, religió, exèrcit, família, etc.
7. Ley Orgánica del Estado – 1967 –
explica els fins de l’Estat i separa el cap de l’estat del cap del govern (es farà 1972).
(* 8. Ley para la Reforma Política – 1977 –
mort ja Franco,
va permetre la transició a un règim democràtic
.)
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga FRANQUISME ESQUEMA 2BATX y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia solo en Docsity!

Professor: Roderic Ortiz i Gisbert – http://historiata.wordpress.com

EL FRANQUISME (1939-1975)

Índex Textos

**1. Definició i característiques del franquisme

  1. Cos legal del règim – “Las Leyes Fund.”
  2. Fases polítiques** 3.1. Fase “blava” o falangista (1939-1942) 3.2. Final de la segona guerra mundial (1943-1945) 3.3. Aïllament internacional (1945-1950) 3.4. Fi de l’aïllament i reconeixement internacional (1950-1959) 3.5. Tecnocràcia i “desarrollismo” (1959-1969) 3.6. Crisi final del règim (1969-1975) 4. Fases econòmiques 4.1. L’autarquia (1939-1959) 4.2. “El desarrollismo” (1959-1973) 4.3. Crisi econòmica (1973-1975) - Ampliar informació: llibre de text, temes 15 i 16, pàgs 304-343. 1. Definició i característiques del franquisme
  • Definició de franquisme: dictadura personal del general Francisco Franco, amb recolzaments de l’exèrcit, l’Església catòlica i les classes més conservadores i antidemocràtiques espanyoles, que es va donar a Espanya entre 1939 i 1975.
  • Per què va durar tant de temps?
    1. Recolzament de l’exèrcit (la força), l’Esglèsia catòlica (la legitimitat tradicional) i partits polítics tradicionalistes, conservadors i feixistes (organització i base ideològica).
    2. Franco va ser l’àrbitre entre les diferents “famílies” del règim. Ell fou la figura central que aglutinava les diverses tendències.
    3. La por (el terror, la repressió), el cansament de la guerra civil i la ignorància de bona part de la població espanyola.
  • Evolució: basada en el pragmatisme. Fou un règim autoritari que evolucionà des de postures feixistes totalitàries fins a un cert aperturisme econòmic i social, però sense perdre l’autoritat ni permetre cap oposició en cap moment.
  • Característiques generals:
    1. Règim autoritari amb normes estrictes basades en la disciplina militar.
    2. Ideologia barrejada entre feixisme i catolicisme: nacionalcatolicisme.
    3. Franco, líder absolut, legitimat per l’Església catòlica: “Caudillo de España por la Gracia de Dios”.
    4. L’Església a canvi de legitimar el règim controla la moral pública i l’ensenyament.
    5. Partit únic: Franco és el Jefe Nacional del Movimiento y Caudillo de España (FET y de las JONS).
    6. Estat centralista identificat amb la Castella imperial i dels Reis Catòlics: “Una, Grande, Libre”.
    7. Societat submisa.
    8. Informació controlada i censurada. 2. Cos legal del règim – “Las Leyes Fundamentales”
  • Durant la dictadura de Franco no es promulgà cap constitució. Es promulgaren set (7) Lleis Fonamentals del règim, que van fer la funció d’un corpus constitucional si bé sense llibertats ni pluralisme polític: 1. Fuero del Trabajo – 1938 – d’inspiració falangista, sobre matèria laboral (corporativisme). 2. Ley Constitutiva de las Cortes – 1942 – es crea un fals parlament. 3. Fuero de los Españoles – 1945 – retòrica de drets i llibertats limitades. 4. Ley del Referéndum – 1945 – a iniciativa del cap de l’Estat, per a consultar sobre temes importants. 5. Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado – 1947 – a) Espanya és un regne; b) Franco és cap d’estat vitalici. 6. Ley de Principios del Movimiento Naciona – 1958 – bases del règim: unitat, religió, exèrcit, família, etc. 7. Ley Orgánica del Estado – 1967 – explica els fins de l’Estat i separa el cap de l’estat del cap del govern (es farà 1972). (* 8. Ley para la Reforma Política – 1977 – mort ja Franco, va permetre la transició a un règim democràtic.)

Professor: Roderic Ortiz i Gisbert – http://historiata.wordpress.com

3. Fases polítiques del franquisme

3.1. Fase “blava” o falangista (1939-1942)

  1. Repressió de l’oposició política: “Ley de Responsabilidades Políticas” (1939) per als enemics polítics acusats de “suport a la rebel·lió” (???) des d’octubre de 1934.
  2. Franco es declara neutral en la II Guerra Mundial (1939), després “No bel·ligerant” (1941).
  3. Recolzament a Alemanya i Itàlia. Enviament de la “División Azul” a Rússia (1941-1944).
  4. Política exterior dirigida per Ramón Serrano Súñer, el “cuñadísimo”, feixista.

3.2. Final de la segona guerra mundial (1943-1945)

  • Derrotes alemanyes: tendència del règim cap a la moderació eliminant els aspectes feixistes més evidents. S’aparta a Serrano Súñer del poder. Declaració de neutralitat.
  • En la conferencia de Postdam (Alemanya, agost de 1945) entre EUA, la URSS i Regne Unit s’acorda que els règims feixistes han de ser substituïts per democràcies.

3.3. Aïllament internacional (1945-1950)

    1. L’ONU condemna el règim de Franco per ser “feixista”.
  • Totes les embaixades abandonen Espanya excepte Argentina, Portugal (dictadures) i el Vaticà.
  • Augmenta l’oposició interna: guerrillers (“maquis”), organitzats sobretot pel PCE.
  • Per referéndum s’aprova la Llei de Successió que atorgava el poder vitalici a Franco (1947).
  • Franco accepta educar a Joan Carles de Borbó, fill de don Juan, en Espanya (1948).

3.4. Fi de l’aïllament i reconeixement internacional (1950-1959)

  • Degut a la Guerra Freda entre els EUA i l’URSS, Franco es presenta com aliat contra el comunisme. EUA aconsegueix que l’ONU vote la fi de l’aïllament a Espanya el 1950.
  • EUA i Espanya signen uns tractats militars (1953): instal·lació de bases militars nordamericanes.
  • Nou Corcondat amb el Vaticà (1953)
  • Entrada d’Espanya en l’ONU (1955)
  • Independència de Marroc (1956)
  • Oposició interior: desapareix el maquis però hi han fortes revoltes estudiantils a Madrid el 1956, i vaga d’usuaris dels tramvies a Barcelona, per la pujada dels preus, el 1951 i el 1957.

3.5. Tecnocràcia i “desarrollismo” (1959-1969)

  • Canvis socials: societat industrial i de serveis. Abandó del camp. Més ensenyament.
  • Oposició:
    • Recuperació de l’oposició política. El partit més actiu i nombrós és el PCE.
    • El 1962 es convocà el congrés de Munich (“contubernio” segons els franquistes) amb els opositors antifranquistes (excepte el PCE), per a acordar una solució democràtica a Espanya.
    • Conflictivitat en les universitats.
    • ETA es funda el 1959, i a partir de 1968 inicia la lluita armada.
    • Sindicats: UGT molt reduïda; CNT inexistent; es crea CCOO (pròxima al PCE), que s’infiltraran al Sindicat Vertical franquista.
  • Opcions polítiques franquistes:
      1. Aperturistes: tecnòcrates de l’Opus Dei. “Suavitzar el règim”. S’elimina la censura prèvia. Modernitzar el règim (p.ex. Llei Orgànica de l’Estat, separa cap d’estat i de govern).
      1. Immobilistes: falagistes i militars.
  • Franco tria a Joan Carles de Borbó com a successor el 1969 (Franco dirà: “todo atado y bien atado”)

3.6. Crisi final del règim (1969-1975)

  • Els immobilistes tornen al poder degut a:
    • l’augment de la conflictivitat social (estats d’exepció el 1969 i 1970, Brigada Político-Social i el Tribunal de Orden Público). S’endureixen les condemnes contra els opositors.
    • el “cas Matesa”, un d’escàndol de corrupció que afectà als aperturistes.
  • Crisi final (1973-1975):
    • Crisi del petroli de 1973: crisi econòmica i important inflació.
    • Assassinat de Carrero Blanco (president del govern) per ETA el 1973.
    • Revolució dels Clavells a Portugal, el 25 d’abril de 1974, que acaba a la penúltima dictadura d’Europa Occidental.
    • Empitjorament de la salut de Franco des de 1974.
    • Organització de l’oposició antifranquista que reclament llibertats, amnistia i legalització de partits o Junta Democràtica, liderada pel PCE o Plataforma de Convergència Democràtica, liderada pel PSOE (Congrés de Suresnes del PSOE, el 1973, trien a Felipe González com a Secretari General)
    • Enduriment de les polítiques repressives: execució de terroristes.