1
IMMANUEL KANT (1724-1806)
CONTEXTUALITZACIÓ:
Immanuel Kant (1724-1806) és un dels autors més importants de tots els
temps, de fet, alguns historiadors el consideren com el filòsof més gran de
tota la història del pensament.
Kant va viure durant una època de grans canvis polítics (revolució americana
i francesa) i d’avenços científics. El segle XVIII és el temps del pensament
il·ustrat (“sapere aude”: atreveix-te a pensar), on Kant és un dels símbols.
La corrent il·lustrada fomentava el coneixement i el saber com a via de
progrés cap a una societat més justa i lliure.
En definitiva, Kant és un pensador clau per entendre als pensadors posteriors.
Aquest fragment en concret pertany al seu segon període, el crític, on
desenvolupa les seves tres grans crítiques.
INTRODUCCIÓ:
Inicialment Kant era racionalista, però gracies a les teories de Hume va
començar a qüestionar-s’ho tot des de zero. Es fa dues grans preguntes:
✓ Què puc conèixer? (Teoria del coneixement: És la metafísica una
ciència?)
✓ Què he de fer? (Ètica formal)
Kant va posar pau entre empiristes i racionalistes, gràcies al
desenvolupament de la seva teoria criticista, que agafa idees de les dues
corrents.
TEORIA DEL CONEIXEMENT: El gir copernicà (el subjecte és el centre)
Gir copernicà: Tots els moviments filosòfics anteriors a Kant afirmaven que
el centre del coneixement era l’objecte que es volia conèixer, al voltant del
qual girava el subjecte coneixedor. Kant canvia aquesta visió totalment, ell
afirma que el centre del coneixement ha de ser el propi subjecte, ja que és
ell qui du a terme l’element actiu del procés del coneixement.
