Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


KANT FILOSOFIA 2BATX, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts filosofia 2n Batx de Kant

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 03/10/2020

ines-de-angulo
ines-de-angulo 🇪🇸

4.8

(4)

15 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
IMMANUEL KANT (1724-1806)
CONTEXTUALITZACIÓ:
Immanuel Kant (1724-1806) és un dels autors més importants de tots els
temps, de fet, alguns historiadors el consideren com el filòsof més gran de
tota la història del pensament.
Kant va viure durant una època de grans canvis polítics (revolució americana
i francesa) i d’avenços científics. El segle XVIII és el temps del pensament
il·ustrat (“sapere aude”: atreveix-te a pensar), on Kant és un dels símbols.
La corrent il·lustrada fomentava el coneixement i el saber com a via de
progrés cap a una societat més justa i lliure.
En definitiva, Kant és un pensador clau per entendre als pensadors posteriors.
Aquest fragment en concret pertany al seu segon període, el crític, on
desenvolupa les seves tres grans crítiques.
INTRODUCCIÓ:
Inicialment Kant era racionalista, però gracies a les teories de Hume va
començar a qüestionar-s’ho tot des de zero. Es fa dues grans preguntes:
Què puc conèixer? (Teoria del coneixement: És la metafísica una
ciència?)
Què he de fer? (Ètica formal)
Kant va posar pau entre empiristes i racionalistes, gràcies al
desenvolupament de la seva teoria criticista, que agafa idees de les dues
corrents.
TEORIA DEL CONEIXEMENT: El gir copernicà (el subjecte és el centre)
Gir copernicà: Tots els moviments filosòfics anteriors a Kant afirmaven que
el centre del coneixement era l’objecte que es volia conèixer, al voltant del
qual girava el subjecte coneixedor. Kant canvia aquesta visió totalment, ell
afirma que el centre del coneixement ha de ser el propi subjecte, ja que és
ell qui du a terme l’element actiu del procés del coneixement.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga KANT FILOSOFIA 2BATX y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

IMMANUEL KANT (1724-1806)

CONTEXTUALITZACIÓ:

Immanuel Kant (1724-1806) és un dels autors més importants de tots els temps, de fet, alguns historiadors el consideren com el filòsof més gran de tota la història del pensament. Kant va viure durant una època de grans canvis polítics (revolució americana i francesa) i d’avenços científics. El segle XVIII és el temps del pensament il·ustrat (“sapere aude”: atreveix-te a pensar), on Kant és un dels símbols. La corrent il·lustrada fomentava el coneixement i el saber com a via de progrés cap a una societat més justa i lliure. En definitiva, Kant és un pensador clau per entendre als pensadors posteriors. Aquest fragment en concret pertany al seu segon període, el crític , on desenvolupa les seves tres grans crítiques. INTRODUCCIÓ: Inicialment Kant era racionalista, però gracies a les teories de Hume va començar a qüestionar-s’ho tot des de zero. Es fa dues grans preguntes: ✓ Què puc conèixer? (Teoria del coneixement: És la metafísica una ciència?) ✓ Què he de fer? (Ètica formal) Kant va posar pau entre empiristes i racionalistes, gràcies al desenvolupament de la seva teoria criticista, que agafa idees de les dues corrents. TEORIA DEL CONEIXEMENT: El gir copernicà (el subjecte és el centre) Gir copernicà: Tots els moviments filosòfics anteriors a Kant afirmaven que el centre del coneixement era l’objecte que es volia conèixer, al voltant del qual girava el subjecte coneixedor. Kant canvia aquesta visió totalment, ell afirma que el centre del coneixement ha de ser el propi subjecte, ja que és ell qui du a terme l’element actiu del procés del coneixement.

SINTÈSI ENTRE RACIONALISME I EMPIRISME

Kant fa una síntesi entre racionalisme i empirisme:

  • Racionalisme: coneixement a priori, idees innates = Enteniment, raó.
  • Empirisme: coneixement a posteriori = Sensibilitat, sentits. Kant afirma que hi ha conceptes que no neixen de l’experiència (idees innates, racionalisme), però al mateix temps, aquests conceptes només es podran aplicar en l’àmbit de l’experiència. Aquestes idees innates que tens només les podràs fer servir quan hagis tingut experiència amb el món sensible Per tant, per Kant hi haurà tres facultats del coneixement: sensibilitat, enteniment i raó.
  1. Estètica transcendental: Sensibilitat, experiència. Estudia els factors sensibles del coneixement: l’espai i el temps en el que el subjecte es troba.
  2. Analítica transcendental: Enteniment, raó. L’enteniment és el que unifica totes les dades sense sentit que rebem de la sensibilitat o coneixement empíric per arribar al coneixement. Així doncs, la sensibilitat serveix per rebre dades i l’enteniment per extreure conclusions i, per tant, el coneixement d’aquestes. ÈTICA KANTIANA Les ètiques proposades anteriorment a Kant (Aristòtel·les, Epicur...), eren ètiques materials, tenien una finalitat, buscaven el benefici propi i lliurar-se d’un càstig.
  • Kant proposa una ètica formal: una ètica innata, que provingui de la raó, universal (igual per tots) i necessària per a tots els èssers humans. Aquesta ètica no pot ser hipotètica, sinó categòrica (que no hi hagi cap factor que forci als individus a complir-la, l’han de complir perquè simplement creuen que és el correcte). Aquesta ètica ha d’estar basada en el deure.

COMPARACIÓ DE KANT AMB HOBBES, LOCKE I ROUSSEAU

HOBBES LOCKE ROUSSEAU KANT

L’estat de natura “Homo hominis lupus” (“l’home és el llop de l’home”) Situació de guerra: caos, tots contra tots, l’home és egoista. Situació de llibertat, però ningú podria garantir el compliment dels drets de la vida o la propietat privada, seria la llei del més fort. Hi hauria un conflicte entre individualitats. L’home és bo per naturalesa, és el concepte de la propietat privada el que trenca la pau en l’estat de natura. La propietat privada és l’origen de totes les desigualtats. Llibertat salvatge: cadascú actuaria segons el benestar propi. No dona garanties del compliment dels drets naturals La societat civil Estat absolutista: tots els individus d’una societat han de cedir els seus drets a un monarca totpoderós que concentri tots els poders i garanteixi l’ordre. Democràcia: Per garantir el compliment dels drets naturals es fa un pacte social i es crea una societat civil amb unes lleis i una separació de poders. Democràcia: La societat civil ha de garantir la llibertat de tots els ciutadans i tots han d’estar d’acord amb les lleis establertes. Democràcia: La societat civil és un deure moral. La societat s’ha de regir per la raó i el bé comú. L’ètica -^ S’ha d’actuar respectant els drets naturals dels altres.

  • La propietat privada com a expressió de llibertat No hi ha prou amb actuar d’acord amb les lleis, has de seguir-les perquè creus que és el correcte, no per lliurar-te d’un càstig