¡Descarga Franquisme i transició y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
EL FRANQUISME
El podem divide entre dues etapes, la primera part del franquisme (1939 - 1960) i la segona part del franquisme (1961 - 1975), seguidament hi haurà l’explicació de la primera etapa.
PRIMERA ETAPA
1. INTRODUCCIÓ AL FRANQUISME El franquisme neix després de la victòria del bàndol insurrecte a la Guerra Civil (1936-1939) El general Francisco Franco estableix una dictadura personalista, autoritaria, repressiva, anticomunista i ultracatòlica. El règim perdura fins a la seva mort el 1975, però aquesta primera etapa (1939-1959) és coneguda com la postguerra , amb les característiques més dures del règim.
2. CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES DEL RÈGIM FRANQUISTA
Totalitarisme: concentració de tot el poder en Franco, que es converteix en cap d’Estat i cap de govern. Ell es feia anomenar caudillo. Definició RAE: Doctrines i règims polítics, desenvolupats durant el segle XX, en què l'Estat concentra els poders en un partit únic i control a coactivament les relacions socials sota una sola ideologia oficial.
Supressió de la democràcia i les llibertats:
- S’anul·la la Constitució republicana (La Constitució del 1931).
- S’il·legalitzen els partits polítics, sindicats, premsa lliure i qualsevol forma d’oposició.
Només existeix FET (falange española tradicionalista ) y de las JONS (juntas ofensivas nacional-sindicalistas), el partit únic del règim (fusions de falangistes i carlins).
Nacionalcatolicisme: L'església catòlica esdevé pilar ideològic i social del franquisme. Controla l’educació, la moral pública i la vida quotidiana.
Militarització de l’Estat: Molts càrrecs públics són ocupats per militars. Es glorifica l’exèrcit i la figura del “Caudillo”.
La centralització de l’Estat de caràcter unitari. Es perden molts idiomes, cultures i festes tradicionals. El partit únic FET (falange española tradicionalista) y de las JONS (juntas ofensivas nacional-sindicalistas) van crear 4 institucions per adoctrinar a la població:
- Frente juventudes (per adoctrinar als joves)
- Sección femenina (per adoctrinar als dones)
- Sindicato Español Universitario (per adoctrinar als estudiants)
- Central Nacional Sindicalista (per adoctrinar als treballadors)
2.1. QUI DÓNA SUPORT AL RÈGIM? QUI ESTAVA EN CONTRA? Les classes altes estaven a favor del règim: grans propietaris, empresaris , banquers, propietaris, agrícoles…
Les classes populars estaven en contra ja que van ser objecte de repressió brutal i de la misèria de la postguerra.
- Grups polítics i grups influents que donen suport al règim 1. CEDA: confederación de derechas autònomes. 2. Polítics de la Lliga Catalana. 3. Republicans conservadors. 4. Monàrquics d’Alfons XIII i carlins 5. Església catòlica 6. Opus Dei **1.
- LA REPRESSIÓ DE POSTGUERRA (1939 - 1945)** - Molt violenta i sistemàtica:
- Es calcula que hi va haver més de 100.000 afusellaments, especialment durant els primer anys. Els càstigs eren molt durs, no només per exterminar a l'oposició, sinó per donar exemple.
- Afusellaments, tortures i empresonaments eren el pa de cada dia.
- Apareixen camps de concentració i exili massiu (prop de 500.00 persones)
- S'instaura un clima de por i silenci que durarà décadas. - Depuració administrativa i educativa: Funcionaris, mestres, professors i militars sospitosos de ser republicans son expulsats o castiga t s.
5. L’AÏLLAMENT INTERNACIONAL (1945 - 1950)
- Després de la Segona Guerra Mundial , el franquisme és vist com un règim feixista i aliat de Hitler i Mussolini. - Expulsió d’Espanya de la comunitat internacional: El règim queda aïllat: no entra l’ONU (fins 1955). No rep ajuda econòmica com altres països europeus del pla Marshall. Es retira el cos diplomatic d’alguns països. Aquest aïllament reforça el control intern i el discurs propagandístic: Franco es presenta com el salvador d’Espanya contra el comunisme.
- A partir del 1945 el franquisme es presenta com un règim catòlic, conservador i anticomunista per fer un rentat d’imatge de cara a la mirada internacional.
- Això implica que s’allunyi de la falange i de la seva simbologia, per exemple es prohibeixen la salutació feixista.
- A partir del 1947 i amb l’aparició de la guerra Freda, el franquisme queda en segon pla i es prefereix a un aliat contra l’URSS que es un país democràtic. D’aquesta manera es va acceptant a poc a poc.
6. REESTRUCTURACIÓ INSTITUCIONAL DEL RÈGIM
Es creen les primeres lleis fonamentals del règim: durant el franquisme es van realitzar 8 lleis que es van considerar las “Leyes fundamentales del franquismo.
● Fuera del trabajo (1938): Base del sindicalisme vertical i del treball com a deure patriotic. Regulava la vida laboral i econòmica. Tot i reconèixer la iniciativa privada sempre quedarà en segon pla darrere de l’Estat. Assenten les bases de la seguretat social. ● Ley de cortes (1942): Franco crea unes Corts no democràtiques i totalment controlades. Va servir per crear unes Corts on els diputats (procuradors) poden fer lleis. ● Fuero de los Españoles (1945): Carta de drets i deures amb validesa limitada, només dins dels paràmetres del franquisme.
Es construeix un Estat corporatiu, inspirat en els models feixistes. És a dir, el feixisme promou que la gent no treball i per si mateix o per causes socials sinó pel bé de la pàtria. Els treballadors i empresaris s’organitzen en corporacions (on també participaven feixistes polítics que vigilaven que els acords beneficiïn a l’estat).
7. CANVI D’ESTRATÈGIA: EL GIR DE 1951-
La situació econòmica i aïllament son insostenibles cal canvi: Franco introdueix tecnocrates (1957): Forma de govern compost per funcionaris
Que faran aquest gent: ● Acords amb els EUA (1953): bases militars nord-americanes a canvi d’ajuda econòmica (estem en guerra freda). ● Concordat amb el Vaticà (1953): reconeixement oficial de l'Església Catòlica i reforç del nacionalcatolicisme. ● Amb el reconeixement de EUA a poc a poc el franquisme és acceptat per la resta de països. ● Espanya entra a l’ONU el 1955. ● Comença una certa recuperació econòmica, però encara molt lluny de l’establitat. Aquesta s'aconsegueix més endavant (amb el Pla d'estabilització de 1959). ● El canvi d’estrategia es va produir a causa de l’inicis de les primeres protestes.
8. L’OPOSICIÓ ANTIFRANQUISTA
● Exiliats polítics o culturals: artistes, professors, científics i intel·lectuals viuen a França, Micev o l’Argentina. Molts col·laboren la reconstrucció democràtica des de fora. ● Els maquis: guerrillers armats antifranquistes actius sobretot durant els anys
- Intent d’invasió per la Vall d’Aran (1944), fracassat. ● Moviments clandestins: els partits d'esquerres i els sindicats comencen a reorganitzar-se en la clandestinitat, especialment PSUC i UGT.
- El 1959 fan el PLA DE ESTABILITZACIÓ L’objectiu principal era el fi de l’autarquia com ho fan: 1. Devaluació de la pesseta. Així els productes espanyols exportats serien més competitius, és a dir, més econòmics. Espanya era el temu o el shein del moment. 2. Eliminació progressiva de l’intervencionisme. És a dir, lliberen d’aranzels les importacions. 3. Obertura a les inversions estrangeres. 4. Lluita contra la inflació i reducció de la despesa pública 3. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (1960-1975) “És durant aquests anys que Espanya experimenta una transformació profunda: es converteix en un país industrialitzat i amb una classe mitjana cada cop més nombrosa”. Factors del creixement: 1. Inversions estrangeres (gràcies a la mà d'obra barata o estabilitat del règim). La industrialització va provocar la migració de milers i milers de persones a les ciutat creant el que s’anomenarà el chabolismo. 2. Turisme internacional: una nova font d’ingressos clau. El cas de Benidorm …. Bikinis, llibertinatge i Franco. 3. Emigració: milions d’espanyols marxen a Europa i envien remeses de diners. 4. Plans de Desenvolupament (1964-1971): inspirats en la planificació francesa. a) El primer pla buscaven la industrialització del país, sobretot siderúrgic i químic (cas de Tarragona) i millores en les infraestructures. b) El segon pla va consolidar el primer i va invertir en educació i van intentar reduir les desigualtats territorials. c) El tercer pla es va centrar en la millora de vida de la ciutadania (habitatge, educació i salut)
Conseqüències econòmiques:
- Creixement del PIB sostingut.
- Augment del consum, de la producció industrial i de la urbanització.
- Millores en el transport, telecomunicacions i serveis.
- Aparició de grans empreses públiques i privades (SEAT, ENDESA, RENFE ...).
4. TRANSFORMACIONS SOCIALS
"Aquest creixement econòmic no només canvia les xifres, també canvia les vides de les persones."
- Rururbanització: èxode del camp a la ciutat.
- Naixement de la classe mitjana, a causa del naixement dels assalariats dels sectors secundaris i sector terciari. Per primer cop hi ha més obrers que pagesos. La qualitat de vida i la renda per capita va millor considerablement a mesura que milloraven els sous.
- Incorporació de la dona al mercat laboral (encara molt limitada). Suposa un canvi de roll en el paper de la dona. Comença l’estil de vida que posteriorment serà nomenat com el de les superdones ( treball fora de casa i a casa)
- Accés a béns de consum (electrodomèstics, cotxe, televisió ... ). És a dir, comença la societat de consum que coneixem avui en dia.
- Increment del nivell de vida i del consum cultural.
- Educació i sanitat milloren, tot i que de manera desigual i limitada.A poc a poc, es va garantir l’escolarització bàsica a tothom, inclús a les dones sobretot a partir del 1970.
- Creixement de la població. els baby boom “boomers” Va créixer tan la població perquè va baixar sobretot la mortalitat infantil.
5. CANVIS POLÍTICS I PERSISTÈNCIA DE LA REPRESSIÓ
"Malgrat el creixement econòmic, el règim franquista manté un fort control polític."
- No hi ha llibertats democràtiques. El Vicepresident de Franco era Carrero Blanco i a finals dels anys 60 comença a agafar protagonisme. L’objectiu de Carrero Blanco era adaptar el creixement econòmic i el canvi social perquè pogues seguir l’autoritarisme del franquisme. Volien manipular la població per fer veure que sense el règim franquista no hauria arribat el benestar social.
- Repressió del moviment obrer, estudiantil i nacionalista.
- OPUS DEI domina l’economia, però no té una postura política liberalizadora.
- Hi ha alguns canvis en les lleis per modernitzar les institucions:
- Ley de Prensa de 1966 (Llei Fraga): lleugera obertura, però amb censura encoberta.
- Llei de Successió 1969: Carles de Borbó serà el successor de Franco.
- FALTA INFO
- Atur, inflació, endeutament.
- Carrero Blanco, la mà dreta de Franco, va ser nomenat president del govern al
- El seu objectiu principal era asegurar el franquisme després de Franco. Carrero Blanco va ser assassinat en un atemptat d’ETA a Madrid. La mort de Carrero blanco va suposar un daltabaix per als franquistes que governaven. Les tensions entre els seguidors del règim i els aperturistes També va suposar un increment de les mobilitzacions obreres, estudiantils i veïnals. La situació estava molt molt tensa i cada cop s’intensifiquen els conflictes (apareixen mes grups armats). La repressió i els assassinats també augmenten per part de l’Estat.
- Mort de Carrero Blanco (1973) en atemptat d’ETA → desequilibri polític.
- Franco, molt malalt, deixa pas a Joan Carles de Borbó com a successor.
8. CONCLUSIÓ
El franquisme aconsegueix un desenvolupament econòmic espectacular, però sense llibertats polítiques. Aquesta contradicció serà clau en la crisi final del règim i en la Transició democràtic.
