¡Descarga Transicio democratica y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
LA TRANSICIÓ POLÍTICA: Els primers anys cap a la
democràcia 1975 – 1978
A. Factors que van incidir en l’inici de la transició
B. La Coronació de Joan Carles I i el continuisme
El príncep successor, amb el nom de Juan Carlos I , fou coronat Rei
d’Espanya davant les Corts franquistes el 22 de novembre de
Dies després el Rei presidia els funerals d’Estats de Francisco
Franco al Valle de los Caídos , i confirmava en el seu càrrec de
Cap del Govern a Carlos Arias Navarro , i la línia continuista que
pretenien els sectors mes immobilistes del règim.
La societat i l’economia espanyola s’havien apropat a la prosperitat europea. La democratització era una condició prèvia per a l’ingrés a la CEE. Paper de Joan Carles I, que comptava amb l’adhesió total de l’Exèrcit.
INICI DE LA
TRANSICIÓ A
LA
DEMOCRÀCIA
Suport de l’Església Catòlica al procés democratitzador. Consens entre l’oposició moderada i els sectors aperturistes del franquisme, sota la premissa d’immunitat, transició “tranquil·la” i exclusió dels comunistes.
C. El govern d’Arias Navarro (desembre de 1975 – juliol de 1976)
→ El Govern d’Arias s’oposà a la liberalització i intenta mantenir
l’estatus autoritari i l’immobilisme del règim.
→ L’oposició, i la major part de la població espanyola i els
sectors més importants del capital van exigir una amnistia
política, la legalització de partits i sindicats, el
desmantellament del Movimiento Nacional i de la CNS , i la
convocatòria d’eleccions lliures i plurals.
→ 1976 – Gran manifestació unitària a Barcelona a favor de
l’amnistia (sota el crit “Llibertat, Amnistia i Estatut
d’Autonomia”). Es va crear a Catalunya el Consell de Forces
Democràtiques, i al conjunt de l’Estat la Coordinadora
Democràtica o “ Plantajunta ”.
→ Finalment, l’1 de juliol de 1976 el Rei Joan Carles va destituir a
Arias Navarro i nomena a un jove i desconegut Adolfo Suárez
nou Cap de Govern amb l’encàrrec d’iniciar un procés de
democratització de l’Estat i de diàleg amb les forces de
l’oposició.
El Govern d’Adolfo Suarez i les primeres eleccions democràtiques
Els inicis de la transició: la Llei de Reforma Política
Adolfo Suárez, que provenia dels sectors més moderats del franquisme, va iniciar el procés de transició a la democràcia, amb el suport total del Rei (i per tant, de l’Exèrcit) → El desembre de 1976 s’aprovà en un referèndum la Llei del Projecte de Reforma Política , que donava inici al procés. Un mes abans aquest Projecte havia estat votat a les darreres Corts franquistes, que acceptaven la seva dissolució i la del Movimiento Nacional a canvi d’immunitat.
Les primeres eleccions democràtiques: el juny del 1977 .....
El juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions a Corts democràtiques des de la Segona República. Prèviament, hi ha un procés de legalització dels partits polítics: → Suárez fundà la UCD (Unión de Centro Democrático) que agrupava els sectors més moderats del franquisme. → Manuel Fraga va formar l’ AP (Alianza Popular), que agrupava la dreta espanyola i els sectors provinents de l’antic Movimiento Nacional. → Felipe González i Alfonso Guerra encapçalaven el PSOE. → La difícil legalització del PCE (abril de 1977) permet l’entrada dels comunistes en el Parlament. Les eleccions foren guanyades en el conjunt d’Espanya per la UCD. A Catalunya, la victòria electoral va correspondre als PSC-PSOE.
La Constitució Espanyola de 1978 .....
→ Una Comissió del nou Parlament fou l’encarregat de redactar un text constitucional, consensuat per la majoria dels partits polítics, i aprovat per referèndum el 6 de desembre de 1978. → La nova Constitució definia Espanya com un Estat de dret, democràtic i plural, i garantia els drets fonamentals dels ciutadans i la separació entre Església i Estat. → La Constitució obria la porta a la descentralització de l’Estat amb les autonomies basca, gallega i catalana, i encetant el procés d’autonomia de la resta de comunitats de l’Estat.
Les eleccions generals de 1979 .....
→ Aprovada la Constitució, calia votar un nou Parlament i un nou Govern. A les eleccions de 1979 es produeix una nova victòria de la UCD, seguida pel PSOE, el PCE i l’AP de Fraga. A Catalunya els resultats foren favorables al PSC. → El Parlament aprova el 1981 la Llei del Divorci.
Les eleccions municipals de 1979 .....
→ L’abril de 1979 hi ha les primeres eleccions democràtiques als Ajuntaments. Es produeix un triomf general de les esquerres a les capitals més importants. A Catalunya la victòria és per al Pacte de Progrés (PSC, PSUC, ERC i CiU)
L’octubre de 1982, el govern de l’UCD presidit per Leopoldo Calvo Sotelo havia convocat unes noves eleccions generals al Parlament d’Espanya. → El PSOE va obtenir una àmplia victòria electoral, amb més del 46 % dels vots i la seva campanya “ Por el cambio ”. La UCD pràcticament desapareixia del mapa polític. → La segona posició la va obtenir Coalición Democrática , liderada per l’ Alianza Popular de Fraga Iribarne, que obtingué més del 26% dels vots. → A Catalunya, també la victòria fou pel PSC, mentre el PSUC i la UCD tenien un fort desgavell electoral. Dies després, Felipe González era investit com a Cap del Govern, amb un gabinet format sobretot per l’ala moderada del Partit Socialista.
’obra de govern del primer mandat socialista (1982 –
Política antiterrorista Èxits policials en la lluita contra ETA i acords de lluita antiterrorista amb França Inici de les polítiques de reinserció amb els refugiats bascos Aparició de la “guerra bruta” contra ETA: els GAL Política autonòmica Aprovació dels Estatuts d’autonomia pendents, i victòria socialista a les comunitats creades per l’article 143 de la Constitució (1983) Victòria de CiU a Catalunya i del PNB a Euskadi (1984), on el mes de desembre del 84 el lehendakari Karlos Garaikoetxea dimiteix i és substituït per José Antonio Ardanza. Victòria de CD (AP) a les eleccions gallegues de 1985. Política social Llei de despenalització parcial de l’avortament (1985) Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) (1985). L L’època de Felipe González. El PSOE al poder. (1982 – 1996)
Política militar i internacional Procés de modernització i professionalització de l’Exèrcit, que aconsegueix eliminar l’amenaça colpista. Referèndum per a la permanència i plena integració d’Espanya a l’OTAN (hi havia ingressat el 1982). La victòria a favor fou molt ajustada (el 51% dels vots). Política econòmica Reconversió industrial, política de contenció salarial, incentivació de les inversions productives i lluita contra la inflació. Es va prioritzar en general les accions per sanejar l’economia espanyola. Especial ressò de l’expropiació del hòlding RUMASA (1983) propietat de l’industrial Ruiz Mateos. Va continuar l’augment en el nombre d’aturats, que l’any 1984 superà el 22 % de la població activa. EL JUNY DE 1986 es signà el Tractat per a l’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
a segona legislatura socialista (1986 – 1989)
El PSOE va tornar a guanyar amb majoria absoluta les eleccions del juny de 1986, amb un 44 % dels vots. Els socialistes van revalidar el seu domini electoral en les següents eleccions autonòmiques andaluses (1986), a les municipals i autonòmiques de 1987, i a les europees de
Mentre, a Euskadi el PNB va tornar a guanyar les eleccions autonòmiques de 1986, però va haver de formar govern de coalició amb el PSE-PSOE. A Catalunya , CiU va guanyar per tercer cop les eleccions autonòmiques el 1988, amb majoria absoluta. Política antiterrorista. S’inicià una etapa d’estreta col·laboració amb França, que començà a extraditar terroristes d’ETA refugiats al país cap a Espanya. 1897 – 14 grups del Parlament espanyol, entre ells tots els partits principals, signaren el Pacte Antiterrorista. El 1989 s’iniciaren converses entre el Govern i ETA a Alger, que acabaren fracassant.
L
