Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Funcionament del animals, Apuntes de Biología

Asignatura: Biologia, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 27/06/2017

miriam_teruel
miriam_teruel 🇪🇸

3.3

(12)

10 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2.3.1 FUNCIONAMENT
DELS ANIMALS
Introducció:
Organismes unicel·lulars: dependència del medi extern
Organismes pluricel·lulars: Homeòstasi: independència del medi
extern, adquireixen líquids interns propietats més constants que líquids
externs, les cèl·lules que estan en contacte amb líquid intern no han
d’invertir tanta energia en adaptació, això fa que es puguin especialitzar i
ixí augmentar la complexitat.
Homeòstasi: conjunt de processos pels quals es poden mantenir més o menys
constants el paràmetres del medi intern (O2, CO2, Pressió, etc)
La constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau
evolució:
Organismes més primitius: menys homeòstasi, menys paràmetres
constants, medi extern afecta molt
Organismes més evolucionats: més homeòstasi, més paràmetres es
mantenen constants, medi extern afecta poc
Gairebé tots els òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a
homeòstasi. Alguns exemples són:
1. Regulació de la temperatura en poiquiloterms per
hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat muscular, greix/
plomes/pels
2. Regulació del CO2 intern per sang i sistema respiratori
3. Regulació de la glucosa per fetge i pàncrees
4. Regulació del balanç d’aigua i ions (Na, K, PO4...) per
ronyó, suor i respiració (mamífers) o brànquies (peixos)
5. Regulació de la pressió arterial per vasos sanguinis
Alguns exemples de la regulació de la temperatura corporal són:
Animals endoterms i ectoterms
El refredament per evaporació, a través de la suor i el panteig
Les adaptacions circulatòries
La hibernació per consevar temperatura
És el primer peix endotèrmic que es coneix,
controla la termoregulació pel moviment de les aletes,
manté una temperatura corporal major (5ºC) que
l’aigua del mar circundant. Ho fa gràcies a què “aleteja”
sovint així escalfa el seu cos, accelera el seu
metabolisme, neda més ràpid del que hom pensava i
pot ser un bon depredador.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funcionament del animals y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA 2.3.1 FUNCIONAMENT

DELS ANIMALS

Introducció:

  • Organismes unicel·lulars: dependència del medi extern
  • Organismes pluricel·lulars: Homeòstasi: independència del medi extern, adquireixen líquids interns propietats més constants que líquids externs, les cèl·lules que estan en contacte amb líquid intern no han d’invertir tanta energia en adaptació, això fa que es puguin especialitzar i ixí augmentar la complexitat. Homeòstasi: conjunt de processos pels quals es poden mantenir més o menys constants el paràmetres del medi intern (O2, CO2, Pressió, etc)

La constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau evolució:

  • Organismes més primitius: menys homeòstasi, menys paràmetres constants, medi extern afecta molt
  • Organismes més evolucionats: més homeòstasi, més paràmetres es mantenen constants, medi extern afecta poc

Gairebé tots els òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a homeòstasi. Alguns exemples són:

  1. Regulació de la temperatura en poiquiloterms per hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat muscular, greix/ plomes/pels
  2. Regulació del CO2 intern per sang i sistema respiratori
  3. Regulació de la glucosa per fetge i pàncrees
  4. Regulació del balanç d’aigua i ions (Na, K, PO4...) per ronyó, suor i respiració (mamífers) o brànquies (peixos)
  5. Regulació de la pressió arterial per vasos sanguinis

Alguns exemples de la regulació de la temperatura corporal són:

  • Animals endoterms i ectoterms
  • El refredament per evaporació, a través de la suor i el panteig
  • Les adaptacions circulatòries
  • La hibernació per consevar temperatura

És el primer peix endotèrmic que es coneix, controla la termoregulació pel moviment de les aletes, manté una temperatura corporal major (5ºC) que l’aigua del mar circundant. Ho fa gràcies a què “aleteja” sovint així escalfa el seu cos, accelera el seu metabolisme, neda més ràpid del que hom pensava i pot ser un bon depredador.

Per tal de mantenir l’homeòstasi, els principals sistemes reguladors dels animals són el sistema nerviós i el sistema endocrí. El sistema nerviós proporciona una resposta ràpida, mentre que el sistema endocrí en proporciona una de lenta.

Sistema nerviós: l’impuls nerviós

FAQs Per compendre l’impuls nerviós o potencial d’acció, hem d’examinar la fisiologia de la membrana, en particular, les característiques elèctriques d’aquesta: mantenir un potencial de membrana que s’origina per la distribució iònica o ambdós costats de la membrana Aquesta distribució elèctrica ve determinada per tres factors:

  1. Força elèctrica: Atracció de partícules amb càrregues oposades i repulsió de partícules amb càrregues del mateix signe: capacitància i potencial elèctric
  2. Gradient químic: Gradient de concentració dels ions
  3. Propietats de la membrana lipídica: Transport passiu (permeabilitat de la membrana diferents tipus d’ions) i transport actiu

Força elèctrica: capacitància i potencial elèctric

L’exterior de la cèl·lula està carregat positivament (part catiònica), mentre que la part interna està carregada negativament (part aniònica). El potassi, al ser un catió, de manera natural està en més concentració a dins

Conductància: Facilitat de pas del corrent elèctric

Gradient químic: És el sentit en que ha d’anar una substància quimica pr homogeneitzar la concentració entre l’interior de la cèl·lula i l’exterior. L’exemple més habitual d’aquest gradient químic es la diferencia entre les cocnetnracions de sodi i de postassi a dins i fora de la cèl·lula (una major concentració de potassi a l’interior i una major concentració de sodi a l’exterior).

  • Això fa obrir canals de Na+ addicionals (canals dependents de voltatge) i provoca així una ona de despolarització que recorre tota la cèl·lula (axó).

Restabliment del potencial d’equilibri

Per reestablir el potencial d’equilibri s’utilitza el transport actiu a traves de la membrana. LEs bombes de sodi-potassi reestableixen les concentracions habituals a dins i a fora de la cèl·lula mitjançant el consum d’ATP. Es calcula que aproximadament ⅔ parts de l’energia consumida per un individu va destinada a aquesta funció.

TETRADOTOXINA (TTX)

La tetradoxina o tetradotoxina és una substància verinosa produida pel puffer fish (peix globus). Provoca el bloqueig dels ja mencionats canals de sodi, impedint així l’èxit de l’impuls nervios. Fins i tot en petites dosis pot provocar la mort de l’individu.

S’estan estudiant els efectes positius que té aquesta substància en concentracions molt baixes com a substitut de la morfina com a bloquejador del dolor. Aquest és un efecte directe del bloqueig dels canals de potassi i l’impediment de l’impuls.

SINAPSI

  • És el pas d’un impuls nerviós (potencial d’acció) d’una neurona a una altra o bé de neurona a fibra muscular
  • Té lloc per contigüitat (proximitat entre membranes, com va veure Ramón y Cajal)
  • Sinapsis pot tenir lloc per mitjans químics (sinapsi química) o elèctrics (sinapsi elèctrica)

Sinapsi elèctrica

  • En invertebrats i vertebrats inferiors (però també en alguns llocs del cervell dels mamífers i alguns peixos)
  • S’estableix entre 2 neurones que es toquen: les seves membranes es posen en contacte per

un sistema de canals (“gap junction channels”).

  • Avantatge: rapidesa i sincronització d’estímuls (peixos “elèctrics”)

Sinapsi química

  • Majoritària en mamífers
  • Les dos neurones no es toquen: espai sinàptic o fenedura sinàptica
  • Neurotransmissors a neurona pre-sinàptica dins vesícules
  • L’arribada del potencial d’acció provoca el buidatge dels neurotransmissors a l’interior de l’espai sinàptic
  • La unió dels neurotransmissors al seu receptor de la neurona postsinàptica provocarà canvis de potencial de membrana per obertura dels canals de NA+ i K+, que poden ser excitadors (despolarització: potencial acció) o inhibidors (tornen neurona al seu potencial de repòs)
  • L’impuls nerviós es tramet a considerable distància sense que disminueixi la intensitat a través de l’axó

Els neurotransmisors més importants són dopamina, norepinefrina, acetilcolina, i GABA (àcid gamma aminobutyric)

Quasi totes les medecines i drogues afecten a la sinapsi algun dels components del sistema nerviós (central, somàtic i autònom)

  • Cafeïna (xocolata, cafè) & teofilina: activen alliberament de noradrenalina: estimulants/excitadors
  • Medicaments antidepressius: inhibeixen absorció de noradrenalina: inhibidors/relaxadors
  • Alcohol & marihuana: activen receptors GABA en el sistema d’ activació reticular (RAS) a l’encèfal: inhibeixen RAS: tranquilizants/ sedatius
  • Cocaïna: atura l’eliminació de dopamina de la sinapsis, dopamina s’acumula i produeix amlificació senyal a la neurona receptora
  • Verí curare (serps): bloqueja els receptor d’un neurotransmissor al sistema nerviós somàtic: relaxen el muscle esquelètic.

La major part de les cèl·lules del sistema nerviós (90% aprox) són cèl·lules especialitzades en recobriment, protecció i nutrició de les neurones. Un