TEMA 2.3.1 FUNCIONAMENT
DELS ANIMALS
Introducció:
•Organismes unicel·lulars: dependència del medi extern
•Organismes pluricel·lulars: Homeòstasi: independència del medi
extern, adquireixen líquids interns propietats més constants que líquids
externs, les cèl·lules que estan en contacte amb líquid intern no han
d’invertir tanta energia en adaptació, això fa que es puguin especialitzar i
ixí augmentar la complexitat.
Homeòstasi: conjunt de processos pels quals es poden mantenir més o menys
constants el paràmetres del medi intern (O2, CO2, Pressió, etc)
La constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau
evolució:
•Organismes més primitius: menys homeòstasi, menys paràmetres
constants, medi extern afecta molt
•Organismes més evolucionats: més homeòstasi, més paràmetres es
mantenen constants, medi extern afecta poc
Gairebé tots els òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a
homeòstasi. Alguns exemples són:
1. Regulació de la temperatura en poiquiloterms per
hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat muscular, greix/
plomes/pels
2. Regulació del CO2 intern per sang i sistema respiratori
3. Regulació de la glucosa per fetge i pàncrees
4. Regulació del balanç d’aigua i ions (Na, K, PO4...) per
ronyó, suor i respiració (mamífers) o brànquies (peixos)
5. Regulació de la pressió arterial per vasos sanguinis
Alguns exemples de la regulació de la temperatura corporal són:
•Animals endoterms i ectoterms
•El refredament per evaporació, a través de la suor i el panteig
•Les adaptacions circulatòries
•La hibernació per consevar temperatura
És el primer peix endotèrmic que es coneix,
controla la termoregulació pel moviment de les aletes,
manté una temperatura corporal major (5ºC) que
l’aigua del mar circundant. Ho fa gràcies a què “aleteja”
sovint així escalfa el seu cos, accelera el seu
metabolisme, neda més ràpid del que hom pensava i
pot ser un bon depredador.
