Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Funciones Cognitivas: Percepción, Atención y Memoria - Prof. Simó, Apuntes de Ciencias Psicosociales

Una introducción a las funciones cognitivas, enfatizando la percepción, la atención y la memoria. Se abordan los sistemas sensoriales, la percepción visual, auditiva, gustativa y olfativa, así como el procesamiento de información. Se incluyen conceptos relacionados con la atención selectiva, la memoria sensorial, a corto y largo plazo, y la integración de la información.

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 21/12/2023

carla-martinez-lozano-1
carla-martinez-lozano-1 🇪🇸

1 documento

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FU NC IONS CO GN ITIVES
Les habilitats cognitives, també anomenades funcions cognitives, habilitats cognoscitives o capacitats cognitives, són
habilitats basades en el cervell necessàries per a l’adquisició de coneixement, la manipulació d’informació i el raonament.
Tenen més a veure amb els mecanismes de com les persones aprenen, recorden, resolen problemes i presten atenció, en
comptes dels coneixements reals.
Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les funcions cognitives bàsiques, és a dir, l’atenció, la memòria i la percepció; i les
funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el funcionament executiu, funcions que tot seguit,
s’examinaran amb més deteniment. Ho dividim en dos grans grups, són:
- Funcions cognitives bàsiques
Percepció
Atenció
Memòria
- Funcions cognitives bàsiques superiors
Funció executiva
Llenguatge
PERCEPCIÓ
Al llarg dels anys, la percepció s'ha abordat des de diferents disciplines, i ha estat un dels temes d'estudi prioritaris tant en
la psicologia com en la biologia. Totes elles coincideixen a distingir entre la sensació i la percepció.
Parlem de sensació com el procés de rebre, traduir i transmetre missatges del món exterior al cervell. Mentre que si ens
referim a la percepció parlem del procés d’organitzar i interpretar la informació rebuda del món exterior i interior; es a dir,
és la manera d’interpretar i entendre la informació que rebem dels sentits a través dels sentits per formar una impressió
inconscient o conscient de la realitat física del seu entorn…
SI ST EM ES S EN SO RI ALS
Els sentits constitueixen el sistema d'entrada d'informació dels organismes, són les vies fisiològiques que possibiliten la
nostra interacció amb l'ambient en el qual vivim.
- Sistemes sensorials interoceptius
- Sistemes sensorials propioceptius
Cinestèsic
Vestibular
- Sistemes sensorials exteroceptius
Sistema visual
Sistema auditiu
Sistema gustatiu
Sistema olfactiu
Sistema tàctil
SI STE MA SEN SOR IAL PR OCI CEP TIUS
Els sistemes propioceptius també tenen disposats els seus receptors internament, en les articulacions i els músculs, i
proporcionen informació relacionada amb la posició en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos.
SIS TEMA CINESTÈSI
Aquest sistema aporta informació relativa a l'estructura, localització i moviment del
nostre cos, per la qual cosa és de gran rellevància en la coordinació sensorial i
motora. A més, aporta informació sobre la tensió muscular, la qual cosa ajuda a
regular-la.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funciones Cognitivas: Percepción, Atención y Memoria - Prof. Simó y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!

FUNCIONS COGNITIVES

Les habilitats cognitives, també anomenades funcions cognitives, habilitats cognoscitives o capacitats cognitives, són habilitats basades en el cervell necessàries per a l’adquisició de coneixement, la manipulació d’informació i el raonament. Tenen més a veure amb els mecanismes de com les persones aprenen, recorden, resolen problemes i presten atenció, en comptes dels coneixements reals. Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les funcions cognitives bàsiques, és a dir, l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el funcionament executiu, funcions que tot seguit, s’examinaran amb més deteniment. Ho dividim en dos grans grups, són:

  • Funcions cognitives bàsiques

• Percepció

• Atenció

• Memòria

  • Funcions cognitives bàsiques superiors

• Funció executiva

• Llenguatge

PERCEPCIÓ

Al llarg dels anys, la percepció s'ha abordat des de diferents disciplines, i ha estat un dels temes d'estudi prioritaris tant en la psicologia com en la biologia. Totes elles coincideixen a distingir entre la sensació i la percepció. Parlem de sensació com el procés de rebre, traduir i transmetre missatges del món exterior al cervell. Mentre que si ens referim a la percepció parlem del procés d’organitzar i interpretar la informació rebuda del món exterior i interior; es a dir, és la manera d’interpretar i entendre la informació que rebem dels sentits a través dels sentits per formar una impressió inconscient o conscient de la realitat física del seu entorn… SISTEMES SENSORIALS Els sentits constitueixen el sistema d'entrada d'informació dels organismes, són les vies fisiològiques que possibiliten la nostra interacció amb l'ambient en el qual vivim.

  • Sistemes sensorials interoceptius
  • Sistemes sensorials propioceptius

• Cinestèsic

• Vestibular

  • Sistemes sensorials exteroceptius

• Sistema visual

• Sistema auditiu

• Sistema gustatiu

• Sistema olfactiu

• Sistema tàctil

SISTEMA SENSORIAL PROCICEPTIUS

Els sistemes propioceptius també tenen disposats els seus receptors internament, en les articulacions i els músculs, i proporcionen informació relacionada amb la posició en l'espai i el moviment de les diferents parts del cos. SISTEMA CINESTÈSI Aquest sistema aporta informació relativa a l'estructura, localització i moviment del nostre cos, per la qual cosa és de gran rellevància en la coordinació sensorial i motora. A més, aporta informació sobre la tensió muscular, la qual cosa ajuda a regular-la.

SISTEMA VESTIBULAR

Els receptors d'aquest sistema (cèl·lules ciliars) es troben en un lloc específic i ben localitzat: els canals semicirculars del vestíbul de l'orella interna. Estretament relacionat amb aquests moviments hi ha l'equilibri, per la qual cosa el sistema vestibular és el que ens ajuda a mantenir el sentit de l'equilibri. SISTEMES SENSORIALS EXTEROCEPTIUS SISTEMA VISUAL En els éssers humans constitueix un del sentits a partir del qual obtenim major quantitat d'informació exterior, per la qual cosa l'àrea cerebral dedicada a la visió és sorprenentment àmplia en comparació amb la dels altres sentits. L'estímul per a la visió és la llum, energia electromagnètica en forma d'ones lluminoses. SISTEMA AUDITIU Com la visió, és fonamental per la relació amb l'entorn, ja que constitueix la base per a la principal forma de comunicació humana: el llenguatge. L'estímul per a l'audició són les ones sonores, ones que reflecteixen vibracions d'aire. SENTITS QUÍMICS

  • Sistema gustatiu: l'estímul del sistema gustatiu és una substància soluble a la saliva que activa els botons gustatius distribuïts per tota la llengua, i ens permet percebre quatre gustos bàsics: dolç, salat, àcid i amarg; la resta de gustos s'obtenen a partir de la seva combinació.
  • Sistema olfactiu: l'estímul són molècules volatilitzades en l'aire que exciten els receptors olfactius situats a les fosses nasals. Aquest sentit i el del gust estan estreta- ment relacionats, ja que s'influeixen mútuament. SISTEMA TÀCTIL Proporciona informació́ sobre la temperatura (termocepció), la pressió i el dolor (nocicepció), per la qual cosa els estímuls que l'exciten poden ser d'aquests tres tipus. EXEMPLE D’AQUEST PROCÉS AMB LA VISTA COM DISTINGIR ENTRE SENSACIÓ (SENTIT) I PERCEPCIÓ? Percepció i sensació són conceptes diferents: a. Una sensació no implica necessàriament que la persona s’adoni de l'origen de l’estímul sensorial b. Una sensació es transforma en percepció quan té algun significat per a l’individu. Per tant, a percepció augmenta o s’enforteix a mesura que s’enriqueix l'experiència i la cultura del subjecte
  • Situació espaial i la seva proximitat
  • Estímul previst o esperat
  • Significat de l’objecte: allò conegut o significatiu és més senzill d’atendre. Factors interns
  • Motivació, capacitat d’inhibició i/o estat d’ànim
  • Necessitats del moment i fisiològiques DESENVOLUPAMENT DE L’ATENCIÓ Al llarg de la primera infància , l’atenció va millorant en concentració i estabilitat però encara no està madura. Cal encara aprendre a focalitzar-la, controlar-la i adaptar-la. Durant la segona infància (sobretot a partir dels 8-9 anys), s'ajusta d'una manera més flexible el sistema atencional, tornant- se més eficient i treballant de forma més econòmica en funció dels requeriments de cada situació. En aquest punt, els nens son més capaços de mantenir un control atencional durant períodes de temps més llargs. Durant l'adolescència els processos relacionats amb l'atenció milloren i es perfeccionen fins arribar a nivells semblants als d'una persona adulta. També continuen millorant la velocitat de processament i el control inhibitori. Les àrees que presenten majors canvis són els lòbuls frontals, com ja hem explicat, de manera que el desenvolupament de les funcions executives també repercuteix en un millor funcionament de la memòria. ADULTESA INICIAL I INTERMÈDIA
  • Disminueix la capacitat de processament d'informació i aprenentatge d'alguna cosa nova.
  • Fer més d'una tasca a la vegada i canviar l'enfocament (atenció dividida) es complica (s’alenteix). ADULTESA TARDANA (ENVELLIMENT)
  • Dèficits en el shifting atencional i en l’atenció dividida
  • Anlentiment en la resposta a estímuls
  • Major afectació per distractors

MEMÒRIA

Capacitat per recordar una informació concreta emmagatzemada prèviament, sobre alguna cosa apresa o viscuda. ETAPES

  • Adquisició de la informació
  • Emmagatzematge
    • Memòria sensorial
    • Memòria a curt termini
    • Memòria a llarg termini
      • Episòdica
      • Semàntica
      • Procedimental
      • Declarativa
  • Recuperació de la informació
    • Reconeixement
    • Evocació

TIPUS DE MEMÒRIA A LLARG TERMINI

MEMÒRIA EPISÒDICA

Guarda informació sobre fets concrets i els ordena temporalment. Guarda les vivències del subjecte en un ordre temporal i tant els sentiments que afecten a la persona com el context que l’envolta, influeixen en aquest procés. La seva font d’informació és la percepció sensorial. MEMÒRIA SEMÀNTICA Guarda informació més abstracta relativa al llenguatge, les regles, les formules i l’ordena de manera conceptual. La seva font d’informació és la comprensió del coneixement. MEMÒRIA PROCEDIMENTAL És el conjunt d’habilitats que ens permeten fer coses com, per exemple, jugar a bàsquet, tocar el clarinet… va adquirint poc a poc, i és el resultat de les experiències. Inclou també, a més de les habilitats, certes reaccions emocionals davant d’algunes situacions. DESENVOLUPAMENT DE LA MEMÒRIA – INFÀNCIA A mesura que va madurant, l’infant pot retenir la informació durant més temps. A partir dels dos anys és quan els infants comencen a tenir records, però no és fins als cinc que tenen la memòria completament desenvolupada.

  • Reconeixement > des del naixement reconeixem sons i olors
  • MCT i rutines > des dels 6 mesos
  • Comparar > cap a l’any, podem comparar informació amb altra prèvia
  • Memòria semàntica > a partir de l’any, amb l’eclosió de la parla
  • Records parcials > a partir dels 2 anys (p. ex. contes o situacions)
  • Desenvolupament complet records > des dels 5 anys
  • Repetició > a partir dels 7 anys
  • Organització > entre els 10 i els 11 anys
  • Elaboració de material > pre-adolescència/adolescència DESENVOLUPAMENT DE LA MEMÒRIA – ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT En aquesta etapa es produeix una millora significativa del funcionament de la memòria de treball i es perfecciona l'ús de les estratègies de codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació, fet que permet una millor adquisició de coneixements. MEMÒRIES IMPLÍCITES De caràcter automàtic i procedimental que hem creat durant la infància (relacionades amb les experiències prèvies, associacions, hàbits, procediments...) es consoliden a la memòria a llarg termini. MEMÒRIA DE TREBALL Podem processar més informació i de la capacitat de categoritzar i organitzar el coneixement (funció executiva) permet augmentar els continguts de la memòria a llarg termini. DESENVOLUPAMENT DE LA MEMÒRIA – ADULTESA INICIAL I INTERMÈDIA Alguns dels sistemes a través dels quals accedim a les memòries de manera intencional es deterioren, per exemple, la memòria episòdica o l’accés al lèxic (part de la memòria semàntica). MEMÒRIA SEMÀNTICA
  • Segueix millorant per a molts adults
  • La memòria semàntica és la capacitat de recordar conceptes i fets generals que no estan relacionats amb experiències específiques.

▪ Per exemple, entendre el concepte que els rellotges s'utilitzen per comptar el temps és un simple exemple

de memòria semàntica.