Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anatomía y Funcion de las Células del Sistema Nervioso - Prof. Manzanedo, Apuntes de Psicología

Una introducción al sistema nervioso, su estructura básica, tipos de neuronas y glias, y su función. Aprenderemos sobre la estructura de una neurona, su comunicación a través de las sinapsis, y los tipos de glias del sistema nervioso central y periférico.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 16/07/2014

carlacasin
carlacasin 🇪🇸

2

(1)

14 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
TEMA 4. CÈL.LULES DEL SISTEMA NERVIÓS
1. Introducció.
2. Estructura de la neurona.
3. Tipus de neurones.
4. Neuroglia del sistema nerviós central.
5. Neuroglia del sistema nerviós perifèric.
Queda expresamente prohibida la reproducción parcial o total así como
la difusión o distribución a terceras personas
1. Introducció.
La funció principal del sistema nerviós es la conducta.
En el cervell humà hi ha
entre 100.000 milions i
1 bilió de neurones.
Cèl.lules del sistema nerviós:
neurones i cèl.lules glials.
El sistema nerviós te dos components:
sistema nerviós central: encèfal i mèdul.la.
sistema nerviós perifèric: nervis i òrgans sensorials.
2. Estructura de la neurona.
La neurona (cèl.lula nerviosa) es la unitat elemental de
processament i transmissió de la informació en el sistema nerviós.
2. Estructura de la neurona.
La informació passa d´una neurona a altra mitjançant les
sinapsis: unió entre els botons terminals de la neurona
emissora i una porció de la membrana somàtica o dendrítica
de la cèl.lula receptora.
En la sinapsi la comunicació te lloc només en una direcció:
des del botó terminal a la membrana de l´altra neurona.
Estructura bàsica
Te quatre estructures
o regions:
1. cos cel.lular o soma
2. Dendrites
3. Àxon
4. Botons terminals
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anatomía y Funcion de las Células del Sistema Nervioso - Prof. Manzanedo y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4. CÈL.LULES DEL SISTEMA NERVIÓS

1. Introducció.

2. Estructura de la neurona.

3. Tipus de neurones.

4. Neuroglia del sistema nerviós central.

5. Neuroglia del sistema nerviós perifèric.

Queda expresamente prohibida la reproducción parcial o total así como la difusión o distribución a terceras personas

1. Introducció.

  • La funció principal del sistema nerviós es la conducta.

En el cervell humà hi ha entre 100.000 milions i 1 bilió de neurones.

Cèl.lules del sistema nerviós:

neurones i cèl.lules glials.

El sistema nerviós te dos components:

  • sistema nerviós central: encèfal i mèdul.la.
  • sistema nerviós perifèric: nervis i òrgans sensorials.

2. Estructura de la neurona.

La neurona (cèl.lula nerviosa) es la unitat elemental de processament i transmissió de la informació en el sistema nerviós.

2. Estructura de la neurona.

La informació passa d´una neurona a altra mitjançant les sinapsis: unió entre els botons terminals de la neurona emissora i una porció de la membrana somàtica o dendrítica de la cèl.lula receptora.

En la sinapsi la comunicació te lloc només en una direcció: des del botó terminal a la membrana de l´altra neurona.

Estructura bàsica

Te quatre estructures o regions:

  1. cos cel.lular o soma
  2. Dendrites
  3. Àxon
  4. Botons terminals

Soma: conté el nucli i la maquinaria que manté els processos vitals de la cèl.lula

Dendrites: Receptors dels missatges neurals.

Àxon: tub llarg i prim, freqüentment recobert per una beina de mielina.

Porta informació des del cos cel.lular fins els botons terminals.

El missatge bàsic que condueix rep el nom de potencial d´acció.

POTENCIAL D´ ACCIÓ:

Breu esdeveniment elèctric-químic que s´ inicia en l´ extrem de l´ àxon pròxim al cos cel.lular i viatja fins els botons terminals.

Es com un pols breu que te sempre la mateixa mida i duració. Cada branca de l´àxon rep el potencial d´ acció amb tota la seua força.

Botons terminals: petits engreixaments situats en els extrems de les ramificacions dels àxons.

Poden formar sinapsi amb la membrana de les dendrites o del soma.

Quan arriba el potencial d´ acció secreten una substància química (neurotransmissor) que inhibeix o excita la neurona receptora.

Una neurona pot rebre informació de desenes i inclòs cents d´ altres neurones, cadascuna de les quals pot formar moltes connexions sinàptiques amb ella.

  1. Tipus de neurones.

Per la seua funció:

  1. sensorials: detecten la informació de l´ ambient (llums, sons, olors, gustos, contacte amb objectes, etc)
  2. motores: controlen la contracció dels músculs per a produir els moviments
  3. interneurones: entre les neurones sensorials i motores, responsables de funcions de percepció, aprenentatge, record, decisió i control de conductes complexes.

Neurona sensorial o aferent

Neurona motora o eferent

Interneurona o neurona d´ associació

Receptor sensorial

Múscul

Per la seua forma :

  1. Multipolar : es la més freqüent en el sistema nerviós central. La membrana somàtica dona lloc a un àxon i als troncs de molts arbres dendrítics.

Per la seua forma :

  1. Bipolars : donen lloc a un àxon i a un arbre dendrític, en llocs oposats dels soma. Generalment son neurones sensorials.

Per la seua forma :

  1. Unipolar : té un únic procés que eix del soma i es divideix en dos branques. Transmeten informació des de l´ entorn al SNC. Detecten esdeveniments sensorials de la pell.

4. Neuroglia del sistema nerviós central

Neuroglia: Cèl.lules de suport o pegament nerviós

Tipus:

  • Astrecits
  • Oligodendrocits
  • Microglia
  • forma d´estela
  • proporcionen suport físic i substàncies químiques a les neurones
  • ajuden a controlar la composició química del fluït intersticial
  • rodegen i aïllen les sinapsis
  • fagocitosi
  • formació de teixit cicatritzant

Astrecits Oligodendrocits

  • proporcionen suport als àxons
  • produeixen la beina de mielina (un únic oligodendrocit produeix diferents segments de mielina).

Microglia

  • fagocitosi
  • reaccions inmunològiques

4. Neuroglia del sistema nerviós perifèric

Cèl.lules de Schwann

  • Donen suport als àxons
  • Produeixen mielina: cada segment de mielina dels àxons del SNP està constituït per una cèl.lula de Schwann.
  • Fagocitosi
  • Actuen com a guies per a la regeneració axonal.