¡Descarga Bases Genéticas de la Conducta: Psicología - Sheila Trujillo Vega y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Sheila Trujillo Vega Grau de Psicologia Aula 4
PAC 1
BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA
PREGUNTA 1
Distròfia muscular de Duchenne (DMD)
A. Quina és la seqüència complementària derivada d’ARNm?
B. Quina ha de ser la seqüència correcta en aquesta porció del gen i quines conseqüències són possibles
Resposta A i B: La seqüència complementària seria 3'AAGAGGGCTATTCAG5 '. L’error o mutació es troba al voltant. Per al pacient, el lloc on es troba la mutació que impediria al gen que codifiqués per la distròfia expressar-se adequadament, seria al seu centre. Aleshores, quan això ocorre ens trobem davant de l’enfermetat de la distròfia muscular.
PREGUNTA 2
Resposta : Si els mitocondris poden transmetre’s única i exclusivament per via materna, tots els fills porten els mitocondris de la mare. Si es troben afectats, es transmetran als fills de la mateixa manera que a la mare, de manera idèntica: la mateixa herència mitocondrial que ella i no varia entre els fills perquè tenen els seus mateixos mitocondris. Dos nens amb el mateix genotip (comparteixen tots els gens) serien bessons monocigots. Els mecanismes epigenètics no van associats de manera necessària als factors ambientals. No es poden relacionar sempre l’epigenètica amb l’ambient (no van sempre lligats).
PREGUNTA 3
CONCEPTE DEFINICIÓ
La variabilitat en la resposta al maltractament depèn de factors Correlació passiva: genètics. L’aparició posterior de conductes violentes en homes es troba associada a variacions en el gen que codifica...
Malaltia complexa: Mostra una enorme influència sobre la nostra manera de ser, en la nostra estructura i funcionament cerebral...
Correlació evocativa: Una persona presenta una elevada predisposició genètica a ser colèrica i irascible...
Ambient compartit: Un nen amb un bagatge genètic que li proporciona un elevat talent musical és apuntat pels seus pares a una escola....
Correlació activa: El fet de patir abusos i maltractaments durant la infància afecta l’expressió del gen receptor dels glucocorticoïds....
Interacció gens-ambient: Una persona extravertida per propensió genètica a manifestar una altra puntuació en aquest tret de personalitat....
Regulació epigenètica: Els índex de concordança entre bessons monozigots i dicigots no segueixen el patró d’herència mendelià...
PREGUNTA 4
4.1) L’aneuploïdia és l’estat en el qual el nombre de cromosomes en el nucli no és un múltiple
exacte del número monoploide i, per tant, no existeix euploïdia. Els éssers humans contenen
un únic cromosoma anomenat extratrisomia (com el síndrome de Down) o hi manca un
cromosoma anomenat monosomia (com ara el síndrome de Turner).
La nulisomia es dóna quan falten un parell de cromosomes homòlegs on no es refereix al
número haploide de cromosomes. Un humà nulisòmic posseeix 44 cromosomes.
Una disomia apareix quan apareixen un parell de cromosomes. En els organismes diploides
Com els humans, aquesta és la condició habitual. Els organismes haploides, triploides o
poliploides, la disomia constitueix una aneuploïdia. En la disomia uniparental, es fa referència
a que les dues còpies del cromosoma provenen d’un dels progenitors.
L’efecte de l’edat materna consisteix en una degeneració o degradació d’alguns factors cel·lulars necessaris per a la formació de l’ús miòtic. L’edat materna afecta a la capacitat del ovòcit per a formar un ús operatiu. Aleshores, això repercuteix per afavorir la disjunció dels cromosomes homòlegs que no posseeixin quiasmes.
4.2) Sí, el segon. El que de manera més freqüent generarà una aneuploïdia és l’haploide.
PREGUNTA 5
En l’autosòmica dominant, l’alterat és dominant sobre el normal i només cal una còpia per a expresar l’enfermetat. El gen es troba en un dels vint-i-dos parells de cromosomes no sexuals i afecta igual a fills que a filles. La incongruència en aquest dibuix és que no està afectant igual a fills que a filles (uns en negre, afectats, i altres en blanc, no afectats). Pel que fa a l’autosòmica recessiva, un individu rep la mutació dels dos pares per tal d’heretar un trastorn, enfermetat o característica. En aquest cas és correcte l’esquema. L’ADN mitocondrial humà està format per 13 proteines mitocondrials i alguns ARN. Tot i així, la majoria de les protenies de les mitocondries procedeixen de gens localitzats en l’AND del nucli cel·lular i són sintetizats per ribosomes. En aquest cas, l’esquema familiar no coincideix amb la definició.
