¡Descarga Gestió de Projectes y más Ejercicios en PDF de Sociología solo en Docsity!
1. Una introducció al govern local
Competències:
- Pròpies à són establertes per llei i s’exerceixen en règim d’autonomia sota la responsabilitat de l’ajuntament titular.
- Delegades à quan es deleguen al municipi per part d’una administració superior mitjançant un conveni i poden ser sotmeses a mecanismes de control per part de l’administració delegant.
- Competències voluntàries à no són obligatòries d’acord al tram poblacional del municipi, però que la corporació vol i té la capacitat per a portar-les a terme.
- Competències addicionals à derivades de prestar un servei que pugui contribuir a satisfer les necessitats dels seus veïns i pugui ser complementari al d’altres administracions públiques
Estructura i funcions:
- Ple
- Alcalde
- Tinent d’Alcalde Depenent de la grandària poblacional o del que determini el reglament orgànic municipal, els ajuntaments disposaran d’una Junta de Govern Local, de grups municipals, de Comissions del Ple, d’òrgans de participació ciutadana, de síndic municipal de greuges, de Consell Assessor Urbanístic, de Junta Local de Seguretat, Comissió especial de Suggeriments i Reclamacions i de qualsevol altre òrgan establert pel municipi. Òrgans obligatoris per a tots els municipis:
- Ple Municipal à format pel conjunt de regidors que han resultat escollit a les eleccions locals. Algunes de les atribucions són: o Aprovar els diferents tipus d’acord de contingut normatiu o Controlar i fiscalitzar els altres òrgans municipals, incloent-hi l’alcalde, mitjançant la demanda de rendició de comptes. o Adoptar acords que afecten l’estructura bàsica del municipi com l’alteració del terme municipal, el canvi de nom o dels símbols municipals i la participació del municipi en mancomunitats o consorcis municipals.
- Alcalde à l’elecció d’aquest és realitza pel conjunt de regidors electes que conformen el Ple de l’Ajuntament. L’elecció es realitza durant la sessió constitutiva i només poden ser candidats aquells regidors electes que han encapçalat les llistes electorals que han obtingut representació. Per ser escollit és necessari obtenir la majoria absoluta dels vots del regidors; en cas contrari, s’escollirà qui encapçali la llista de la candidatura més votada. 2 procediments mitjançant els quals es pot cessar un alcalde: o Moció de censura à ha de ser proposada com a mínim per la majoria absoluta de regidors; cap regidor pot avalar durant el seu mandat més d’una moció de censura i
aquesta ha de ser constructiva, és a dir, cal que aquesta doni suport a un candidat alternatiu a l’alcaldia. o Qüestió de confiança à es presenta sempre a iniciativa de l’alcalde i cal que estigui vinculada a una decisió municipal que no hagi estat possible d’aprovat en l’anterior ple. En cas que aquesta decisió no s’aprovi, té l’efecte de cessar automàticament l’alcalde i es procedeix a elegir-ne un de nou. Algunes de les principals atribucions són: o Representar institucionalment el municipi i el govern polític de l’ajuntament, inclosa la presidència dels seus òrgans col·legiats. o Dirigir el govern de l’administració, dels serveis municipals així com el del personal de l’ajuntament. o Exercir les competències sancionadores de l’ajuntament i atorgar les llicències municipals.
- Tinent d’alcalde à tindrà com a funció obligada substituir l’alcalde en cas d’absència o vacant, i assumir aquelles competències que hagin estat delegades per l’alcalde. L’alcalde pot decidir quants tinents d’alcalde tindrà el municipi i quins regidors els representaran
- Comissió Especial de Comptes à és obligatòria per a tots els ajuntaments i és l’òrgan encarregat d’examinar, estudiar i informar sobre els comptes anuals de la corporació. Altres òrgans: Hi ha altres òrgans que són obligatoris depenent de la seva grandària poblacional o de l’existència d’un acord del Ple que així ho determini. Aquests són:
- Grups municipals à obligatoris en els municipis que tinguin com a mínim 20.000 habitants, i facultatius en els municipis de grandària inferior. Els regidors han de decidir a quin grup municipal desitgen ser adscrits; aquells regidors que no s’hagin integrat en cap grup municipal, quedaran automàticament incorporats al grup mixt.
- Junta de Govern Local à obligatòria en tots els ajuntaments de més de 5.000 habitants o que són capital de comarca. Formada per l’alcalde i la comissió no pot estar formada per més d’un terç de total de regidors. Correspon: o L’assistència a l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions; o Les atribucions que l’alcalde o un altre òrgan municipal li deleguin.
Organització del govern i de l’administració local
L’organització del govern municipal s’inicia un cop fetes les eleccions locals, quan es realitza la sessió d’investidura i l’alcalde pren possessió del càrrec. El decret del cartipàs inclou qui seran els regidors designats com a tinent d’alcalde, qui formarà part de la Junta de Govern Local, com es distribuiran les àrees i macroàrees i a quins regidors es delegarà l’organització. El cartipàs municipal defineix à quines són les àrees i/o macroàrees en que s’organitzarà el govern municipal per a l’exercici de les seves funcions. Cadascuna d’aquestes àrees acostuma a correspondre a un regidor, en qui l’alcalde delega les funcions corresponents. Com que la distribució en àrees depèn molt
d’un Secretari i d’un Interventor Municipal. I els municipis més grans de 20.000 habitants hauran de disposar de Secretari, Interventor i Tresorer Municipal.
2. Formes de gestió i contractació pública
Formes de gestió d’un servei municipal:
Un dels elements clau ha estat anomenada “descentralització funcional” a partir de la qual l’ajuntament es dota d’entitats amb personalitat jurídica pròpia en un àmbit determinat de manera que puguin planificar de forma autònoma inversions, despeses i ingressos. Aquesta descentralització funcional té per objectiu agilitzar i millorar la gestió administrativa. La principal diferència entre aquests instruments de gestió és el règim legal, el model de gestió i la possibilitat de participació d’altres agents econòmics.
- Els organismes autònoms à es regeixen pel dret administratiu, disposen de personalitat jurídica pròpia i actuen sota la dependència o vinculació de l’administració pública, que s’encarrega de la supervisió i control. S’encarreguen principalment d’activitats de foment, prestació o gestió de serveis i normalment adopten la forma d’instituts o patronats.
- Entitats públiques empresarials à organismes públics que disposen de personalitat jurídica plena als quals s’encomana la realització d’activitats prestacionals, de gestió de serveis o de producció de béns d’interès públic susceptibles de contra prestació. Es regeixen pel dret privat, excepte quan exerceixen potestats públiques.
- Societats mercantils à constitueixen societats que disposen de personalitat jurídica plena, es regeixen íntegrament pel dret mercantil i adopten normalment la forma de societats anònimes. Poden ser públiques si són exclusivament a participació municipal o societats mixtes si estan obertes a la participació d’empreses privades, si bé la participació majoritària ha de ser pública.
- Els consorcis à entitats dotades de personalitat jurídica pròpia, creades i formades per diferents ens públics de naturalesa territorial o institucional diferent per desenvolupar finalitats d’interès comú, i poden incloure la participació d’entitats privades. La gestió i prestació de serveis municipals pot ser:
- Directa à quan és la pròpia administració municipal qui se n’encarrega directament o mitjançant entitats creades ad hoc (organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats mercantils íntegrament públiques).
- Indirecta à en el cas que comporti una participació del sector privat a través d’una organització amb o sense afany de lucre, mitjançant una figura contractual (un conveni, una concessió, un arrendament o un concert). o Concessió à contracte establert entre l’administració i un particular a partir del qual se li reconeix el dret a exercir una activitat de servei públic reservada a l’administració, sota la seva supervisió. o Gestió interessada à contracte mitjançant el qual l’administració pública i un particular es posen d’acord per participar conjuntament en l’explotació d’un servei en la proporció que es determini. A diferència de la societat mixta, la col·laboració s’estableix a través d’una contracte i no s’instrumenta mitjançant la creació d’una nova persona jurídica. o Concert à implica la celebració d’un contracte amb entitats públiques, privades o particulars que realitzin prestacions anàlogues al servei públic concertat, per a la seva efectiva prestació. o L’arrendament à cessió de determinats béns o serveis a un particular que haurà d’abonar un cànon periòdic a l’administració arrendadora pel termini que determini el contracte d’arrendament, que en cap cas pot ser superior a 10 anys. Actualment és una fórmula virtualment derogada com a model de gestió.
La contractació pública: tipus i procediments de contractació
Definició contracte públic:
- Definim contracte com l’acord de voluntats entre dues persones o més que produeix drets i deures jurídics (obligacions). L’obligació és definida com la relació jurídica en virtut de la qual una persona (deutor) té el deure jurídic de realitzar una prestació a favor d’una altra persona (creditor), la qual té el poder o dret d’exigir-la-hi.
- La contractació del sector públic fa referència a l’activitat desenvolupada per part de l’administració pública que subscriuen contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa, amb terceres persones per a la consecució de determinades finalitats d’interès
1 L’òrgan de contractació selecciona els participants en el procediment, que seran els únics que podran presentar proposicions; 2 El mateix òrgan de contractació adjudica el contracte a un dels participants en el procediment sobre la base de la proposició que hagi presentat.
- El diàleg competitiu à s’utilitza quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex. I es considera que l’objecte del contracte és complex quan l’òrgan de contractació no es trobi objectivament capacitat per definir els mitjans tècnics aptes per satisfer les seves necessitats o objectius, o per determinar la cobertura jurídica o financera del seu projecte. Després de declarar tancat el diàleg, l’òrgan de contractació convidarà els licitadors a presentar la seva oferta final i seguidament adjudicarà el contracte.
- El concurs de projectes à es tracta d’una fórmula especial de selecció del contractista per a la prestació de serveis de caràcter intel·lectual a través d’un jurat neutral i amb la preparació tècnica adequada. S’aplica en els procediments de selecció dels contractes de serveis que tenen per objecte l’elaboració de plànols o projectes.
- Acord marc à es tracta de pactar un marc estable de condicions contractuals que poden tenir una durada de fins a 4 anys, de manera que els contractes que se subscriguin durant aquest període de temps amb les empreses incorporades a l’acord s’ajustin a l’esquema preestablert quant als preus d’adquisició. o Com a principi general à l’acord marc à es concerta amb diversos empresaris, s’ha de fer un mínim de 3, i només poden ser adjudicataris dels contractes subscrits durant la vigència de l’acord marc els empresaris que originàriament s’hi haguessin incorporat.
3. Anàlisi d’estructures organitzatives
Conceptes bàsics:
Organigrames: tipus i interpretació
“Representació gràfica de l’estructura orgànica d’una institució o de una de les seves àrees, en la que se mostren les relacions que mostren entre sí els òrgans que la composen”. És un instrument de gestió, d’anàlisi i precepte normatiu. L’organigrama com a eina d’anàlisi:
- Los órganos que integran dichas áreas
- El nivel jerárquico que ocupan en la estructura orgánica
- Las relaciones que guardan entre ellos
- La naturaleza de las relaciones
- Las funciones que realizan y, en su caso, los puestos y el número de plazas que lo integran
- Los beneficios que se espera obtener Té com a objectiu subministrar un quadre que posi en evidència:
- Com s’articulen les diferents funcions dins de l’estructura
- Els llocs de treball i les unitats que hi ha, i el lloc que ocupen en l’estructura
- Les relacions formals (en primer lloc jeràrquiques, però també les funcionals, consultives i auxiliars), les línies de comunicació i les connexions que hi ha entre els diferents llocs i unitats.
Categories, funcions, tasques
- Organigrames estructurals (integrals) à son representaciones gráficas de todas las unidades administrativas de una organización y sus relaciones de jerarquía o dependencia.
- Organigrames funcionals à incluyen las principales funciones que tienen asignadas, además de las unidades y sus interrelaciones. Este tipo de organigrama es de gran utilidad para capacitar al personal y presentar a la organización en forma general.
- Organigrames de càrrecs à indican las necesidades en cuanto a puestos y el número de plazas existentes o necesarias para cada unidad consignada. También se incluyen los nombres de las personas que ocupan las piezas.
- Organigrames personals
Tècniques a dominar:
Dibuix d’un organigrama
Els projectes són limitats per un nombre molt divers de condicionants, els experts s’han centrar en tres d’aquestes limitacions: 1 Temps à amb la constricció imposada per unes dates d’inici i d’acabament determinades, com hem esmentat anteriorment. 2 Cost à entès com el pressupost disponible per poder executar el projecte, tenint en compte tots els recursos necessaris, incloent-hi el temps de l’equip de treball. 3 Abast à és a dir, la dimensió del treball que s’ha de fer o bé la suma dels productes o serveis que s’han d’obtenir i del treball necessari.
Diferència entre projecte i operació
- Operacions à són els processos continus i repetitius que es desenvolupen per assolir els objectius regulars i establerts. L’entitat s’organitza tenint en compte les necessitats estables d’aquestes operacions, ja que són les que persisteixen en el temps i determinen, per exemple, com s’ha de dividir funcionalment el treball.
- Projectes à són processos únics i acotats temporalment. Els projectes sorgeixen la major part de vegades com a respostes a necessitats específiques, singulars, de la mateixa entitat o de tercers, o a circumstàncies derivades de canvis tecnològics o normatius.
- Cal diferenciar també de “Serveis” à conjunt d’activitats, estructures, processos i recursos, amb una finalitat concreta i estables en el temps.
Cicle de vida d’un projecte
Cada projecte singular té un cicle de vida en funció de les característiques particulars que té. Les organitzacions que desenvolupen projectes amb característiques semblants defineixen cicles de vida estandarditzats per a tots els seus projectes. És possible detectar unes grans fases que usualment es donen en tota mena de projectes: 1 Iniciació à és el moment què es defineix el problema o oportunitat que cal resoldre, i l’aportació que hi farà el projecte, la missió que té i l’estratègia general que es durà a terme. 2 Planificació à és on es concreta de quina manera s’assolirà la missió, quins seran els objectius detallats del projecte, i les activitats i tasques que cal desenvolupar. Es determinen el calendari d’execució i els recursos necessaris. 3 Implementació à dues etapes tenen lloc:
3.1. Execució à correspon a la realització material de les activitats i tasques planificades. 3.2. Control à consisteix en obtenir informació del desenvolupament del projecte i contrastar-la amb la planificació per determinar si són necessaris ajustaments o reorientacions. 4 Tancament à comporta el lliurament final del resultat del projecte i l’avaluació dels diferents processos i resultats obtinguts, de cara a la millora en projectes futurs. Inici del projecte (arquitectura estratègica d’un projecte):
- Quina és la situació que es vol canviar (problema o oportunitat);
- Complementaris: o Quina és la situació que es vol assolir (visió); o Quina és la finalitat fonamental del projecte (missió);
- Quins són els principals resultats que es vol assolir (objectius);
- Quins són exactament els resultats que es vol assolir (objectius específics);
- Quin és el camí o la orientació que adopta el projecte per a arribar a assolir els objectius (estratègia);
- Quines accions realitzarem per assolir els objectius? Definició del problema:
- Per a definir les característiques del problema de l’oportunitat, i del context en el que es desenvoluparà el projecte (riscos) s’utilitzen dues subfases: 1 Anàlisi à recopilació d’informació que es considera rellevant per a la presa de decisions. 2 Diagnosi à identificació precisa del problema o de l’oportunitat. Objectius generals/estratègics:
- Els objectius responen a la pregunta “Què?”;
- Indiquen quins són els canvis desitjats en el problema de resultes de l’execució del projecte. “Què volem aconseguir?”;
- Poden incloure sub-objectius;
- Un truc: solen formular-se en infinitiu i utilitzant verbs com “incrementar, assolir, aconseguir...”;
- Els objectius/i el problema són relatius (depenen del filtre ideològic de que planteja el projecte). Objectius específics:
- Els objectius d’un projecte han de complir determinades condicions, que es resumeixen molt encertadament amb l’acrònim SMART. Així, es diu que els objectius han de ser: o Específics à concrets i referits a aspectes controlables del projecte. o Mesurables à han de poder expressar-se amb un índex numèric. Recordeu que en gestió de qualitat es diu que “allò que no es pot mesurar, no es pot millorar”. o Assolibles à no poden ser idealistes, ja que això desmotiva i fa que el personal es qüestioni el sentit del seu esforç. Ara bé, tampoc no poden ser bufar i fer ampolles,
- Establir com es gestionarà la qualitat del projecte.
- Definir l’organització del projecte, crear l’equip de treball i assignar-hi el personal necessari.
- Especificar els sistemes i eines per a la comunicació interna i externa de l’equip de treball, i per la gestió de la informació. Quin és el resultat de la planificació?
- El resultat de la planificació és un Pla. Ara bé, els plans poden ser implícits, explícits; formals o informals; poden ser considerats de forma autònoma respecte a una política o un projecte, o està inserits en aquests.
- El resultat de la fase de planificació d’un projecte s’anomena “Pla general del projecte” i és el que sovint confonem amb el “projecte”. Planificació en un projecte vs el Pla:
- La “Planificació” és una activitat. El Pla és un resultat/un instrument (formalitzat, explícit).
- La redacció d’un pla por abordar-se com un projecte en si mateix (singularitat, complexitat, resultat concret, etc.).
- Però els plans no són projectes (no tenen un objectiu o un producte determinat). Objectiu: emmarcar, orientar, guiar, l’actuació d’una organització.
- Es tracta habitualment de documents formals i amb cert grau de publicitat.
- Els plans poden incloure programes, projectes i processos. Quan fem un pla?
- Situació problemàtica;
- Interès per modificar-la;
- Ens responsables de modificar aquesta situació;
- Recursos insuficients;
- Procés racional d’anàlisi de les possibilitats d’acció.
- Adopció d’un pla d’acció;
- Execució d’allò planificat. En què consisteix fer un pla? Planificar consisteix a fer-se un mateix, i a fer a altres persones, – i a posar-se d’acord sobre – una sèrie de preguntes bàsiques:
- Què?
- Per a qui?
- Per què?
- Quan?
- Com?
- Qui?
- Quant?
Els plans estratègics serveixen per:
- Analitzar la situació;
- Decidir la situació cap a la qual volem canviar-la;
- Utilitzar eficientment els recursos;
- Seleccionant entre diverses alternatives;
- Permet administració intel·ligent: integració del coneixement científic.
- Buscar sinèrgies, alinear esforços.
- Governabilitat.
- Coherència a l’actuació. El per què de la PE: els problemes contemporanis de la AAPP:
- La complexitat dels problemes públics contemporanis: dificultat i transversalitat.
- Incapacitat de les estructures burocràtiques tradicionals per abordar problemes contemporanis;
- Incapacitat de les administracions públiques per a abordar determinats problemes: necessitats de buscar sinèrgies;
- Del paradigma dels govern al paradigma de la governança.
- Governabilitat: necessitat de buscar aliances. Demostrar eficàcia. Antecedents:
- Comunicació à necessitat d’explicar qui som i què fem
- Necessitat de mantenir una línia continuada en l’abordatge de problemes de llarga duració.
- Integració de la ciència en el plantejament o execució de les polítiques públiques.
- Necessitat de coneixement. Els plans estratègics:
- És un procés de reflexió, debat i definició d’uns objectius i accions concrets sobre diferents temes, amb l’objectiu de millorar una situació indesitjada o impulsar uns potencials que se consideren desaprofitats. Es fa mitjançant la participació dels agents i actors implicats amb la finalitat d’arribar plegats a un model de gestió concertat del territori que es planifica.
- Els plans estratègics són processos que per mitjà de la participació i el consens permeten formular models territorials cap els quals avançar.
- La planificació estratègica pretén ajudar a governar la incertesa, desenvolupant en un horitzó a mig i llarg termini, una visió compartida i una sèrie de projectes i accions construïdes necessàriament a partir del consens, tenint en compte la voluntat futura dels actors implicats.
- Es una resposta reflexionada, consensuada i eficient davant els canvis de l’entorn.
Nivells de planificació
- Estratègica à objectius generals, polítiques, principals inspiradors, previsió de coordinació, responsabilitats. Alt grau de consens (+ 4 anys). S’emmarca en el llarg termini, i requereix perquè tingui èxit un alt grau de consens i una àmplia perspectiva. Els instruments són: plans estratègics , plans directors i similars.
Fortalezas à aspectos internos de la organización que pueden influir positivamente. Debilidades à aspectos internos de la organización que pueden afectarla negativamente. Oportunidades à situaciones externas a la organización que pueden influir positivamente en su desarrollo. Amenazas à situaciones externas a la organización que pueden influir negativamente en su desarrollo. Procés final d’anàlisi à un cop duta a terme la identificació de tots els factors positius i negatius en ambdues categories, procedirem a realitzar una anàlisi enfrontada d’aquests factors per tal de marcar directrius clares i línies d’actuació de cara al futur. Amb aquesta matriu es pretén confrontar les 4 àrees de l’anàlisi per treure’n conclusions. En aquesta matriu, les úniques caselles que s’ompliran seran les interiors i en elles podrem trobar diferents matisos estratègics i/o d’acció futura. La idea bàsica és confrontar una entrada de l’anàlisi interna amb una entrada de l’anàlisi externa per veure què en surt d’aquesta contraposició.
Missió, visió, valors, objectius, estratègies, actuacions
La missió és una declaració dels principis d’una organització i estableix el marc del desenvolupament estratègic així com els serveis o productes que cal oferir per assolir-los. Ha d’explicitar:
- L’acció de l’organització
- Per què serveix aquesta acció
- Els serveis que ofereix
- Per què serveix aquesta organització. En tot cas, haurà de ser formulada de forma coherent, ambiciosa, clara, senzilla, compartida i atractiva per generar il·lusió. La visió , és a dir, què es vol aconseguir, quin és el futur que es desitja i pel qual es treballarà, haurà de respondre les preguntes del quadre. La visió haurà de ser formulada com un repte, de forma ambiciosa, haurà d’ésser redactada de forma senzilla perquè faciliti la seva comprensió, i curta a fi que sigui fàcil recordar-la i sigui compartida per tots els agents de l’organització.
5. Programació
Concepte de programació
La programació es basa en la consideració d’un projecte com una successió de tasques , que són les unitats sobre les quals cal actuar (temporalitzar i assignar recursos) i que cal controlar. Programar un projecte consisteix en dues línies: 1 Definir un calendari de realització de les activitats i tasques del projecte, a partir de la determinació de dates d’inici i d’acabament de cadascuna d’aquestes activitats i tasques. 2 Assignar recursos, tenint en compte les disponibilitats, a les activitats i tasques segons els requeriments que tenen.
Fases
El mètode per fer la programació d’un projecte és la següent: 1 Identificar cadascuna de les tasques del projecte. El nivell de detall d’aquesta desagregació depèn del grau de control que vulguem aplicar després al projecte. Per aconseguir-ho, hem de partir l’estructura d’EDT. 2 Descriure totes les tasques amb els atributs que hi correspon. 3 Determinar les relacions entre les tasques segons els lligams que hagin de tenir entre si, tenint en compte els requisits tècnics i temporals. 4 Establir la seqüència general de les tasques i la xarxa de relacions entre si. 5 Establir els temps estimats de durada de cada tasca per calcular la durada total del projecte i comprovar si es compleixen els requisits temporals (terminis) que tenen. 6 Assignar els recursos necessaris a cada tasca, d’acord amb la disponibilitat. En cas que hi hagi limitacions per a l’assignació dels recursos, pot ser necessari replantejar el calendari d’execució.
Les activitats crítiques són les que no tenen marge d’execució, és a dir, que la distància entre la data mínima d’inici i la data màxima d’acabament és igual a la durada estimada. Un retard en una activitat crítica afecta la durada total del projecte. El camí crític és la seqüència o seqüències d’activitats crítiques del projecte. El camí crític ens indica quina és la durada mínima d’execució de tot el projecte.
6. Finançament
Bases i convocatòries
Principis: La gestió de les subvencions a què es refereix aquesta Llei s’ha de fer d’acord amb els principis següents:
- Publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no-discriminació.
- Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’Administració atorgant.
- Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. Les bases:
- Amb caràcter previ a l’atorgament de les subvencions, s’han d’aprovar les normes que estableixin les bases reguladores de concessió.
- Les bases reguladores de cada tipus de subvenció s’han de publicar en el “Butlletí Oficial de l’Estat” o en el diari oficial corresponent. Contingut de les bases:
- Definició de l’objecte de la subvenció.
- Requisits que han de complir els beneficiaris per obtenir la subvenció.
- Condicions de solvència i eficàcia que han de complir les persones.
- Procediment de concessió de la subvenció.
- Criteris objectius d’atorgament de la subvenció i, si s’escau, ponderació d’aquests criteris.
- Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seva determinació.
- Òrgans competents per a l’ordenació, la instrucció i la resolució.
- Termini i forma de justificació per part del beneficiari.
- Mesures de garantia que, si s’escau, es consideri necessari constituir.
- Possibilitat de fer pagament anticipats i abonaments. La convocatòria: contingut
- Indicació de la disposició que estableixin, si s’escau, les bases reguladores i del diari oficial en el qual està publicada.
- Crèdits pressupostaris als quals s’imputa la subvenció i quantia total màxima de les subvencions convocades dins els crèdits disponibles.
- Objecte, condicions i finalitat de la concessió de la subvenció.
- Expressió que la concessió s’efectua mitjançant un règim de concurrència competitiva.
- Requisits per sol·licitar la subvenció i forma d’acreditar-los.
- Indicació dels òrgans competents per a la instrucció i la resolució del procediment.
- Termini de presentació de sol·licituds.
- Termini de resolució i notificació.
- Documents i informacions que s’han d’adjuntar a la petició.
- Criteris de valoració de les sol·licituds.
- Mitjà de notificació o publicació. Obligacions del beneficiari:
- Complir l’objectiu, executar el projecte, exercir l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.
- Justificar davant l’òrgan concedent o l’entitat col·laboradora, si s’escau, el compliment dels requisits i les condicions, i també la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció.
- Sotmetre’s a les actuacions de comprovació.
- Comunicar a l’òrgan concedent o l’entitat col·laboradora l’obtenció d’altres subvencions, ajuts, ingressos.
Fonts de finançament d’un projecte
Finançament: 1 Finançament total o cofinançament 2 Compatible o no amb altres ajuts Finançament:
- La normativa reguladora de la subvenció pot exigir un import de finançament propi per cobrir l’activitat subvencionada.
- La normativa reguladora de la subvenció ha de determinar el règim de compatibilitat o incompatibilitat per a la percepció d’altres subvencions, ajuts, ingressos.
- L’import de les subvencions en cap cas pot ser d’una quantia tal que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajuts, ingressos o recursos, superi el cost de l’activitat subvencionada. Fases:
- Publicació de les bases
- Publicació de la convocatòria
- Presentació de sol·licituds
- Instrucció (valoració i esmenes)
- Proposta de resolució
- Al·legacions
- Resolució definitiva
- Execució
- Justificació
