PAC3 Teoria de l'Educació, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga PAC3 Teoria de l'Educació y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 3: Ressenya d’un llibre

Títol de la ressenya: El mite de l’educació com a fabricació. Títol i autor del llibre que ressenyeu: Frankenstein Educador de Philippe Meirieu.

Som tots una còpia creada per la societat? Sabem reflexionar i pensar per nosaltres mateixos? Philippe Meirieu defensa que educar és acompanyar. La millor manera d’educar no és fabricant subjectes copiant-ne un de l’altre, sinó que cada individu és diferent i el procés per a una plena educació és donar eines i construir un espai favorable per a que cadascú pugui descriure la seva història.

La següent obra ha sigut objecte de discrepàncies per la varietat d’estils com la influència de la novel·la gòtica, del naturalisme, tòpics filosòfics del s.XVIII i de la ideologia científica.

“La educación lo puede todo, incluso hacer que los osos bailen” (Meirieu, P; pàgina 28)

L’autor ens parla del mite de l’educació com a fabricació primer de tot reflexionant en que un individu no ha arribat a l’adultesa sense que d’altres hagin intervingut altres individus. L’entorn i la societat que ens envolta està activament implicada en l’educació que rebem. Hi ha una cultura i una societat darrera de la construcció del saber, un mateix no pot construir-se al marge de tot això. L’autor ens parla sobre el concepte de la identitat, de l’herència cultural, social i familiar. Les generacions es separen, cada vegada més, unes de les altres, i això comporta a que la transmissió que abans es feia ara sigui més complexa i hagi canviat.

Crec que aquesta “herència” de la qual dóna importància, és necessària ja que és important aprendre i conèixer la cultura, els valors, els costums, els principis i les normes de la societat en que vivim. Conèixer les nostres arrels històriques. La família i l’escola són els encarregats de transmetre aquesta “herència”. Considero que

Seguint la reflexió de Meirieu com a futurs educadors hem de tenir en compte que en molts moments l’alumne se’ns resisteixi o es negui. Un cop acceptat això, evitarà el sentiment de frustració davant la nostra tasca educativa. Les característiques esmentades per l’autor crec que són molt importants a tenir en compte per a aconseguir que l’alumne assimili i entengui els conceptes que volem ensenyar-li de forma individual i respectant la seva llibertat.

Actualment considero que amb el sistema educatiu en el qual ens trobem ara, molts educadors no són lliures d’explicar i transmetre lliurament els conceptes. És bo que n’hi hagi de marcats per a que tots aprenguem el mateix, però el mètode de com fer-ho és limitat. Cada escola té la seva filosofia i actualment moltes escoles malauradament no vetllen per a que l’aprenentatge de l’infant sigui autònom, lliure, assimilatiu. Es basa en memoritzar. És evident que pots escollir l’escola que vulguis però si el nivell adquisitiu és limitat les opcions es redueixen.

Perquè l’autor ens parla de Frankenstein? De seguida pensem en un monstre. La creació d’aquest és una paternitat crispada i possessiva. Vol el triomf en tots els escenaris: ser pare i ser creador. Aquesta fabricació té com a objectiu crear un domini i una còpia. Però en el resultat no hi ha maldat ni agressivitat. La fabricació d’aquest i l’abandonament posterior és recórrer, efectivament, a la creació d’un monstre. Com a conclusió podem extreure que el gran error és confondre la fabricació amb l’educació.

Cap al final de l’obra l’autor fa referència al traspàs de continguts conceben l’educador com un passador de cultura i Meirieu es pregunta “què ensenyar”. No hi ha dos alumnes que aprenguin seguin un mateix mètode. Els pedagogs persegueixen des de fa temps, una escola a mida i han elaborat mètodes per individualitzar l’ensenyament. Parlem llavors d’una pedagogia diferenciada. No es

tracta només de facilitar l’accés a l’escola sinó també l’èxit. Aquesta pedagogia diferenciada es caracteritza per la individualització. Cada alumne ha de ser, dins un grup, un expert sobre el terreny que ell domina. No és deixar que cadascú es centri amb el que domina sinó reconèixer el que ha après.

Actualment a les escoles es tenen les eines i els recursos necessaris per a que aquesta atenció sigui individualitzada? Les ràtios són elevades i el ritme d’aprenentatge de cada infant es veu limitat i forçat cap al més espavilat. Així doncs qui arribarà a l’èxit? Està clar que es una lliuta del més fort on el que necessita més temps es troba abandonat i jutjat. Però qui diu que no té dret a lèxit?

La persona podrà ser lliure o independent en el moment que tots els coneixements adquirits els pugui fer servir en la seva vida diària. L’educació que ha rebut és a través de l’assimilació i aquesta ha estat posada en pràctica.

Considero que en l’obra de Meirieu els conceptes d’aprenentatge i ensenyament prenen un paper important ja que presenten diferències però estan relacionats.

L’ensenyament és un procés extern del subjecte, en el qual, l’educador prèn un paper actiu i el subjecte passiu, ja que rep instruccions de com aprendre. Per altra banda, l’aprenentatge és un procés intern del subjecte on el subjecte manté un paper actiu ja que decideix amb llibertat què vol aprendre i quan ho vol fer.

Per l’autor educar consisteix en transmetre normes i valors en un ambient d’autonomia i llibertat. Sense l’aprenentatge no seria possible l’educació. Per aquesta norma no es pot ensenyar a qui no desitja aprendre.

“La pedagogía es praxis. Es decir: ha de trabajar sin cesar sobre las condiciones de desarrollo de las personas y, al mismo tiempo, ha de limitar su propio poder para dejar que el otro ocupe su puesto. No debe resignarse jamás en el ámbito de las