¡Descarga Guia Docent de Dret Internacional Públic: Contenidos y Metodología - Prof. Esteve Moltó y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!
35217 Dret internacional públic
FITXA IDENTIFICATIVA
Dades de l'Assignatura Codi 35217 Nom Dret internacional públic Cicle Grau Crèdits ECTS 7. Curs acadèmic 2016 - 2017
Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període 1303 - Grau de Dret Facultat de Dret 2 Anual 1921 - Programa Doble Titulació ADE- Dret
DOBLE GRAU EN ADE I DRET 3 Primer quadrimestre 1922 - Programa Doble Titulació Dret- Ciències Polítiques i AA.PP.
Facultat de Dret 2 Anual
1923 - Programa Doble Titulación Derecho-Criminología
Facultat de Dret 3 Anual
Matèries Titulació Matèria Caràcter 1303 - Grau de Dret 14 - Dret Internacional Públic Obligatòria 1921 - Programa Doble Titulació ADE- Dret
4 - Assignatures obligatòries de tercer curs
Obligatòria
1922 - Programa Doble Titulació Dret- Ciències Polítiques i AA.PP.
3 - Assignatures obligàtories de segon curs
Obligatòria
1923 - Programa Doble Titulación Derecho-Criminología
4 - Assignatures obligatòries de tercer curs
Obligatòria
Coordinació Nom Departament BOU FRANCH, VALENTIN ENRIQUE 65 - DRET INTERNACIONAL 'ADOLFO MIAJA DE LA MUELA'
RESUM
I. INTRODUCCIÓ
Les Guies docents dels estudis de Grau inclouen informació sobre els processos d’ensenyament i d’aprenentatge d’acord amb un model dissenyat i recomanat per la Unitat d’Innovació Educativa de la Universitat de València - Estudi General, que inclou, entre altres aspectes, les competències i els resultats de l’aprenentatge.
35217 Dret internacional públic
Aquest document és la Guia docent de l’assignatura obligatòria anual de Dret internacional públic. D’acord amb el que disposa el Protocol acadèmic i docent per als Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de València - Estudi General (d’ara endavant, el Protocol), pàgina 4, aquesta Guia docent l’ha elaborada l’Àrea de coneixements de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals d’aquesta Universitat i ha estat aprovada per la Comissió Acadèmica del Títol de Dret (d’ara endavant, CAT-Dret).
Aquesta Guia docent s’ha d’aplicar en tots els Grups de l’assignatura de Dret internacional públic, amb independència de quin siga el Grau o el doble Grau de la Universitat de València - Estudi General en què s’impartisca aquesta assignatura.
Cada Professor que impartisca un Grup de l’assignatura Dret internacional públic ha d’adjuntar, com a Annex a aquesta Guia docent, el Programa d’activitats que pretén desenvolupar en el seu Grup d’aquesta assignatura. El Programa d’activitats de cada Professor comporta un nivell elevat de concreció dels continguts d’aquesta Guia docent. En tot cas, convé assenyalar que el Protocol afirma expressament, en la pàgina 5, que “el Programa d’activitats del Professor no pot contradir la Guia docent que desenvolupa”.
II. BREU RESUM DE L’ASSIGNATURA
En el Verifica (el Verifica és la nova denominació del Pla d’estudis) del Grau en Dret (pàgina 82), figura el següent:
CONTINGUTS DEL MÒDUL/MATÈRIA I OBSERVACIONS
Continguts de l’assignatura Dret internacional públic:
La societat internacional i els subjectes del Dret internacional públic. Creació i aplicació de les normes internacionals. Resolució pacífica de les controvèrsies internacionals. Funcions del Dret internacional públic.
Observacions:
Els Programes docents de cadascun dels Grups de l'assignatura Dret internacional públic s'han d'ajustar a la Guia docent que ha preparat l'Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals.
III. UBICACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS PLANS D’ESTUDI
L’assignatura Dret internacional públic s’imparteix al llarg dels dos semestres del segon curs del Grau en Dret i del doble Grau en Dret - Ciències Polítiques, així com en els dos semestres del tercer curs del doble Grau en Dret - Administració i Direcció d’Empreses (d’ara endavant, ADE) i del doble Grau en Dret - Criminologia.
Segons el Verifica del Grau en Dret de la Universitat de València - Estudi General, l’assignatura Dret internacional públic manté una vinculació especial amb assignatures diverses.
35217 Dret internacional públic
CONEIXEMENTS PREVIS
Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis.
Altres tipus de requisits I. REQUISITS PREVIS No nhi ha.
II. RECOMANACIONS Es recomana tenir un bon coneixement oral i escrit de valencià. Es recomana assistir a les classes. Es recomana assistir a les classes de lassignatura Dret internacional públic en el Grup en el qual lestudiant shaja matriculat.
COMPETÈNCIES
1303 - Grau de Dret
- Ser capaç de conèixer els subjectes de la societat internacional.
- Coneixement de les funcions del dret internacional públic.
- Conèixer i saber utilitzar els mecanismes d'elaboració i d'aplicació de les normes internacionals.
- Ser capaç de conèixer els mecanismes de solució pacífica de les controvèrsies internacionals.
RESULTATS DE L'APRENENTATGE
I. PEL QUE FA A LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL GRAU, QUAN ES CURSA
L’ASSIGNATURA DRET INTERNACIONAL PÚBLIC, ELS ESTUDIANTS HAN D’ADQUIRIR LES
COMPETÈNCIES SEGÜENTS:
En el Verifica del Grau en Dret (pàgines 13 i 14) s’indica que els estudiants han d’adquirir necessàriament catorze competències específiques del Grau si cursen, entre d’altres, l’assignatura Dret internacional públic.
En el Verifica també s’indica (pàgina 82) la relació de les competències específiques del Grau en Dret, amb les competències en termes de resultat d’aprenentatge (d’ara endavant, competències T.A.) de l’assignatura Dret internacional públic.
Les competències específiques del Grau en Dret que s’han d’adquirir amb l’assignatura Dret internacional públic i la seua relació amb les competències T.A_._ d’aquesta assignatura són les següents:
35217 Dret internacional públic
Competència 1: Capacitat de reconèixer la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials (en relació amb les competències T.A. núm. 2, 3 i 4);
Competència 2: Capacitat de conèixer el contingut i l’aplicació de cadascuna de les branques de l’ordenament jurídic (en relació amb les competències T.A. núm. 1, 2, 3 i 4);
Competència 3: Capacitat per a comprendre el caràcter unitari de l’ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics (en relació amb la competència T.A. número 2);
Competència 4: Capacitat per a utilitzar els principis i valors constitucionals, el respecte dels drets humans, amb atenció especial a la igualtat entre homes i dones, la sostenibilitat i la cultura de la pau, com a eines de treball en la interpretació de l’ordenament jurídic (en relació amb la competència T.A. núm. 2);
Competència 5: Capacitat per a conèixer el marc normatiu constitucional, les institucions polítiques de l’Estat i el seu funcionament (en relació amb la competència T.A. núm. 2);
Competència 6: Capacitat per a conèixer el marc normatiu en l’àmbit comunitari i internacional, les institucions que el componen i el seu funcionament (en relació amb les competències T.A. núm. 1, 2 i 3);
Competència 7: Capacitat per al maneig de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 8: Capacitat de llegir i interpretar textos jurídics (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 9: Capacitat per a comunicar-se correctament de forma oral i escrita en l’àmbit jurídic (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 10: Capacitat d’anàlisi dels problemes jurídics i de síntesi en el seu plantejament i resolució (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 11: Capacitat d’adquirir una consciència crítica en l’anàlisi de l’ordenament jurídic i de desenvolupar la dialèctica jurídica (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 12: Capacitat per a adquirir els coneixements bàsics d’argumentació jurídica (en relació amb la competència T.A. núm. 4);
Competència 13: Capacitat per a utilitzar les noves tecnologies de la informació i comunicació en l’obtenció i la selecció de la informació jurídica (en relació amb la competència T.A. núm. 3);
Competència 14: Capacitat de negociació i de conciliació (en relació amb la competència T.A. núm. 4).
II. PEL QUE FA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL GRAU, QUAN ES CURSA
L’ASSIGNATURA DRET INTERNACIONAL PÚBLIC, ELS ESTUDIANTS HAN D’ADQUIRIR LES
COMPETÈNCIES SEGÜENTS:
De les competències generals del Grau previstes en el Verifica del Grau en Dret (pàgines 10-11), si els estudiants cursen, entre d’altres, l’assignatura Dret internacional públic, han d’adquirir les competències generals següents:
1) Capacitat per a buscar, localitzar, analitzar i seleccionar correctament les diferents fonts d’informació jurídica.
35217 Dret internacional públic
5. L'Estat com a subjecte del Dret internacional TEMA 5: LESTAT COM A SUBJECTE DEL DRET INTERNACIONAL
1.- LEstat i els seus elements constitutius. 2.- La sobirania de lEstat i els seus corollaris: igualtat, no intervenció i immunitat sobirana. 3.- La dinàmica de lEstat: a) identitat i continuïtat de lEstat; b) naixement de nous Estats: el reconeixement dEstats; c) transformacions polítiques: el reconeixement de Governs; d) transformacions territorials: la successió dEstats.
6. Els òrgans estatals encarregats de les relacions internacionals TEMA 6: ELS ÒRGANS ESTATALS ENCARREGATS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
1.- La representació de lEstat en les relacions internacionals: el Cap de lEstat, el Cap del Govern i el Ministre dAfers Estrangers. 2.- Les relacions diplomàtiques: Missions Diplomàtiques, Missions Especials i Representacions davant dOrganismes i Conferències Internacionals. 3.- Les relacions consulars.
7. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) TEMA 7: LORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)
1.- Antecedents i creació de lONU: la Carta de les Nacions Unides. 2.- Propòsits i principis de lOrganització. 3.- La condició de Membre de lONU. 4.- Els òrgans de les Nacions Unides. 5.- Reforma i revisió de la Carta de les Nacions Unides. 6.- Els organismes especialitzats de les Nacions Unides.
8. Les competències de l'Estat sobre el territori PART QUARTA: LA REGULACIÓ INTERNACIONAL DE LES COMPETÈNCIES DE L'ESTAT
TEMA 8: LES COMPETÈNCIES DE LESTAT SOBRE EL TERRITORI
1.- La sobirania territorial de lEstat. 2.- Títols dadquisició del territori. 3.- Les fronteres i les relacions de veïnat. 4.- Règims territorials especials.
9. Les competències de l'Estat sobre els espais marins i sobre l'espai aeri TEMA 9: LES COMPETÈNCIES DE LESTAT SOBRE ELS ESPAIS MARINS I SOBRE LESPAI AERI
1.- Competències de lEstat sobre els espais marins: a) La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982; b) El règim dels espais marins sota la jurisdicció de lEstat riberenc; c) El règim dels espais marins fora dels límits de la jurisdicció nacional. 2.- Competències de lEstat sobre lespai aeri.
10. Les competències de l'Estat sobre altres espais d'interés internacional TEMA 10: LES COMPETÈNCIES DE LESTAT SOBRE ALTRES ESPAIS DINTERÈS INTERNACIONAL
1.- Les vies daigua internacionals. 2.- Els espais polars: lÀrtic i lAntàrtica. 3.- Lespai ultraterrestre.
35217 Dret internacional públic
11. Les competències de l'Estat sobre les persones TEMA 11: LES COMPETÈNCIES DE LESTAT SOBRE LES PERSONES
1.- Aspectes generals: les competències de lEstat sobre els seus nacionals. 2.- La protecció diplomàtica: a) Concepte i caràcters; b) Condicions per a exercir-la; c) Distinció de figures afins; d) La protecció diplomàtica en el Dret espanyol. 3.- Les competències de lEstat sobre els estrangers. 4.- Règims especials: asil i refugi.
12. El manteniment de la pau i de la seguretat internacionals PART CINQUENA: ALTRES FUNCIONS FONAMENTALS DEL DRET INTERNACIONAL
TEMA 12: EL MANTENIMENT DE LA PAU I DE LA SEGURETAT INTERNACIONALS
1.- La prohibició de lamenaça o lús de la força. 2.- La legítima defensa. 3.- El sistema de manteniment de la pau i de la seguretat internacionals en la Carta de lONU. 4.- Les Operacions per al Manteniment de la Pau.
13. La protecció internacional dels Drets Humans TEMA 13: LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
1.- La protecció internacional dels Drets Humans en làmbit universal: lobra de les Nacions Unides. 2.- La protecció internacional dels Drets Humans en làmbit regional: especial referència a lobra del Consell dEuropa. 3.- La protecció de les víctimes dels conflictes armats.
14. La protecció internacional del medi ambient TEMA 14: LA PROTECCIÓ INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT
1.- El Dret Internacional del Medi Ambient: caràcters específics. 2.- Principis fonamentals del Dret Internacional del Medi Ambient. 3.- Medi ambient i Desenvolupament: el Desenvolupament Sostenible.
15. L'aplicació del Dret internacional en el Dret intern PART SISENA: L'APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL
TEMA 15: LAPLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL EN EL DRET INTERN
1.- Les relacions entre el Dret internacional i el Dret intern. 2.- La integració de les normes internacionals en el Dret intern: referència al cas espanyol. 3.- Els conflictes entre el Dret internacional i el Dret intern: referència al cas espanyol.
16. La responsabilitat internacional de l'Estat
35217 Dret internacional públic
METODOLOGIA DOCENT
Les classes teòriques tenen una durada de 38 hores, estructurades en sessions de 100 i de 50 minuts de docència presencial efectiva. Les classes teòriques estan considerades com una de les activitats formatives que integren la docència presencial. Això significa que, per a realitzar-les, hi han de ser presents tant el Professor com els estudiants. No és possible, en conseqüència, que cap Professor impartisca les classes teòriques de manera virtual.
En la primera sessió de classes teòriques, cada Professor ha de fer una introducció sobre el contingut de les diverses activitats formatives que té planificades (es consideren activitats formatives les classes teòriques, les classes aplicades, les activitats complementàries i els exàmens, les activitats dirigides i el treball autònom. Totes i cadascuna d’aquestes activitats s’expliquen amb caràcter general en aquest epígraf de la Guia docent), el cronograma corresponent, així com el sistema d’avaluació que ha de seguir. Per a això, és imprescindible que els estudiants porten al primer dia de classe tant aquesta Guia docent de l’assignatura Dret internacional públic, com l’Annex en què s’inclou el Programa d’activitats que el Professor ha planificat per al seu Grup. Ambdós documents es trobaran disponibles en l’Aula Virtual i en la pàgina web del Departament de Dret Internacional Adolfo Miaja de la Muela.
En la resta de sessions que es dediquen a les classes teòriques, cada Professor explicarà el Programa docent de l’assignatura Dret internacional públic (reproduït supra , en l’epígraf 6). En les classes teòriques no s’ha d’explicar la totalitat dels epígrafs que formen part dels diversos temes del Programa docent, sinó només les idees fonamentals de cada tema. Tanmateix, cal subratllar que el que és objecte d’avaluació en l’anomenada prova global (vegeu infra , l’epígraf 9) és la totalitat del Programa docent i no sols les idees bàsiques que s’hagen explicat a les classes teòriques.
En les classes teòriques, cada Professor utilitzarà la metodologia que estime més apropiada, i serà normal la combinació de diversos mètodes didàctics. Amb caràcter excepcional (no hi ha temps per a més) es poden impartir algunes lliçons magistrals, estructurar les classes teòriques a partir dels dubtes o les preguntes que plantegen els estudiants, realitzar comentaris individuals o en grup de textos jurídics, etc.
Les classes aplicades , amb una durada de 25 hores, també estan considerades com una de les activitats formatives que integren la docència presencial. Això significa de nou que, per a realitzar-les, hi han de ser presents tant el Professor com els estudiants. No és possible, en conseqüència, que cap Professor impartisca les classes aplicades de manera virtual.
Les classes aplicades son similars a les antigues classes pràctiques. Segons el Protocol (pàgina 6) en estes classes se faran activitats aplicades o activitats que utilitzen metodologies actives d'ensenyament- aprenentatge: estudi de casos, resolució de problemes, pràctiques d'ordinador, aprenentatge basat en problemes, simulacions…
Les activitats complementàries i exàmens són l’última activitat formativa considerada com a docència presencial. Això significa de nou que, per a realitzar-les, hi han de ser presents tant el Professor com els estudiants. No és possible, en conseqüència, que cap Professor realitze les activitats complementàries i exàmens de manera virtual.
35217 Dret internacional públic
Les activitats complementàries , amb una durada prevista de vuit hores, són una novetat que s’ha introduït en els estudis de Grau que s’han de fer obligatòriament en cada Grup d’una assignatura. Les activitats complementàries poden ser específiques d’un Grup de l’assignatura Dret internacional públic; poden ser comunes a diversos o a tots els Grups d’aquesta assignatura, i, fins i tot, pot arribar a ser una activitat complementària coordinada per a totes les assignatures del curs del Grau en què s’impartisca l’assignatura Dret internacional públic.
L’expressió activitats complementàries és massa àmplia. Les activitats complementàries poden consistir en l’organització de seminaris de coordinació, metodològics o sobre un tema o problema concret de l’assignatura; l’assistència a conferències; les visites a llocs d’interès per a l’assignatura; tutories col·lectives; etc. Com a regla general, les activitats complementàries es fan a la mateixa aula en què s’imparteixen les classes teòriques i les classes aplicades. Tanmateix, es poden fer en una altra aula (cada Grup disposa d’una altra aula un matí o vesprada a la setmana fora de l’horari lectiu; aquesta aula està reservada per a les activitats complementàries de totes les assignatures d’un mateix Grup i solen tenir una capacitat major, per exemple, per a organitzar una conferència que siga una activitat complementària comuna per a dues o més assignatures del mateix curs, o per a dos o més Grups de la mateixa assignatura) i, fins i tot, fora de les aules (p. ex., visita organitzada a la Biblioteca Dipositària de les Nacions Unides). Si cap Professor necessita utilitzar aquesta aula, s’ha de posar en contacte amb el Coordinador corresponent del Grau o doble Grau. En tot cas, en tots els Grups de l’assignatura Dret internacional públic s’ha de fer obligatòriament una activitat complementària comuna, que consisteix en la introducció al maneig de la base de dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
Pel que fa al que normalment anomenem els exàmens (que, entre les dues convocatòries oficials no poden superar les quatre hores de durada), en aquest epígraf cal avançar-ne unes idees breus, que es desenvoluparan més detalladament infra , en l’epígraf 9 d’aquesta Guia docent.
Els estudis de Grau han introduït canvis importants sobre el sistema d’avaluació que se seguia en les antigues llicenciatures. La qualificació definitiva de l’assignatura resulta d’un sistema mixt d’avaluació de l’aprenentatge. En principi, cada estudiant ha de superar una prova global sobre el Programa docent de l’assignatura (el que fins ara s’ha anomenat examen final ). Només si l’estudiant supera la prova global, la qualificació definitiva de l’assignatura es complementarà amb un sistema d’ avaluació contínua , que inclou l’avaluació del treball realitzat per l’estudiant en tres activitats formatives diferents: les classes aplicades; les activitats complementàries i les activitats dirigides.
Les activitats dirigides estan considerades com una activitat no presencial (no es fan a les aules, ni el Professors hi són presents per a realitzar-les). Són, tanmateix, activitats dirigides pel Professor corresponent. Consisteixen en el treball que cada estudiant ha de fer pel seu compte abans de cada classe teòrica (resums o esquemes del tema, respostes a qüestionaris de cada tema…), en concepte de preparació i que ha de lliurar al Professor corresponent. Per això els treballs escrits que els estudiants realitzen actualment s’anomenen lliuraments.
Cadascun dels lliuraments corresponents als 19 temes del Programa docent implica, de mitjana, una hora i 53 minuts de treball per a l’estudiant en concepte d’activitats dirigides, la qual cosa significa que el total de temps dedicat a la realització dels 19 lliuraments és de 36 hores de treball per a l’estudiant.
35217 Dret internacional públic
REFERÈNCIES
Bàsiques
- ABELLÁN HONRUBIA, V., Nocions bàsiques de Dret Internacional, Barcelona, Editorial Universidad de Barcelona, 2005.
- CASSESE, A., International Law, 2nd ed., 2005.
- DÍEZ DE VELASCO, M., Instituciones de Derecho Internacional Público, 17ª ed., Madrid, Tecnos, 2010, 1176 páginas.
- JUSTE RUIZ, J.; CASTILLO DAUDÍ, M.; BOU FRANCH, V., Lecciones de Derecho Internacional Público, Valencia, Tirant lo Blanch, 2011.
Complementàries
- ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, P., Sistema de Derecho Internacional Público, 1ª ed., Madrid, Civitas, 2011, 642 páginas.
- BROWNLIE, I., Principles of Public International Law, 7th ed., 2008.
- BOU FRANCH, V., Recopilación de textos de Derecho Internacional Público, 1ª ed., Valencia, Tirant lo Blanch, 2009, 710 páginas.
- CARRILLO SALCEDO, J. A., Curso de Derecho Internacional Público, Madrid, Tecnos, 1991.
- CARRILLO SALCEDO, J. A., El Derecho internacional en perspectiva histórica, 1ª ed., Madrid, Tecnos, 1997.
- CARRILLO SALCEDO, J. A., Soberanía de los Estados y derechos humanos en el Derecho internacional, 2ª ed., Madrid, Tecnos, 2001, 192 páginas.
- CASANOVAS Y LA ROSA, O.; RODRIGO, J. A., Casos y textos de Derecho Internacional Público, 6ª ed., Madrid, Tecnos, 2010, 992 páginas.
- DÍEZ DE VELASCO, M., Las Organizaciones internacionales, 16ª ed., Madrid, Tecnos, 2010, 952 páginas.
- FERNÁNDEZ DE CASADEVANTE ROMANÍ, C., Derecho internacional público, 1ª ed., Paracuellos del Jarama (Madrid), Dilex, 2003, 252 páginas.
- FERNÁNDEZ TOMÁS, A. et al, Lecciones de Derecho internacional público, 1ª ed., Valencia, Tirant lo Blanch, 2011, 470 páginas.
- GONZÁLEZ CAMPOS, J. D.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, P., Curso de Derecho Internacional Público, 4ª ed. revisada, Madrid, Thomson-Civitas, 2008, 1140 páginas.
- GUTIÉRREZ ESPADA, C.; CERVELL HORTAL, M. J., Derecho internacional público, 1ª ed., Murcia, Diego Marín Librero, 2009.
- GUTIÉRREZ ESPADA, C.; CERVELL HORTAL, M. J., ¿Qué es el Derecho internacional? ¿Y la Unión Europea?, 1ª ed., Murcia, Diego Marín Librero, 2010, 278 páginas.
- JIMÉNEZ PIERNAS, C. (dir.), Introducción al Derecho Internacional Público. Práctica de España y de la Unión Europea, 1ª ed., Madrid, Tecnos, 2011.
- MARIÑO MENÉNDEZ, F. M., Derecho Internacional Público (Parte General), 4ª ed. revisada, Madrid, Editorial Trotta, 2005, 694 páginas.
- PASTOR RIDRUEJO, J. A., Curso de Derecho Internacional Público y de Organizaciones Internacionales, 14ª ed., Madrid, Tecnos, 2010, 832 páginas.
- REMIRO BROTONS, A. et al., Derecho Internacional. Curso general, 1ª ed., Valencia, Tirant lo Blanch, 2010, 877 páginas.
- RODRÍGUEZ CARRIÓN, A., Lecciones de Derecho Internacional Público, 6ª ed., Madrid, Tecnos,
35217 Dret internacional públic
- SHAW, M., International Law, 5th ed., 2003.
- TRUYOL SERRA, A., Historia del Derecho internacional público (Versión española de P. García Picazo), Madrid, Tecnos, 1998.
- WALLACE, R.; MARTÍN-ORTEGA, O., International Law, 6th ed., 2009.
