Lliçó 6. La interpretació de la norma jurídica civil.
Subjectes, objecte i mitjans de la interpretació.
Classes d’interpretació.
La integració de la norma jurídica.
1.- Subjectes, objecte i mitjans d´interpretació.
Interpretar la norma jurídica vol dir cercar-ne el sentit. El subjecte serà qualsevol agent
jurídic. L´objecte serà la norma jurídica, en concret, la llei.
Aquestes regles o criteris d´interpretació (criteris hermenèutics) es relacionen a l´art. 3.1
Cc. No hi ha norma semblant al CCCat. Els dits criteris són: el gramatical, el sistemàtic,
l´històric, el sociològic i el teològic.
1) El “sentit propi de les paraules” o criteri gramatical.- A propòsit d´aquest criteri,
ha fet fortuna l´expressió “in claris non fit interpretatio”.
2) “....en relación con el contexto”.- Modalitza el gramatical. Porta a la
interpretació sistemàtica o interpretació de la norma en el context del conjunt de
normes jurídiques de què es tracti.
3) “...los antecedentes históricos y legislativos” o criteri històric. És útil saber
quines normes regien abans i quina problemàtica plantejaven i conèixer els
treballs preparatoris de la norma que s´interpreta (p.e projecte de llei, esmenes,
discusió parlamentària; valor de les Exposicions de Motius).
4) “...la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas...” o criteri
sociològic.
5) L´element lògic.- No s´esmenta a l´art. 3.1 Cc, però se´n fa ús (un exemple
serien tots els articles que permeten una lectura a contrario.
6) “espíriru y finalidad” o criteri teològic. Més que un criteri és la finalitat de tot
exercici d´interpretació. Dóna entrada a les teories subjectives i a les objectives,
que pretenen resoldre si cal cercar, en darrer terme, la voluntat del legislador o
el que diu la llei (la divergència es pot veure clara si es pensa, per exemple, en
un cas en què el legislador s´hagi expressat malament. P.e, el cas de la
conmoriència: art. 211-2 CCCat).
2.- Classes d´interpretació:
•Segons l´intèrpret: autèntica, si la fa el legislador per mitjà d´una norma
“aclaratòria”; usual, la feta pels tribunals; doctrinal; la feta pels autors.
•Segons els resultats:
a.- declarativa: coincideix el sentit del text amb el resultat de la
nostra interpretació.
b.- modificativa: restringeix o amplia la formulació legal.
- interpretació extensiva: p.e “fills” com a descendents.
- interpretació restrictiva: p.e “descendents” com a fills (només).
3.La integració de la norma jurídica.
Si interpretar vol dir esbrinar el sentit de la norma, integrar-la vol dir omplir-ne
els buits o donar regulació al cas no previst.
