Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Interpretación de la norma jurídica civil: Subjectes, objetos y medios de interpretación -, Apuntes de Derecho Civil

Una introducción a la interpretación de la norma jurídica civil, enfatizando el papel de los sujetos, objetos y medios de interpretación. Se detalla el uso de cinco criterios hermenéuticos: gramatical, sistemático, histórico, sociológico y teológico, que ayudan a entender el contexto, significado y aplicación de las leyes.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 16/03/2014

mim48
mim48 🇪🇸

4

(14)

16 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Lliçó 6. La interpretació de la norma jurídica civil.
Subjectes, objecte i mitjans de la interpretació.
Classes d’interpretació.
La integració de la norma jurídica.
1.- Subjectes, objecte i mitjans d´interpretació.
Interpretar la norma jurídica vol dir cercar-ne el sentit. El subjecte serà qualsevol agent
jurídic. L´objecte serà la norma jurídica, en concret, la llei.
Aquestes regles o criteris d´interpretació (criteris hermenèutics) es relacionen a l´art. 3.1
Cc. No hi ha norma semblant al CCCat. Els dits criteris són: el gramatical, el sistemàtic,
l´històric, el sociològic i el teològic.
1) El “sentit propi de les paraules” o criteri gramatical.- A propòsit d´aquest criteri,
ha fet fortuna l´expressió “in claris non fit interpretatio”.
2) “....en relación con el contexto”.- Modalitza el gramatical. Porta a la
interpretació sistemàtica o interpretació de la norma en el context del conjunt de
normes jurídiques de què es tracti.
3) “...los antecedentes históricos y legislativos” o criteri històric. És útil saber
quines normes regien abans i quina problemàtica plantejaven i conèixer els
treballs preparatoris de la norma que s´interpreta (p.e projecte de llei, esmenes,
discusió parlamentària; valor de les Exposicions de Motius).
4) “...la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas...” o criteri
sociològic.
5) L´element lògic.- No s´esmenta a l´art. 3.1 Cc, però se´n fa ús (un exemple
serien tots els articles que permeten una lectura a contrario.
6) espíriru y finalidad” o criteri teològic. Més que un criteri és la finalitat de tot
exercici d´interpretació. Dóna entrada a les teories subjectives i a les objectives,
que pretenen resoldre si cal cercar, en darrer terme, la voluntat del legislador o
el que diu la llei (la divergència es pot veure clara si es pensa, per exemple, en
un cas en què el legislador s´hagi expressat malament. P.e, el cas de la
conmoriència: art. 211-2 CCCat).
2.- Classes d´interpretació:
Segons l´intèrpret: autèntica, si la fa el legislador per mitjà d´una norma
“aclaratòria”; usual, la feta pels tribunals; doctrinal; la feta pels autors.
Segons els resultats:
a.- declarativa: coincideix el sentit del text amb el resultat de la
nostra interpretació.
b.- modificativa: restringeix o amplia la formulació legal.
- interpretació extensiva: p.e “fills” com a descendents.
- interpretació restrictiva: p.e “descendents” com a fills (només).
3.La integració de la norma jurídica.
Si interpretar vol dir esbrinar el sentit de la norma, integrar-la vol dir omplir-ne
els buits o donar regulació al cas no previst.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Interpretación de la norma jurídica civil: Subjectes, objetos y medios de interpretación - y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

Lliçó 6. La interpretació de la norma jurídica civil.

Subjectes, objecte i mitjans de la interpretació.

Classes d’interpretació.

La integració de la norma jurídica.

1.- Subjectes, objecte i mitjans d´interpretació.

Interpretar la norma jurídica vol dir cercar-ne el sentit. El subjecte serà qualsevol agent jurídic. L´objecte serà la norma jurídica, en concret, la llei.

Aquestes regles o criteris d´interpretació (criteris hermenèutics) es relacionen a l´art. 3. Cc. No hi ha norma semblant al CCCat. Els dits criteris són: el gramatical, el sistemàtic, l´històric, el sociològic i el teològic.

  1. El “sentit propi de les paraules” o criteri gramatical.- A propòsit d´aquest criteri, ha fet fortuna l´expressió “in claris non fit interpretatio”.

  2. “....en relación con el contexto”.- Modalitza el gramatical. Porta a la interpretació sistemàtica o interpretació de la norma en el context del conjunt de normes jurídiques de què es tracti.

  3. “...los antecedentes históricos y legislativos” o criteri històric. És útil saber quines normes regien abans i quina problemàtica plantejaven i conèixer els treballs preparatoris de la norma que s´interpreta (p.e projecte de llei, esmenes, discusió parlamentària; valor de les Exposicions de Motius).

  4. “...la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas...” o criteri sociològic.

  5. L´element lògic.- No s´esmenta a l´art. 3.1 Cc, però se´n fa ús (un exemple serien tots els articles que permeten una lectura a contrario.

  6. (^) “ espíriru y finalidad” o criteri teològic. Més que un criteri és la finalitat de tot exercici d´interpretació. Dóna entrada a les teories subjectives i a les objectives, que pretenen resoldre si cal cercar, en darrer terme, la voluntat del legislador o el que diu la llei (la divergència es pot veure clara si es pensa, per exemple, en un cas en què el legislador s´hagi expressat malament. P.e, el cas de la conmoriència: art. 211-2 CCCat).

2.- Classes d´interpretació:

  • Segons l´intèrpret: autèntica, si la fa el legislador per mitjà d´una norma “aclaratòria”; usual, la feta pels tribunals; doctrinal; la feta pels autors.
  • (^) Segons els resultats: a.- declarativa: coincideix el sentit del text amb el resultat de la nostra interpretació. b.- modificativa: restringeix o amplia la formulació legal. - interpretació extensiva: p.e “fills” com a descendents. - interpretació restrictiva: p.e “descendents” com a fills (només).

3.La integració de la norma jurídica.

Si interpretar vol dir esbrinar el sentit de la norma, integrar-la vol dir omplir-ne els buits o donar regulació al cas no previst.

  • La integració de la norma jurídica no és mateix que la integració de l ´ordenament jurídic. En aquest darrer cas, es pot parlar de sistemes d ´autointegració (cal cercar la resposta al mateix ordenament – normalment serà via principis generals, la qual cosa confirmarà que la llacuna no existia-) o d´heterointegració (p.e Dret mercantil, es remet al “dret comú”; arts. 2 i 50 Cco).
  • A propòsit de la integració de la norma jurídica, el mecanisme al que es pot recórrer és l´analogia (que serà “legis”, a diferència de la “iuris”, prevista com a mecanisme per a aplicar principis generals). Es preveu a l ´art. 4.1 Cc.