¡Descarga GUIONES PRACTICAS y más Ejercicios en PDF de Sociología solo en Docsity!
PRÀCTICA 1. Preparació de dissolucions
Objectiu: Preparació de dissolucions per pesada i per dilució d’altra més concentrada.
Introducció En Química fem servir diverses unitats per expressar la concentració de les dissolucions, es a dir, la quantitat de substància dissolta en un pes o volum determinat de dissolució. Algunes de les més utilitzades son el tant per cent en pes i la molaritat. El tant per cent en pes expressa el pes de solut en pes de dissolució, es a dir els grams de solut en 100 grams de dissolució. La molaritat indica els mols de solut en un determinat volum de dissolució. Normalment, expressa els mols de solut en 1 litre de dissolució.
Exemple 1: preparació de 50 grams de dissolució aquosa de clorur de bari (que farem servir a la pràctica 4) al 5% en pes de clorur de bari aproximadament. Cal tenir en compte que el clorur de bari utilitzat té dues molècules d’aigua a la seva composició: BaCl 2 .2H 2 O. Això vol dir que, per un mol, de cada 244, grams (pes molecular del BaCl 2 .2H 2 O) de clorur de bari dihidrat, només 208, grams (pes molecular del BaCl 2 ) són de clorur de bari. Primerament, calculeu la quantitat de clorur de bari dihidrat que cal pesar per preparar la dissolució. Tareu un vas de precipitats de 100 mL a la balança monoplat (granatari), afegiu la quantitat de clorur de bari prèviament calculada i la quantitat d’aigua desionitzada necessària per arribar a 50 grams de dissolució. No llenceu aigua a sobre de la balança per que es malmetria!! Lluny de la balança agiteu amb una vareta de vidre fins a la dissolució total de la sal. Presenteu els càlculs i la dissolució preparada al professor/a i aboqueu-la a la botella preparada a tal efecte.
Exemple 2: preparació de 50 mL de solució aquosa d’àcid clorhídric 1 M, a partir d’àcid clorhídric concentrat que conté 37,0% en pes de HCl, la densitat és 1,175 g/cm^3 i el pes molecular és de 36,5 grams per mol. Primerament calculeu els mil·lilitres de HCl que s’han de pipetejar per obtenir la dissolució 1 M. Aneu a la vitrina i amb una pera o pipum i una pipeta de 5 c.c. pipetegeu el nombre de mil·lilitres d’àcid clorhídric concentrat més proper al càlcul que heu efectuat (el professor us supervisarà). Afegiu el contingut de la pipeta a un matràs aforat i net de 50 mL. Enraseu el matràs (porteu el líquid a la marca) amb aigua desionitzada. Presenteu els càlculs i la dissolució encara no agitada al professor/a i aboqueu- la a la botella preparada a tal efecte.
Material i reactius Vas de precipitats de 100 mL Clorur de bari dihidrat: BaCl 2 ·H 2 O Vareta de vidre Àcid clorhídric concentrat: HCl Matràs aforat de 50 mL Pipeta graduada de 5 c.c.
PRÀCTICA 2. Reaccions químiques
Introducció En aquesta pràctica es provoquen reaccions de substàncies en dissolució per comprovar i estudiar conceptes teòrics bàsics. Així doncs, es realitzen: Reaccions d’oxidació-reducció (anomenades “redox”). Reaccions de síntesi. Reacció d’esterificació en que es podrà verificar la llei de Le Châtelier d’equilibri químic. Determinació de pH de sals d’àcid polipròtic, de sals hidrolitzades i d’una solució amortidora.
Objectius Treballar de forma qualitativa els conceptes: reaccions d’oxidació-reducció, llei de Le Châtelier en l’equilibri químic, caràcter àcid i base.
ADVERTÈNCIES: Les proves es fan en tub d’assaig de 10 mL. S’utilitzen petites quantitats de reactius. Una punta d’espàtula per als sòlids i unes gotes fins a 1-2 cm^3 màxim per als líquids. VEURE LA INDICACIÓ DE LES QUANTITATS EN CADA APARTAT. Per introduir líquids en un tub d’assaig usar un comptagotes, no una pipeta!! Les reaccions entre dues solucions es fan afegint gota a gota una de les solucions sobre l’altra. Quan intervenen àcids concentrats, cal treballar a les vitrines extractores de amb la supervisió del professor. Per mesurar el pH d’una solució: tallar un tros petit de tira de paper indicador universal, col·locar-ho sobre un vidre de rellotge, sucar la solució amb una vareta de vidre neta i posar una gota de la solució sobre el tros de paper indicador universal. Comparar el color aparegut amb la carta de colors i assignar el pH. NO INTRODUIR PIPETES NI ESPÀTULES DINS DE CAP AMPOLLA NI POT AMB ETIQUETA COMERCIAL!! ATENCIÓ: QUAN ES TREBALLA EN VITRINA VIGILAR QUE LA BOCA DELS TUBS D’ASSAIG NO ES DIRIGEIXI CAP A LA PERSONA!!
1ª PART: REACCIONS REDOX
Aquestes reaccions no són immediates. Caldrà deixar els tubs d’assaig amb els reactius en una gradeta durant la durada de la sessió de pràctiques i al acabar la 6ª Part, observar i anotar els canvis.
1) Comprovar sèrie electroquímica Prepareu dos tubs d’assaig (A i B) en els que afegiu: 1 tros d’alumini en A i 1 tros de fil de coure en B. A. Afegiu 2 mL de solució d’àcid clorhídric 1 M. Escalfar en bany de sorra. Observar i anotar els canvis.
3ª PART: DISSOLUCIONS DE SALS D’ÀCIDS POLIPRÒTICS
5) pH de solució de carbonat de sodi En un tub d’assaig afegiu una punta d’espàtula de carbonat de sodi decahidrat (Na 2 CO 3 ·10 H 2 O) i a continuació 2 mL d’aigua desionitzada. Barregeu amb una vareta neta. Determineu i anoteu el pH amb el paper indicador universal. Escriviu la reacció d’hidròlisi.
6) pH de solució de bicarbonat de sodi (o hidrogen carbonat de sodi) En un tub d’assaig afegiu una punta d’espàtula de bicarbonat de sodi (NaHCO 3 ) i a continuació 2 mL d’aigua desionitzada. Barregeu amb una vareta neta. Determineu i anoteu el pH amb el paper indicador universal. Escriviu la reacció d’hidròlisi.
4 ª PART: REACCIONS D’HIDRÒLISI DE SALS
7) pH de solució de clorur d’amoni En un tub d’assaig introduïu una punta d’espàtula de clorur d’amoni (NH 4 Cl) i afegir 4 gotes d’aigua desionitzada. Barregeu intensament. Aprecieu la temperatura del tub i determineu el pH de la solució amb el paper indicador. Escriviu la reacció d’hidròlisi, indicant l’estat dels reactius.
8) pH de solució de nitrat de sodi En un tub d’assaig introduïu una punta d’espàtula de nitrat de sodi (NaNO 3 ) i afegir 4 gotes d’aigua desionitzada. Barregeu el contingut del tub d’assaig amb la vareta neta. Determineu el pH de la solució amb el paper indicador. Escriviu la reacció d’hidròlisi, indicant l’estat dels reactius.
9) pH de solució de acetat de sodi En un tub d’assaig introduïu una punta d’espàtula d’acetat de sodi (NaOOCCH 3 o simplement NaAc) i afegir 4 gotes d’aigua desionitzada. Barregeu el contingut del tub d’assaig amb la vareta neta. Determineu el pH de la solució amb el paper indicador. Escriviu la reacció d’hidròlisi, indicant l’estat dels reactius.
Materials, productes i dissolucions 12 tubs d’assaig, vareta de vidre, comptagotes, vidre de rellotge, paper indicador universal, bany de sorra, pinça de fusta, flascó rentador. Etanol 96% Trossos d’alumini Trossos de fil de coure Trossos de zinc Solució de sulfat de coure (II) (CuSO 4 ) 0,5 M Òxid de calci sòlid (70% CaO i 30% MgO) Àcid acètic concentrat i en solució 3 M (HAc) Àcid sulfúric concentrat (H 2 SO 4 ) Carbonat de sodi sòlid (Na 2 CO 3 )
Bicarbonat de sodi sòlid (NaHCO 3 ) Clorur d’amoni sòlid (NH 4 Cl) Nitrat de sodi sòlid (NaNO 3 )
Bibliografia Química Analítica Cualitativa Fernando Burriel et al. Editorial Paraninfo. Madrid 1983
Fundamentos de Química Analítica D. Skoog, D. West, et al. 8ª Ed. Editorial Thomson. Madrid 2005.
immediatament el recipient que conté la dissolució d’hidròxid de sodi i donar a aquesta un període de validesa d’un mes, des de la seva preparació.
Procediment.
1.- Estandardització de la dissolució d’hidròxid de sodi amb el hidrogenftalat de potassi com a patró primari amb la tècnica de la volumetria
L’hidròxid de sodi és la dissolució patró bàsica més comú, però no és possible obtenir-la amb la puresa corresponent al patró primari, per això s’ha de normalitzar (trobar la concentració exacta) amb un d’ells. En aquest cas ho farem amb hidrogenftalat de potassi de concentració perfectament coneguda i utilitzant fenolftaleïna al 1% com a indicador, ja que el seu interval de viratge és entre 8.2 i 10. Feu el càlcul de la quantitat necessària d’hidrogenftalat de potassi (C 8 H 5 O 4 K) que cal, per consumir aproximadament la meitat del volum d’hidròxid de sodi 0.1 M contingut a la bureta, peseu aproximadament aquesta quantitat a dins de l’embut pesa-substàncies amb la balança analítica, i anoteu exactament el pes mesurat. Un cop fet això es transfereix el sòlid a un matràs erlenmeyer on es realitzarà la valoració. S’arrosseguen possibles restes de sòlid amb una mica d’aigua destil·lada i amb l’ajut del flascó rentador; s’hi afegeixen al voltant de 50 mL d’aigua desionitzada i 2 gotes de solució de fenolftaleïna. Es prepara el muntatge per la valoració (la bureta amb el suport, la nou i la pinça) omplint i enrasant la bureta. Valoració de la dissolució d’hidrogenftalat de potassi: S’addiciona lentament i gota a gota amb la bureta la solució d’hidròxid de sodi fins que aparegui coloració rosa pàl·lid persistent durant 30 segons. Repetiu el procés un cop més. Anoteu els 2 volums gastats d’hidròxid de sodi, calculeu les concentracions de cada una de les 2 dissolucions i, finalment, trobeu el valor mitjà de la concentració de la dissolució d’hidròxid de sodi.
2.- Preparació de la dissolució diluïda de vinagre Es prepara una dilució 1:10 del vinagre comercial. Se’n pipetegen 10 mL de vinagre i s’aboquen a un matràs aforat de 100 mL. S’enrasa amb aigua desionitzada amb l’ajut d’una pipeta Pasteur i s’homogeneïtza per agitació de la solució. Anomenarem solució A a aquesta dilució, etiqueteu-la posant-hi la data. De la dissolució A se’n pipetegen 10 mL (alíquota) i s’aboquen al matràs erlenmeyer. S’afegeixen 3 gotes de fenolftaleïna. Amb la bureta del mateix muntatge de l’apartat 1 enrasada amb hidròxid de sodi 0,1 M, es procedeix a realitzar la valoració (veure el següent apartat 3.).
3.- Valoració de la dissolució A (dissolució diluïda de vinagre) Abocar lentament (al principi es pot anar una mica més ràpid) la dissolució de NaOH des de la bureta sobre l’alíquota de la dissolució de vinagre (solució A), i agitar contínuament fins que una coloració rosada sigui persistent durant 10 segons. El punt de viratge es veu millor si hi ha un paper blanc sota l’erlenmeyer.
S’anota el volum de dissolució d’hidròxid de sodi consumit, per lectura directa de la bureta, amb un precisió de 0.1 mL. El procés es repeteix (prenent altres alíquotes de 10 mL de la dissolució A preparada) un altra cop. Es procedeix als càlculs i es fa la mitjana dels volums consumits d’hidròxid de sodi i es procedeix a fer els càlculs per trobar la concentració mitjana de la dissolució diluïda vinagre. NOTA: Normativament, cal fer totes les volumetries tres cops. Però la limitació de temps només ens permet fer-ho dos.
Qüestions
1) Escriviu les reaccions que tenen lloc. 2) Calculeu la concentració de la dissolució d’hidròxid de sodi estandarditzada. 3) Calculeu el grau d’acidesa del vinagre i expresseu el resultat en grams d’àcid acètic/L de vinagre i en tant per cent en pes (grams d’àcid acètic/g de vinagre, suposeu la densitat del vinagre igual a 1 g/mL). (Tingueu en compte les dilucions que heu fet). 4) Raoneu l’ús de la fenolftaleïna com a indicador. 5) Calculeu (teòrica i experimentalment) el valor del pH en el punt d’equivalència. (Tingueu en compte que l’anió de la sal formada en la valoració del vinagre és una base feble).
Material i reactius. 1embut pesa-substàncies 1 proveta de 50 ml 1 pipeta aforada de 10 mL 1 pipeta Pasteur 1 matràs aforat de 100 mL 2 matrassos erlenmeyers de 250 ml 1 bureta de 25 mL
Vinagre comercial de vi blanc Fenolftaleïna a l’1% (p/v) Dissolució d’hidròxid de sodi 0.1 M (NaOH) Hidrogenftalat de potassi
Zn(NO 3 ) 2
Reacció A: Prepareu dos tubs d’assaig amb 2 mL de solució de nitrat de zinc, Zn(NO 3 ) 2 , cada un. Al primer tub afegiu-hi una punta d’espàtula de NH 4 NO 3 , remeneu per dissoldre la sal i desprès afegiu gota a gota NH 3 1M fins a pH lleugerament alcalí. Feu el mateix al segon tub d’assaig sense afegir-hi prèviament la sal amònica i afegint-hi gota a gota l’amoníac, observant en tot moment les diferències. ¿Per què és diferent el resultat? Escriviu la reacció. Reacció B: a 2 mL de solució de nitrat de zinc afegiu una llentia d’hidròxid de sodi, NaOH. Pot formar-se un precipitat blanc, gelatinós d’hidròxid de Zn, que té tendència a desaparèixer a mida que la llentia es va desfent, per formació de l’anió zincat (ZnO 2 2-) soluble. Escriviu la reacció. Reacció C: Prepareu dos tubs d’assaig amb 2 mL de solució de nitrat de zinc cada un. El primer tub és àcid (comproveu-ho i afegiu gotes de HCl si calen per obtenir un pH = 1). Al segon tub afegiu NH 3 gota a gota fins que desaparegui el precipitat de Zn(OH) 2 que inicialment es forma. Finalment afegiu 2 mL de Na 2 S a tots dos tubs i observeu les diferències (costa una mica veure el canvi). Escriviu la reacció.
Ca(NO 3 ) 2 : Reacció A: a 2 mL de solució de nitrat de calci, Ca(NO 3 ) 2 , afegiu una punta d’espàtula de NH 4 NO 3 , després afegiu gota a gota amoníac (NH 3 ) fins a pH aproximadament neutre. Tot seguit afegiu unes gotes de solució d’oxalat amònic (NH 4 ) 2 C 2 O 4 fins a l’obtenció d’un precipitat blanc d’oxalat de calci. Comproveu que el precipitat té tendència a redissoldre’s afegint-hi gotes de HCl fins a pH àcid (un nou exemple de que les sals procedents d’un àcid feble es dissolen a pH àcid). Escriviu la reacció.
2ª Part: dissolució de precipitats Una sal insoluble del tipus MX, en dissolució aquosa està en equilibri amb els seus ions segons la reacció
MxXm(sòlid) xM+m^ (aq.) + mX-x^ (aq.)
La constant de l’equilibri de solubilitat d’una sal es designa com la seva constant de producte de solubilitat, Kps, o simplement producte de solubilitat. Si el producte de les concentracions molars dels ions, elevades als coeficients corresponents, és més gran que el producte de solubilitat de la sal es produeix una precipitació; en cas contrari, resta en dissolució. [M+m]x^ [X-x]m^ > Kps (precipitació) [M+m]x^ [X-x]m^ < Kps (dissolució)
D’aquestes equacions deduïm que quan més petit és el Kps d’una sal més insoluble és aquesta, i a l’inrevés.
Per dissoldre una sal molt insoluble (de Kps molt petit) caldrà doncs reduir la concentració de [M+m] ó de [X-x], per tal que el seu producte sigui més petit que el seu Kps corresponent. Això s’aconsegueix de tres maneres:
Per variació del pH : Totes les sals procedents d’un àcid feble es solubilitzen en medi àcid, perquè el ió X-^ s’hidrolitza:
X-2^ + H+^ HX-^ i HX-^ + H+^ H 2 X Exemple 1: A 2 mL de solució de nitrat de zinc(II) 0,3M afegiu gota a gota Na 2 S 0,1 M fins a la formació d’un precipitat blanc de ZnS. Afegiu al mateix tub varies gotes de HCl concentrat. Observeu com es dissol el precipitat.
ZnS + 2H+^ + 2Cl-^ H 2 S↑ + Zn+2^ + 2Cl- En medi alcalí, és el catió qui s’hidrolitza:
Zn+2^ + 2 OH-^ Zn(OH) 2 ↓ i Zn(OH) 2 ↓ + OH-^ ZnO 2 -2^ (ió zincat soluble) + 2 H 2 O
Exemple 2: A 2 mL de dissolució de nitrat de Zn(II) afegiu gota a gota NH 3 1M fins a la formació d’hidròxid de zinc. Després afegiu al mateix tub una llentia de NaOH i agiteu. Comproveu com s’esvaeix el precipitat per formació del zincat soluble.
Per oxidació o reducció del anió o del catió : Exemple 3: A 2 mL de dissolució de nitrat de coure(II) afegiu gota a gota solució de Na 2 S 0,1M fins a la formació d’un precipitat negre de CuS. Filtreu i traspasseu (pel mètode de la calcomania) el precipitat a una càpsula de porcellana, on es tracta a la vitrina amb 2 mL d’aigua amb unes gotes de HNO 3 (1:1) i s’escalfa a ebullició, sense arribar a sequedat; el precipitat de color negre desapareix i s’obté una solució de color blau (característic de les sals de coure) i un petit precipitat blanquinós de sofre.
3CuS↓ + 8H+^ + 2NO 3 -^ 3Cu+2^ + NO↑ + 3S↓ + 4H 2 O
En aquest cas, El CuS és molt més insoluble que el ZnS del exemple 1 (el Kps del CuS és molt més petit que el del ZnS), per això, per dissoldre el CuS, cal disminuir la concentració de [S2-] per hidròlisi (acció del H+^ del àcid nítric) i també per oxidació a S (aprofitant el caràcter oxidant del àcid nítric).
Afegiu ara NH 3 gota a gota a la solució de coure fins a pH>7 i comproveu com s’intensifica el color blau per la formació del complexe tetrammincoure(II)
Cu+2^ + 4NH 3 [Cu(NH 3 ) 4 ]+2^ (blau intens)
Per formació d’ions complexes Els precipitats també poden dissoldre’s per formació d’ions complexes.
3ª Part: separació dels ions que conté una mostra La mostra que rep l’estudiant pot contenir dos dels següents ions: Hg 2 2+, Cu2+, i Ca+2, els quals es troben en dissolució després d’haver dissolt els nitrats corresponents en aigua i estabilitzar-los amb HNO 3 concentrat (per això el problema es àcid).
Solució 2 Al líquid filtrat transparent, que només pot tenir Ca(II), es confirma la seva presència afegint-hi novament una punta d’espàtula de NH 4 NO 3 , s’escalfa i després s’afegeix NH 3 gota a gota fins a pH 8 (el tub ha de fer una mica d’olor a amoníac). Finalment s’afegeixen unes gotes d’oxalat amònic (NH 4 ) 2 C 2 O 4. La formació d’un precipitat blanc d’oxalat de calci, CaC 2 O 4 , confirma la presència de Ca(II) al problema.
Material i dissolucions 12 tubs assaig, Embut, Vareta, Vidre de rellotge, Paper indicador universal, Paper de filtre, encenedor Bunsen, Pinça de fusta, Flascó rentador. Hg 2 (NO 3 ) 2 0,12 mol.dm- Cu(NO 3 ) 2 0,1 mol.dm- Zn(NO 3 ) 2 0,3 mol.dm- Ca(NO 3 ) 2 0,5 mol.dm- HCl 0,1 mol.dm- NH 3 1,0 mol.dm- Na 2 S 0,3 mol.dm- HNO 3 diluït (20%) NH 4 NO 3 sòlid NaOH (llenties) Àcid acètic 0,3 mol.dm- Clorur d’estany (NH 4 ) 2 C 2 O 4
Bibliografia Química Analítica Cualitativa Fernando Burriel et al. Editorial Paraninfo. Madrid 1983 Fundamentos de Química Analítica D. Skoog, D. West, et al. 8ª Ed. Editorial Thomson. Madrid 2005.
ESQUEMA DE SEPARACIÓ
Precipitat 1
(NH 4 ) 2 C 2 O 4
CaC 2 O 4 blanc Identifica Ca2+
Hg 2 2+, Cu2+, Ca2+
2 mL dis. inicial
blanc Hg 2 Cl 2
NH 3
**Hg(0)
Hg(NH 2 )Cl**
negre
Cu2+, Ca2+
Solució 1
HCl pH < 2 Na 2 S Precipitat 2
negre^ CuS
NH 3
Cu2+ dissolució blau
Ca2+
Solució 2
NH 4 NO 3
NH 3
pH ≈ 8
HCl 1M gota a gota fins total precipitació
Aigua regia
temperatura que marca el termòmetre quan es produeixen les primeres gotes de destil·lat i la seva evolució amb el temps. Detingueu la destil·lació quan l’aigua del matràs de destil·lació s’hagi reduït a un terç de la quantitat inicial d’aigua.
Quan s’atura la condensació es pot tancar el pas d’aigua i retirar el matràs de destil·lat.
Assajos fisico-químics
Es tracta d’una sèrie de determinacions i proves analítiques per a fer en paral·lel amb l’aigua sense destil·lar que hem reservat i el destil·lat obtingut. Feu aquelles que us indiqui el professor.
Depenent de la terbolesa de l’aigua de riu, caldrà filtrar-la per a realitzar correctament alguns dels assajos
Terbolesa Compareu visualment la terbolesa de les dues aigües omplint dos tubs d’assaig fins la meitat. Proveu de fer-ho sobre fons blanc, negre o paper quadriculat, i observant els tubs longitudinal o lateralment.
Conductivitat Aquesta determinació es pot fer amb 50 mL d’aigua en un got de precipitats de 100 mL. Ateneu les explicacions del professor sobre el fonament i funcionament del conductímetre i mesureu la conductivitat de les dues aigües. Cal tenir la precaució de rentar bé la cèl·lula amb aigua desionitzada abans de cada canvi d’aigua a mesurar. Registreu la temperatura de la mostra.
Residu sec (teòric) El professor ús donarà una explicació i una dada per determinar el residu sec en mg/L ó g/L de la mostra d’aigua (veure “Recull de dades i càlculs”).
Assaig de clorurs (exemple de reacció de precipitació) Poseu aproximadament 5 mL d’aigua en un tub d’assaig i afegiu 2 o 3 gotes de nitrat de plata 0,1 M. Comproveu la aparició o no de terbolesa. Escriviu la reacció.
Assaig de sulfats (exemple de reacció de precipitació) Poseu aproximadament 5 mL d’aigua en un tub d’assaig, afegiu 2 o 3 gotes d’àcid clorhídric 1 M, i a continuació 1 mL aproximadament de clorur de bari al 5%, Comproveu la aparició o no de terbolesa. Escriviu la reacció.
Prova d’oxidabilitat (exemple de reacció redox) Poseu 25 mL d’aigua en un matràs erlenmeyer de 100 mL. Afegiu 3 gotes d’àcid sulfúric concentrat i porteu-lo a quasi ebullició sobre placa calefactora. Afegiu permanganat potàssic 0,02 M, lentament, gota a gota, fins que no es produeixi decoloració (desaparició de color rosa-lilós). Comproveu la
diferència en el volum de reactiu necessari en ambdós casos. Escriviu la reacció.
Assaig de ferro (exemple de reacció de formació de complexos) Poseu 5 mL d’aigua en un tub d’assaig. Afegiu 3 ó 4 gotes d’àcid nítric al 20 % i porteu-lo a ebullició. Deixeu refredar. Afegiu unes gotes de tiocianat potàssic 0,3 M. L’aparició de coloració vermella indica presència de ferro. Escriviu la reacció.
Recull de dades i càlculs
Anoteu la temperatura de destil·lació i realitzeu un esquema del muntatge indicant les corrents dels fluids.
Calculeu el residu sec (en mg/L) de les dues aigües a partir de les pesades realitzades.
Registreu el resultat dels assajos qualitatius realitzats sobre les dues aigües i escriviu les reaccions químiques corresponents.
Registreu les conductivitats mesurades i calculeu-les referides a la temperatura habitual de referència de 20 ºC, tenint en compte que la conductivitat varia un 2 % per grau centígrad.
Material i reactius Equip complet de destil·lació Manta calefactora Tubs d’assaig Got de precipitats de 100 mL Provetes, pipetes i material d’ús general Conductímetre Nitrat de plata 0,1M Àcid clorhídric 1M Clorur de bari 5 % Àcid sulfúric concentrat Permanganat potàssic 0,02M Àcid nítric 20 % Tiocianat potàssic 0,3M
