¡Descarga H.A.U I : BLOC EGIPTE y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Bloc II: Egipte
TEMA 1: INTRODUCCIÓ
Egipte va atraure sempre molt als intel·lectuals: grecs, romans, ... al segle I i II d.C era com una mena de destí turístic de la antiguitat. Per això tenim més coneixement previ que de les cultures del pròxim orient.
Escrigueren sobre Egipte:
♦ Herodot
♦ Sèneca
♦ I els Pares de l’Església entre altres.
L’obra més important és la AEGYPTIACA de Maneton escrita al segle III a.C època de Ptolomeu II, l’Egipte grec. Ptolomeu pertany a la dinastia LAGIDA.
La cultura egípcia era de gran prestigi; respectaren la cultura egípcia i l’adoptaren com a seua.
A aquest obra li devem la divisió de les dinasties en 31, no és una divisió tècnicament correcta. No són autentiques dinasties:
▲ Coneixem talls dinàstics entre membres de la mateixa família
▲ Coneixem faraons que no eren succeïts per els seus fills.
Aquesta obra no ha arribat a nosaltres de manera integra, senó un resum d’un resum d’un resum. El llistat de reis i dinasties s’ha conservat i a banda una xicoteta informació. Obra escrita en grec.
1798 ( Finals del segle XVIII) Napoleó va envair Egipte, afortunadament aquest no duia solament soldats sinó també un exercit de científics de totes les disciplines. L’expedició des de el punt de vista militar va ser un fracàs, a nivell científic marcarà un ara i un després.
Inici de la Egiptologia Moderna ( 1809 1ª Edició de Descripció d’Egipte) Punt d’inflexió, recopila tots els documents que es portaren a terme en eixa expedició.
L’ESCRIPTURA A EGIPTE
L’escriptura egípcia era majoritàriament jeroglífica, aquesta paraula es d’origen grec. (Hierós = Sagrat, Glýpheín = gravat)
Varen intentar traduir els jeroglífics egipcis. Jean François Champollion és el pare de la traducció del l’escriptura jeroglífica (1790 – 1832). Va publicar GRAMAIRE EGYPTIENE. Champollion va morir molt jove d’una malaltia i les seues obres pòstumes foren publicades per el seu germà.
El descobriment de la pedra rosseta va ser una font d’informació essencial per a la traducció de jeroglífics. La pedra Rosseta és un decret per Ptolomeu IV, conserva 3 tipus d’escriptura la més important és la jeroglífica. La èdra es troba escrita en 3 sistemes d’escriptura i dos llengües diferents: l’egipci i el grec.
Els noms dels faraons o els deus es troben envoltats per uns cartutxos que indica que són sagrats. Mitjançant la pedra rosseta i altres textos jeroglífic es va traduir l’escriptura jeroglífica mitjançant comparacions.
Escriptura Jeroglífica (Valor Fonètic) no impedia que alguns símbols suposaren idees o pictogrames. Hi ha 5 maneres distintes de llegir els jeroglífics i la direcció en la que van són indicades per les figures humanes.
L’escriptura hieràtica , cursiva utilitzada en el papir, escriptura més ràpida (Utilitzada a Egipte) Ús dels sacerdots. Segle VII a.C apareix una escriptura més popular utilitzada per el poble l’escriptura Demòtica.
Escriptura Copta Cristians d’Egipte. Formada per l’alfabet grec més alguns signes que s’afegien per a alguns sons que no hi ha en grec. La llengua copta s’utilitza actualment en la llengua litúrgica dels coptos, mentre que l’escriptura copta és un tipus d’escriptura utilitzat a Egipte.
Escriptura Demòtica, Copta i Jeroglífica escrites en llengua egípcia.
Champollion va rebre moltes critiques per part de la comunitat científica per les seues tesis, van passar molts anys fins que la comunitat científica va acceptar/confirmar les seues tesis. Els estudis de Lepsius, científic prussià, varen confirmar les tesis de Champollion.
Els pares de l’egiptologia moderna són: A.MARIETTE, G.MASPERO, E.PETRIE.
Howard Carter va descobrir la tomba de TUT-ANK-AMON (1922) és el símbol més famós de la cultura faraònica. Va regnar 8 anys i va morir quasi adolescent.
Egipte fa 2000 kilòmetres des de la desembocadura del Nil fins a la 1ª Cataracta al costat de Tebes. Solament la Terra Negra, la terra que és pot cultivar i pot alimentar als egipcis.
Maneton va ser un sacerdot grec i va escriure aquesta obra encarregada per un rei grec d’Egipte.
Frase tòpica de que Egipte es un don del Nil, te moltíssima base de realitat però es incompleta perquè no és la primera cultura que es basa en la hidrologia. Riu, aigua, vida i cultura.
L’aigua no es el factor més important.
Nil important per a la cultura Egípcia, és un riu molt irregular, molt marcades. Les crescudes del Nil, té unes fases molt marcades que tenen una importància fonamental en la cultura egípcia. Aquestes crescudes varen ser divinitzades, la figura divina que la representa és HAPY. Hapy és una figura molt atípica, no te cap zoomorf és una figura totalment humana, es un ser androgin, té característiques de dona i d’home. Té pits i un ventre flàccid. Figura molt estranya. No representa el riu sinó la crescuda del Nil. (NA – ITE – RU NIL) Una civilització que ha divinitzat la crescuda d’un riu és molt important.
La latitud en la que es troba el riu Nil és un lloc que tant per el est com el oest és desert. Desert Aràbic y el Sàhara. Si llevarem el riu Nil tot seria desert, un lloc àrid. La cultura egípcia és deu en gran part al seu riu Nil.
El egipcis mai donaren una explicació científica a les crescudes del riu Nil. El règim del riu Nil és deu al Monzó de Primavera i el desgel del Massís Etíop. Canalitzades per els afluents del Nil: El Nil Blanc, el Nil Blau i el Atbara. L’aigua no és el més important sinó la terra que arrastra, eixos materials en suspensió que any rere any són transportades per els afluents cap al nord, fins al caudal del riu Nil. Les crescudes és donen sobretot en el estiu a causa del Monzó i els desgel. Quan la resta dels rius tenia un caudal escàs el riu Nil tenia moltíssim caudal, arribava al seu màxim caudal a final de l’estiu i principis de la tardor.
Els Egipcis crearen el nilometro, són una mena de sifó que mesurar el caudal màxim de la crescuda del riu Nil, anualment. Segons era la crescuda se podia demanar més o menys tributs al poble egipci. Tot el món sabia que tot depenia de les crescudes, són irregulars, no tots els anys el Nil arribarà les mateixes mesures, uns anys venia amb més aigua i altre amb menys aigua. 3 de cada 10 crescudes eren idònies per a la cultura egípcia, els demes eren o massa aigua o molt poca aigua. Tota la terra que és pot cultivar no és veu és tot aigua, no sols és important perquè banya la terra sinó també per els sediments que es depositen en la terra, perquè decanta i fertilitza la terra (D’açò ja varen ser conscients els antics) (TEXT DE SENECA; CUESTIONS NATURALS II, 8-11) La pressió fiscal s’adaptava a la pujada del Nil. Existia la propietat privada; tots els anys era absolutament necessari tornar a mesurar els límits de les parcel·les.
Sistemes Hidràulics Egipcis, hi havia que mantenir les infraestructures. Van a ser la clau que complementa la crescuda del riu Nil. La cultura mesopotàmica intenta allunyar el més possible l’aigua, els egipcis intenten mantenir el major temps possible l’aigua a la terra mitjançant dics. El egipcis construiran sempre les seues ciutats, les seues necròpolis,
Possiblement es tracte d’una festivitat molt més antiga. La forma en la que ha arribat a nosaltres és una evolució d’un ritual que pot ser tractarà del sacrifici del faraó per a renovar-ho per altre més jove. Però no és segur. En principi el faraó realitzarà aquesta festivitat als 30 anys, normalment es celebra quan el faraó compleix 30 anys al tro, a partir d’eixe moment es pot fer quan siga, cada 2 anys, cada 7 anys, ...
Taulell de Den ( I Dinastia )
S’observa la mort fictícia del faraó i la resurrecció (RENOVACIÓ)
Carrera que simbolitza tot el territori que controla.
Reafirmació del poder del faraó, durà uns 5 dies. El faraó que no feia tota la força, alçava el pilar DJED -> Simbolitzava l’equilibri perfecte del regne. El pilar DJED simbolitza l’estabilitat del regne i té també un simbolisme fisiològic -> La columna vertebral d’Horus.
El faraó encarna i personifica l’estat, l’aparició de l’estat en Egipte té molt a veure amb el Nil, es troba dins de les anomenades cultures hidràuliques. El Nil té una regularitat, la qual no tenen els 2 grans rius mesopotàmics, l’Èufrates i el Tigris.
Es necessari la creació d’un manteniment i construcció d’infraestructures hidràuliques.
Maça del Rei Escorpió -> Nomenat així per el jeroglífic que mostra el seu nom. Arma ritual, formen part de cerimònies s’especifiquen els motius de decoració. Es mostra al faraó en una pica de construcció.
Taulell de Marfil Aha -> Figura del centre, faraó en aptitud d’obrir un canal.
Nec essitat de construcc ió d’infraestructures de regadiu. Acte ritual i simbòlic d’obrir la terra. Més que la construcció de canals és més complicat el seu manteniment del qual es té que ocupar l’estat. Les antigues comarques estatals seran després de la unificació les províncies (NOMOS (SEPET)) del baix i l’alt Egipte.
Moltes divinitats que conformen el panteó egipci tenen caràcters comarcals. Les províncies mantindran la seua divinitat de segona categoria. 22 comarques al Alt Egipte i 20 al Baix Egipte. Camp solcat per canals, jeroglífic que trobem per dir Nomos.
EXPLICACIÓ DE L’APARICIÓ DE L’ESTAT L’estat apareix per voler controlar les xarxes comercials, interconnecta àmbits comercials diversos. La inseguretat pot ser donarà lloc a la unificació de les antigues comarques.
PERIODITZACIÓ DEL ANTIC EGIPTE Neolític ( VIII – V MIL·LENI )
Predinástic (5500 – 3300 a.C )
♦ Predinàstic Primerenc ( 5500 – 3900 a.C )
♦ Predinàstic Mitjà ( 3900 – 3600 a.C )
♦ Predinàstic Tardà ( 3600 – 3300 a.C )
Proto – Dinàstic o Pre – Tinita ( 3300 – 3065 a.C )
▲ Període Tinita: Dinastia I - II ( 3065 - 2686 a.C )
▲ Imperi o Regne Antic: Dinastia III - VI ( 2686 - 2173 a.C )
▲ Primer Període Intermig : Dinastia VII - X, parcialment XI ( 2160 - 2040 a.C )
▲ Imperi o Regne Mig: Dinastia parcialment XI - XII ( 2040 - 1786 a.C )
▲ Segon Període Intermig: Dinastia XIII - XVII ( 1786 - 1552 a.C )
▲ Imperio o Regne Nou: Dinastia XVIII - XX ( 1552 - 1069 a.C )
▲ Tercer Període Intermig: Dinastia XXI - XXV ( 1069 - 664 a.C )
▲ Període Saïta o Baixa Època/Període Persa: Dinastia XXVI - XXXI ( 664 - 332 a.C )
Període Ptolemaic o Hel·lenístic ( 332 – 30 a.C )
Altres Perioditzacions
♦ Època de Formació ( Dinastia I – X )
♦ Època Clàssica ( Dinastia XI – XVIII )
♦ Decadència ( Dinastia XIX – XXXI )
▲ Monarquia Menfita ( III Mil·lenni, Dinastia I – X )
▲ Monarquia Tebana ( II Mil·lenni, Dinastia XI – XXI )
▲ Monarquia Saïta ( I Mil·lenni, Dinastia XXI – XXX )
Les dinasties no són línies dinàstiques o familiars estrictament parlant són períodes i no dinasties estrictes-
La periodització més utilitzada és la de IAN SHAW – The Oxford History of Ancient Egipt :
✓ Predinàstic ( 5300 – 3000 a.C )
✓ Període Tinita ( 3000 – 2686a.C )
- Dinastia I ( 3000 – 2890 a.C )
- Dinastia II ( 2890 – 2686 a.C )
✓ Imperi Antic ( 2686 – 2160 a.C )
- Dinastia III ( 2686 – 2613 a.C )
- Dinastia IV ( 2613 – 2494 a.C )
- Dinastia V ( 2494 – 2345 a.C )
✓ Període Ptolemaic ( 332 – 30 a.C )
- Dinastia Macedònica ( 332 – 305 a.C )
- Dinastia Ptolemaica ( 305 – 30 a.C )
La divisió en dinasties es produeix a l’època de Maneton, i és important des del punt de vista de la historiografia és important perquè Maneton s’havia basat en altres obres històriques antigues.
L’ordre social dels egipcis no es pot entendre sense el faraó, eren l’autèntic fonament cosmològic dels egipcis. Maneton fixa 30 dinasties però actualment són 31, a la segona dominació persa Egipte era una satrapia.
TEMA 9 : EL NEOLÍTIC EGIPTE Y EL PREDINASTIC. LA ÈPOCA TINITA. El Sàhara va sofrir un procés gradual de dessecació, els guadi van desapareixent i dessecant-se. Els grups humans que vivien en aquesta zona s’agrupen poc a poc en llocs on hi ha aigua, la terra comença a fer-se més hostil i els humans deixen de confiar en la terra i comencen a produir.
Al neolític comença la producció: Agricultura i Ramaderia ( VIII – V Mil·lenni )
Predinàstic ( 5500 – 3300 a.C)
■ Baix Egipte: FAYUMA ( 4700 – 3800 a.C )
■ Alt Egipte: BADARIENSE 1ª Cultura metàl·lica que treballa el coure martellat ( 4000 – 3800 a.C ) Tenen relacions comercials amb mesopotàmia, Palestina, etc ... Per formar l’estat i controlar el comerç es necessari eliminar les traves que fan costoses el govern.
Predinàstic Mig ( 3900 – 3600 a.C )
■ NAGADA I – Amartiense. Egipte Mig i Alt ( 3900 – 3600 a.C)
■ MAADI
Predinàstic Tardà ( 3600 – 3300 a.C )
■ NAGADA II o GUERZEENSE ( 3600 – 3300 a.C ) – Ja hi ha sistemes d’irrigació controlats mintjançant estructures permanents. Es produeixen explotacions de canteres. Ceràmica o torno. Es dona una evolució cap a l’estat, unificació cultural de tot Egipte (ca. 3500 ) No es sap si es produeix una unificació política des de la primera cataracta fins a la desembocadura. Es parla d’una monarquia Horiana i Setiana (Baix i Alt Egipte) Maneton abans de les dinasties, parla d’uns reis antics de caràcter diví i espiritual, pot ser el record d’aquests primers reis.
Proto – Dinàstic o Pre – Tinita ( 3300 – 3100 a.C )
■ NAGADA III – Ja es comença a tindre consciència d’alguns reis Monarquia Horiana. Unificació d’Egipte per reis HIERACOMPOLIS (dinastia 0 : Rei Escorpió, Narmer) Progressiu procés de desertització.
ABYDOS, ciutat important (TINIS) Les necròpolis es construeixen al occident.
ABYDOS Primera manifestació de jeroglífics; la necròpoli pròpia de la monarquia que instaurarà la unificació. Vindran del SUD i això els egipcis sempre ho recordaran.
Apareixen els primers SEREKHS anònims pintats sobre ceràmica.
I DINASTIA
Paleta de NARMER
A Narmer se li atribueix la unificació d’Egipte i pertany a la dinastia 0. Període Tinita, s’anomena Tinita per la vinculació a la ciutat de Tinis.
Per a les ofrenes s’utilitzaven objectes de la vida quotidiana com a objectes votius, es troben plenes de símbols no elegits amb un color determinat.
Parlem d’una època de transició, el rei personifica la força salvatge de la natura i utilitzen la tradició antiga de representar-se de forma animal: falcó, bou, escorpió, ...
Època de transició de totes maneres també es representa com a home ( Figura més gran)
A partir d’ací desapareixen però recordaran eixe origen animal del poder del rei.
Procés d’unificació d’Egipte, des del Delta a la fins a la illa d’Elefantina, comença l’època Tinita, per la ciutat de Tinis. El regnat de Narmer, a banda de tindre la importància de que es qui va a unificar per primera volta Egipte, va ser un abans i un després en la seva història. Tenien consciència de que era una nova època, i la majoria de llistes reials comencen amb ell.
Es barrejen elements propis del proto - dinàstic, com les paletes o algunes representacions iconogràfiques que no tornaran a aparèixer. Menes (o Mina) s’especula que es el mateix que Narmer. AHA seria el seu successor. Els egipcis no gravaren els noms dels seus faraons per motius de curiositat històrica, si no per el respecte a la veneració.
La primera i segona dinastia corresponen al món tinita.
Aha actuarà també a Saqqara, prop de Menfis. Aquestos reis de la primera dinastia seran els únics que es soterraran en una mastaba junt a un sacrifici ritual d’homes i dones. El curiós es que Aha te una segona tomba en Saqqara.
La primera forma que tenien els egipcis de soterrar, era fer una fosa al terra. La sorra del desert ressecava el cos i el conservava. Al construir ja un sistema arquitectònicament detallat es donaran compte que el cos es descompassava. S’introduirà llavors el procés de la momificació, progressiu.
faraons es soterren únicament al Sud: KHASEKHEMWY i PERIBSEN. A mes, aquests dos farien els seus propis recintes funeraris, els palaus on es feien les oferents.
No es sap que va passar, però per primera i última volta un faraó, Peribsen, no estarà protegit per Horus si no per SETH , i la corona representarà sols a l’alt Egipte. Segurament això està en consonància amb un trencament d’Egipte. Però l’imperi contraatacà i Khasekhemwy ja te al seu nom als dos deus, Horus i Seth. Per els gravats que s’han trobat, es pensa que va vèncer militarment als rebels del nord.
El seu fill NETJERKHET iniciarà la tercera dinastia. Es va considerar un rei model, i moltes composicions fan referència a la seva època daurada. Es el que es farà fer la primera piràmide en Saqqara, on no es farà sols una piràmide, sinó tot un complexe que no prosperarà.
Dinasties I i II període Tinita, es produeix una crisi on segurament arribaria el trencament i divisió de l’estat.
L’últim rei de la II Dinastia reunificaria altra volta Egipte i començaria amb el regne antic la III Dinastia.
TEMA 10: EL REGNE ANTIC I EL PRIMER PERÍODE INTERMIG
Dinastia III El primer rei de la III Dinastia es Netjerkhet, que va construir el complexe molt important en Saqqara.
Entrada
- Gran Pati Meridional
- Piràmide, superposició de mastabes, el resultat és una piràmide escalonada. Artefacte d’última generació que servia per a transportar al rei al cel. Simbologia estel·lar, vinculada a les estreles, encara no al sol.
- (^) Casa del Nord
- Casa del Sud
- Pati del HEB – SED
Aquest model no triomfarà, acabarà amb la dinastia III. Modulació de la façana.
Piràmide Escalonada de DYOSER en Saqqara
Tot fet a pedra. No es fa d’adob amb les mastabes, es produeix una evolució arquitectònica (Mastaba Superposició de mastabes Piràmides)
Resultat de la capacitat de recursos de mobilització del regne d’Egipte. Administració forta, reforçada amb la figura del visir. Figura més important del faraó. Començaren les construccions amb pedres petites però acabaren utilitzant grans pedres d’entre 6 -20 tones.
El primer visir del qual tenim nom va ser IMHOTEP. La seua importància va ser tanta que va quedar divinitzat. El visir ( 1º Ministre ) TAITY ZAB ( TJATY ) Paraula que designa al visir, aquest s’encarrega de l’administració, comptabilitat, supervisió de construccions, etc. A partir d’ací els TJATY seran molt importants.
Es troben petites piràmides que no tenen una funció funerària sinó que representen el poder del faraó.
HUNI va intentar realitzar una piràmide de parets llises, que va ser un desastre perquè va caure tota, i el seu fill SNEFRU , 1º rei de la IV Dinastia, va aconseguir fer una piràmide llisa.
1º Piràmide de MEIDUM. FALSA PIRÀMIDA (¿HUNI/ SNE FRU?)
2º PIRÀMIDE ROMBOIDAL (DASHUR) (Snefru)
No suporta bé el pes. Perill de enfonsament.
3ª Piràmide Roja (DASHUR)
Les piràmides en un moment primerenc s’identifica com una mena d’arribar al cel en forma d’estrela. Més endavant tindrà una simbologia solar que estarà identificada amb que el faraó siga el fill de Ra. Aquestes piràmides tenen una simbologia totalment solar.
IV Dinastia les grans piràmides, finals del procés de construcció i evolució que es produeixen en la III Dinastia. Símbol del poder del faraó, estaven revestides de blanc, es construïren a la vista de tots. Identificació del faraó amb les estreles.
Heliopolis Principal centre religiós en aquest moment
Menphis Capital polític – administrativa.
La piràmide no és un element aïllat sinó que forma part d’un complex funerari que fa que adquiria tota la seua simbologia. La piràmide és un ascensor per a pujar cap a les estreles.
- TEMPLE DEL VALL : Element funerari, col·locat a prop d’un , açò cobra el seu sentit amb la mort del faraó. El cos del faraó arriba a aquest temple per el riu en una barca.
- CORREDOR : Transporta al faraó del temple del vall fins al temple funerari a la zona oriental de la piràmide. El faraó es divinitzat una vegada al any es fan al temple funerari, rituals per a recordar la figura del faraó. El sostre del corredor està decorat amb estreles. Mai oblidaran el sentit astrològic de les primeres piràmides, encara que són d’una religió solar. Importància de la cosmologia.
- TEMPLE FUNERARI : Es realitzen rituals per recordar al faraó divinitzat.
- ENTRADA : Mirant cap al nord, a les estreles circumpolars amb les quals es van a identificar els faraons.
- PIRÀMIDE.
Piràmide de Kheops: Experiment amb la piràmide, la cambra funerària es troba al centre geomètric de la piràmide.
No es soterrava a la reina en la cambra de la reina. La càmera del Caos era una cambra que servia per a protegir el cos del rei, es una cambra plena de trampes.
Els egipcis no van deixar res, no van considerar digne de menció com construïren les piràmides. Falsa cúpula o aproximació de fileres de pedra, els egipcis no coneixien la volta.
El problema greu que els constructors de les piràmides tingueren que afrontar va ser el alçament de pesats blocs de pedra fins a la altura requerida. L’únic mètode, demostrat fins ara, que utilitzaven els antics egipcis es el de les rampes. Eren plànols inclinats, formats per adobs i sediments, sobre els quals eres espentats els bloc sobre troncs ( El transport sobre rodes encara no s’utilitzava en temps de les piràmides)
A mesura què la piràmide guanyava en altura, la longitud de la rampa i l’eixample de la base augmentaven per a mantindre una pendent constant (de 1 a 10) i per a impedir el enfonsament de la rampa. Es probable que s’usaren varies rampes des de las distintes cares de la piràmides. Varies són les teories sobre la disposició efectiva de les rampes de construcció. Suposant que primer es construirà la "piràmide escalonada dins de la piràmide", les rampes podien haver corregut de un esglaó a altre més que en una aproximació frontal a la piràmide en angles rectes.
Davant de les piràmides es trobaren uns fosos que contenien vaixells solar fets amb cedres (recorda la xarxa comercial amb el Libano) Si el faraó ha de fer el recorregut del sol a de necessitar un vehicle adequat per a reconèixer amb el sol i realitzar el seu recorregut.
Les tres piràmides de Gizeh estan orientades a la ciutat de Heliopolis (recordem que és el centre religiós de l’època)
La piràmide de Kheops està formada per blocs de pedra, el pes mig de la pedra era de 2,5, són 2.000.00 els bloc de pedra que formen la piràmide. Calculant 12 hores de treball cada 3 minuts es col·locava una pedra. La piràmide va tardar 23 anys a construir-se.
Capacitat enorme de mobilització i mà d’obra en l’època. La piràmide mesurava 146 metres, s’han perdut uns 9 metres d’altura. Construïda amb tura per al revestiment i granit de Assuan. Segurament per a fer les piràmides eren homes lliures i no esclaus (encara que alguns hi havia), eren una mena de tribut pagat en hores de treball. 15.000. de persones 3 estacions a l’any es treballava tot l’any.
De Kheops (Khufu), KEFREN ( KHAFE ) i NIKERINOS coneixem molt poques coses, solament queda una poca informació i les piràmides.
La memòria que té el país de Kheops és de un faraó tirànic i no de gran rei.
“Pues bien, hasta el reinado de Rampsinito (¿Ramsés III?) hubo en Egipto, al decir de los sacerdotes, una estricta legalidad y el país gozó de prosperidad, pero Quéops, que reinó tras él, sumió a sus habitantes en una completa miseria. Primeramente cerró todos los santuarios, impidiéndoles ofrecer sacrificios, y, luego, ordenó a todos los egipcios que trabajasen para él. En este sentido, a unos se les encomendó la tarea de arrastrar bloques de piedra, desde las canteras existentes en la cordillera arábiga, hasta el Nilo y a otros les ordenó hacerse cargo de los bloques (...) Trabajaban permanentemente en turnos de cien mil hombres, a razón de tres meses cada turno (...) Por su parte, en la construcción de la pirámide propiamente dicha se emplearon veinte años. Cada uno de sus lados –es cuadrada- tiene una longitud uniforme de ocho pletros y otro tanto de altura (236,8 m); está hecha de bloques de piedra pulimentada, y perfectamente ensamblada, ninguno de los cuales tiene menos de treinta pies (8,88 m).
Esta pirámide se construyó sobre la colina en una sucesión de gradas, que algunos denominan repisas y otros altarcillos; después de darle esta primera estructura, fueron izando los restantes sillares mediante máquinas formadas por maderos cortos, subiéndolos desde el suelo hasta la primera hilada de gradas; y, una vez izado el sillar al primer rellano, lo colocaban en otra máquina allí instalada y, desde la primera hilada, lo subían a la segunda y lo colocaban en otra máquina; pues el caso es que había tantas máquinas como hiladas de gradas, a no ser que trasladasen la misma máquina –que, en ese caso, sería una sola y fácilmente transportable- a cada hilada una vez descargado el sillar (...). Sea como fuere, lo primero que se terminó fue la zona superior de la pirámide, luego
Temple Solar de NIUSERRE , ABU GURAB
Si tenien recursos però els van repartir entre la piràmide del faraó i el temple solar, perquè la teologia comença a tindre més poder.
El recinte corresponent al temple solar de Niuserre es trobava en Abu Gurab, prop del complex del faraó. El temple baix ( 8 ) constava de 3 entrades, con un pòrtic format per 4 columnes en la façana principali i 2 més de dos columnes en les subsidiàries. El temple baix s’uneix al temple superior por mig de la avinguda ( 7 ) que desembocava en un vestíbul ( 6 ). Aquest vestíbul obria als dos costats d’uns corredors ( 4 ) que rodejaven el recinte superior per un costat cap als magatzems, que incloïen un matador, i per l’altre feia l’obelisc. La decoració mostrava escenes del faraó en el festival Sed. En el lateral obert cap a l’obelisc es trobava l’accés a este i una habitació coneguda com Habitació de les Estacions decorada amb escenes de las 3 estaciones anuals (ajet, peret i shemu). El altar ( 5 ) es trobava just en front de l’obelisc. ( 2 ) i estava destinat a realitzar els sacrificis de culte al sol. L’obelisc era l’element fonamental del temple. Era el element representatiu del culte solar típic de la època. Estava construït amb pedra calcària, revestit amb calcària de Tura, i tenia una altura de 35 metres. Es recolzava sobre un pedestal ( 3 ) de 20 metres d’altura con una inclinació de 75º. L’últim element del recinte el constituïa el vaixell solar ( 1 ), construït en rajoles pintades i fusta. El vaixell tenia una longitud de 30 metres.
Papir Westcar (segles XVII – XVI a.C ) Importància de la teologia del déu RE, els governants de la 5ª Dinastia ja comencen a identificar-se com a fills de RE.
La hierogàmia s’estén. Unió masculí-femení, però la part masculina es un Déu. La prova de l’augment de la teologia solar i el clergat son els temples solars, la importància dels quals es major que la de les piràmides de cada faraó. Estan al Nord de Saqqara, i dels sis es conserven dos. Tenen un esquema fixe.
Recorden als elements del complex funerari. Corredor en estàncies, altar, i l’element central: tronc de piràmide amb
obelisc. Pot ser el tronc representa la Colina Primigènia, el primer tros de terra sobre la que caurien els
rajos solars.
Paral·lelament a aquesta importància del clergat de Ra, es dona l’aparició de la classe dirigent, els grans funcionaris. En molts casos, les seves tombes d’aquests són mes grans que les del propi rei .A la quinta dinas�a, a pesar de que ja comencem a vorer el que provocarà la decadència, l’estat es encara fort. Prova d’això es la divisió del territori en províncies, que serà una de les bases de la seva ruïna:
L’úl�m rei de la cinquena monarquia ( UNAS ) no construeix el seu temple solar. Dins de les càmeres de la seva piràmide hi ha unes descripcions, los Textos de las piràmides , origen dels Llibres dels morts. Unes formules pensades per ajudar al faraó o arribar al mes enllà.
En ells apareix per primera volta la llegenda d’Osiris, relacionat amb una concepció teològica terrestre mes que estel·lar o heliocèntrica. Es la fron�ssa que ens porta fins a una època de decadència.
Dinastia VI La sisena dinas�a es l’ul�ma del Regne An�c. A TETI I , inclòs l’intentaran assassinar dos voltes. A par�r d’ell i el seu successor, la figura del Monarca comença a fer-se hereditari. Mastaba de MERUKA , visir de Te�, representa la més gran del Imperi An�c hui per hui coneguda amb una super�cie de quasi 1.000 metres quadrats. Es tracta de una sepultura familiar subdividida en 32 càmeres, de las quals 17 son reservades a Mereruka (anomenat també Meri), i les altres a la seua esposa, la princesa UATET-KET-HOR (anomenada SESSESET ), filla de Te�, i al seu fill MERI-TETI.
Serdab de la Mastaba de Mereruka
El SERDAB (del àrab Sirdah , en egipci pr tu. t o “casa de l’estàtua”, es un dels principals habitacles de las mastabes. Construïda generalment sense accés, contenen l’estàtua on resideix el ka del difunt. A voltes es comunicava amb la capella funerària mitjançant una obertura o dues forats que permetien al difunt (a la seua estàtua) rebre les ofrenes depositades per els familiars. Al fons del serdab sempre es troba una imatge del difunt passant per el ombra de la porta que separa el més enllà del temps present.
El successor de Te� I seria PEPI I. Es veu en l’obligació de vores casat amb filles de Monarques.
A par�r del Regnat es produeix una invasió de la part oriental del Delta procedents d’Àsia.
A pesar del final obscur del període an�c amb la VI dinas�a, serà recordat com una època daurada, dominada per el concepte de MAAT Concepte molt volgut, divinitzat (Equilibri – Jus�cia)al llibre dels morts els morts apareix un doble Maat, precedeix el passatge del cor del difunt. Es personificava amb una dona amb una ploma en equilibri al cap, equilibri necessari per a que tot funcioní com cal. Això ve arreplegat en una sèrie de llibres anomenats “ ensenyances de Ptahhotep ”, el Maat es inalterable des de els temps d’Osiris. Està fet al final de la V dinas�a però son universals.
Dinastia VII
2180-2040 a.C de la dinas�a VII a part de la XI. Els egipcis no s’imaginaven la història sense faraons. No es sap que va passar exactament, però les informacions son contradictòries. No coneixem molt del que va passar. S’ha parlat que aquest estat de desconeixement es deu a una gran revolució que va acabar amb els faraons.
Quan els egipcis tenen problemes per recordar la seua història se la imaginen amb una nova dinas�a, per documents sabem que aquest període és revolucionari, per això, pot ser, es donen llacunes històriques.
Aquesta idea es recolzada per Les lamentacions de Ipu-Ur. Parla d’una revolta que acaba amb la reialesa i els poderosos. Segurament, el que encobreix aquesta VII dinas�a es una mena de consell revolucionari que pren la ciutat de Memfis. Es dona un model social en nega�u. Hi ha morts �rats al riu, aquets no tenen accés al cel. Els pobres estan de festa i els nobles tristos, això senyala una contradicció perquè normalment és al revés. Desert Caos, Cul�u Terra. El desert cobreix la terra de cul�u. Piràmides violades, saquejades, faraons profanats. Sense rics es produeix un caos faraònic.
Es probable que un grup revolucionari es fera amb la ciutat de Memfis i acabarà amb la VII dinas�a. Úl�m rei desaparegut.
A Heracleópolis, 30 anys després de la finalització de la VII dinas�a, apareix una IX i X dinas�a. Aquests expulsarien als reis �tella de la VIII dinas�a i als “asià�cs” que havien envaït el delta. La ciutat tenia hegemonia administra�va i eren reconeguts.
TEMA 11: EL REGNE MIG I EL SEGON PERIODE INTERMIG
Dinastia XI Apareix al 2130 una nova dinas�a a Tebas, XI Dinas�a. Egipte és troba dividida en dos poders. Alternament entre dos períodes de coexistència i períodes de campanyes militars. El control sobre Heracleopolis i Tebes era indirecte. Egipte estava plena de senyors feudals que realment regnaven sobre els seu territori. Quan es realitzaven campanyes militar eren fidels a uns o a altres.
La dinas�a XI era una dinas�a tebana. Acaben amb els reis de Heracleopolis al 2040 a.C i terminen amb la fragmentació egípcia. MENTUHOTEP II tornarà a unificar Egipte. En la ciutat de Heracleopolis és con�nua amb la tradició del regne an�c mentre que en Tebes implanten un sistema de caire més feudal.
Dinas�a d’Heraclopolis:
A AMENEMHAT III se li atribueix un gran complex que no ha arribat a nosaltres. L’úl�m monarca d’aquesta dinas�a serà una Reina. Es una an�cipació del que passarà a la dinas�a XVIII. No sabem com va acabar, però quan es fa la dinas�a XIII ja hem passat al segon període entremig.
2º Període Intermig ( Principis segle XVIII fins a mitjan del segle XVI ) Dinastia XIII-XVII
Es caracteritza per l’arribada de tribus estrangeres, és la primera vegada que els HICSOS dominaran Egipte.
Dinastia XIII Regnats molt curts amb un únic nombre (Maneton parla de 75 reisos), s’assisteix a un procés de immigració d’asiàtics que no són invasors.
Dinastia XIV En un moment els asiàtics controlaran part del delta i s’independitzaran ( Principats Independents en torn a XOIS i AVARIS de la dinastia XIV )
Dinastia XV Finalment els Hiscos acabaran controlant tot Egipte, Avaris es convertirà en la capital d’Egipte. Reis dels països muntanyosos.
Els Hiscos són una conglomeració de pobles indoeuropeus ( hurrites i semites ) Els hiscos adoptaren la cultura egìpcia, varen acceptar al deu Seth. El predomini dels Hiscos es deu a la millora tecnològica. Hiscos Majors
Dinastia XVI Hiscos menors
El factor militar no es el dominant, però també influeix:
- Utilització del cavall, trobem escenes a les tombes, on s’utilitza el carro de guerra remolcat per cavalls, és l’arma principal.
- Probablement prové d’Armenia i s’utilitza com a força mòbil continua, no com a força de xoc.
- Els Hiscos aporten a la tecnologia egípcia el bronca, els egipcis utilitzaven coure.
- Aporten el vaixell compost, format per fusta (ànima) i altres composts, exteriorment format per tendons d’animals i mesuren el doble que els del egipcis.
Papiro Rhind És continua amb la vida cultural.
Dinastia XVII
5 Reisos tebans que reconeixen la supremacia dels hiscos, però a finals del segle XVII es rebel·len contra els hiscos.
TAA II és el primer en obrir les hostilitats amb els hiscos, va ser succeït per el seu fill KAMOSE i varen estar rodejats per els Nubios al sud i per els Hiscos als nord.
La alliberació d’Egipte dels Hiscos ho fa AHMOSIS al 1540, germà de Kamose.
¿Dinastia XVIII? Ahmosis va ser el que va realitzar l’expulsió i persecució fins a Palestina dels Hicsos. Una de les rutes d’aquets apareixen en el exode.
L’imperi Nou serà el període més gloriós militarment. Política imperialista
Dinastía XVIII-XX (1550-Mitad del siglo XI)
S’adopta el patró de la plata que era molt escassa al vall del Nil per tant fou necessari una superació de fronteres, es a dir, amb una política d’expansió.
Imperi al Sur Núbia S’expandeix des de l’Èufrates fins a l’actual Sudàn.
Supremacia del déu Amón suport ideològic del Estat.
El seu cleregat es centra en Karnak Els reixos aportaren alguna cosa al temple.
Reina AHMOSE esposa de Ahmosis (mig germana)
El succeït Amenofis I que inaugurà el VALL DELS REIXOS.
TEMA 12: EL REGNE/IMPERI NOU
Dinastia XVIII Amb TUTMOSIS I comença l’autentica expansió imperialista cap a l’orient, no era estrictament de sang reial.
El regnat de TUTMOSIS II no va ser molt llarg, es va casar amb la seua mig germana HATSHEPSUT
Normalment el faraó tenia unes esposes i concubines. La que apareixia en tots els gravats i públicament al costat del faraó era la gran esposa reial, el fill de la qual regnava i desprès, en cas de que aquesta el primogènit no poguera doncs els fills de les esposes secundaries.
Als 4 anys de regnat mor Tutmosis II i es queda com a regent Hatshepsut, als 2 anys de la seua regència es declara reina i adopta els 5 noms de faraó i la titulació completa.
Els 5 noms del faraó Hatshepsut :
- Nom d’Horus : USERETKAU ( De Kas poderosos )
- Nom Nebty : UADYETRENPUT ( Dels anys pròspers )
- (^) Nom Horus de Or : NECHERETIAU ( Divina d’aparença )
- Nom Nesut-bity : MAATKARA ( Just és el Ka de Ra )
- Nom Sa-Ra : HATSHEPSUT JENEMETAMON ( La primera de les nobles dames, unida a Amon )
¿Per què Hatshepsut és va proclamar faraó? Hi ha dues teories, la primera és que el regne estava dèbil i necessitava un faraó i la segon que Hatshepsut tenia ambicions personals, declara a la seua filla, de paternitat dubtosa, hereva de tot el regne.
CONCUBINATUTMOSIS IGRAN ESPOSA REIAL
HATSHEPSUTCONCUBIN A
TUTMOSIS IITUTMOSIS III
FILLA PATERNITAT DUBTOSA
