Historia de John Locke, Apuntes de Filosofía

¡Descarga Historia de John Locke y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

John Locke

Comentari de l’Assaig sobre l'origen, els límits

i els fins veritables del govern civil

Comentari de la pel·lícula ‘’V de Vendetta’’

Sara Roca Montalban 2n Batxillerat C Filosofia David Martínez

Índex

• Capítol 1: Sobre el poder polític....................................................................................................
• Capítol 2: De l’Estat de naturalesa.................................................................................................
• Capítol 3: De l’Estat de guerra.......................................................................................................
• Comentari de la pel·lícula V de Vendetta.....................................................................................

Capítol 1: Sobre el poder polític

Ens trobem davant d’un text de l’obra ‘’Assaig sobre el govern civil’’ publicat per John Locke.

En el capítol I, de l’obra ‘’Assaig sobre el govern civil’’, Locke va veure en el discurs del tractat anterior que ni Adam ni els seus hereus van rebre el poder de Déu per a governar el món. A més, no es pot demostrar que existís cap llei positiva divina que determinès qui era l’hereu legítim per governar el món.

Locke afirma que ningú pot demostrar que Adam i els seus hereus van rebre de Deu el poder de governar el món ja que la línia de la descendència d’Adam és molt antiga i no es pot demostrar quina familia te més privilegi per a poder reclamar el dret hereditari. Per això no resulta creible tota la teoria que intenti demostrar que el poder dels reis deriva de Deu a través d’Adam.

‘’Si fins això hagués estat determinat, com que fa tant de temps que es perdé per complet el coneixement de quina és la línia primogènita d’Adam, entre les races del gènere humà i les famílies del món no n’hi ha cap en la qual pugui subsistir, per damunt de les altres, la menor pretensió de ser la casa primogènita ni de tenir el dret d’heretatge.’’

Per això, diu Locke, és impossible que els reis actuals s’aprofitin del seu poder per una jurisdicció paterna d’Adam. Llavors si l’origen del govern no és el producte de la força i la violència, ja que els homes són com bèsties i sempre guanya el més fort, s’haurà de trobar una nova teoria política que superi a la de Filmer.

Per tant, Locke mostra la seva perspectiva de com ha de ser el poder polític. Explica que cal diferenciar el poder entre cada home i per tant distingir el govern d’un Estat entre un pare o un marit.

‘’El poder d’un magistrat sobre un súbdit cal distingir-lo del d’un pare sobre els seus fills, del d’un amo sobre el seu criat, del d’un marit sobre la seva muller i del d’un senyor sobre el seu esclau.’’

Llavors, Locke descriu el poder polític com a: 1) el dret a dictar lleis, 2) regular i protegir la propietat, 3) juntar la força de la comunitat per a executar les lleis, 4) defensar l’Estat contra agressions extranjeres i 5) aconseguir el bé públic.

‘’Entenc, doncs, per poder polític, el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i, consegüentment, totes les penes inferiors, per a la regulació i salvaguarda de la

propietat, i a emprar la força de la comunitat en l’execució de tals lleis i en la defensa de l’Estat contra agressions forasteres, i tot això únicament en pro del bé públic.’’

Capítol 2: De l’Estat de naturalesa

En el segon capítol, Locke explica que per a entendre la naturalesa del poder polític i conèixer el seu origen s’ha de considerar quin era l’Estat de l’home abans de que existissin la societat i el poder polític.

‘’Per a entendre correctament el poder polític i derivar-lo del seu origen, hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i aquest és un estat de perfecta llibertat per a ordenar llurs actes i disposar de llurs propietats i de les persones que creguin convenient, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.’’

Per tant, segons ell, tota la teoria política i social hauria de partir des de l’anàlisi de l’home en el seu estat primitiu, és a dir, a l’estat de naturalesa. Per a Locke, l’Estat de naturalesa és un estat de plena llibertat on cadascú ordena les seves accions i posseeix les seves propietats. Els límits d’aquesta llibertat és la llei natural, la qual no depén de cap home.

També, és un estat d’igualtat, en el qual tothom té els mateixos aventatges i els mateixos drets: ‘ ’És, així mateix, un estat d’igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres; ’’. Per a argumentar la igualtat dels homes per naturalesa, menciona a Hooker, qui també postulava aquesta posició.

Però, Locke assenyala que el fet de ser un estat de llibertat no significa que sigui un estat de llicència ja que l’home no trindria llibertat per destruir-se a si mateix ni per destruir als demés ( a no ser que hi hagi un motiu que ho requereixi), doncs tothom té els mateixos drets i es troben en el mateix estat de natura:

‘’Però si bé aquest és un estat de llibertat, no és tanmateix un estat de llicència; encara que l’home hi tingui una llibertat incontrolable per a disposar de la seva persona i dels seus béns, no en té en canvi per a destruir-se a si mateix o destruir qualsevol altra criatura que li pertanyi, si no és que ho requereix un fi més noble que la seva mera conservació.’’

A l’Estat de naturalesa, diu Locke, hi ha una llei natural, la qual governa i obliga a tots: la raó. Aquesta llei ensenya a la humanitat que atès que els homes són tots iguals i independents, cap té el dret d’atacar la vida, salud, llibertat ni possesions dels altres.

dos tipus de drets permeten al magistrat tenir el dret de treure el càstig per un delicte comès quan el bé públic ho exigeixi, però mai es podrà donar satisfacció a la persona que hagi rebut el dany.

‘’...es desprèn que el magistrat, qui, com a tal, té a les mans el dret normal de castigar, sovint pot, quan el bé comú no requereix l’execució de la llei, remetre càstigs per delictes criminals amb la seva sola autoritat, però tanmateix no podrà mai eludir la satisfacció deguda a cap individu particular pel dany que hagi rebut.’’

En aquest cas, només l’injurat és l’únic que pot exigir en el seu propi nom la reparació. Per tant, segons Locke, podrà adquirir el seus béns o dels serveis de l’ofensor amb el dret d’autodefensar-se. A més, també tindria el dret de matar a l’assassí per evitar que altres cometin el mateix delicte: ‘’Resulta, doncs, que en l’estat de natura tot home té poder per a matar un homicida, i així dissuadir-ne d’altres de cometre el mateix delicte —el qual no hi ha reparació que pugui compensar— amb l’exemple d’un càstig que és aplicable a tothom,...’’

Locke posa d’exemple a Caïm, qui després de matar al seu germà, estava convençut de que qualsevol home que el trobés el mataria per ser un assasí.

En l’estat de natura, Locke també comenta que a més, l’home podrà castigar els infringiments més petits. Això consistirà en un càstig proporcional i raonable per a què l’agressor pugui penedir-se i desanimi als demès de fer el mateix: ‘’Cada infracció cal que sigui castigada en la mesura i amb la severitat suficients perquè resulti contraproduent per a l’infractor, li doni motiu per a penedir-se i atemoreixi els altres perquè no facin el mateix.’’

Locke també objecta que cada delicte comès en l’estat de natura, també serà executat per la llei natural: ‘’Cada delicte que sigui comès en l’estat de natura, cal que en el mateix estat de natura sigui castigat, però de la mateixa manera i amb la mateixa extensió amb què ho seria en qualsevol comunitat política.’’

Locke està convençut de que hi haurà algú que replicarà que no és raonable el fet de que els homes siguin jutges de les seves pròpies causes ja que, per una banda, l’amor propi els portarà a jutgar a favor de sí mateixos i els seus amics, d’altra banda, les seves passions i el desig de revenja els portaria massa lluny en el càstig dels altres.

Per aquest motiu, Locke designa el govern civil com a remei en contra dels inconvenients de l’estat de natura, un dels quals és que els homes poden ser jutges de les seves pròpies causes mentre que també es poden revelar per les injustícies:

‘’Admeto fàcilment que el govern civil és el remei apropiat per a les inconveniències de l’estat de natura, les quals, certament, deuen ser molt greus atès que els homes poden ser jutges en llurs pròpies causes, ja que és fàcil d’imaginar que, aquell qui ha estat prou injust per a perjudicar un seu germà, difícilment serà prou just per a condemnar- se a si mateix pel que ha fet.’’

Doncs Locke recorda a aquells qui fan aquesta objecció que això està present en els monarques absoluts, on un sol home pot decidir sobre la multitud i tenir el dret sobre els seu súbdits de fer el que vulgui sense que ningú pugui qüestionar la seva autoritat.

‘’...em fessin saber de quina mena és, i fins a quin punt és millor que l’estat de natura, aquell govern on un home que governa una multitud té llibertat per a ser jutge en la seva pròpia causa, i pot fer als seus súbdits tot allò que li plagui sense que ningú tingui la menor llibertat per a qüestionar o controlar aquells qui executen els seus designis...’’

Almenys, afegeix Locke, en l’estat de natura, els homes no estan obligats a sotmetre’s a les injustícies dels altres, o si ho fa, són els responsables de la seva pròpia causa, cosa que no passa en una monarquia absoluta.

Locké també es planteja l’existència de l’home en l’estat de natura. Però, es respòn que tots els prínceps i governants pertanyen a l’estat de natura i per tant sempre n’hi ha hagut homes en aquest estat, ja que cap pacte pot acabar amb l’estat de natura sinò amb l’acceptació de tots per viure en una comunitat: ‘’..., n’hi ha prou amb respondre que, atès que tots els prínceps i governants dels governs independents d’arreu del món són dins l’estat de natura, és ben clar que al món sempre hi ha hagut i hi haurà innombrables homes en aquest estat.’’ ‘’Em refereixo als governants de comunitats independents, tant si són aliats com d’altres com si no ho són; perquè no pas tota mena de pacte pot posar fi a l’estat de natura entre els homes, sinó únicament el mutu i comú assentiment d’entrar en una comunitat i de formar un sol cos polític.’’

Locke també pensa en la forma de vida dels indis d’Amèrica. Finalment, Locke torna a nomenar a Hooker per afirmar la seva teoria sobre l’estat de natura i en la qual diu que tot home pertany a l’estat de natura fins que pel seu propi consentiment es fan membres d’una societat política: ‘ ’I jo afegiré, amés, que tots els homes es troben naturalment en tal estat, i hi romanen fins que, per propi assentiment, esdevenen membres d’alguna societat política.’’

Capítol 3: De l’Estat de guerra

‘’La convivència dels homes d’acord amb la raó, sense cap senyor comú a la Terra amb autoritat per a jutjar-los, és pròpiament l’estat de natura. Però la força, o la intenció declarada d’exercir la força contra la persona d’un altre, quan no hi ha cap senyor comú a la Terra a qui demanar auxili, és l’estat de guerra; i és la manca d’aquest auxili allò que dóna a l’home el dret de guerra contra un agressor, encara que sigui súbdit d’una mateixa societat.’’

Cal fer ús de la força contra altra persona quan falta un poder superior per trobar satisfacció. Per això, al no tenir un poder al qual assistir, l’home té dret a defensar-se de l’agressor.

Segons locke, la llei va ser feta per a la protecció de l’home i allà on no pot intervenir immediàtament, l’home té dret a matar a l’agressor: ‘’La llei fou feta per a la meva protecció, i per això, allí on no pot intervenir per defensar d’una força immediata la meva vida —la qual, un cop perduda, és irrecuperable—, m’autoritza a la defensa pròpia i em concedeix el dret de guerra i la llibertat de matar l’agressor, ja que aquest no em dóna temps per a recórrer al nostre jutge comú ni per a esperar la decisió de la llei, com a reparació per a aquells casos en què el dany podria ser irreparable.’’

Per això, Locke diu que es podria matar en aquell mateix moment a un lladre per evitar el delicte.

Locke comenta que la falta d’un jutge comú amb autoritat posa a tots els homes en un estat de naturalesa, en canvi, la força que s’exerceix contra altra persona, el posa en un estat de guerra.

Quan s’acaba aquest estat de guerra, queda esperar al jutge per apel·lar l’ofensa. Però en l’estat de natura, on no hi ha apel·lacions, per falta de lleis positives i de jutges, l’innocent té el dret a destruir a l’agressor. Segos Locke, els que no poden apel·lar a algú en terra qui ni els doni la raó, els qui pateixen l’estat de guerra només els hi queda apel·lar al Cel: ‘’Sempre que no s’actua amb bona fide, hom declara la guerra als que en pateixen les conseqüències, als quals, mancats d’un guiatge terrenal, no resta més que l’únic remei en aquests casos: l’apel·lació al Cel.’’

Per evitar l’Estat de guerra, on no queda altre remei que fer apel·lar al Cel, és la raó que explica als homes sortir de l’estat de natura i juntar-se en societat: ‘’ La prevenció d’aquest estat de guerra (on no hi ha altre recurs que acudir al Cel, i que pot sorgir de la menor discrepància, no havent-hi autoritat per a decidir entre els contendents) és una raó cabdal perquè els homes s’agrupin en societat i abandonin l’estat de natura.’’

Comentari de la pel·lícula V de Vendetta

V de Vendetta està ambientada en un futur pròxim en el qual Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i fascista. Evey, una dona de clase treballadora és rescatada per un home emmascarat anomenat ‘’V’’. V és un home que busca la llibertat del poble, condemnat a la corrupció i crueltat que s’està patint per culpa dels dirigents. A la pel·lícula, V és presentat amb el següent discurs:

‘’A primera vista un humilde veterano de vodevil en el papel de víctima y villano, por vicisitudes del destino. Este visage, ya no más velo de vanidad, es un vestigio de la “vox populi”, ahora vacua, desvanecida. Sin embargo esta valerosa visión de una extinta vejación se siente revivida, y ha hecho voto de vencer el vil veneno de estas víboras en avanzada, que velan por los violentos viciosos y por la violación de la voluntad!. El único veredicto es venganza, ¡vendetta!, cómo voto y no en vano, pues la valía y veracidad de ésta un día vindicará al vigilante y al virtuoso.’’ – ‘’V’’

V pensa que les persones han oblidat que els ciutadans no haurien de viure amb el temor del seu govern. ‘’El pueblo no debería temer a los gobernantes, los gobernantes deberían temer al pueblo’’ - afirma V en una de les escenes de la pel·lícula. Aquesta idea sembla present entre els ciutadans, però ha sigut suprimida mitjançant la por i la intimidació. Els ciutadans tenen por a expressar la seva instatisfacció amb el régim de Norsefire en un estat totolitari i opressiu. Per això, V busca una revolució política per tornar al poble les idees de llibertat politiques, drets civils i llibertat d’expressió.

Es pot observar com V, que defenia el dret a la llibertat, i que buscava una societat més justa, destrueix el parlament per intentar acabar amb la societat fascista que s’havia instaurat. L’objectiu pel qual V va matant a tanta gent és per la busca de la igualtat i de la justícia que molts callen per por a perdre les seves vides. A una de les escenes de la pel·lícula, s’explica el sistema manipulador que viu aquesta societat:

‘’Nuestra historia comienza como suele hacerlo estas historias, con un joven y prometedor político, es un hombre de firmes conviccions religiosas y miembro del partido conservador. Solo tiene un objetivo en mente y no respecta las reglas del juego; cuando más poder tiene, más evidente es su fanatismo y mas agresivo se vuelven sus seguidores. ... Sin embargo, el verdadero objetivo era el poder. La dominación hegemónica completa y total. El proyecto acabó violentamente.’’ – captaire que parla amb l’inspector Finch.

Anoche destruí el Old Bailey para recordar a este país lo que ha olvidado. Hace más de 400 años, un gran ciudadano deseó que el 5 de noviembre quedara grabado en nuestra memória. Su esperanza era hacer recordar al mundo que justícia, igualdad y libertad son más que palabras, son metas alcanzables.’’ – deia V en un discurs a la televisió.

Aquesta societat utòpica va patir epidèmies, plagues i guerres civils que van acabar amb l’estat de natura. El govern es va formar perquè tot el món estava en estat de guerra i es va prometre la pau al poble per la seva constant obediència.

Finalment, tota la situació viscuda a la pel·lícula fins al final és pot considerar com un estat de guerra. Locke considera que en l’estat de guerra no importen les normes de la llei comú de la raó, sinó, la de la força i la violència. A més, en aquest estat, es reprimeix la llibertat de l’individu. I segons Locke, en l’estat de naturalesa, sempre hi hauria d’haver una quantitat de llibertat personal que mai hauria de ser violada. Però, el govern vigila constantment als seus ciutadans i els restringreix a certs estils de vida. Per tant, té V el dret a atacar al govern per mitjans terroristes? Quan V va rescatar a Evey dels Fingermen que intentaven violar-la, ella estava d’acord amb la violència utilitzada, però quan va descobrir que també va matar als membres del grup, es va sentir horroritzada. Significa això que les accions d’un terrorista només es consideren heroïques quan beneficien al públic?

En una escena de la pel·licula, Evey és tancada i torturada amb l’objectiu de revelar on s’amagava V. Finalment, no accedeix a declarar i és alliberada. Però a l’alliberar-la, Evey veu que el seu segrestador era V. Tot havia sigut una mentida per a què ella visquès sense por.

‘’Te encerraron en una celda y te quitaron todo en cuanto te podian quitar, excepto la vida. Tu creías que eso era lo único que te quedaba, pero no es cierto. Has descubierto algo más... En aquella celda has descubierto algo que te importa más que tu vida. Porqué cuando amenazaron con matarte si no les dabas lo que querían, les dijiste que preferías morir’’

Per tant, Evey renúncia a la seva pròpia llibertat doncs mai va revelar on s’amagava V. És a dir, es va prohibir del seu estat de naturalesa ja que V va atemptar contra la seva llibertat, les seves possessions i la seva salut.