¡Descarga historia de l'educació PAC2 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC2: Anàlisi i interpretació de textos històrics
El text històric del qual vull parlar és un article de la Universitat de Barcelona
amb caràcter privat i redactat per Olga Martínez, publicat l'any 2004 a la revista
Educació i història: Revista d'Història de l'Educació (número de publicació 7).
Ens parla de la situació social que es viu en referència a les cases de correcció
de nens i adolescents dins del segle XIX, més concretament ens parla de la
casa de correcció de Barcelona sota la direcció de J.M. Canalejas. Una època
en la qual socialment parlant hi ha una concepció renovada dels exclosos i una
nova forma d'educar-los, basada sobretot en el treball, però també en la
moralitat, en la reeducació, en l'anticipació a la delinqüència i en l'educació
moral de l'individu, que revolucionarà totalment la concepció futura d’aquest
col·lectiu.
Anteriorment al segle XVIII i part d’aquest segle també, els exclosos eren aïllats
en centres de caràcter exclusivament religiós, on no es diferenciava d'entre els
exclosos: ni pobres, ni delinqüents, ni boigs, etc. No és fins a mitjans-finals del
segle XVIII que es realitza una distinció d’agrupament dels exclosos, ja no
només pertany a la religió la responsabilitat dels "centres" de reclusió, i es
diversifiquen els recintes particulars que afecten, de forma diferenciada,
cadascuna de les condicions dels reclusos. L'època de la il·lustració empeny el
treball en la idealització que totes les persones han de ser útils (en treball) en
favor del bé comú. En vers aquesta ideologia, es duu a terme una reforma dels
espais de reclusió, reformes que posen a treballar a tots els interns , única
forma en què es pot suprimir la misèria, i en alguns casos fins i tot retornar la
raó dels insensats i la moralitat dels criminals (Història de l’Educació Social,
Material docent de la UOC) , amb el doble objectiu de reeducar els usuaris i
que guanyin diners que seran útils en part per pagar les despeses de la
institució. D'aquesta manera els espais de reclusió ja no són residències
perpetuades sinó que l'intern que vol i pot treballar, té la possibilitat de retornar
a la societat. En aquest context de reforma apareix la casa de correcció de
Barcelona.
Història de l’educació social
En una època en la qual es considerava que la misèria anava de la mà de la
delinqüència, es va assolir una renovació de la legislació que afectava aquest
col·lectiu i més concretament en la legislació que abordava la problemàtica dels
joves en tant que es definia per edats i per grau de discerniment si el jove havia
de ser jutjat d'una manera o l'altra. La problemàtica que sorgeix en la pràctica
d'aquesta legislació, és que no existeixen suficients centres o cases de
correcció per a aquells joves que no han de ser jutjats com adults, per la qual
cosa acabaven ingressant en presó, haguessin o no actuat amb enteniment.
Això va suposar que molts dels joves que entraven a presó milloressin la seva
tècnica delictiva, ja que entraven amb contacte tot i les reglamentacions que
establien l’obligatorietat de la separació per edats (O. Martínez, p.334) amb
delinqüents de major edat i experiència.
En 1836 per tal de respondre a la problemàtica que sorgeix en la falta d'espais on es reeduquin el jovent es va fundar la Casa de correcció de Barcelona [el 1940 es va fundar la Casa de correcció de Madrid]. Però ni l'una ni l'altra van sorgir per acomplir a la legislació vigent, sinó que responien a necessitats d'àmbit local ben diferents: la primera, per evitar la corrupció dels joves en el càrcer de Madrid (cárcel del Saladero), i la segona, per netejar Barcelona dels individus situats en el camí de la delinqüència (O. Martínez, p.335)
La casa de Barcelona va passar per diverses etapes, en les que varia la tipologia dels interns, el règim interior i la seva finalitat. Fins al 1858, la casa de correcció va passar a ser un centre on arribaven tot tipus d'individus sense distinció de la raó de l'internament, ni necessàriament arribaven per via judicial com diu O. Martínez Aquells que ingressaven a la casa no ho feien per la via judicial; la institució constituí un lloc de reclusió per a aquells que, encara sense haver comès cap delicte, tenien el principal motiu per cometre’l: la manca d’un treball amb el qual guanyar-se honradament la vida (p.336). Va passar per 4 llocs físics on es va establir finalment al monestir de Jonqueres (1856), fins al moment els resultats no eren ni tan sols satisfactoris, ja que un dels objectius d’aquestes cases, era que els joves n’aprenguin un ofici i se’ls reeduqui per tal de poder tornar a la societat sense delinquir i guanyant-se la vida de forma honrada, i no es va escometre en cap dels casos com observem en la part del text en què O. Martínez diu els interns romanien la major part del temps en la més plena ociositat, fet que constituïa així una càrrega per a l’erari públic, i no complia amb un dels objectius bàsics: crear hàbits de treball en els interns (p.337). I això vol dir que no atenia a les necessitats socials de l'època en la qual es trobaven, en què la principal ideologia del moviment il·lustrat era que el treball feia que els joves poguessin tenir un cop reeducats una forma de vida digna i optima per al bé comú.
Història de l’educació social
l'època en la qual no només s'empresonaven aquests individus, sinó que els costava pensar en la sociabilitat d'aquests individus quan encara no estaven rehabilitats.
Penso que per a la ideologia regnant de l'època la casa de correcció va fer durant la direcció de Canalejas un gran treball pedagògic amb els usuaris del centre, ja que en una època en què es donava importància en la rehabilitació dels "exclosos" va fer un gran treball amb la situació en què es va trobar del centre, i amb el gran nombre d'usuaris que va rebre. Va respondre a les necessitats que tenia la societat del moment, i va innovar en la gestió de l'autoritat i el règim intern de la casa.
Bibliografia
Martínez, o. (2004) Educació i història: Revista d’història de l’Educació (num.7) La
casa de correcció de Barcelona sota la direcció de J. M. Canalejas (1858-1863)
(pp.332-348) Universitat de Barcelona
Barbero, J.M., Calvo, F., Moreu, Á., Palacio, I., Planella, J., Ruiz, C., Sánchez-
Valverde, C., Simó, N., Solé, J. Soler, J. i Vilanou, C., Història de l’educació
social, Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat: Fonaments històrics i
antropològics de l’educació social. Planella, J. i Vilanou, C. (Eds.) Eurecamedia,
SL. FUOC, Barcelona, 2010.
Barbero, J.M., Calvo, F., Moreu, Á., Palacio, I., Planella, J., Ruiz, C., Sánchez-
Valverde, C., Simó, N., Solé, J. Soler, J. i Vilanou, C., Història de l’educació
social, El tancament de l’alteritat (s. XVII-XVIII) Calvo, F. (Ed.) Eurecamedia,
SL. FUOC, Barcelona, 2010.
Història de l’educació social
