¡Descarga La Educabilidad Humana: El Ser Humano como Creador y Criatura, Educador y Aprendiz - Prof. y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PRIMER CURS: HISTÒRIA I ANTROPOLOGIA DE L'EDUCACIÓ
L'escola no ha de ser una còpia de la societat, ha de ser un lloc per preservar la infància, millor que la societat.
1. ANTROPOLOGIA
1.1. Ésser humà, educació i cultura
·Perquè aquests temes són importants en l'àmbit educatiu? Ésser humà i educació: l'ésser humà és l'únic ésser que s'educa, aprèn durant tota la seva vida, és un tret constitutiu. Els grans protagonistes de l'educació són à l' infant i el mestre L'educació pretén augmentar les capacitats de l'ésser humà. Per educar integralment, primer cal conèixer.
·Ésser humà i cultura L'home té una dimensió natural i una de cultural. Ésser humà com a creador de cultura i creatura[1] de natura (cultura com a condició i possibilitat).
·Què és una cultura? "La cultura és una totalitat complexa que enclou els coneixements, les creences, l'art, la moral, les lleis, els costums i qualssevol altres habituds i capacitats adquirides per l'home, en tant que és membre d'una societat."
·Cultura i tradició Tradere: transmissió d'una cosa (traspàs) Tradició Transmittere: Recepció conscient d'una cosa. La recepció d'aquesta cosa, l'individu ho canvia segons la seva opinió.
Ésser humà com a "rememorador"(fer memòria) i "anticipador"(buscar canvis) L'escola es queda en el passat, és immobilista. Ha de buscar l'equilibri entre rememorar i anticipar (crear)
Centralitat del llenguatge en la cultura i la tradició. Llenguatge com a vehícle de relació: ·Logos i mithos à concepte i imatge. Llenguatge simbòlic. L'home és mithos i és logos (visió logomítica) ·Monòleg i diàleg à un pensant / dos pensants. Molt important treballar en el llenguatge del diàleg. ·La narració à construcció d'històries
Repensar la transmissió cultural a l'escola.
- L'escola és cultura viva (els nens dialoguen, construeixen històries, ...)
- La cultura de l'escola ha de tenir una dimensió objectiva i subjectiva (i també, intersubjectiva)
- la cultura que ens arrela i la obre al canvi, a la crítica, a la utopia... El nen que no té un marc cultural està perdut.
1.2. Infant i educació (ésser humà com a aprenent)
EDUCABILITAT : Tots els éssers humans sóm educables (tret específicament humà). Ens transformem a través d'experiències. Perquè? Perque l'ésser humà és plàstic o inacabat, ésser en formació. TOT ésser humà és educable i la responsabilitat és del mestre. Conceptes relacionats amb educabilitat:
- Creixement : dimensió biològica natural.
- Desenvolupament: dimensió qualitativa (capacitats i discapacitats).
- Formació: prendre una forma, formar-se a partir d'allò que viu, que aprèn, ...
- Aprenentatge: modificació a nivell cognitiu i instrumental a través de l'experiència.
- Maduració: creixement com a persona a partir de l'experiència de manera natural.
1.3. El mestre (l'ésser humà com a educador)
Concepció de l'infant i concepció i manifestació del rol docent. La relació amb els infants no canvia al llarg del temps, hi ha conceptes que no canvien. Una persona és mestre d'una manera o d'una altra a partir de la concepció que té de l'infant. Exemples:
- Si crec que el nen és un a"tabula rasa", el mestre dispensa coneixements amb un rol molt transmissiu (omple el "pot buit que és el nen)
- El nen té capacitats i disponibilitat per adaptar-se al món i entendre'l- mestre acompanyant.
- Nen com a ésser mancat, inacabat, incomplet, ...
- Nen com a ésser humà complet que desplega capacitats. L'infantesa és una època plana, no és un preàmbul per a la vida "plena" de l'adult.
Ésser humà com a educador, alguns conceptes claus: Perills: Manipulació (manipular a l'altre) (fer anar als nens per on tu vols) Adoctrinament (posar una doctrina[2] al cap d'un altre) Negligència (desertar de la nostra responsabilitat, fallar) Abandó
l’abast molts textos i llibres, una àmplia bibliografia, reflexionant sobre les activitats. ● L’alumne actiu que observa, experimenta, comprova, generalitza… Tot estimulant-lo a ser reflexiu i a desenvolupar la capacitat crítica i de judici. ● A prenentatge a partir de l’expèriencia. ● Entén la infantesa com una edat autosuficient i que té una finalitat en si mateixa. ● El centre d’acció de l’educador és l’alumne. ● Es defensa una disciplina autònoma basada en l’acceptació, la llibertat i la corresponsabilitat.
ESCOLA NOVA
Autors importants de l’Escola Nova (seguidors de Rosseau) ➔ Prestalozzi (1746-1827) Primer seguidor/hereu oficial de Rosseu, segueix el seu model. Possa en pràctica les idees de Rosseau. Crea una mena de granja. Proposa treballar 3 dimensions:
- Cap -Cor -Cos,mà Obra: Com Gertrudis educa al seu fill.
➔ Herbart (1776-1841) 3 idees importants:
- Organització pedagògica -Normes de disciplina asumides pel individu -L’interès (motivació intríseca o extrínseca) Obra: Assaig per un recurs de pedagogia
➔ Fröbel (1782-1852) Dóna importància a l’educació de la primera infància. Creador dels jardins d’infants. “Promoure les energies de l’home com a ser progressivament conscient, pensat i intel.ligent, i ajudar a manifestar amb tota puresa i perfecció, espontaneïtat i conciència, la seva llei interior, allò que hi ha en ell es diví.” Dons: concepte per referir-se al material didàctic Obra: L’educació de l’home i El jardi d’infants.
Idees bàsiques: ➢ Autoeducació ➢ Activitat espontània ➢ Actuar és existir (observar a l’infant, com és la seva actitud) ➢ Provocar la percepció de l’infant dins arribar al coneixement intel.lectual. ➢ Educació progressiva. ➢ Llibertat de l’infant entorn l’adult (contra l’autoritarisme) ➢ La diversitat es desenvolupa a partir de la unitat(unitat entre els diferents estadis,
coneixements) (Piaget Wallon) ➢ Treballa a partir de l’activitat sensoriomotriu, del conte, de la cançó… ➢ Importància del joc
Kindergarten (1840) ❏ Intitució per a l’ocupació, el joc i l’atenció dels infants. ❏ Intitució per a la formació d’educadors i educadores. ❏ Per a nens-es menors de 6 anys, durant 4 o 5 hores diàries.
Formació de jardineres:
- Educació del cos i moviments, música, salut, desenvolupament..
- Distribuir el temps mesurant les activitats.
Tipus de Dons:
- La pilota: en una caixa de 6 pilotes
- Botxa, cilindre i un cub: manipulacions i comparacions entre les fingures.
- Un cub format per altres cubs regulars més petits: per coneixer l’organització de l’espai.
- Cub fet amb petits maons de la grandària de dos cubs del joc anterior.
- Sèrie de cubs seccionats en diagonal.
Fonaments antropologics de l’Escola Nova
Emporisme Liberalisme Naturalisme Positivisme Pragmatisme
1r la sensació que la raó.
Cal deixar lliure l’espontaneitat.
Les coses naturals millor que les artificials.
Les dades són més importants que els discursos.
L’activitat és superior al coneixement.
Empirisme Racionalisme
Font del coneixement Acció del món sobre la sensibilitat del subjecte
Intuïció racional
Legitimació del coneixement Verificació experimental Demostració racional
Discipines privilegiades Ciències empíriques (nat i social)
Ciències formals (lògica i matemàtiques)
Autors Locke, Hume Descartes
Hume: una idea intel.lectual no és sino la copia d’una impressio sensible. -Cap coneixement
Dóna molta importància a l’ensenyament en català.
Instrucció per l’ensenyança de minyons
LLIBRE 1: L’educació dels minyons.(Els minyons neixen ignorants i han d’aprendre allò que és
bo i el que és dolent. Els pares s’han d’implicar en l’educació dels fills ja que els hi han de
transmetre els valors ells. Pares de república. Feina de mestre sobretot vocacional)
● Utilitat i noblesa del ensenyar. ● Evitar l’esgotament del mestre: els alumnes grans i petits s’han d’ajudar entre ells ● Igualtat (tan de nens i nenes com entre rics i pobres) ● Soledat, converses, visites, diversió i joc: Molt important per a reflexionar. No abusar del joc ● Aprendre a llegir i escriure: simultàniament ● Les llengües : català, llatí, espanyol, francès i italià
PERE VERGÉS
Ell no va crear l’Escola del Mar, sinó que ell va ser el primer director. Quan va ser
bombardejada va crear una nova Escola del Mar amb la finalitat de formar ciutadans. Assaig de
vida democràtica. Escoles creades per ell:
Garbí Pere Vergés
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA
Família d’una casa pairal del Maresme. Va obrir una escola moderna a Barcelona compartida
amb Freinet. Va durar 5 anys (1901 1906) Tota a seva visió educativa va lligada a la seva visió
de la vida. Va tenir una feina de revisor en un tren Barcelona París i aqui va ser on va
començar el seu pensament modern. Educador inseparable del seu compromís poític i canvi
social. Va crear una escola sobretot racional (seguia a Giménez de los Rios)
“L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir ho tot, situant prèviament els nens sobre la via
ampla i directa a la investigació personal.”
Va en contra de l’educació estatal, burgesa, militar i religiosa.
Va en contra també del neocapitalisme que espolia i ensinistra persones, per a l’educació
pooular, racionalista, laica i científica (coincideix amb Macarengo).
Per la felicitat, companyonia, l’internacionalisme.
Educació per a tots: coeducació de gèneres i de classes. No volia crear nens ressentits de les
classes treballadores.
“Aprendan los niños (por la razón y la ciencia) a ser hombres, y cuando lo sean declárense en
buena hora en rebeldía.”
No només feia classe als nens, sinó que també feia classe als pares dels nens (vespres i caps
de setmana) Formació de “formadors”
Esperanto i castellà en nom de l’internacionalisme versus nacionalismes ni que siguin
d’esquerres. (no insisteix en el català)
Artur Martorell
Va néixer a Barcelona l’any 1894. Va ser instruït a l’escola de mestres Joan Bardina.
Alexander Sutherland Neill
Escocès (1883 1973) [13 germans, ell apartat] Influenciat pel pare Educador progresista Idees socialistes
SUMERHILL
Es va fundar al 1921 Assemblees Més importància als sentiments que a la intel∙lectualitat Idees psicològiques de Freud S’educa mitjançant l’ambient que envolta l’alumne i la llibertat Renúncia a tota classe de disciplina; sense horari ni regles Ideologia moderna No hi ha exàmens
Pincipis de l’escola :
Total confiança en la bondat natural dels éssers humans La felicitat com a màxima aspiració en l’educació L’amor i el respecte com a bases de la convivència Importància de conèixer el cos i la sexualitat Sí a la llibertat, no al llibertinatge
IVÁN ILLICH
“La desescolarització”
Considerat anarquista, per les seves característiques: escola i medicina Centre intercultral de Documentació (CIDOC) a Mèxic Últims 20 anys: “Arribo a sobreviure 20 anys més, fent ioga i meditació i fumant opi” El seu llibre més aclamat va ser “La societat desescolaritzada”
Context i influències
Crítica social a l’ordre capitalista Tecnologia en creixement Gran nombre de crítiques de caràcter cultural que afecten a totes les institucions del moment Personatges més influenciats: ● Gustavo Esteva
● Braulio Miguel Edurdo Hornedo Rocha ● Jean Robert ● Braulio Hornedo Farriol ● Javier Sicilia ● Gabriel Zaid
Concepte de desescolarització:
Su libro más aclamado fue La sociedad desescolarizada (1971), una crítica a la educación tal y
como se lleva a cabo en las economías "modernas", pues considera que la educación tal y
como se vive en ellas, se reduce al consumismo, forzando a los aprendices a cursar un
currículo obligatorio. De igual manera, afirma que el sistema escolar vive en la ilusión de que "la
mayoría de lo que se aprende es resultado de la enseñanza", sin embargo, al igual que
McLuhan, sostiene que en su mayoría, los aprendizajes se obtienen de manera casual y
principalmente, fuera de la escuela, incluso pone como ejemplo el aprendizaje de lenguas: "La
mayoría de las personas que aprenden bien otra lengua lo logran a causa de circunstancias
especiales y no de aprendizaje secuencial", por lo tanto, confirma que "Si las escuelas son el
lugar equivocado par aaprender una habilidad, son el lugar aún más equivocado para obtener
educación". Lleno de observaciones críticas sobre los planes de estudios de su tiempo, el libro
puede parecer desfasado, pero sus afirmaciones y propuestas básicas siguen siendo tan
radicales hoy como lo fueron en su momento.
Consum passiu Influència de la desescolarització a la societat El paper del mestre Possibles solucions:
- Xarxes
- Rentes escolars
- Implicació dels pares
CRÍTICA A LA SEVA INGENUITAT POLÍTICA
( Hans Friemond, Walter Dirks, Günter Nenning, Harmunt von Hentig)
CRÍTICA A LA SOCIETAT DESESCOLARITZADA
( Herbert Gintis)
educa els seus membres
Influència forma fora sobre el seu entorn Organització, cohesió, autodisciplina, ..
Treball productiu (la pedagogia del treball)
● treball productiu (sense relació) 5h diàries treball escolar 4h diàries treball productiu ● Finalitat: tractar la pedagogia de l’esforç, del conreu de la força de voluntat, perfeccionista i de la màxima exigència educacional
Makárengo en l’actualitat
For de la seva rezlitat i de la seva ideologia → Quin interès actual li podem provar? ● Contrarestar pràctiques educatives generalitzades actualment (individualisme) ● cal llegir lo i tenir lo present sobretot en l’àmbit de l’educació social
Semblances entre la pedagogia de Makárengo i l’escola Nova:
En contra de Rousseau Treballa molt en grup
Frases destacades:
“La educación necesita un cambio, hoy en día es pura charlatanería.” “La col∙lectivitat és a la vegada un fi i un mitjà de l’educació.” “La disciplina només pot ser el resultat final de tota una feina.”
PAULO FREIRE
➔ Brasil, context molts pagesos explotats ➔ Es va dedicar als adults (pares i mares dels nens) els va ensenyar a llegir i escriure. ➔ Descoberta del coneixement, no transmissió del saber imperant. ➔ Obra: Pedagogia de l’oprimit.
➔ Dues idees:
A partir de les paraules els pagesos (alumnes) aprenien. Partir del que ell anomenava paraula generadora. A partir d’una paraula descomponia les síl.labes ensenyava els sons.
➔ Métode dialògic: la paraula i el diàleg era un eina.
➔ Educació bancària sinónim de Tonucci. En contra de que l’ensenyament en general, fos
els que en saven dipositin els seu coneixement als que no.
➔ Algunes frases:
Es necesario desarrollar una pedagogía de la pregunta. Siempre estamos escuchando una pedagogía de la respuesta. Los profesores contestan a preguntas que los alumnos no han hecho. La cultura no és atribut exclusiu de la burgesia. Els anomenats “ignorants” són homes i dones cultes als quals se’ls ha negat el dret d’expressar se i per això són sotmesos a viure en una “cultura del silenci”. Alfabetitzar no és aprendre a repetir paraules, sinó a dir la seva paraula.
LORENZO MILANI
➔ Nord Italia ➔ Escola brabiana
