¡Descarga historia tema 4 y más Apuntes en PDF de Ingeniería de Telecomunicaciones solo en Docsity!
La Primera Internacional (1864-1876)La Primera Internacional (1864-1876)
► La I Internacional (o Associació Internacional de Treballadors ) fou creada al St. Martin’s Hall (Londres, 1864). ► Aplegà tendències molt diverses :
- proudhonians ( seguidors de Proudhon ) i demòcrates francesos
- sindicalistes , ex-cartistes i owenistes anglesos
- revolucionaris italians
- comunistes alemanys
- blanquistes ► L’AIT va néixer de la iniciativa dels obrers anglesos i francesos , però a més a Londres s’hi trobaven els principals dirigents demòcrates europeus. Conferència inaugural de l’AIT, St. Martin’s Hall, 1864 https://www.youtube.com/watch?v=FiH94a3fL0w
► Entre els seus dirigents destacaven Engels i Marx , que s’encarregà de la redacció del Manifest inaugural i del projecte d’Estatuts de l’AIT. ► Un dels grups principals que trobem a l’AIT són els anglesos : es van integrar a l’AIT defensant postures reformistes ( millorar les condicions de vida dels obrers , però sense destruir el sistema capitalista , ja que eren partidaris de reformar-lo ). Els anglesos van ser moderats i van proposar millores graduals : a) reducció de la jornada laboral b) reglamentació dels contractes c) lleis de protecció dels treballadors d) salari mínim Marx, adreçant-se als assistents a la sessió inaugural de l’AIT
Funcionament de l’AIT
► L’expansió de la Internacional es va produir en els seus congressos anuals : Ginebra (1866), Lausana (1867), Brussel·les (1868)... Els congressos es van convertir en uns actes de discussió teòrica que anaven configurant la ideologia i els objectius del moviment obrer. ► Les dues discussions bàsiques d’aquests congressos van ser: 1) Definició de socialisme: per ser considerat socialista calia ser partidari que els mitjans de producció fossin socials ( col·lectivització dels mitjans de producció ) 2) Caracterització de l’AIT: en un primer moment l’organització interna de l’AIT no era massa clara. Malgrat això, l’AIT es configurarà com un moviment obrer i sindical Bakunin i alguns dels seus partidaris, reunits en el Congrés de Basilea, 1869 Bakunin en una de les sessions del Congrés de Basilea
► El creixement de la I Internacional va ser espectacular i el 1869-1870 ja era una organització coneguda i temuda. La repressió i la il·legalització de l’AIT a Europa es va produir arran de la Comuna de París.
► Aquestes mesures no van entrar en vigor perquè l’Assemblea Nacional va enviar tropes a París per sufocar la sublevació. Les forces del govern van provocar la mort de més de 20.000 persones. ► Tot i el seu fracàs , la Comuna va ser considerada per Marx com la primera gran revolució proletària. ► En qualsevol cas, la Comuna : a) havia estat la prova que un govern de classe obrera era possible b) va espantar als governs liberals c) comportà que l’AIT fos il·legalitzada en molts països europeus Cadàvers de communards , fruit de la repressió del govern
El paper de Karl Marx
► La Comuna va portar a un debat intern dins l’AIT : si era necessari o no crear partits polítics obrers. ► En aquest debat participa Marx , que trenca amb els que defensen posicions diferents a les seves : a) considerava que l’AIT ha d’augmentar la seva organització interna i la capacitat de direcció del Consell General ( controlat per Marx ) b) pensava que era necessària la consolidació d’uns partits polítics de classe ► El seu principal llibre va ser El capital , on desenvolupa el concepte de plusvàlua ( diferència entre els beneficis que produeix un obrer i el seu sou ). Karl Marx (el de la barba...) amb els seus germans Portada d’El capital
► La crisi de l’AIT va tenir molt a veure amb la disputa entre Marx i Bakunin. ► En el Congrés de l’Haia ( 1872 ) Marx aconseguí que Bakunin fos expulsat de l’AIT , però ja no va poder controlar la Internacional , ja que les seves seccions es van dividir entre marxistes i bakuninistes. L’escissió es va produir immediatament : els bakuninistes van fundar l’AIT antiautoritària. Defensaven que:
- la destrucció del poder polític havia de ser el primer deure del proletariat
- les organitzacions polítiques eren un engany
► La divisió entre marxistes i bakuninistes va comportar la mort de l’organització :
- els marxistes es van dissoldre en la Conferència de Filadèlfia ( 1876 )
- els bakuninistes també van entrar en crisi ( 1874 ) quan les seves principals seccions ( l’espanyola i la italiana ) van ser il·legalitzades
- els anarquistes van deixar de confiar en el moviment obrer i en les tàctiques sindicals : van decantar-se per la clandestinitat , la lluita revolucionària i el terrorisme ► L’AIT va desaparèixer per:
- l’enfrontament entre Marx i Bakunin
- la repressió dels governs europeus arran de la Comuna
- la crisi econòmica dels anys setanta
