Ferran Cucurull Díaz (GM3)
L’Estat, en exercici de les competències en matèria econòmica reconegudes
per la Constitució, dicta la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris
comercials, en vigor a partir de l’1 de gener de 2005.
La Llei pretén fixar unes condicions adequades de competència en el sector
comercial per millorar l’eficiència en la distribució, l’oferta als consumidors i la
conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors del sector.
Estableix que les comunitats autònomes tenen competència per adequar el
règim d’horaris i el calendari al seu model de comerç. A l’articulat de la Llei
també s’estableix que també correspon a les comunitats autònomes establir el
règim sancionador aplicable en els casos d’infracció de la normativa a la qual fa
referència.
Les disposicions addicionals primera i segona donen llibertat als comerciants
pel que fa als horaris d’obertura i tancament dels dies laborables i festius, i
llibertat d’elecció dels festius oberts al públic, en cas que les comunitats
autònomes no exercitin les seves competències reguladores.
La disposició addicional tercera fa referència a les competències municipals en
l’horari de tancament d’establiments de venda de begudes alcohòliques per
raons d’ordre públic.
Les disposicions transitòries primera i segona són aclaridores en la
consideració del concepte de zona de gran afluència turística i en la definició de
les PIME.
La Llei inclou una disposició derogatòria dels articles 2 i 3 de la Llei orgànica
2/1996, de 15 de gener i de l’article 43 del RDL 6/2000, de 23 de juny i
qualsevol disposició anterior que hi sigui contrària.