¡Descarga Hormonal cellular communication y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
Unitat 1 à Hormonal cellular communication
Tenim 30 bilions de cèl·∙lules aproximadament al nostre cos. Les cèl·∙lules s’organitzen en teixits , que són agrupacions de cèl·∙lules que s’especialitzen en una funció concreta. Tenim diferents teixits, i perquè es comuniquin entre sí tenim dos sistemes: -‐ Neurològic/nerviós -‐ Hormonal/endocrí Comunicació nerviosa Comunicació hormonal Source Neurona Glàndula Target Neurona/glàndula/múscul Cèl·∙lula diana Canal Sistema nerviós (axons) Circuit sanguini Missatge Impuls nerviós i neurotransmissor Hormona Eficàcia Específic Broad Rapidesa Ràpid Lent Efectes Temporals Duraders Hi ha dos tipus d’hormones: els pèptids i els esteroides. -‐ Pèptids (conjunt d’aminoàcids): actuen amb receptors situats a la membrana cel·∙lular. -‐ Esteroides (compostos de greixos derivats del colesterol): actuen sobre receptors que es troben al nucli de la cèl·∙lula. Les hormones són sintetitzades per les glàndules endocrines i s’alliberen a la circulació general. Feix hipotàlam-‐hipofisari L’hipotàlem implica moltes funcions. És una estructura situada a l’encèfal que està relacionada amb moltes conductes. Participa en: -‐ La pressió arterial i la composició electrolítica del cos (equilibri homeostàtic: molta sal à molta aigua). -‐ El metabolisme energètic (sensació de gana, digestió, creixement dels teixits). -‐ Conducta reproductiva (comportament sexual reproductiu i social). -‐ Temperatura corporal (ens adequa a les variacions del clima). -‐ Comportament defensiu (resposta a l’estrès). -‐ Regulació cicle son-‐vigília.
L’hipotàlem participa en el manteniment de l’homeòstasi a partir de dos sistemes: -‐ SN autònom: simpàtic/parasimpàtic -‐ Neuroendocrí : l’hipotàlem controla el sistema endocrí a través de la hipòfisis o glàndula pituïtària. La hipòfisis té dues parts ( l’adenohipòfisi o part anterior i la neurohipòfisi o part posterior). La neurohipòfisi és una prolongació de l’hipotàlem. L’hipotàlem sintetitza dos tipus d’hormones, la oxitocina i la vasopressina (hormona antidiürètica) i les porta via nerviosa (axó) i s’acumulen al citoplasma de les neurones de la neurohipòfisi. Des d’aquí passen a la sang. L’hipotàlem segrega una sèrie de pèptids que són factors: -‐ Alliberadors : van per l’adenohipòfisi i la estimulen a segregar neurones. -‐ Inhibidors : impediran a l’adenohipòfisi segregar i alliberar les neurones. Les cèl·∙lules hipofisiàries alliberades van per via sanguínia fins a la glàndula diana, on alliberen les glàndules corresponents i realitzen la seva funció. Hormones neurohipofisiàries: Oxitocina La oxitocina (formada per 9 aminoàcids) està implicada en les contraccions uterines i té relació també amb la producció de llet. -‐ Les neurones magnocel·∙lulars són les majors productores d’oxitocina, l’alliberen al torrent sanguini directament. -‐ Les neurones pargocel·∙lulars també són capaces de crear oxitocina (tot i que en menys nivell) però la oxitocina queda al cervell. Hi ha receptors d’oxitocina a moltes parts del cos. No tenim els mateixos receptors a la infantesa, la pubertat i l’edat adulta. Només es coneix un receptor d’oxitocina i es troba representat a moltes parts del cos. L’oxitocina s’allibera a la placenta i els receptors van augmentant a mesura que avança el part. Per tant pugen els nivells d’oxitocina à contraccions uterines. (producció llet, imatge power) La oxitocina té un rol social també, no només reproductiu. Participa en les relacions de 2 a 2 entre parella o de pares a fills. En el coit s’allibera i en el part també, és per això que es crea vincle amb la parella i vincle amb la mare. L’alliberació de l’oxitocina té un efecte ansiolític à millora l’aprenentatge i la connexió social. Normalment funciona combinada amb altres hormones.
fisiològica que hauria de permetre el cervell conduir millor l’estrès, però si entrem en una situació crònica, el calci queda acumulat, deixa de ser productiu i aquest calci produiria una situació de neurodegeneració. La adenohipòfisis produeix l’hormona folículoestimulant (FSH) i la hormona luteïnitzant (LH). Hormones adenohipofisiàries: Hormona folículoestimulant (FHS) Relacionada amb la producció d’òvuls i espermatozoides. Provocarà també l’alliberació de testosterona en els homes i la producció d’estrògens a les dones. Hormones adenohipofisiàries: Hormona luteïnitzant (LH) Important en l’alliberació de l’òvul. Promou també l’alliberació de testosterona i prepara la paret uterina. Aquestes hormones arriben a les gònades i fan els andr`gens i estrògens: Gónades: FEIX HIPOTÀLEMGONADAL L’hipotàlem alliberarà el factor alliberador o inhibidor d’aquestes hormones de l’adenohipòfisi. I aquestes hormones aniran a la glàndula endocrina q pertoqui (gònades: ovaris i testicles) i alliberaran els estrògens la testosterona o la progesterona. Funció dels andrògens: -‐ Testosterona : important pel desenvolupament dels òrgans evolutius. Desenvolupament i manteniment de les característiques sexuals primàries (òrgans reproductors masculins). A partir de la pubertat serà important en la diferenciació dels característiques sexuals secundàries (creixement pèl, to de veu...). També està implicada en la motivació sexual, el desig sexual (això tan en homes com en dones). Finalment també està implicada en la conducta sexual masculina. A l’hipotàlem hi ha receptors per la testosterona. Els nivells de testosterona varien molt segons el nivell d’estrès, le nivell social... Funció dels estrògens: -‐ Estradiol : en el cas de les dones promou les característiques sexuals primàries (desenvolupament dels òrgans sexuals primaris, òrgans reproductors femenins). I també participarà en les característiques secundàries (pits, cabell, to de veu...). La conducta sexual vindrà influïda pels estrògens. à Les hormones sexuals poden entrar dins el nucli cel·∙lular i modificar genètica.
Funció de la progesterona: -‐ Prepara les prets uterines i les mames per la producció de llet. à Els anticonceptius inhibeixen el factor estimulador a nivell de l’hipotàlem perquè no es produeixi l’ovulació i consegüentment la fecundació. Hormones tiroides: FEIX HIPOTALEMTIROIDAL (?nom?) L’hipotàlem alliberarà un factor estimulador o alliberador de la hormona que es sintetitza a la l’adenohipòfisi: tirotropina (TSH). S’allibera via sanguínia, anirà a la tiroides i alliberarà les hormones pròpies de les tiroides (T3, T4) i aquestes hormones aniran a fer les funcions que els hi pertoquin. Hormones tiroidees: Important per tot el sistema metabòlic. Glàndules mamàries: prolactina La prolactina s’allibera de ladenohipofisi. La finalitat serà la producció de llet Hormona del creixement (GH) (adenohiofisaria???????) No va a una glàndula endocrina concreta, sinó que s’allibera a la sang. Es segrega sobretot a la nit, durant la son lenta (per això és important que els nens dormin per créixer). Hormones no-‐hipofisàries: Les glàndules suprarenals tenen dues parts, l’externa: escorça suprarenal (allibera cortisol), i la interna: la medul·∙la suprarenal (es comporta com un gangli perquè allibera l’adrenalina i la noradrenalina, que son neurotransmissors que també poden fer funcions d’hormones. Preparen el cos per una situació d’estrès: increment de la circulació cerebral als òrgans vitals. Aport energètic. Provocar processos metabòlics que ens aportin energia. Augmenten la freqüència respiratòria). Hormones que allibera el pàncrees : -‐ Insulina (alliberada com a conseqüència d’un augment de glucosa). La funció és facilitar l’entrada de la glucosa als teixits perquè pugui participar als processos
