¡Descarga La comunicació cel.lular hormonal y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
TEMA 1 : LA COMUNICACIÓ CEL·LULAR HORMONAL
1. Glàndules i hormones
En ambos sistemes parlarem de emissor, receptor, via, missatge.
El sistema nerviós: és un sistema de punt a punt, és específic i duu la informació a cèl·lules concretes. L’emissor seria la neurona, el receptor una altra neurona o una glàndula o múscul. El missatge seria la lliberació de neurotransmissors, mitjançant la via del sistema nerviós, és a dir ell mateix. La comunicació seria una pulsió nerviosa. És específic, i el seu efecte és temporal puntual.
El sistema endocrí o hormonal: és un sistema difós, més lent, però els efectes son de llarga duració. L’emissor son les glàndules, el receptor les cèl·lules diana. El canal o la via per la qual viatgen és la sang.
Comunicació de cèl·lules mitjançant hormones
Hi ha dos tipus de glàndules:
- Glàndules endocrines secreten substància a l’interior del nostre cos, hi ha una gran varietat de mides, formes, secreten hormones al torrent sanguini
- Glàndules exocrines no es troben a dins del sistema endocrí.
Hi ha dos tipus d’hormones:
- Les que deriven de aminoàcids com son les amines (com la tirosina, o la melatonina), tercids, i politercids ( cadenes de aa, proteïnes com per exemple l’oxitocina).
- Les que deriven del colesterol esteroides composts per grasses.
la diferencia entre els dos tipus és el seu mecanisme de funcionament; en els aminoàcids els receptors es troben en les membranes de les cèl·lules diana i funcionen amb els mateixos segons missatgers que en el cas de les neurones. La hormona s’uneix al receptor i va a activar al segon missatger, AMPciclic.
En el cas de les hormones esteroides, com estan compostes per grasses, passen la membrana cel·lular i entren dins la cèl·lula, van a aconseguir codificar o transcriure ADN.
Les més ràpides són les hormones amíniques i els pèptids.
Típiques hormones esteroides: testosterona, cortisol, las tiroideas son amines però que es comporten com esteroides.
Des de sempre s’han vist el SN i hormonal com a sistemes independents, però hi ha molta interacció entre ells. No funcionaven tan diferent com es pensava, ja que el que es va fer va ser mesurar el volum de substància gris abans i després del part i es va veure que els canvis hormonals modificaven el volum de substància gris.
2. Eix hipotàlem-hipofisiari
L’hipotàlem integra la resposta conductual, autònoma, vegetativa i neuroendocrina.
Les funcions vitals de l’hipotàlem:
- Controla la pressió arterial i la composició electroquímica. Regula la set, l’apetit de sal i el to vasomotor. La pressió dels vasos sanguinis fa que els teixits creixin.
- Controla el metabolisme energètic, la respiració.
- Controla la temperatura corporal a nivell conductual (fred, calor) i influeix en la conducta.
- Funció reproductiva, tant sexual com parental, en la fertilitat, orgasme, lactància, i embaràs
- Afecta al comportament defensiu, regula la resposta del estrès.
- Ajuda al cicle vital de son i vigília, i funciona com un rellotge circadiari..
Necessitem equilibri intern dins la cèl·lula.
L'hipotàlem té xarxes eferents sobre altres parts del nostre cos, regula la homeòstasis del cos, és a dir regula l’equilibri intern.
La temperatura és com una senyal, si disminueix, tenim receptors pel cos que detecten el canvi, i envien informació al hipotàlem. Es transforma una variació de temperatura amb un impuls elèctric que l'hipotàlem codifica.
La primera resposta que llança quan detecta el canvi en el senyal, és una resposta neuroendocrina, que segrega hormones i això fa que augmenti el nostre metabolisme.
La segona resposta és una resposta vegetativa o autònoma. Activaran el SN simpàtic, una resposta d’aquest tipus podria ser un escarrufament.
La tercera resposta és motora, conductual, que la resposta seria buscar un lloc més càlid, o abrigar-nos si tenim fred... produirà canvis a la nova senyal.
L'hipotàlem és un conjunt de nuclis que regulen cada una d’aquestes respostes. Just a sota té una estructura anomenada hipòfisi o glàndula pituïtària. D’aquest, es diferencien dos parts; la hipòfisi posterior o neurohipòfisi i la hipòfisi anterior o adenohipòfisi.
La neurohipòfisi és una extensió de l’hipotàlem. Les neurones de la neurohipòfisi sintetitzen dos hormones: la vasopressina i la oxitocina. En sintetitzen al soma de les neurones, és a dir a l'hipotàlem. S’emmagatzemen al axó de les neurones i s’alliberaran als botons terminals de les neurones secretores. Una vegada s’han sintetitzat l’oxitocina i la vasopressina, viatgen cap al torrent sanguini i van a fer les seves accions al cos.
Adenohipòfisi es considera una glàndula real. La connexió entre les neurones de l’hipotàlem i la adenohipòfisi està connectat per un sistema de irrigació anomenat sistema porta. Les neurones del hipotàlem secreten factors inhibidors o estimuladors que arriben a la adenohipòfisi. Allà es segregaran hormones hipofisiàries. Aquestes, viatjaran pel torrent sanguini a les diferents parts del cos. Moltes d’elles influencien altres glàndules endocrines i aquestes segregaran més hormones que faran accions a l’organisme, que arribaran pel torrent sanguini al hipotàlem i tornarà a començar.
1.2.1. La neurohipòfisi
Oxitocina prové de “pas ràpid”. Està format per 9 aminoàcids està entre pèptid i proteïna, és a dir és un neuropeptid.
La seva síntesi es produeix en dos tipus de cèl·lules:
- Magnocel·lulars formen la neurohipòfisi, la oxitocina s’allibera al torrent sanguini i viatja per tot el cos. Es la via hormonal de la oxitocina. El que fa és augmentar les contraccions, la ejecció de la llet, entre altres coses.
- Parvocel·lular sintetitza oxitocina, que s’allibera a diferents parts del cervell. Per exemple la amígdala. Formen la via neural de la oxitocina perquè no només afecta al cos, sinó també al cervell.
Però la seva síntesi no sols es fa en aquests dos tipus de cèl·lules sinó que també es fa en el digestiu, com en el cos, com en el tracte intestinal, als ronyons, als testicles i als ovaris.
Té dos vies paral·leles: la neural i la hormonal
- Cervell: és principal en mascles, promou la conducta parental, cuiden a les cries, donen menjar, però també promou la conducta aloparental, crien les cries dels altres. També facilita el vincle amb la parella durant el cicle reproductiu: vincles monògames( tenen més receptors de vasopressina) i polígams.
En humans no s’ha trobat res similar, sinó que facilita la memòria de les cares en els homes i augmenta la resposta de cortisol. Fa que els mascles siguin més agressius, augmenta l’activació de l’amígdala (resposta de la por). És invers a la oxitocina, això provoca que hi hagi dominància jeràrquica dins el grup social.
RESUM: oxitocina facilita la resposta social i la vasopressina facilita la dominància social.
1.1.2.- L’Adenohipòfisi
Està connectat a l’hipotàlem per unes neurones estimuladores o inhibidores de la adenohipòfisi. Aquesta, segrega neurones hipofisiàries que afecten a altres glàndules del cos, que segreguen altres neurones que van a fer accions
Hormones hipofisiàries:
- Hormona prolactina
La hormona estimuladora de prolactina activa la adenohipòfisi, i aquesta produeix la prolactina. Els receptors de la prolactina es troben a les glàndules mamaries, i quan s’uneix el receptor i la prolactina, es produeix llet i l’allibera als conductes mamaris. L’hipotàlem inhibeix la producció de prolactina, com ho fa? Alliberant gaba i dopamina sobre l’adenohipòfisi.
- L’hipotàlem estimula l’adenohipòfisi amb l’hormona estimuladora gonadotropina, aquestes viatgen pel sistema porta i van a entrar en contacte amb l'adenohipòfisi, que segrega la hormona floiculo estimulant que promou la maduració dels òvuls i més tard es va veure que també promovia la maduració dels espermatozoides.
- La hormona luteinitzant promou l’alliberació de l’òvul i prepara l’úter per la fecundació. Es promou la segregació d’hormones per els dos sexes per part de les gònades.
Les gònades secreten hormones, les més importants son: la testosterona, l’estradiol i la progesterona.
- Andrògens testosterona, que fa? Promou el desenvolupament i el manteniment de les característiques sexuals primàries i secundàries. Implicada en la conducta sexual masculina. Torbem els receptors al hipotàlem i tant en mascles com en femelles promouen el desig sexual. S’han trobat receptors en centres límbics, com l’amígdala o l’escorça.
- Estrògens estradiol, que fa? Promou el desenvolupament i el manteniment de les característiques sexuals primàries i secundàries. Relacionat amb la conducta sexual. El que fa també és prepara l’úter per la fecundació, canvia les propietats de la mucosa uterina, la lubricació...és més freqüent en dones. Però, en homes el moment copulatiu controlat per l’estriol. En els dos sexes està implicat en la formació dels ossos, amb el metabolisme dels lípids i implicat en càncers.
- Progestàgens progesterona, que fa? Implicada en la gestació, s’encarrega de la irrigació del úter, prepara les mames per la secreció de la llet. En els dos sexes, al cervell trobem receptors àmpliament distribuïts, no es coneix gaire la seva funció, el que fa és adaptació al estrès i ajuda a la memòria.
Quan es detecta una gran concentració en sang, inhibeix.
En dones la fluctuació és més lenta, en homes més ràpid. El cicle menstrual dura de 21-35 dies. Es produeix l’eliminació de l’endometri. Només tenen la menstruació: ximpanzés, orangutans, papions, ratolí musaranya, i ratpenats.
- L’hipotàlem segrega l’hormona estimuladora de tirotropina, i estimula la tirotropina per prt de la adenohipòfisi. Aquesta estimula la glàndula tiroides que necessita iode per produir les seves hormones: la
tiroxina (T4) i la triiodotironina (T3). Funció del tiroides? Promoure els processos metabòlics utilitzant els hidrats de carboni.
Quan parlem de metabolisme, hem de pensar amb el desenvolupament tant del cos com del cervell. Si augmentem el metabolisme, tenim més activitat mental i es produeix el creixement dels teixits. L’hipotiroïdisme fa que tinguem el pensament enlantit, ens fa estar en un estat letàrgica, semblat al de una depressió.
- L’hipotàlem secreta una hormona estimuladora de corticotropina, això fa que l’adenohipòfisi secreti corticotropina. Els receptors es troben a l’escorça adrenal, que segrega la glucosa en sang degradant proteïnes de on siguin. Necessita energia ràpid, es genera en situacions d’estrès, de demanda d’energia... té efectes secundaris, efecte d’antiinflamatori, disminuir inflamacions, reduir el dolor, té un efecte puntual. L’escorça també segrega mineralocorticortes, per exemple l’aldosterona és un fàrmac que s’utilitza per eliminar el líquid, com ho fa? Per la gestió de ions de sodi.
- L’hipotàlem segrega l’hormona estimuladora del creixement, també hi ha una hormona inhibidora del creixement, depèn de l’edat, ja que en l’edat adulta i de vellesa està més inhibida en canvi durant la joventut és quan està més estimulada. Això afecta directament al ossos, es segrega per la nit i la inhibeix per la manca d’alimentació adequada, per massa exercici físic o per estrès.
1.3. Hormones no hipofisiàries
- Hormones de la medul·la adrenal davant estrès segrega adrenalina i noradrenalina per tot el cos.
- Glàndula pineal es troba sota del tronc de l’encèfal, està a la part medial, segrega melatonina per la nit, ja que és quan els nivells de llum descendeixen. Promou la gestació
- Hormones que secreten el pàncrees insulina i glucagó. La insulina promou l’emmagatzemnet de glucosa, mentre que el glucagó serveix per degradar i obtenir glucosa.
