¡Descarga Hume Selectividad 2020 y más Exámenes selectividad en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
HUME
CONTEXT
Hume era un filòsof empirista d’origen escocès. D’aquí en deriva la seva necessitat envers les proves i l’experiència.
PENSAMENT
Per a ell percebre i rebre inputs de l’experiència genera impressions (sentits marcats al cervell, que és un full en blanc que es va omplint per impressions de la realitat) El coneixement és passiu, per tant arriba a nosaltres a través de les percepcions que capten els sentits que creen empremtes al cervell gràcies a les idees, que són la còpia de les impressions. És verilitat allò que tampoc genera contradicció entre idees i experiències. PRIMERA LLEI La idea és una percepció de la impressió de recepció immediata. Les idees associatives són un tipus de connexions que apareixen en la memòria i s’ajunten soles, recalca el procés passiu.
- Llei de semblança
- Llei d’antiguitat
- Llei de causa-efecte EXPERIÈNCIA DE LA REALITAT IMPRESSIÓ SENTITS PERCEPCIÓ IDEA AL CERVELL CONEIXEMENT obtenim
SEGONA LLEI
Llei de la discriminació de les idees. Per comprovar la seva certesa cal acudir a la primera impressió prèvia que les va generar, així que el coneixement es dona sempre a posteriori: després de l’experiència i dels fets. Al contrari que Descartes, Locke no dubta de la capacitat sensorial. En el cas de les matemàtiques, com son a priori de l’experiència i independents al món i la realitat física, no són coneixement, simplement són lògica i no-contradicció CRÍTICA DE LA NOCIÓ Nega la relació causa-efecte que no és més que una relació entre idees. L’únic que podem fer per estar segurs d’una idea és acudir a les impressions per validar el coneixement. Ell sobre les impressions diu el següent: puc tenir una impressió de les qualitats físiques i sensorials però no de les connexions entre idees. Exemple del billar (No puc assegurar que topar una bola amb l’altre o amb el pal impliqui moviment) FORÇA DE COSTUM: és un coneixement probable però no un coneixement de fet (la causa-efecte, que surti el sol...) i aquest està obert a confirmacions i refutacions. Amb això vol combatre el dogmatisme aplicat a la moral, a la ciència i la tradició (res és així i punt, cal anar a la impressió, si no i ha és c. probable). Esperit de la cultura de la demostració. CRÍTICA A DESCARTES Crítica al racionalisme. DÉU: Hume diu que no és demostrable, per tat no pot ser una justificació del coneixement si intentéssim demostrar-lo no existiria. A Déu només s’hi pot entrar des de la fe, personal i no coneixement. A més a més és immaterial, per tant no en podem tenir impressió.
el benestar col·lectiu ja que la felicitat és una sentiment compartit). Trasllada el bé desinteressat a la política basada en la moral final (1. Tolerància a la discrepància 2. Desfà els dogmes 3. Busca el bé comú basat en la utilitat col·lectiva). Pàgina 259-268 ATENA Tractat sobre la naturalesa humana Massa avançat i complex (masses arguments) de manera que va tenir poc èxit. 1 any més tard publica un nou llibre reescrivint el tractat per tal que tots els sectors el poguessin entendre i tenir més èxit. S’adona dels seus errors: s’hi ha fet prejudicis ja que hi ha més arrelat el racionalisme (ell ho qüestiona, en contra del pensament predominant del moment: fa avançar el pensament) i a més a més tenia masses arguments molt complexes Tractat sobre la naturalesa humana I: Escrit en 3a persona: suavitza i relativitza allò que diu PREFACI ESCRIT PER SI MATEIX: contrarestar possibles crítiques (quién avisa no es traidor). Explica el que pretén i el que s’hi trobaran: Pretén divulgar els seus principis empiristes i que sigui intel·ligible per a tothom. Presenta els avantatges de la seva filosofia (singular i atrevida) que podria alterar la ciència des dels fonaments, nova veritat absoluta: només és cert allò demostrable, no justificació en Déu. Afirma que el seu pensament els alliberarà de la autoritat: la gent pensarà per si mateixa perquè despertarà amb els seus arguments quelcom dins seu. 1.RECONEIXEMENT DEL DESCRÈDIT DE LA FILOSOFIA Presenta una nova filosofia. Finalitat del seu pensament és la moral, què és? Que està bé? I de retruc ho connecta amb la ciència. Vol fundar una ciència de la naturalesa humana (intentar explicar com som - moral- en base a la veritat) que servirà com a fonament per les demés ciències:
ha d’estar fundada en l’observació i experimentació, és a dir que haurà d’aplicar el mètode científic. Fa una forta crítica al racionalisme, induccionisme i menció a Locke i altres filòsofs que malgrat no dir 100% el mateix hi troba semblances (empirisme matisat)
- TERMINOLOGIA Percepcions: Qualsevol cosa que pugui presentar-se a la ment, i es tant si fem servir els nostres sentits com la reflexió. Impressions: A través del sentits. Percepcions fortes, vigents i vívides. Idees: Reflexió sobre un objecte no present, reflexió sobre una impressió. Percepcions dèbils i vagues. P.e: la idea unicorn, connexió dels accidents de cavall, rinoceront... per tant no existeix perquè no l’he, vist però si que tenim la idea perquè relacionem i unim impressions reals. Totes i cadascuna de les nostres idees deriven de impressions, per tant no podem pensar en res del que no haguem tingut una prèvia impressió dins o fora nostra. Descartes diu que les idees són innates. Hume ho rebutja i li desfà els arguments al racionalisme: un seguidor de Descartes seria incapaç de trobar un pensament que no hagués estat donat per una experiència prèvia, i per tant es veuria obligat a acceptar que aquestes venen donades de les impressions. Mètode Humeà: Si tinc una idea ambigua em pregunto de quina impressió prové. Si no la trobo descartem la idea (combat la autoritat i el dogmatisme: del que no saps pots discutir però no validar – coneixement probable- ). 3.LLEI DE LA CAUSALITAT
