¡Descarga iconografia y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
1 Primera Generació Divina, seguint la TEOGONIA de HESIODE: Obras y fragmentos: TeogonIa.Trabajos y días. Madrid: Ed Gredos, any 1997. 1 - ELS PRIMERS GOVERNANTS DE L’ UNIVERS Segons els antics autors, en el principi del món, tota la natura era una gran masa , que se l’ anomenà CAOS. Els elements es trobaven en plena confusió: el Sol no donava llum, la terra no estava suspesa a l’ espai i el mar no tenia riberas. 1. 1 .-Caos: massa d’elements del que després sería alguna cosa sense harmonia. (matèria preexistent). 1. 2 .-Cosmos: Urà (al voltant), al mig Gea, a baix, el Tàrtar. Es crea l’energia de l’amor (Eros), que permet altres elements, i Gea es pot donar forma: llum, ninges, llum, aigua... L’amor com a principi primigenic que permet engendrat el mon a partir de la Terra i el Cel: L’amor dona llum a la creació. El Caos es representa amb forma humana, a lo filòsofo griego o en paissatge. 1. 3 .-Eros/Amor: Para los griegos existían dos aspectos en la concepción de Eros. Para ellos era una deidad primordial, responsable de la creación y el orden de todas las cosas en el cosmos. Eros surgió acompañado de Gea, la tierra y de Tártaro el inframundo en el momento del Caos primordial, según la Teogonía de Hesíodo. Para Aristófanes en su obra Las aves, Eros brota de un huevo puesto por Nix la noche y que había concebido junto con Erebo la obscuridad. Existen otras versiones acerca de Eros, se menciona como hijo de Afrodita con Ares o con Hermes o Hefesto, o bien se menciona que fue hijo de Poros y Penia y en ocasiones se dice que es hijo de Iris y Céfiro. En algunos relatos se dice que era ayudante de Afrodita para llevar la fuerza primordial del amor a los mortales. Y en otras se menciona que tenía dos hermanos Anteros que era la personificación del amor correspondido e Hímero quien representaba al deseo sexual. En l Ggrecia antigua no se tenía la costumbre de adorar a Eros, pero posteriormente su culto se extendió. Para los atenienses siempre compartió culto con Afrodita y le veneraban el cuarto día de cada mes. 1. 4 .-Gea: d’ella surten totes les divinitats. Abans d’Eros i després del Caos. Engendra el cel que la cubreix (Urà) i el mar (Pontos). D’esprés te relacions amb els dos. Gran deesa primitiva de la terra i la seva fecunditat. Es representa molt ben vestida, ajudant als seus fills, amb diadema o vel. Buscant la unió amb la Terra se la pot trobar mig enterrada (es confon amb venus). Lligada a l’abundància, a Roma se la substitueix socialment per Demèter. La seva manera de veure-la evoluciona, per això els símbols canvien.
1. 5 .-Tàrtar: infern. El tartar és un dels quatre elements primordials del mon: els altres eren CAOS, GEA I EROS (AMOR ). Es troba en lo més profun de la terra, hi ha la matèixa distància de l’infern a la Terra, que de la terra al cel. Allà es trobaven les ànimes dels morts (sense cos) amb existència monòtona i aburrida, els pecadors sufreixen l’eternitat amb càstigs. Es representen els càstigs i el Tàrtar com a lloc d’ombra. (Figures petites en un gran espai: home petit enfront la natura. Impotència del home. Llum d’esperança) 1. 6 .-Nix: (la nit) divinitat primordial sorgida del Caos al costat de EREBO , GEA, TARTAR I EROS. De la unió de EREB i la NIT sorgiren el CEL I EL DIA. Segons Hesiode, la Nit es mare de HIPNÓS ( el son ) I TANATOS , la mort. D’aquí esdeve la concepció d’una doble natura de la mort: com temos per el repos dels mortals i com a generadora de tristes divinitats que simbolitzen les penes per les que passa la humanitat ( MOIRES, ERINES, NEMESI, ELS FATS...) No es extrany que la nit molts cops vingui representada com una dona d’aspecte sever tenint als braços dos nens, un blanc, simbol del son. I un negre, simbol de la mort. i van assaltar tots excepte Oceà. La Nit és una deessa que imposa el respecte fins i tot Zeus. Quan Zeus va voler expulsar Hipnós del Olimp, la Nit protegí el seu fill i Zeus va haver de consentir a la seva voluntat. **2 .-ELS DESCENDENTS DE GEA
- 1 - PONTOS I LA SEVA DESCENDÈNCIA AMB GEA** La descendència de Gea ens dona dues estirps: L’ ESTIRP de PONTO : NEREU, TAUMES, FORCIS, CETO I EURIBIA L’ ESTIRP D’URÀ : ELS HECATONQUIRS, ELS CÍCLOPS I ELS TITANS 2. 1 .-Nereu: fill de Pontos i de Gaia. Casat amb l’Oceanide Dóris i fou pare de 50 filles : Les Nereides El seu regne era el Mediterrani i mes particularment es l’Egeu. Era conegut per les seves virtuts i saviesa. Tenia el do de la profecia i, com altres divinitats, podia mudar le seva aparença. Personificat com a deu de mars, amb trident, cabell i barbes.
Oceà (más allá del mar, .el riu que envolta el mon), Ceu ( intel·ligencia, inquisitivitat) pare de Leto Hiperiò (foc astral), Crius (deu dels ramats), Japet ( l’ origen dels humans, pare de Prometeu TITÀNIDES: Thetis (deesa del mar), Rea muller de Cronos, Mnemosine ( personifica la memoria), Febe (la de la corona d’or,) Tia (protectora de la vista). Temis: l’ordre de costums, de les lleis 3 .-CRONOS/SATURN En la mitología griega, Chronos era la personificación del tiempo. En los mitos griegos, Chronos permaneció como el dios remoto e incorpóreo del tiempo que rodeaba el universo, conduciendo la rotación de los cielos y el eterno paso del tiempo. La crastració d’Urà : Cronos va llençar la falç al mar donant origen a la illa de Coreú, llençà els testicles d’Ura, i al esquitxar la sang dels testicles sobre la terra, van sorgir els Gegants, les Erinies (destí) i les Melies (deeses de les Freixes). REPRESENTACIO: amb ales, torxes i fuets, en els seus cabells sempre porten serps entrellaçades. Eren tres: Alecto (la implacable) castigava els delictes morals; Megera (la gelosa) castigava la infedelitat i Tisífone (vengadora de l’ assassinat), vengava els delictes de sang. Las Erinias e en implacables, s’encarregaven de fer la vida impossible a aquells que delinquien, eren infidels o assassinaven.
- 1 .-LES ERINNIES, ELS GEGANTS I LES MÈLIES: Personificaven la vengança, que perseguia als culpables de certs crims.Deidats nascudes de la sang vessada per el membre d’urà sobre Gea, quan fou castrat per Cronos
- 2 .-AFRODITA: Funció: Deessa de l' amor, de la sexualitat i de la bellesa. Representació: Normalment nua, sobre una petxina Afrodita (grec) Venus (llatí.
La Venus sortint del mar es coneix com Venus Anadiomena (sortint del mar). La representació original d' Apel·les va desaparèixer però es troba descrita en la Historia Natural de Plini, on s'esmenta com anècdota que el pintor va utilitzar a com a model a Kampaspe, una de les amants d' Alejandro Magne. D' acord a Ateneu idea de Venus sortint del mar es va inspirar en Frine la qual durant els festivals Eleusins i els dedicats a Posidó nedava despulla lliurement pel mar. En la mitologia grega, Tritó es un deu, missatger de les profunditats marines. Fill de Posidó i Anfítitre. Es representa amb un tors humà i cua de peix. Es com la versió masculina de la sirena. El seu principal atribut era un cargol de mar que tocaven com una trompeta per calmar o aixecar les onades. Amb el temps, el nom i la imatge de Tritó va estar associat amb una classe de criatures- masculines o femenines- que servien d’acompanyament a les divinitats marines. 3 .- ZEUS/JUPITER:RELACIONS I PERSONIFICACIONS Fill de Rea/Cibeles (equivalent a Gea, acompanyada de lleons i corivans. Porta un vel, símbols de dona casada. En moviment. I porta la cornea de l’abundància) i Cronos/Saturn. Cronos es menja als fills perque no el destronin; Poseidó, Hestía, Demèter... però Rea li canvia el nen per una pedra, i porta al fill a que el cuidin les ninfes (aquest nen es Zeus). Elles el cuiden en una cova i l’alimenta la cabra Amaltea amb llet, i la converteix en ninfa. Zeus li trenca una cornea i li regala a les altres ninfes, i els hi va prometre que s’ompliria de tot el que les ninfes vulguessin (la còrnea de l’abundància). LA TITANTOMÀQUIA I LA GIGANTOMÀQUIA. (Les primeres guerres de la humanitat per consolidar el poder de Zeus). Els Titans són germans de Cronos, que no l’accepten ( 10 anys de guerra). Zeus els venç i els llança al tàrtar. Després d’això es reparteix el món amb Poseidó i Hades (els seus germans). En aquesta guerra els Ciclops els hi otorguen les armes a cada un i així vencen als Titans. Hi ha 3 actituts fonamentals de Zeus: Zeus Ammon: cornes (autoritat), influència d’egipte (Ammon Ra): autoritat, saviesa amb barba Zeus Kenaunios: nu, a punt de disparar el llamp Zeus Entronitzat: aguila i llamp. Corona de fulles. Zeus enamora a totes amb l’objectiu de descendència.
3. 1. 5 .-Zeus i Semele: Zeus, el déu suprem, es va disfressar de simple mortal per seduir Sèmele, filla del rei Cadme de Tebes. Hera, l’esposa de Zeus, gelosa, va adoptar la forma d’una vella veïna de la jove, i per posar fi als amors del seu marit, va sembrar les llavors del dubte en l’esperit de Sèmele. Aquesta, quan ja estava embarassada de sis mesos, va demanar al seu amant que li revelés la seva veritable identitat. I com Zeus es negués a això, li negaria el llit conjugal. Va ser llavors quan el déu es va mostrar davant de Sèmele, provocant sense voler-ho, que la noia resultés fulminada per un llamp. El fill de Sèmele va ser plantat dins de la cuixa del seu pare. Aquest nen va ser Dionís, que més tard desafiaria els horrors de l’infern per salvar l’ànima de la seva mare. 3. 1. 6 .-Zeus i Io: Filla d’inaco, un Riu. Sacerdotessa d’Hera. Zeus es va enamorar i per dissimular la infidelitat amaga la trobada amb boira. Hera/Juno se n’adona i quan baixa transforma a Io en vedella. Hera es queda la vedella, i Argos, que tenia 100 ulls la cuida. Per ordre de Zeus, Mercuri talla el cap d’Argos i alliberen a Io. Hera li envia un tabac per que perseguís a Io fins que embogeix. Després Zeus la torna a convertir en dona. Hera baixa amb un carruatge tirat per pavons. Quaan Argos mor, Hera col·loca cada 1 dels 100 ulls als pavons. (Si hi ha pavons és Hera). 3. 1. 7 .-Zeus i Antilop: Una de las amadas de Júpiter fue Antíope, hija del rey de Tebas, Nicteo, y mujer de extraordinaria belleza. El padre de los dioses se unió a la joven, que estaba dormida, adoptando la forma de un sátiro. Para escapar de la ira paterna, la muchacha se refugió en Sición. Allí el rey Epopeo la admitió y la desposo. Aquella acción supuso el principio de una guerra entre Nicteo y Epopeo. La finalidad del rey de Tebas era recuperar a su hija pero fue derrotado. Lico, hermano de Antíope sucedió a si padre derrotando a Epopeo. Así se llevó a Antíope y fue tratada como una esclava. En el camino de regreso nacieron los gemelos Anfión y Zeto, fruto de la unión con Zeus. Los niños fueron abandonados y criados por un pastor. Al crecer y conocer la verdad de la historia de su madre, los dos jóvenes marcharon contra Tebas vengando a su madre y convirtiéndose en señores de la ciudad. 3. 1. 8 .-Zeus i Ganimedes: (Únic amor homosexual). Ganímedes era molt guapo, i el van raptar per que fes de BarMan dels Deus. Garnímedes es representa com a coper dels Déus o amb una copa i una àguila. També porta un gosset, per que era pastor, o un bastó o un gorro frígid. Relació de mirades.
4 .-ELS DEUS MAJORS
4. 1 .-Hera/Juno: filla de Cronos i Rea, germana i esposa de Zeus, mare de Vulcà, Ilitia, Mart, Hebe... Deesa del matrimoni. És gelosa i vengativa, molesta a les amants de Zeus i als fills que tinguin amb ell. Alhora és benefectora i clement, protectora de les noies joves (duplicitat de camins). Porta una diadema, símbol de la realesa, és com Zeus, però en dona. En un inici porta una corona cilíndrica. Pot portar vel (matrimoni), una magrana (amor), el pavo real (mite d’Argos i Io). Asseguda en un tro. Molts cops al costat de Zeus. Pot portar un septre a la mà (un pal), tambè pot sortir un ocellet, que es com Zeus es presenta d’avant d’Hera. Barbeta prominent, llavis sortits, ulls grans, front alt, dona volumptuosa que sap el que vol. Cuando Hera salió del interior de Cronos, ya era una joven muchacha. Hera atrajo a Zeus (Júpiter), que había vencido a Las infidelidades de Zeus provocaban celos vengativos por parte de su esposa. Pero la rabia de Hera no se dirigía a Zeus, sino hacia las otras mujeres y hacia los hijos de Zeus. Zeus dio él mismo a luz a su hija Atenea, diosa de la sabiduría, demostrando que no necesitaba para ello a su esposa. Entonces Hera decidió ser ella sola padre y madre de un hijo que llamó Hefestos, dios de la forja, pero este nació con los pies contrahechos, y Hera lo arrojó fuera del monte Olimpo. Hera fue también madre y padre de Tifeo, un monstruo destructivo. Ares, dios de la guerra, fue hijo de Hera y Zeus. Hera tenía tres epítetos: En primavera Hera Parthenos (doncella, virgen), en verano y otoño Hera Teleia (perfecta, realizada). En invierno Hera Chera (viuda). Sus símbolos eran la vaca como proveedora de alimento, la Vía Láctea que provenía de la leche brotada de los senos de Hera, el lirio formado por las gotas de leche que caían al suelo. Y los ojos de la cola de plumas del pavo real que simbolizan la actitud de desvelo de Hera. Para estar más cerca de Hera, Zeus se transformó en un tembloroso pajarillo, del que Hera se compadeció y calentó en su pecho. Entonces Zeus abandonó su disfraz e intentó forzarla. Ella resistió hasta que él le prometió casarse con ella. La luna de miel duró 300 años. Una vez acabado este tiempo, Zeus volvió a sus relaciones promiscuas. LA VIA LÀCTEA: Ella forma la Via Lactea alimentant un dels fills de Zeus (Hèrcules), tot i l’odi que sent per ell (fruit d’una infidelitat). Hercules, amb la seva forá dispersa la llet i crea la via làctea (estavan a l’espai). EL JUDICI DE PARIS: (el final del casament de Tetis i Paleu). La deesa de la discòrdia no havia sigut convidada i aparèix al final del banquet, llançant una poma d’or per la més bella, i Zeus li diu a Paris que decideixi qui és, Afrodita, Atenea o Hera. En el judici també es representa Hermes/Mercuri. Guanya Afrodita per que va despullada. Atenea té una medusa al cap, una espassa i Hera va vestida com una dona casada. Paris porta un gos i un ramat (era pastor). A partir d’aquesta disputa esdevé la guerra de Troya.
Niké: era la diosa de la Victoria, capaz de correr y volar a gran velocidad. Se la consideraba simplemente como portadora de buena suerte, y solía estar asociada con algún otro dios. Suele aparecer representada con alas y portando una palma o una guirnalda de laurel.
- El més interessant es la solucio del cap. La seva estructura resalta a través de la tiara que la orna .-Severitat del rostre. Molta força plàstica. .-Pentinat amb cabells rinxols petits i independents i articulats. .- Les novetats de Fidies en aquesta obra, que afecten també al tractament dels ropatges , els quals adquireixen una gran importància .-Era d’uns 15 metros de alçada. Estava a l’acrópolis d’ Atenes entre els propileus i l’ Erecteion. Tenia tals proporcions que la brillant punta de la llança i el casas eren visibles pels mariners que arribaven al Pireo. 4. 3 .-Hermes/Mercuri: En la mitologia grega,HERMES,( Mercuri) era el missatger dels déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, l’enginy, etc. Era fill de ZEUS I de la plèiade MAIA. Zeus l’anomenà el seu herald i el missatger dels déus. Per tot això se l’invocava com a protector dels pastors, músics, comerciants i viatgers, així com a conductor de les ànimes dels morts a l’ Hades. La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa una branca d' olivera amb dos brins de llana. Aquest símbol originari s'ha anat substituint successivament per dues cintes blanques i després per dues serps entrellaçades i mirant-se cara a cara. La branca d' olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses. El caduceu fou regalat a Hermes per Apol·lo AMB LES SEVES SANDALIES ALADES , VOLAVA PER MARS I MUNTANYES PER TRANSMETRE LA VOLUNTAT DE LES DIFERENTS DIVINITATS DE L’ OLIMP. ATRIBUTS: CADUCEU, EL BACUL FET DE DUES SERPS ENROSCADES , EL BARRET DE VIATJER I UN AMPLI VESTIT Quan es represnta amb la bosa de diners , fa referencia al paper de deu de comerç. Se’l representa sobre una pilastra , com un jove nu - sovint amb els elements fàl·lics-. També apareix amb el petit Dionís al braç. !Obra de Praxíteles,. En ella subjecta a Dionís. !Amb l’ altre braç li senyalava un gotim de raim que s’ha perdut,
- 4 .- Hefest (VULCÀ) Fill de Zeus y Hera, Hefest o Vulcà és el deu del foc y el ferrer dels herois i dels deus, molts dels quals posseïen armes fetes per ell. Hefest era coix. Diuen que Zeus, en un moment de còlera, enfadat amb Hera, l’ agafa i el va tirar de l’ Olimp. El nen cau a l’illa de Lemnos, on fou acollit pels «Sintis». Una altra versió es que havia nascut coix i la mare, avergonyida l’ amaga i l’ expulsa de l’ Olimp. Hefest cau a l’ oceà i es criat per Tetis. Des de petit va conèixer l’ art de la forja i els metalls i la seva i en el seu taller (situat en varis punts com l’ Etna) era ajudat pels Cíclops. Zeus li dona com a muller Afrodita, la qual s’enamora d’Ares i el traí. Al ser el deu de l’ art de la forja, els atributs eren clars: El yunque i el martell. Una vegada va fer una cadira d’or que va regalar a Hera, la qual va quedar encadenada a ella. Un cop es va asseure, Hefest va ser criat a l’Olimp, però ell no volia anar-hi, per això Dionís el va emborratxar i al final va deslligar a Hera i va arreglar les coses amb ella. Es representat amb barba, portant la típica capa curta dels artesans, és un home robust que treballla amb foc, sol anar brut, i es considerat lleig. És el marit de Venus, la qual tenia com amant a Mart (es sol representar bastant el moment en que Hefest els atrapa fent l’amor). Els ciclops ajuden a Hefest a treballar a la forja, tots ells feien palaus pels deus...En una ocasió Tetis li demana a Hefest que fes les armes per Aquiles.
- FEIA PALAUS ELS DEUS
- FABRICÀ L’ ARMADURA D’ ATHENEA
- FABRICÀ LES ARMES D’ AQUIL.LES
- EL CARRO D’ HELIOS
- EL CINTURÒ D’A FRODITA
- LES ARMES D’ ENEES PARTICIPÀ TAMBÉ EN EL NEIXEMENT DE PANDORA, EL COS DE LA QUAL FOU MODELAT AMB FANG PER HEFEST. 4. 5 .-El naixement d’Artemis/Diana i Apol·lo: Són bessons, fills de 1 titana (Letona) i Zeus, perseguits per Hera; va aconseguir que ningú acollís a Letona fins que Poseidon li va donar una illa. Primer neix Artemis i ella ajuda a donar a llum a Apol·lo. Hera envia a Pitón per matar-los però Apol·lo guanya, però primer, al ser descoberts han de marxar, i se’n van a Litia, i es troben un llac, però els camperols no els hi deixen beure aigua, i els hi tirien fang. Letona converteix en granotes als camperols per que mai s’allunyin del llac. ARTEMISA/DIANA: Deesa verge i caçadora, rebutgen la figura de l’home. S’assimila a la lluna (té una lluna al cap) i va substituint a Selene. Porta fletxes i arcs.
DIONÍS SARDANAPAL: Déu seriós, cabell i barbes llargues. Amb diadema. Túnica llarga i mantell (de la gent rica) calor safrá. Amb copa de vi (al principi). Coronat d’heria i amb vi. Home d’edat. Després, a la vestimenta se li afegeix pell de pantera o cèrvol (com un jersei a lo pijo), relacionat amb els sacrificis. A mesura que avança el temps canvia la representació, representat amb heura i multra, que és el que el va amagar quan Hera el perseguia. Sempre porta una bara acabada amb pinya(=Tracia; on passa temps. També se la representa amb pins. Neix del culte a Dionís). Se’l relaciona amb el Toro, l’ase i el mul (animals vacunos-Bacu), amb el lleó (Dionís es pot convertir en lleó), la pantera, el tigre, etc. Molts cops s’uneix Atenea i Dionís per que els dos han estat dins de Zeus. Després la manera de veure’l canvia, degut a Fidies. No es trenca de manera rígida, però comença. Es converteix en un noi bonic de cabells llargs, però inverbe. Extranger de figura afeminada. El cabell se li decora amb raïm, heura, etc. Segueix portant la copa o els càntars. No está cachas per que és al coholic. DIONÍS GROTESC: Basat en un nan dels Medicci, nan Morgante, bastant burlesca (s.XVI). 6 .-Ares/Mart: Ares (Mart) era fill de Zeus y Juno. Es el deu de la guerra, caracteritzat per un caràcter violent, cruel i agressiu y, per tant, es una figura desagradable per a la resta dels deus de l’ Olimp El deu de la guerra te atributs propis d’un guerrer, como l’elm, l’ escut, la cuirassa, la llança i l’espasa. Però el deu no sempre apareix vencedor: la seva força brutal sovint es derrotada i burlada per les forces intel·ligents d’ Hércules y Atenea. Per un altre costat, el llop i al pic son altres elements característics. Brutal i sanguinari, es complau en les guerres. Per això Ares es odiat per altres deus. Només la deessa Afrodita li demostrà afecte. Ares te una fort rivalitat amb Atenea, l’ altra deessa de la guerra. Als primers moments es representa amb barba, casc, escut, llança. Després és inberb. A vegades l’acompanyen figures femenines, casi sempre, Afrodita o Atenea. A Roma es fa un Ares més juvenil i amb forma Apol·linia. Al barroc es reafirma la força i el moviment del personatge: horitzí molt baix-monumentalitat. ARES I ELS GEGANTS ALÓADES; OTO I EFIALTES (Dos gegants bessons que volien destruir les cases dels Déus. Ares ho intenta evitar però perd i l’encarcelen 13 mesos fins que Hermes el rescata. Després Artenís es transforma en una cèrvola, i els gegants no volen que s’escapi, però al escapar-se es maten entre ells.
ARES I CADMA: fill d’Agenor (rei fenici), i va a buscar Europa (la seva germana) quan Zeus la rapta. Cadma va a Tracia i a Delfos, on l’oracle li diu que no la busqui més, que vagi a buscar una vaca i on ella s’aturi cansada, allà faci una ciutat. Cadma mana als seus 2 amics que vaguin a buscar aigua (durant el mite), però la font la guarda un fill d’Ares que és un drac i els mata, i Cadma el mata a ell. Després de 8 anys a les ordres d’Ares es perdonat i fins i tot Ares, deixa que es casi amb Harmonia (dona envoltada d’una serp), filla d’Ares i Afrodita, i els transforma en serps. Quan mata el drac, Atenea li diu que enterri les dents d’on surten unes tropes de soldats que es maten entre ells fins que queden 5, els fundadors de Tebes. ARES I VENUS: Afrodita surt amb Hefesto, que és molt lleig, i sap que ella l’enganya, aleshores fa una red on ells queden atrapats i tothom es riu dels 3. Tot i això Mart i Afrodita no deixen de ser amants. Venus sempre va amb Cupido. Es representen escenes molt intimistes. El conill simbolitza la vida i la procreació, i els coloms a Venus i a l’amor. ARES I REA SILVIA: filla del rei Numitor, destronat per Amuli, el seu germà. Aquest mana matar tots els fills de Numitor menys a Rea Silvia, però com que no vol que ella itngui fills, la obliga a ser Vestal (del culte a Vesta/ Hestía). Però Mart la sedueix, ala vora del riu, i tenen a Romulo i Remo (fundadors de Roma). Al no cumplir la llei de les Vestals de sempre ser verges, l’enterren viva. Rea deixa als seus fills en una cistella, i la lloba els cria, desprès els crien 2 pastors. ARES CASTIGANT A HEROS/ CUPIDO, que tira fletxes. Amb una fletxa trenca una gerra, i lluiten i apereix Venus. EL PARÁS DE MANTEGNA: 9 muses, Apol·lo, però aquí Mart i Venus, Hefest senyalant-los. Pegaso i Mercuri, encara que mai han estat junts. 7 .-Hestía/Vesta: En la mitología griega, Hestia ( en griego antiguo Ἑστία Hestía) es la diosa del hogar, o más apropiadamente, del fuego que da calor y vida a los hogares. Su culto se asemejaba a la escrita Tabiti, y su equivalente romana sería la diosa Vesta, aunque el culto romano a ésta difería bastante del de los griegos. Hestia inventó el arte de construir casas y era la protectora de los sentimientos más íntimos y tradicionales, por lo que con ella finalizaban siempre las oraciones a los dioses. De ella dependía la felicidad conyugal y la armonía de la familia. Extendió su protección sobre los altares, los palacios de los gobernantes y, por analogía, sobre los estados entendidos como el hogar de cada pueblo. De ella, por tanto, dependía la armonía y la felicidad de los habitantes de una ciudad. Con el paso del tiempo incluso se amplió su protección a todo el universo, asumiendo que un fuego sagrado místico daba vida a toda la naturaleza. LES VESTALS: de la noblesa romana, des de l’infantesa destinades a ser sacerdotesses. Havien de servir 30 anys i ser verges (si això últim no es cumplia, l’enterraven viva). Les flames que cuidaven havien de ser encesses pel Sol. Eren molt influents a Roma; podrien ser propietaris, fer testament, tothom els hi havia de cedir el pas, tenía l aultima paraula en la vida d’un gladiador i d’un condemnat a mort, etc. Van vestides de blanc, amb 2 túniques, solta del pit hi ha un cordó, fora del vestit, subjectant el pit. Cabell recollit. L’acabat de la roba és daurat.
Altres atributs eren el: EL narcís El Xiprer La clau de l’ Hades El Ca Cerber ( gos de molts caps) Hades s’ asseia en un trono d’ Eben. 11 .-Afrodita/Venus: deessa grega de l’amor sexual, dispensadora de la bellesa i la sexualitat. Hi ha diverses versions del seu naixement. Una diu que era filla de Zeus i neix del testicle tallat de Cronos, el qual cau al mar. Sempre surt amb Eros (cúpido), aacostuma a estar amb ell, per uns és fill d’Afrodita i Mart, i per altres és una deïtat primigènia. EROTES: Són una gran quantitat d’Eros, ja que Eros es multiplica (Molts cupiditos junts). Ella intervé moltes vegades amb els mortals, ajudant-los o castigant-los, sobretot ajudant als amants. Eros sempre està representat alat i amb arc i fletxer. (les fletxes amb punxa d’or atrauen l’amor, i les de punxa de plom el repelen), a vegades porta una torxa a la mà, pot infondre passió a déus i a mortals. Venus primer es representa vestida, velada, però cada cop es va representant amb menys roba, es deixa mig bust nu, i s’arriba a la figura nua. Hi ha molts tipus de Venus; la Medicci, la de Cnido, Capitdina... Els cabells de Venus poden estar recollits en un monyo. Venus pot anar acompanyada d’un dofí, tenir una poma a la mà, i pot estar representada com un colom. Una representació de Venus és sortint d’una petxina, “sortint del mar”.
2 .-Gènesi Orígens del món Es representa a Déu amb un com`pàs a la mà, com a creador de l’univers i arquitecte. Les narracions del llibre del Gènesi formen una mena de gran díptic: d' una banda,Gn 1 - 11, on el protagonista és la humanitat sencera, representada per Adam i els seus descendents; de l' altra, Gn 12 - 50, que té per subjecte Abraham i la seva descendència.En la primera part prevalen els relats de regust mitològic i les genealogies que van situant en el panorama de la història els diversos pobles, els quals progressivament se separen entre ells i s'allunyen de Déu. La creació, el paradís amb l' arbre del coneixement i l' arbre de la vida, la pretensió dels homes de ser «com déus», la mort d' Abel en mans de Caín, el diluvi, la torre de Babel, desemboquen en la taula dels pobles i més en concret dels pobles semites. El nom de Gènesi és el títol que l' antiga versió grega de l' Antic Testament va donar al primer llibre del Pentateuc. Tal com aquest nom indica, el Gènesi parla dels orígens : explica la «prehistòria» de la humanitat i el naixement del poble d' Israel. El relat avança en etapes successives fins a arribar al seu terme: Jacob, amb els seus fills, entra a Egipte, on els seus descendents es transformaran en un poble nombrós. A partir d' aquest nucli s'iniciarà el veritable camí del poble de Déu, a qui el Senyor haurà ofert la seva aliança. Aquest serà el tema del llibre de l' Èxode. El fil conductor de Gn 1 - 11 es pot observar fàcilment. Déu va crear un món bo i ordenat, va posar-hi l' home i el va beneir perquè s'hi multipliqués i dominés la terra (cc. 1 - 2 ). L' home, posat al paradís, prop de Déu i de l' arbre de la vida, va perdre aquests dons per la seva culpa i va quedar sotmès a la mort (c. 3 ). pobles de la terra (cc. 10 - 11 ). El relat de Caín i Abel i la llista dels primers descendents d' Adam i Eva completen la visió que ofereix el llibre del Gènesi sobre els orígens de la humanitat (cc. 4 - 5 ). Quan la humanitat, massa corrompuda, desapareix amb el diluvi, la benedicció divina la multiplica de nou partint de Noè, el just; però també la descendència de Noè es degrada, i es divideix en un conjunt de pobles enfrontats i heterogenis (cc. 6 - 9 ). Així com les deu generacions d' abans del diluvi havien conduït fins al just Noè, que renovarà la vida sobre la terra , també les deu generacions de després del diluvi condueixen a Abraham, el qual, amb la seva descendència, portarà la benedicció divina sobre tots els humans. El primer dia
- Al^ principi,^ Déu^ va^ crear^ el^ cel^ i^ la^ terra.^2 La^ terra^ era^ caòtica^ i^ desolada,^ les^ tenebres^ cobrien^ la^ superfície de l' oceà, i l' Esperit de Déu planava sobre les aigües.
- 3 Déu^ digué:
- Que^ existeixi^ la^ llum.
- I^ la^ llum^ va^ existir.^4 Déu^ veié^ que^ la^ llum^ era^ bona,^ i^ separà^ la^ llum^ de^ les^ tenebres.^5 Déu^ va^ donar^ a^ la^ llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Quart dia Déu digué: --Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminin la terra. I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, 18 governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. 19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia. Cinqué dia Déu digué: --Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. 21 Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l' aigua, i tota mena d' animals alats. Déu veié que tot això era bo. 22 Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. 23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: --Fem l' home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. 27 Déu va crear l' home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l' home i la dona. 28 Déu els beneí dient- los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. 29 Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. 30 A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l' herba verda per aliment. Sete dia Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. 2 El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l' obra que havia fet. 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. De l' Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d' allà se separava en quatre braços: 11 el primer es diu Fison, i recorre tot el país d' Havilà, on hi ha or, 12 i l' or d' aquest país és molt fi; també s'hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d' ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14 El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d' Assíria, i el quart és l' Eufrates.
Llavors el Senyor-Déu va modelar l' home amb pols de la terra. Li va infondre l' alè de vida, i l' home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l' Edèn, a la regió d' orient, i va posar-hi l' home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d' arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l' arbre de la vida i l' arbre del coneixement del bé i del mal. TRES EPISODIS REFERENTS A ADAM I EVA
- L’^ Antic^ Testament^ divideix^ la^ historia^ de^ Adam^ i^ Eva^ en^ tres^ episodis:
- 1 .-La^ creació^ de^ l’^ home,^ al^ que^ Deu^ dona^ vida,^ i^ de^ dona,^ sorgida^ d’una^ costella^ d’^ Adam.
- 2 .-^ En^ el^ segon^ episodi,^ la^ caiguda^ de^ l’home,^ Adam^ i^ Eva,^ enganyats^ per^ la^ serp,^ mengen^ de^ l’^ Arbre^ de^ la Ciència, cosa que due els havia prohibit fer.
- 3 .-En^ el^ tercer^ episodi^ ,^ Deu^ expulsa^ a^ Adam^ i^ Eva^ del^ Paradís,^ avergonyits^ i^ obligats^ a^ treballar^ El^ como castigo los expulsa del Paradís, avergonyits i obligats a treballar. Adam i Eva no es volen mirar. Es senten malament pel que han fet. Situació que els permet mostrar la serp, l’altra protagonista. El sarcofag combina mitologia i religio judeo cristiana. Sarcofag de Junus Basus,. Roma segle IV d.C L ‘ARBRE DE LA VIDA I LAMORT Eva apareix com la dona que tempta l' home (visió contestada pel feminisme, que la presenta com igual de víctima que la seva parella). Descobreixen que van nus després de prendre el fruit, senyal que assoleixen alhora el coneixement, la pèrdua de la innocència i el pecat. L’ expulsió del paradís Llavors la dona, veient que el fruit de l' arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se' ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se' n feren faldars. Deu va cridar a l' home: «On ets?» Ell va respondre: «He sentit els vostres passos al jardí, he tingut por i m' he amagat perquè vaig nu». Li replicà: «¿I qui t' ha fet saber que anaves nu? ¿Que potser has menjat de l' arbre, de què t' havia manat que no mengessis?» L' home Expulsió D’Adam i Eva, 1633 respongué: «La dona que m' heu donat m' ha ofert el fruit de l' arbre, i n' he menjat». Jahvè Déu digué a la dona: «Què has fet?» La dona va respondre: «La serp m' ha convençut que en mengés» (Gn 3,8- 13 )
