FIGURACIÓ O NO FIGURACIÓ EN
L’ART
S. VII
Tendència cap a la no figuració en aquest temps a la Gran Bretanya i a Irlanda.
Són temes purament abstractes barrejats amb parts d’animals (acostumaven
a ser ornamentals). (Altre exemple: civella del tresor de Sutton Hoo)
Llibre de Durrow
S. XX (informalisme, abstracció, action painting…)
La NO figuració es fa comú (taques, formes,
textures…)
Dins la seva pintura, Cézanne fa el pas de la fuguració
a la no figuració.
Destaquen més els colors i les pinzellades que la figuració
Sean and rocky shore, E. Hopper
ART FIGURATIU
L’art figuratiu és una mimesi (una còpia de la realitat). A l’època clàssica l’art era una representació de la
realitat, pero la “realitat” depèn del punt de vista del artista i/o de qui li demana fer-la.
Els temes representats a l’art figuratiu són temes que preocupen a l’home.
L’artista, generalment, ha treballat per encàrrec fins al s. XV en el qual alguns pintors van lliberar-se.
L’alliberament total s’esdevé al s.XIX quan l’artista trenca amb la clase alta. Quan l’artista s’allibera del
mecenes por representar el que a ell li agrada i no el que es ven. És més personal, més subjectiu, s’allunya
del que la gent coneix (se solien representar sempre els mateixos temes, dels que tothom parlava i
conexia, com Ulisses, etc.).
