¡Descarga Crítica de Nietzsche a la Filosofía Occidental: Superhombre y Lucha Apolo-Dionisio y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
FRIEDERICH NIETZCHE
Pensa que la raó no pot explicar tots els problemes, i per això, critica els valors de la societat occidental.
La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell
Fa una crítica a tots els fonaments de la societat occidental.
Explica que el que hem de fer és comprendre la vida i no negar-la. Els ideals que hem creat no tenen res a veure amb la vida. I ho explica a través d’Apol·lo i Dionís (déus grecs). Per a explicar la vida fa servir la tragèdia grega, on hi trobem el déu Apol·lo ( part individualista, organitzada...) i déu Dionís (part indeterminada, desorganitzada...). La lluita entre aquests dos contraris fa possible la vida, sense un d’aquests, no existiria. Ho hem d’acceptar tot (bo i dolent). Ell afirma que tot estava bé fins que va arribar Sòcrates i Plató: només creuen en la raó i fan desaparèixer la part més intuïtiva/desorganitzada, per això creen les lleis universals, i diuen que com més generals siguin, més vertaderes seran (Nietzche pensa que no és cert perquè en realitat estan buides de realitat ja que les hem inventat els humans, són antinaturals i falses).
Nietzche entén la vida com un únic món, en constant canvi, que només s’entén amb la intuïció, i on els sentits i instints manen per sobre de la raó. Per explicar l’origen de tot ell utilitza la voluntat de poder (=impuls o ganes de desenvolupar-se) i això també comporta fer desaparèixer elements i competidors més febles. Les persones amb una moral forta (=moral dels senyors) accepten aquesta condició i la vida en general, són forts, controladors, accepten els instints... en canvi, la moral dels més febles (=moral dels esclaus) és passiva, tenen por a la mort i per això creen un món imaginari on refugiar-s’hi (Sòcrates i Plató). Per treure el poder als senyors, els sacerdots juntament amb els esclaus fan una rebel·lió, i així creen una moral contrària als senyors.
Aquests sacerdots, quan s’imposen, creen nous conceptes com la “consciència” que es basa en reprimir els instints; com que no accepten que dirigim la crueltat cap a fora, fan que ho fem cap a dins. D’aquesta manera, també neix el sentiment de culpa.
Els febles, per por a la vida, creuen que hem de refrenar les passions naturals per així ser acceptats pel grup, prefereixen la protecció abans que la viure. En canvi, el “superhome” dóna sentit a la vida a partir dels instints. S’arrisca i no creu en les lleis universals ja que cadascú pot interpretar un mateix fet de diverses maneres (fa referència a que existeixen moltes perspectives), i que és impossible arribar a una veritat universal, perquè cadascú de nosaltres creu com a veritat una cosa diferent, l’error és creure només en una perspectiva.
Proposta de Nietzche per millorar la societat
Nietzche considera, doncs, que per culpa de la victòria dels febles ara vivim malament, per això és necessari primerament: 1. Matar la figura de Déu a l’occident (amb això vol dir els valors occidentals que només creuen en la raó)
- No creure en res. Llavors ens transformarem en “superhomes” que com he dit és el fort, valent, amb la moral forta que accepta la vida tal com és (passem de ser obedients, llavors ens rebel·lem i lluitem contra els vells valors falsos per acabar sent persones lliures capaces de crear nous valors). ´
Aquest superhome vol viure al màxim amb una vida cada vegada més poderosa perquè sap que acabarà en algun moment, deixant-se emportar pels instints. També accepta que la terra és un poder creador, és a dir, que constantment crea i destrueix coses ( tot canviarà i desapareixerà, i al seu lloc apareixerà una cosa nova).
Finalment, fa referència al temps, ell proposa l’etern retorn, la vida es va repetint constantment, però en el moment del present tenim la possibilitat de fer coses perquè afectin al futur, que es tornarà a repetir (vida=cercle que es va repetint). Ell creu que l’existència és una cosa fugaç i que per això hem d’aprofitar cada instant d’aquesta. Hem de viure de tal manera que es desitgi tornar-la a viure, acceptant-ho tot, tant les parts bones com les dolentes, perquè el bo i dolent sempre han existit i sempre existiran per naturalesa.
