Imperialisme secundaria | Apuntes de Historia

L’IMPERIALISME:

CAUSES

ECONÒMIQUES:

Els països industrialitzats d’Europa necessitaven buscar nous mercats per vendre

l’excedent de la seva producció industrial.

També volien comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú...) i productes

colonials (sucre, xocolata, te...) al millor preu possible.

Finalment, volien invertir els seus excedents de capital a llocs, fora d’Europa, on la

mà d’obra, més barata, els permetés obtenir beneficis més grans.

DEMOGRÀFIQUES:

Les transformacions econòmiques al llarg del segle XIX van donar com a resultat un

gran augment de la població europea, que va arribar als 450 milions d’habitants el

1900.

Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent, sobretot

en l’agricultura, que va estimular l’emigració cap a altres continents.

Com a conseqüència, al segle XIX, 40 milions de persones van abandonar el vell

continent europeu per establir-se a països extraeuropeus.

Fins al 1875, els fluxos d’immigració van ser, principalment, britànics, irlandesos i

alemanys, però a partir d’aquesta data van començar a ser més nombrosos els

emigrants procedents de l’Imperi Austrohongarès i de Rússia i els d’origen

mediterrani (italians i espanyols)

POLÍTIQUES:

Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a la darreria del segle XIX, després de les

revolucions liberals i de les unificacions d’Itàlia i Alemanya.

D’aquesta manera, les escasses possibilitats d’ampliar els seus territoris dins

d’Europa van portar els estats europeus a preparar la seva expansió per altres

continents.

Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu

prestigi i el seu poder internacional. Les colònies contribuïen al desenvolupament del

comerç i de la indústria, i a la formació d’exercits nacionals poderosos.

A més, com que s’unia tota la nació en l’empresa de conquesta i domini colonial, els

problemes polítics quedaven relegats a un segon pla.

Les grans potències van competir entre elles per controlar àrees geogràfiques

d’interès econòmic o estratègic (ports, estrets, etc.). Més d’una vegada, la rivalitat

política i militar entre els països va provocar conflictes locals i crisis internacionals,

que van acabar desembocant en l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

IDEOLÒGIQUES:

El nacionalisme conservador europeu i gran part de l’opinió pública defensaven la

superioritat d’algunes nacions i el dret d’aquestes nacions a imposar-se sobre

altres pobles.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Imperialisme secundaria y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

L’IMPERIALISME:

CAUSES

ECONÒMIQUES:

 Els països industrialitzats d’Europa necessitaven buscar nous mercats per vendre l’excedent de la seva producció industrial.  També volien comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú...) i productes colonials (sucre, xocolata, te...) al millor preu possible.  Finalment, volien invertir els seus excedents de capital a llocs, fora d’Europa, on la mà d’obra, més barata , els permetés obtenir beneficis més grans. DEMOGRÀFIQUES:  Les transformacions econòmiques al llarg del segle XIX van donar com a resultat un gran augment de la població europea , que va arribar als 450 milions d’habitants el

 Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent, sobretot en l’agricultura, que va estimular l’emigració cap a altres continents.  Com a conseqüència, al segle XIX, 40 milions de persones van abandonar el vell continent europeu per establir-se a països extraeuropeus.  Fins al 1875, els fluxos d’immigració van ser, principalment, britànics, irlandesos i alemanys , però a partir d’aquesta data van començar a ser més nombrosos els emigrants procedents de l’Imperi Austrohongarès i de Rússia i els d’origen mediterrani (italians i espanyols) POLÍTIQUES:  Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a la darreria del segle XIX, després de les revolucions liberals i de les unificacions d’Itàlia i Alemanya.  D’aquesta manera, les escasses possibilitats d’ampliar els seus territoris dins d’Europa van portar els estats europeus a preparar la seva expansió per altres continents.  Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i el seu poder internacional. Les colònies contribuïen al desenvolupament del comerç i de la indústria, i a la formació d’exercits nacionals poderosos.  A més, com que s’unia tota la nació en l’empresa de conquesta i domini colonial, els problemes polítics quedaven relegats a un segon pla.  Les grans potències van competir entre elles per controlar àrees geogràfiques d’interès econòmic o estratègic (ports, estrets, etc.). Més d’una vegada, la rivalitat política i militar entre els països va provocar conflictes locals i crisis internacionals , que van acabar desembocant en l’esclat de la Primera Guerra Mundial. IDEOLÒGIQUES:  El nacionalisme conservador europeu i gran part de l’opinió pública defensaven la superioritat d’algunes nacions i el dret d’aquestes nacions a imposar-se sobre altres pobles.

 Es parlava així, de la missió civilitzadora dels europeus, que es creien superiors culturalment i tecnològicament i destinats a difondre pel món l’educació, la cultura, la sanitat i la pau social.  Moltes vegades, aquestes posicions desembocaven en el racisme , perquè es considerava que l’home blanc era superior a altres ètnies i es defensava que la seva intel·ligència i capacitat el legitimaven per imposar la seva civilització sobre la resta de la humanitat.  Només alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics, es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l’explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels diferents pobles a decidir sobre el seu destí.

ÍNDIA

 Al llarg de la història, l’Índia, dividida en nombrosos regnes i principats, ha format part de poderosos imperis.  L’Índia va ser la principal colònia britànica i, per garantir un territori de seguretat al seu voltant, els anglesos van rivalitzar amb França per annexar-se amb Birmània (1886) i amb Rússia pel domini de l’Afganistan i del Tibet. Amb una població nombrosa, l’Índia es va convertir en un gran mercat per als productes britànics i en una proveïdora important de matèries primeres.  Al segle XVI va quedar integrada a l’imperi mogol, que va dominar gairebé tots els territoris de l’Índia i Pakistan.  Al segle XVII, es va iniciar la penetració de la Gran Bretanya i altres països europeus a la península indostànica gràcies a l’obtenció de permisos per comerciar en una zona costanera.  Al començament, aquest comerç va estar en mans d’una companyia privada, la Companyia Britànica de les Índies Orientals , que exportava a Europa te, cotó, seda i altres productes colonials. Per facilitar aquests intercanvis, es van crear dos nous enclavaments , Calcuta i Bombai.  A poc a poc, mitjançant convenis avantatjosos amb els prínceps o maharajas , que governaven les províncies de l’Imperi, o per la força militar, els anglesos van aconseguir el control dels territoris extensos (Bengala, El Panjab...). Per controlar les seves possessions, la Companyia va reclutar un exèrcit de més de 230 mil soldats indis: els sipais.  En el 1858, després de la revolta dels sipais , l’Índia es va convertir en colònia britànica. El govern de Londres va exiliar l’últim emperador mogol a Birmània, va abolir la Companyia Britànica de les Índies Orientals i va assumir l’administració directa de les seves possessions.  Aproximadament el 40% de l’Índia va continuar sota el control de 500 prínceps de religions i ètnies diverses , que van formar principats dependents de l’Imperi Britànic de les Índies (Raj britànic). El 1876, la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia.  L’Índia, considerada per la seva extensió i riquesa ‘la joia de la corona’, va estar en mans de Gran Bretanya fins que en el 1947 es va independitzar.

GUERRES DEL L’OPI; XINA

 Van talar boscos i es va produir una modificació del paisatge que no va tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques i religioses de les poblacions.  L’augment d’habitants va trencar l’equilibri entre població i recursos , i va començar a produir-s’hi una situació de subalimentació crònica.  Els europeus pretenien l’aculturació (la desaparició o discriminació de les cultures indígenes) perquè ensenyaven, sobretot, la llengua i la cultura de la metròpoli.  Portaven a terme la evangelització per convertir els indígenes al cristianisme, això va comportar menys diversitat religiosa i un empobriment cultural.  Van crear nous països i van traçar-ne les fronteres sense tenir en compte les tribus i ètnies.  L’estructura social dels pobles colonitzadors també va patir canvis profunds. Els ritmes intensos de treball, la vida urbana i els nous valors aportats per la cultura i la religió dels colonitzadors van trastocar les formes de vida tribal i les jerarquies socials tradicionals (paper dels ancians, estructura familiar...).  Hi havia una profunda segregació social i racial en algunes zones, les vides opulentes de funcionaris i colons contrastaven amb la misèria dels poblats indígenes.  Finalment, l’impacte de la cultura occidental va provocar una pèrdua de d’identitat, de riquesa cultural i ètnica. Tot això va comportar una invasió cultural

Imperialisme secundaria, Apuntes de Historia

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Imperialisme secundaria y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

L’IMPERIALISME:

CAUSES

ECONÒMIQUES:

ÍNDIA

GUERRES DEL L’OPI; XINA