




Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: historia social contemporanea, Profesor: , Carrera: Treball Social, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





Entre 1810 i 1825, aconsegueix la independència de les seves potencies colonials. Esta relacionada amb les revolucions liberals. La independència d’aquestes colònies comença quan Napoleó ocupa Espanya i a americà es crea un buit de poder que aprofiten les elits blanques de les colònies per demanar la independència. Hi ha una segona fase de lluites a partir del 1816. Apareixen dos personatges: BOLIVAR i SAN MARTIN. Aconsegueixen el poc preparat i feble exercit espanyol i obtenen la independència gracies a un factor fonamental: interès de grans potencies perquè aquests països obtinguin la independència (Anglaterra i EUA) i ho volen per interessos econòmics ja que tenien interès en un mercat econòmic obert. Els països intendents són tots febles políticament i econòmicament. Estan poc poblats i víctimes de dictadures militars i governs autoritaris.
Hi ha un problema fonamental: LA ESCLAVITUD. Existia sobretot, als estats del sud. Divideix en dos el país i domina tot el discurs públic i polític del país. Els ESTATS DEL SUD, on és legal l’esclavitud, necessiten els esclaus per la seva economia ja que tenen enormes camps de coto on necessiten molta ma d’obra esclava i això engendra una mentalitat racista i conservadora. Els ESTATS DEL NORD, son més progressistes, tenen una industrialització accelerada i no necessiten esclaus. No la tenen i la prohibeixen.
Els anys després de 1865:
La conquista de l’Oest, amb l’inici del mite del West i un auge agrari per les noves terres. Fi de l’esclavitud, però comença la segregació legal dels negres, sobre tot als estats del sud. No poden votar, no poden casar-se amb blancs, pateixen racisme, pitjors condicions econòmiques ,etc. Progres democràtic, amb extensió de drets civils i socials a tots els àmbits. I una creixen mobilitat social. Augmenta la immigració europea i asiàtica. Colossal desenvolupament econòmics capitalista i a finals del segle XIX els EUA ja son la primera potència econòmica mundial en quant a: Monopolis. Ferrocarrils. Manufactures. Industria pesada.
Viu un declivi al segle XIX. L’autoritat de l’emperador es cada cop mes feble respecte a les potencies europees. Gran Bretanya declara la guerra a Xina per l’opi. Xina intenta tancar el seu mercat a l’opi i Gran Bretanya en nom del lliure mercat els hi declara la guerra. Derrota a Xina en dues ocasions (1839-42 i 1865-1860) a les Guerres de l’Opi. A finals del segle XIX, la decadència de Xina es evident i sembla desaparèixer. Queda subjecte a la influencia de les potencies europees que es reparteixen “zones d’influència”. No acaben colonitzant la Xina per dos motius: perquè era massa gran i perquè cap estat europeu volia que colonitzes el país un altre potencia europea. Hi ha resistències internes que intenten aixecar al poble xines contra la invasió del europeus que reaccionen amb violència extrema i cremant la ciutat de Pekin (la revolta dels Boxers, 1900). La decadència es també econòmica i social amb el declivi de l’antic sistema imperial.
S’havia mantingut aïllat del mon fins al 1853. Era una societat feudal en la que l’emperador no aportava res. Hi havia una forta influencia dels clans locals. El problema es que els japonesos no eren ni cecs ni sords i veuen el que ha passat a Xina i s’adonen que el seu estat es feble i poc desenvolupat i veuen una sortida per salvar-se: la modernització rapida del país. Això s’anomena la revolució Meiji. A partir del 1868, després d’una guerra civil, Japo es transforma amb rapidesa (era Meiji): S’obre al comerç internacional. Transformen el país en una democràcia pseudo-liberal. Es reafirma el poder central de l’emperador i acabant amb els feudataris. Adopta reformes inspirades als països desenvolupats d’Europa, imitant i copiant en molts d’aspectes. Comença una enorme industrialització, basada en el poder de grans grups financers i industrials. Es converteix en una potencia militar amb ambicions imperialistes.
Imperialisme es el moviment i es concreta amb el COLONIALISME.
La colonització es igualment rapida però menys intensa ja que hi ha una existència dels estats més organitzats i conflictes d’interès entre potencies. GRAN BRETANYA territoris de l’Orient Mitjà i el Sud- Est asiàtic per protegir les rutes comercials amb la Índia i Austràlia. RÚSSIA expansió cap a l’Asia Central, amb tensions amb Anglaterra, i a la zona septentrional de Xina. FRANÇA s’estableix a Indoxina (Laos, Vietnam i Cambodja). Es mantenen alguns estats independents (Tailàndia, Afganistan, Pèrsia) que frenen les tensions entre països.
Imperi britànic es l’imperi mes gran de tota la historia. L’administració anglesa es més intel·ligent que els altres països colonials ja que manté estructures d’administració local en territoris colonials. Els territoris mes importants són (E): INDIA la joia de la corona. Controlen el territori amb el suport dels prínceps locals. AUSTRÀLIA, NOVA ZELANDA I CANADÀ colònies de poblament que obtenen ràpidament l’autonomia de l’imperi.
SUD- ÀFRICA domini britànic. EGIPTE
No te cap colònia de poblament excepte Algèria. Colonialisme mes paternalista i dur. No es planteja compartir responsabilitat administrativa amb població autòctona. Construeix menys infraestructures, també per la menor riquesa dels seus territoris. Les ambicions sovint xoquen amb principis colonials angles. L’estat participa més activament que els privats.
El colonialisme d’ ALEMANIA crea colònies a l’Africa central i meridional i al pacífic. Fa ús de mètodes sovint brutal. ITÀLIA es concentra a la Banya d’Àfrica, sent derrotat per Etiòpia. ESPANYA I PORTUGAL que mantenen possessions africanes. HOLANDA controla Indonesia. BÈLGICA colonitza el Congo: en un primer moment és un domini personal del rei Leopold. Al Congo, l’explotació és un veritable i atroç genocidi: entre 5 i 10 milions de morts.
Els EUA havien nascut com una colònia que es independitzat. Al final del segle XIX participa en la carrera imperialista i colonial. A principis de 1800 anuncien una doctrina amb una frase “americà pels americans” (Monroe). Tot el continent americà ha de ser lliure de l’imperialisme europeu.
Imposen el seu control indirecte sobre tota America Llatina que reben el nom de “patio trasero” de Washington.
Declaren al 1898 la guerra a Espanya, impulsada per la premsa sensacionalista, on els espanyols són derrotats i Cuba passa a ser una colònia americana així com Filipines i Puerto Rico.
El Japó, un cop modernitzat el país, s’interessen per la resta del món. Volen estendre el seu control i polític sobre altres territoris asiàtics. Els japonesos derroten a Xina, Corea i entra en conflicte amb Rússia La guerra russo-japonesa del 1905 on guanya la potencia del Japó.
Es consolida com a primera potència del pacífic. La victòria de la guerra estimula un nacionalisme japonès.
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com