



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Preguntas sobre el tema con respuesta completa
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Marc Belmonte Martí 1r BAT A LA CURSA PER ÀFRICA: CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885) a. Fes un resum de la Conferència de Berlín seguint aquestes pautes: És el conjunt de negociacions en el qual s'estableixen els criteris que s'han de seguir per a poder crear un imperi a l'Àfrica negra. La seva finalitat era resoldre els problemes que plantejava l'expansió colonial a Àfrica. A la Conferència van assistir catorze països que poden ser dividits en dos grups, el primer agruparia aquells països amb interès directe en els problemes relatius al repartiment d'Àfrica, estava format pel Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, França, l'Imperi alemany, Portugal, l'Associació Internacional del Congo i en menor mesura els Països Baixos. El segon grup format per la resta dels països participants que no tenien grans interessos en el continent i incloïa a l'Imperi austrohongarès, Bèlgica, Dinamarca, Regne d'Itàlia, Espanya, Rússia, Suècia, Imperi otomà i els Estats Units. En la Conferència es va proclamar la lliure navegació marítima i fluvial pels rius Congo i Níger, es va establir la llibertat de comerç en el centre del continent africà format per la conca del riu Congo, es va acordar la prohibició de l'esclavitud, i es va establir el dret a reclamar una porció de la costa africana només si aquest territori s'ocupava efectivament i es comunicava d'aquest esdeveniment a altres estats. Una vegada prenien poder del territori, cada potència imposava la seva forma d’administració. b. Descriu i comenta la caricatura seguint el model o guia per fer-ho. En aquesta imatge es pot veure el protagonista de la Conferència de Berlín, Otto von Bismarck. Se situa en primera plana per poder mostrar a la resta que estan asseguts el que va a fer. Representa que té com una mena de pastís simulant Àfrica i que la repartirà a trossos amb un ganivet. D’aquesta manera podem veure la visió errònia d’occident que té la necessitat de fragmentar i sotmetre el territori africà. Les potències europees van ocupar el territori i van esclavitzar-ne els habitants sense tenir en compte res. Van traçar fronteres com si fos un pastís, ignorant poblacions, tribus o recursos, només pels seus interessos. No crec que fos la manera idònia a l’hora de conquerir un territori, però aquí es veu el pensament racista dels europeus. c. Redacta un article per a un diari català sobre la Conferència de Berlín, pot ser tant un resum de les discussions o bé de les resolucions, com una entrevista a algun dels personatges presents.
Otto von Bismarck principal líder alemany juntament amb la intervenció de 14 països europeus han donat ja per finalitzada la Conferència de Berlín. Amb ella queden així les següents resolucions: -Lliure navegació marítima i fluvial pels rius Congo i Níger. -Llibertat de comerç en el centre del continent africà format per la conca del riu Congo. -Prohibició de l'esclavitud -Dret a reclamar una porció de la costa africana, només si es ocupat totalment Una vegada prenen poder del territori, cada potència ha d’imposar la seva forma d’administració i assegurar un mínim d’autoritat en els territoris per fer respectar els drets adquirits. EL REPARTIMENT DEL CONTINENT AFRICÀ
1. LES EXPLORACIONS a. Busca informació sobre D. Livingstone (1813-1873) i Henry M. Stanley (1841- 1904), redacta’n una breu biografia i explica els motius que els van dur a fer els viatges d’exploració. David Livingstone va ser un metge i missioner britànic que va iniciar l'exploració de l'interior d'Àfrica. Procedent d'una família pobra, va tirar endavant els seus estudis de medicina en la Universitat de Glasgow i es va enrolar en la Societat Missionera de Londres mogut per sentiments religiosos. A petició pròpia, va ser destinat al sud d'Àfrica en 1841. Des d'allí es va endinsar cap al nord en l'actual Botswana, predicant la religió cristiana i explorant territoris desconeguts enmig de greus perills. En 1852-54 va travessar el desert del Kalahari fins a connectar El Cap amb Luanda, capital de la colònia portuguesa d'Angola; des d'allí, rebutjant les invitacions perquè tornés a Anglaterra i, malgrat els seus problemes de salut, va iniciar una nova travessia de l'Atlàntic a l'Índic, unint Angola amb Moçambic a través del riu Zambezi. Durant la seva posterior estada a Anglaterra va ser premiat i rebut per la reina, convertint-se en un heroi popular. Henry Morton Stanley va ser un explorador britànic. Va tenir una infància difícil, quan tenia 15 anys va marxar de casa i l'any 1859 va arribar a Amèrica. Per desgràcia va haver de participar en la guerra civil i en acabar es va inclinar cap al periodisme. Aficionat als viatges i atret per les aventures, va dirigir en 1869 una expedició que va partir cap a l'Àfrica a la recerca del missioner escocès David Livingstone, a qui va trobar en 1871 en Ujiji; amb ell va explorar el llac Tanganyika. De tal empresa va donar una àmplia informació en el llibre “Com vaig trobar a Livingstone” (1872). Després de la mort de l'escocès (1873), el valuós material del qual, contingut en els diaris i les cartes, va reunir i va portar a Londres, va prosseguir la seva obra lluitant contra l'esclavitud i realitzant altres exploracions.
el emigrants havien creat societats similars a l’europea, mentre que les noves eren territoris d’ocupació, on la minoria europea exercia el poder sobre la majoria, al contrari a l’europeïtzació. c. Comenta la imatge: Cairo to the Cape. Cecil Rhodes caricaturitzat com un colós a cavall d’Àfrica ( El Caire- El Cap), Punch, 1892. La imatge es tracta d’una font primària, que es va publicar per primer cop a la revista Punch l'any 1892. Podem observar en primera plana la figura de Cecil Rhodes en color. Era un polític britànic i està representat com un gegant trepitjant Àfrica, amb el peu esquerre trepitjant Egipte i amb el dret Sud-àfrica. A les mans porta un cable i un casc, i damunt seu també porta un rifle. Juntament amb la postura amb les extremitats obertes li dona un sentiment de poder i control al personatge. El que es volia representar amb aquesta caricatura era la idea de Cecil Rhodes de crear una línia de telègraf i de raïls des de Cape Town (Sud-àfrica) fins a El Caire (Egipte), connectant així la majoria de les colònies britàniques. Està inspirat en el Colós de Rodes, una estàtua del déu Hèlios, considerada una de les set meravelles del món antic. d. Quins són els únics països africans que s’escapen del domini europeu? Per què? Els únics països africans que s’escapen del domini europeu són Etiòpia i Libèria. La victòria etíop a la primera guerra italoetíop i el rebuig de la invasió distingeixen la regió com l’única capaç de resistir la dominació colonial europea durant la Cursa per l’Àfrica, juntament amb Libèria, que es va independitzar l’any 1847 i es va desvincular del seu país d’origen. UN EXEMPLE: L’IMPERI BRITÀNIC a. Esbrina la superfície i la població de la Gran Bretanya el 1914 i compara-les amb les del seu imperi L’imperi colonial de Gran Bretanya l'any 1914 posseïa una superfície d’uns 31 milions de km quadrats i tenia una població de 370 milions d’habitants. La metròpoli, en canvi, 0,3 milions de km quadrats i 46,5 milions d’habitants b. Quin percentatge de la superfície i de la població totals de l’imperi corresponien a la metròpoli? Fent els càlculs amb les dades anteriors, només un 1% dels km quadrats i un 11,2% de la superfície corresponien a la metròpoli.
c. Quins factors van permetre que una metròpoli comparativament reduïda dominés aquest gran imperi? L’imperi va facilitar l’extensió de la tecnologia, el comerç, l’idioma i el comerç britànic per tot el món. Això va ser possible gràcies a un llarg procés de desenvolupament que va durar tres segles, a través d’una sèrie de fases d’expansió relacionades amb el comerç, la colonització i la conquesta, a més de períodes d’activitat diplomàtica. d. Quins avantatges i quins inconvenients tenia per a una metròpoli disposar d’un imperi d’aquestes dimensions? Avantatges: en disposar un gran territori també disposen d’un gran equipament de cossos militars. L’extensió de l’imperi, formada per tots els dominis, protectorats…aportaven a la metròpoli una enorme quantitat de riquesa. Inconvenients: en abastar un territori tan gran tens la possibilitat de rebre atacs amb més freqüència i de més contrincants i pot crear una mala relació amb els altres imperis.