L’INDOEUROPEU
1.
L’existència d’una família lingüística indoeuropea és una hipotesi segons la qual la
majoria de les llengües europees i algunes d’Àsia occidental formen una
unitat històrica: en algun moment de la prehistòria una llengua va expandir-se en
diverses direccions i, al llarg del segles de separació i diversificació, van anar
sorgint les llengües actuals, ja força separades i incomprensibles entre elles.
Actualment hom creu, seguint el britànic Colin Renfrew, que devers el 7.000 a.C. , i
en les primeres etapes del neolític, uns pobles residents a l’actual Turquia va anar
expandint l ‘agricultura en un procés lentíssim de contacte o colonització, cap al sud
d’Europa, cap al nord, fins arribar a Pèrsia i al nord de la Índia. En la seva expansió
es difón la llengua prehistòrica que ara anomenam indo-europeu.
2.
Aquesta és la idea actual, però la història comença al s.XVIII, quan en l’era colonial,
durant l’ocupació britànica de la Índia, hom descobreix el sànscrit, una llengua
sagrada que mostra curioses i sorprenents semblances amb llengües europees.
Aleshores es comencen a fer comparacions multilaterals amb moltes altres
llengües, fins arribar a la idea que totes devien tenir un origen comú. En aquesta
època ja se sabia que les llengües canvien, se separen, divergeixen…ja havia
quedat abandonar el mite bíblic de Babel. La idea d’evolució, discutida en la
ciències naturals, culminarà amb la obra de Charles Darwin.
El s. XVIII i XIX són els segles de les classificacions, dels animals, de les plantes,
noves ciències que posaven en qüestió la idea que les espècies són el resultat de la
creació divina. Els animals evolucionen, les plantes evolucionen, i les llengües
també, d’una llengua, amb el temps i la distància, en poden sorgir moltes altres.
3.
L’indo-europeu era inicialment una teoria lingüística, deia simplement que unes
dotzenes de llengües, vives o desaparegudes, estaven emparentades perquè tenien
un origen comú, però calia respondre a:
D’on havia sortit la llengua mare? De quin punt geogràfic?
En quina època?
Com era el poble que la parlava? com era la societat, la religió…?
Per què és va produir la migració?
On són les restes arqueològiques d’aquest poble?
Durant dècades aquestes van ser les qüestions discutides. La pàtria originària era
una qüestió de prestigi: nord d’Europa, sud de Rússia,…sempre amb una idea èpica
dels indoeuropeus: guerrers nòmades a cavall. Ara no és el prestigi d’una llengua,
és el prestigi d’una raça fundadora, i d’aquí surt la idea d’una raça ària; una idea
que va ser abandonada ja dins el s.XIX, però que els nazis van reprendre dins el
s.XX: la raça ària, la raça superior, fundadora de la gran civilització occidental…
4.
No tenim, ni tindrem mai, documents escrits en indoeuropeu, una llengua parlada
segles abans de l’aparició de l’escriptura (3.000 aC.). L’únic que podem fer és una
reconstrucció teòrica sobre la base de la comparació entre llengües. Igualment en
antropologia i biologia, els fòssils permeten la reconstrucció d’espècies
desparegudes sovint amb mostres físiques escasses, per exemple de versions
antigues dels humans.
El numeral CINC
1
