Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Indoeuropeu llati 2n, Resúmenes de Latín

Temari per estudiar llati i grec

Tipo: Resúmenes

2025/2026

Subido el 06/02/2026

carla-malavia-jimenez
carla-malavia-jimenez 🇪🇸

4 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
L’INDOEUROPEU
1.
L’existència d’una família lingüística indoeuropea és una hipotesi segons la qual la
majoria de les llengües europees i algunes d’Àsia occidental formen una
unitat històrica: en algun moment de la prehistòria una llengua va expandir-se en
diverses direccions i, al llarg del segles de separació i diversificació, van anar
sorgint les llengües actuals, ja força separades i incomprensibles entre elles.
Actualment hom creu, seguint el britànic Colin Renfrew, que devers el 7.000 a.C. , i
en les primeres etapes del neolític, uns pobles residents a l’actual Turquia va anar
expandint l ‘agricultura en un procés lentíssim de contacte o colonització, cap al sud
d’Europa, cap al nord, fins arribar a Pèrsia i al nord de la Índia. En la seva expansió
es difón la llengua prehistòrica que ara anomenam indo-europeu.
2.
Aquesta és la idea actual, però la història comença al s.XVIII, quan en l’era colonial,
durant l’ocupació britànica de la Índia, hom descobreix el sànscrit, una llengua
sagrada que mostra curioses i sorprenents semblances amb llengües europees.
Aleshores es comencen a fer comparacions multilaterals amb moltes altres
llengües, fins arribar a la idea que totes devien tenir un origen comú. En aquesta
època ja se sabia que les llengües canvien, se separen, divergeixen…ja havia
quedat abandonar el mite bíblic de Babel. La idea d’evolució, discutida en la
ciències naturals, culminarà amb la obra de Charles Darwin.
El s. XVIII i XIX són els segles de les classificacions, dels animals, de les plantes,
noves ciències que posaven en qüestió la idea que les espècies són el resultat de la
creació divina. Els animals evolucionen, les plantes evolucionen, i les llengües
també, d’una llengua, amb el temps i la distància, en poden sorgir moltes altres.
3.
L’indo-europeu era inicialment una teoria lingüística, deia simplement que unes
dotzenes de llengües, vives o desaparegudes, estaven emparentades perquè tenien
un origen comú, però calia respondre a:
D’on havia sortit la llengua mare? De quin punt geogràfic?
En quina època?
Com era el poble que la parlava? com era la societat, la religió…?
Per què és va produir la migració?
On són les restes arqueològiques d’aquest poble?
Durant dècades aquestes van ser les qüestions discutides. La pàtria originària era
una qüestió de prestigi: nord d’Europa, sud de Rússia,…sempre amb una idea èpica
dels indoeuropeus: guerrers nòmades a cavall. Ara no és el prestigi d’una llengua,
és el prestigi d’una raça fundadora, i d’aquí surt la idea d’una raça ària; una idea
que va ser abandonada ja dins el s.XIX, però que els nazis van reprendre dins el
s.XX: la raça ària, la raça superior, fundadora de la gran civilització occidental…
4.
No tenim, ni tindrem mai, documents escrits en indoeuropeu, una llengua parlada
segles abans de l’aparició de l’escriptura (3.000 aC.). L’únic que podem fer és una
reconstrucció teòrica sobre la base de la comparació entre llengües. Igualment en
antropologia i biologia, els fòssils permeten la reconstrucció d’espècies
desparegudes sovint amb mostres físiques escasses, per exemple de versions
antigues dels humans.
El numeral CINC
1
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Indoeuropeu llati 2n y más Resúmenes en PDF de Latín solo en Docsity!

L’INDOEUROPEU

L’existència d’una família lingüística indoeuropea és una hipotesi segons la qual la

majoria de les llengües europees i algunes d’Àsia occidental formen una

unitat històrica : en algun moment de la prehistòria una llengua va expandir-se en

diverses direccions i, al llarg del segles de separació i diversificació, van anar

sorgint les llengües actuals, ja força separades i incomprensibles entre elles.

Actualment hom creu, seguint el britànic Colin Renfrew, que devers el 7.000 a.C. , i

en les primeres etapes del neolític, uns pobles residents a l’actual Turquia va anar

expandint l ‘agricultura en un procés lentíssim de contacte o colonització, cap al sud

d’Europa, cap al nord, fins arribar a Pèrsia i al nord de la Índia. En la seva expansió

es difón la llengua prehistòrica que ara anomenam indo-europeu.

Aquesta és la idea actual, però la història comença al s.XVIII, quan en l’era colonial,

durant l’ocupació britànica de la Índia, hom descobreix el sànscrit, una llengua

sagrada que mostra curioses i sorprenents semblances amb llengües europees.

Aleshores es comencen a fer comparacions multilaterals amb moltes altres

llengües, fins arribar a la idea que totes devien tenir un origen comú. En aquesta

època ja se sabia que les llengües canvien, se separen, divergeixen…ja havia

quedat abandonar el mite bíblic de Babel. La idea d’evolució, discutida en la

ciències naturals, culminarà amb la obra de Charles Darwin.

El s. XVIII i XIX són els segles de les classificacions, dels animals, de les plantes,

noves ciències que posaven en qüestió la idea que les espècies són el resultat de la

creació divina. Els animals evolucionen, les plantes evolucionen, i les llengües

també, d’una llengua, amb el temps i la distància, en poden sorgir moltes altres.

L’indo-europeu era inicialment una teoria lingüística, deia simplement que unes

dotzenes de llengües, vives o desaparegudes, estaven emparentades perquè tenien

un origen comú, però calia respondre a:

 D’on havia sortit la llengua mare? De quin punt geogràfic?

 En quina època?

 Com era el poble que la parlava? com era la societat, la religió…?

 Per què és va produir la migració?

 On són les restes arqueològiques d’aquest poble?

Durant dècades aquestes van ser les qüestions discutides. La pàtria originària era

una qüestió de prestigi: nord d’Europa, sud de Rússia,…sempre amb una idea èpica

dels indoeuropeus: guerrers nòmades a cavall. Ara no és el prestigi d’una llengua,

és el prestigi d’una raça fundadora, i d’aquí surt la idea d’una raça ària; una idea

que va ser abandonada ja dins el s.XIX, però que els nazis van reprendre dins el

s.XX: la raça ària, la raça superior, fundadora de la gran civilització occidental…

No tenim, ni tindrem mai, documents escrits en indoeuropeu, una llengua parlada

segles abans de l’aparició de l’escriptura (3.000 aC.). L’únic que podem fer és una

reconstrucció teòrica sobre la base de la comparació entre llengües. Igualment en

antropologia i biologia, els fòssils permeten la reconstrucció d’espècies

desparegudes sovint amb mostres físiques escasses, per exemple de versions

antigues dels humans.

El numeral CINC

Indi Iran Grec Bàltic Eslau Germàni c llatí Cèltic

formes modernes

p há ə fon ʒ péde pî ts ə pät' fimm cinco kōig'

formes antigues:

pánča panča pénte penkì pętĭ fimf quīnque kōg'

reconstruccions parcials

*panča *pénkue *pénk-ī *penk-tis *fímfe *kuenkue *kuenkue

Reconstrució final:

*pénk

u

e

Imaginem, a un nivell inferior, que la llengua mare de l’occità, català, castellà…, el

llatí, no hagués deixat textos, i haguéssim de reconstruir la forma original:

Occit à Catal à Castell à Portuguè s Italià Romanès Francè s

cinc cinco cinco cinqu

e

cinci cinq

clau clau llave chave chiave cheie clé

nuèit nit noche noite notte noapte nuit

Avui tenim una idea ben reconstruïda de l’indoeuropeu, dels sons, de la morfologia i

la gramàtica, del vocabulari: una llengua amb declinacions, tres gèneres, etc.

Anglès one two three four five six seven eight nine ten Alemany eins zwei drei vier fünf sechs sieben acht neun zehn Francès un deux trois quatre cinq six sept huit neuf dix Italià uno due tre quattro cinque sei sette otto nove dieci Castellà uno dos tres cuatro cinco seis siete ocho nueve diez Català u dos tres quatre cinc sis set vuit nou deu Romanès un doi trei patru cinci sase sapte opt noua zece Llatí unus duo tres quattuo r quinqu e sex septe m octo novem dece m G. antic heis duo treis tettares pente hex hepta octo ennea deka Galès un dau tri pedwar pump chwec h saith wyth naw deg Irlandès oin da tri cethir coic se secht ocht noi deich Rús odin dva tri cetire pjath shesth semh vosem h devat h desat h Sànscrit eka dva tri catur panca sas sapta asta nava daca Bengalí aek dui tin car pac choy sat at noy dosh Hongarè s egy kett o három négy öt hat hét nyolc kilenc tiz

GRUP CÈLTIC

GRUP BÀLTIC

GRUP GERMÀNIC

GRUP ESLAU

ALTRES GRUPS : grec, albanès, armeni

Llengües en territori indoeuropeu no emparentades :

finès, estonià, hongarès (migracions posteriors a l’arribada dels indoeuropeus),

basc (probablement una llengua anterior als indoeuropeus).