¡Descarga Informe practica glucids y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!
2n Batxillerat A G 30/11/2020-
INFORME PRÀCTICA 3: IDENTIFICACIÓ DE GLÚCIDS
Objectius:
Els objectius d’aquesta pràctica son:
● Identificar els glúcids de solucions problema. ● Familiaritzar-nos amb les proves més conegudes utilitzades per a identificar-los.
Introducció teòrica
Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals (cetona o aldehid) i molts grups hidroxil (-OH). Els monòmers bàsics dels glúcids son els monosacàrids, quan aquests s’uneixen poden formar oligosacàrids (de dos a deu monosacàrids) i polisacàrids, de més de deu monosacàrids.
Els glúcids (que bàsicament son sucres) s’ajunten amb les proteïnes i els lípids, ja que són un dels principals intermediaris biològics d'emmagatzematge i de consum d'energia. En els organismes autòtrofs, com les plantes, els sucres (glúcids) es converteixen en midó per emmagatzemar. En els organismes heteròtrofs, com els animals, els glúcids s'emmagatzemen en forma de glicogen que després s'utilitzaran com a font d'energia en les reaccions metabòliques.
En aquesta pràctica ens han donat 4 glúcids problema i hem d’identificar quin es quin, per a fer-ho buscarem informació de cada per a conèixer millor les seves propietats.
Sacarosa: És un disacàrid format per la unió d’una molècula glucosa i una altra de fructosa (amb la pèrdua d’una d’aigua). L’utilitzem per edulcorar els aliments que ingerim ja que té un gust dolç.
Midó: És un polisacàrid de reserva energètica de les cèl·lules vegetals, format per un centenar d’anomers de glucosa. Està constituït per dos compostos, l’amilosa i l’amilopectina. Es troba en les llavors dels cereals, de llegums i de tubercles. No té gust dolç.
Glucosa: També és anomenada sucre de raïm. És un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d’energia. És un dels principals productes de la fotosíntesi. Al ser un sucre, té també un gust dolç com la sacarosa.
Maltosa: És un disacàrid format per la unió de dues glucoses. Es troba en els grans de cebada germinats.
2n Batxillerat A G 30/11/2020- Què passa en les diferents proves?
A) La reacció de Fehling
Oxidant feble, serveix per determinar sucres reductors, és a dir, els que tenen l'OH hemiacetàlic lliure o no compromès amb l'enllaç glucosídic, com la glucosa, maltosa, lactosa o fructosa mitjançant una reacció redox:
R-OH (reductor) + Cu 2 + (blau, oxidant) R-COOH (oxidat) + Cu + (roig, reduït)
La fructosa pot presentar algun problema pel fet que les cetones són més difícils d'oxidar.
El reactiu de Fehling està format per dues solucions:
● Sol.A: 69.3 g de sulfat cúpric cristal.litzat en 1 l. de dissolució ● Sol.B: 346 g de tartrat sòdic-potàssic i 100 g de NaOH en 1 l. de dissolució. El reactiu de Fehling B proporciona un mitjà alcalí a la reacció.
B) La reacció del Lugol
És una dissolució de iode molecular I2 i iodur potàssic KI en aigua destil·lada.
Material:
● 10 tubs d'assaig ● un vas de precipitats ● un fogonet ● pinces de fusta ● 4 comptagotes de plàstic graduats ● solució de Fehling A ● solució de Fehling B ● retolador ● 4 solucions A, B, C i D de glúcids problema: sacarosa, midó, glucosa i maltosa. ● 4 vasets A, B, C, D amb els glúcids problema en estat sòlid. ● Aigua destil·lada
Mètodes:
Gust: Hem provat cadascun dels glúcids dels vasets i hem anotat en el quadre dels resultats si té gust dolç o no.
Solubilitat: Hem observat la solubilitat de les solucions dels glúcids problema anotant a la taula si s’havia dissolt o no cada glúcid.
2n Batxillerat A G 30/11/2020- Explicació dels resultats:
Gust : Al tastar els glúcids hem apuntat quins tenen gust dolç i quins no. Hem vist que el glúcid A i C tenen un gust dolç.
Solubilitat : Hem observat la solubilitat de les solucions dels glúcids problema, apuntant quins si s’havien dissolt i quins no. Només s’ha dissolt l’A.
Fehling : en aquesta prova hem annotat quins glúcids han canviat de color (de blau a roig) amb el temps que han trigat en fer-ho i quins no han canviat de color.
Lugol : aquí hem annotat l’únic glúcid que ha reaccionat, el B, i ha canviat del color groc inicial al color negre. Els altres glúcids no han canviat de color.
Nom glúcid : Observant els resultats de les proves en la taula hem pogut distingir quin glúcid és cada lletra. En l’apartat de les conclusions ho justifiquem detalladament.
Aquesta imatge és dels resultats de la prova Fehling. Es veu que els glúcids C i D sí que han canviat de color. La prova sense lletra és la d’aigua.
En aquesta altra imatge, la de la prova del Lugol, hem observat que només reacciona en el glúcid B canviant del color groc al negre.
2n Batxillerat A G 30/11/2020-
Conclusions
Hem pogut identificar els quatre glúcids.
● La solució A és la sacarosa, ja que al fer la primera prova, la del gust, l’hem trobat dolça. En la prova del reactiu de Fehling no ha reaccionat, ja que és un sucre constituït per una molècula de glucosa i una de fructosa, té un enllaç entre el C1 de la glucosa i el C2 de la fructosa, per lo tant, no queden reductors disponibles. No té el grup carbonil lliure per a poder reaccionar amb el reactiu de Fehling, per això no ha canviat de color blau a roig.
● La solució B és el midó, ja que no té un gust dolç i és l'únic que ha reaccionat en la prova de Lugol. Això passa perquè el Lugol és una substància formada per iode i aigua destil·lada, i aquest iode reacciona amb l’amilosa del midó ja que aquesta adapta la forma helicoïdal i per tant, el iode queda atrapat en aquest espiral i reacciona canviant del color groc a negre, com hem pogut observar.
● La solució C és la glucosa, perquè té un gust dolç. Ha reaccionat en la prova de Fehling ja que la glucosa és un aldehid i té un grup carbonil més expost que li dona el caràcter reductor. Per això ha reaccionat canviant de color blau a roig en el minut 1,15.
● Finalment, la solució D és la maltosa ja que, a part de no tenir un gust dolç, ha reaccionat a la prova de Fehling. Això és degut a que, com la glucosa, té un grup aldehid lliure en el carboni anomèric més expost que li dona el caràcter reductor. Ha canviat de color blau a roig en el minut 1,15 també.
Preguntes
1. Per què utilitzem un tub amb aigua a l'experiment? Per a poder comparar els resultats amb els de les proves amb substàncies com glúcids de solucions problema, per exemple. 2. Podem afirmar que tots els disacàrids tenen poder reductor? Per què? No, perquè, com hem pogut observar, el disacàrid sacarosa no ha reaccionat a la prova de Fehling, per lo tant, no és reductor, i la glucosa, que és un monosacàrid, sí que ha reaccionat. 3. Quina solució ha donat positiu amb el Lugol? Per què? La solució B, la que hem identificat com midó. Perquè el Lugol és una substància formada per iode i aigua destil·lada, i aquest iode reacciona amb l’amilosa del midó ja que aquesta adapta la forma helicoïdal i per tant, el iode queda atrapat en aquest espiral i reacciona canviant del color groc a negre, com hem pogut observar.
