1
NOMENCLATURA IMPERIAL
NOMENCLATURA I TÍTOLS DELS EMPERADORS VIUS
1. IMPERATOR (IMP). Títol que designa al cap de l’exèrcit revestit d’imperium; en
època imperial, serà qui ostenta el poder militar i civil absoluts. A l’inici de la
inscripció, no ha de considerar-se com a títol honorífic, sinó com un praenomem
(s’abreuja). Adquireix aquest significat a partir d’August, encara que l’ús es va
generalitzar amb Vespasià; a partir d’Antoní Pius, s’esmenta tant imperator com el
praenomen propi de l’emperador.
2. CAESAR (CAES). Cognomen de la gens Iulia, que prenen successivament tots els
emperadors. Apareix sempre després d’IMP i actua com a nomen.
3. DIVI *** FILIVS. Filiació de l’emperador que indica el nom de l’emperador al qual
succeeix. Sovint s’hi afegeix la filiació amb l’avi (nepos [NEP]), el besavi (pronepos
[PRONEP]) o el rebesavi (abnepos [ABNEP]).
4. NOMS PERSONALS de l’emperador abans de la seva pujada al tron (amb
modificacions).
5. AVGVSTVS (AVG). Títol honorífic de caire religiós atorgat a Octavià l’any 27 a.n.e. i
que va ser adoptat per tots els seus successors com a cognomen. A partir de Còmode,
apareix sempre precedit de Pius Felix.
6. EPÍTETS HONORÍFICS derivats de victòries militars sobre pobles enemics
(Germanicus, Sarmaticus, Parthicus, etc.); Marc Aureli és el primer emperador que
acompanya aquests sobrenoms de l’adjectiu Maximus (MAX).
7. PONTIFEX MAXIMVS (PONT[IF] MAX). Cap del collegium dels pontífexs i, per tant,
cap de la religió i de la moral romanes.
8. TRIBVNICIA POTESTATE (TRIB[VNIC] POT[EST]). En iniciar el seu regnat, els
emperadors rebien la potestat tribunícia, la qual els conferia les atribucions dels tribuns
de la plebs d’època republicana (sacrosanctitas, ueto). August la va rebre el 28 a.n.e. i
els seus successors la van adoptar en la seva elevació al tron. Era perpètua i renovable
anualment el dia de l’aniversari imperial: cada any afegia una unitat al numeral, la qual
cosa resulta indispensable per a la datació de l’epígraf.
9. IMPERATOR (IMP). Seguit d’un numeral que indica les vegades que se li ha concedit
aquest honor. La primera victòria correspon sempre a l’ascens al tron, mentre que la
resta havien de guanyar-se al camp de batalla. Aquestes aclamacions pràcticament
desapareixen a partir de Caracal·la
10. CONSVL (COS). Els emperadors podien rebre el consolat sempre que ho desitjaven;
alguns l’ostentaven un gran nombre de vegades i d’altres molt poques. Només ocupaven
el càrrec durant un temps molt breu de manera simbòlica i després el delegaven en els
cònsols sufectes, els quals desenvolupaven efectivament el càrrec.
11. PATER PATRIAE (P P). Aquest títol honorífic va ser concedit per primer cop pel Senat
i el poble de Roma a August el 2 d.n.e.. i va ser adoptat per la majoria dels seus
successors. Normalment s’esmenta en el darrer lloc de la inscripció.
