¡Descarga Inter privat (cas 7) y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
CAS 7
a) Si la sentència USA es pot reconèixer a Espanya i quins aspectes es tindrà en compte per decidir-ho. En particular, considerar la condemna per danys punitius.
Per aconseguir que les sentencies estrangeres relatives a Dret privat tinguin efectes legals a Espanya, s’ha d’observar, en primer terme, el disposat en els instruments legals internacionals vigents a Espanya.
Si existeix un instrument internacional aplicable, aquest instrument fixarà el règim jurídic dels efectes a Espanya les sentencies dictades en procediments contenciosos (art. 96.1 CE i art. 951 LEC 1881). Però si el instrument internacional disposa que no es procedeix a atorgar efectes a la sentencia estrangera, no serà possible acudir a les normes espanyoles de producció interna per tal objectiu. Finalment, si no es aplicable cap instrument internacional en la matèria de reconeixement o execució, seran d’aplicació les normes de producció interna per dilucidar si les sentencies estrangeres tenen efectes a Espanya (arts. 952-954 LEC 1881).
En aquest cas, no hi ha un tractat amb els Estats Units en matèria de reconeixement i execució de sentencies. Per tant, ens trobem que no hi ha cap instrument internacional i la sentencia estrangera serà objecte de reconeixement exequàtur a Espanya mitjançant els mecanismes previstos en les normes de producció internes del Dret internacional Privat autònom espanyol, recollides en els arts. 951 a 958 LEC 1881.
Els arts. 952 i 954 LEC 1881 regulen dos sistemes de reconeixement i exequàtur: el primer, és el sistema de reciprocitat, positiu o negatiu (arts. 952-953 LEC 1881); i el segon, és el sistema de condicions (art. 954 LEC 1881).
En teoria, operen escalonadament entre si. Primer el regim de reciprocitat i en el seu defecte, el de condicions. Malgrat aquesta teòrica preferència de la reciprocitat, la veritat és que la seva aplicació en la pràctica gairebé inexistent. De fet, el Tribunal Suprem considera que la reciprocitat no fa més senzilla l’obtenció de l’exequatur, si no que la fa el doble de lenta ja que encara resulta necessari sotmetre la sentència estrangera a certs controls, que coincideixen substancialment amb els del règim legal: fermesa de la sentència, compatibilitat amb l’ordre públic material i processal. Tal necessitat de control queda reflectit al ATS del 7 d’abril del 1998, on es diu que “ la reciprocidad no exime del cumplimiento de determinados presupuestos a los que el ordenamiento jurídico espanyol condiciona el reconocimiento, sea cual fuera el régimen que se siga, cuales son la firmeza de la resolución y su necesaria adecuación al orden público interno, tanto en su vertiente processal como sustantiva, de suerte que la aplicación del régimen de reciprocidad en la homologación de las sentencias extranjeras conllevará, de ordinario, un plus añadido de requisitos por cumplir, aumentando así el esfuerzo probatorio que debe hacer el solicitante y que resultaria innecesario desde el régimen general de condiciones establecido por la LECiv ”.
La conseqüència de tot això és que no s'aprecia cap esforç per part dels sol·licitants d'exequàtur a l'hora de demostrar la reciprocitat; i que, davant la falta de prova de la reciprocitat el Tribunal Suprem passa sense més a comprovar la concurrència dels requisits de l'art. 954 LEC
Aquests requisits son:
- Que la sentencia no s’hagi dictat sobre matèries que són competència exclusiva dels tribunals espanyols. Les matèries objecte de competència judicial internacional exclusives dels tribunals espanyols es troben relacionades a l’art. 22 Reglament 44/2001, i en la mesura que no hagi sigut desplaçat per l’anterior, l’art. 22.2 LOPJ.
En aquest cas, es tracta d’un tema de crèdits i la seva exigibilitat, matèria no afectada per la competència exclusiva.
- Que la sentencia estrangera no sigui el resultat d’un procés en el que s’ha infringit els drets de defensa del demandat, es a dir, que no s’hagi vulnerat la tutela judicial efectiva.
La empresa CARGOLS I FEMELLES, SL va comparèixer davant el tribunal i per tant, va tenir la possibilitat de defensar-se degudament.
- Que el reconeixement de la sentencia estrangera no comporti una infracció de l’ordre públic internacional espanyol
El reconeixement i l’exigibilitat de crèdits està reconegut dins de la legislació espanyola i no es troba fora de l’ordre públic del país.
En relació al assumpte dels danys punitius, la mercantil pot exposar que vulneren l’ordre públic espanyol ja que el concepte de “punitive damages” no existeix en el nostre ordenament. Es una figura desconeguda, que no correspon a una figura jurídica o institució prevista a Espanya i que podria vulnerar l’ordre públic de manera substantiva.
S’ha d’entendre primer què significa el “dany punitiu”. A la sentencia contra CARGOLS I FEMELLES SL s’indica que hi ha una compensació econòmica pels danys soferts a nivell industrial, però també hi ha una condemna econòmica important que es dona en concepte de càstig –es a dir, punitiva-, preventiva de danys futurs.
En essència, es tracta d’una sanció a nivell civil, que allunya del cas el càstig penal però que realitza en part la seva funció preventiva i coercitiva. Dins de l’ordre públic internacional no es pot dir que aquests mecanismes siguin desconeguts.
Fent referència a l’Aute del Tribunal Suprem (Sala de lo Civil) del 13 novembre de 2001, s’indica que “ no siempre es fácil, además, diferenciar los conceptos indemnizatorios y delimitar el quantum correspondiente a esa sanción coercitiva y el que responde a la reparación de daños morales. En cualquier caso, a la hora de enfrentarse al dilema de su conciliabilidad con el orden público, a efectos de reconocimiento de decisiones extranjeras, no puede perderse de vista ni la relación que el asunto presenta con el foro, ni, especialmente, el principio de proporcionalidad que ha impregnado las decisiones de los Tribunales de los Estados de nuestro entorno en trances similares .”
Es a dir, que no es pot considerar simplement que hi ha una clara separació entre els danys indemnitzatoris –que donen la condemna per danys- i els danys morals –que donen la condemna punitiva-. Per a poder resoldre i veure l’adequació a l’ordre públic, tampoc es pot oblidar la relació amb el for o amb anteriors sentències.
En qualsevol cas, s’ha de considerar que el que s’ha fet en aquesta sentencia es, de manera clara, allunyar l’assumpte dels tribunals penals, seguint la doctrina –compartida a Espanya- d’utilitzar el mínim possible el dret penal (doctrina d’intervenció mínima).
Es a dir, sense que sigui necessari seguir un procediment de reconeixement independent.
Es podrà invocar la resolució estrangera davant l’autoritat que estigui coneixent el cas com a fonament de l’excepció processal de la cosa jutjada, però aquesta autoritat haurà de comprovar que concorren els pressupòsits de reconeixement i que no concorren cap dels motius de denegació del reconeixement (arts. 32, 34-35 Reglament 44/2001).
En relació als pressupòsits de reconeixement, l’autoritat ha de comprovar que es tracta d’una resolució judicial recaiguda sobre matèries cobertes per l’art. 1 del Reglament i dictada per un òrgan jurisdiccional d’un Estat membre del Reglament 44/2001. Les matèries cobertes son totes aquelles civils i mercantils que no siguin assumptes fiscals, adunares, administratius o l’estat i capacitat de les persones, el règim matrimonial, testament, la fallida i concurs, la seguretat social i l’arbitratge.
En el cas que ens pertoca, no s’està parlant sobre cap dels assumptes no regulats pel conveni i per tant aquest requisit es compleix.
En relació als motius de denegació del reconeixement, es tracten dels que ja hem exposat en la pregunta anterior.
Un cop verificat això, l’autoritat atorgarà reconeixement a la resolució estrangera i aquesta produirà els efectes processals de cosa jutjada, tipicitat i constitutius en el procés en el que s’han fet valer.
Aquest reconeixement incidental només produeix efectes en el procés en el que s’ha fet valer, no té efectes erga omnes. Per tant, si en un altre procés posterior sorgeix la necessitat d’invocar els efectes processals d’una resolució ja reconeguda incidentalment en un procés anterior, serà necessari tornar a instar el reconeixement incidental de la mateixa resolució en un nou procés.
Els efectes que produirà la sentència contra CARGOLS I FEMELLES SL reconeguda a Espanya es determinen d’acord amb el dret de l’Estat d’origen. És a dir, la resolució judicial té, en l’Estat de destí –Anglaterra-, els mateixos efectes jurídics que produeix en l’Estat membre d’origen –Espanya- , ja que el reglament segueix la tesis de “l’extensió d’efectes”.
c) Si la sentència alemanya es pot reconèixer i executar a Espanya, quins aspectes es tindrà en compte per decidir-ho, i qui i quan ho decidirà.
Donat que Alemanya es un EM, al igual que Espanya, ens trobaríem en una situació en la que simplement hauríem de fer un reconeixement incidental (tal i com hem fet en l’anterior pregunta). Però hi ha un mecanisme concret en els casos dels crèdits no impugnats, i pel criteri d’especialitat, ens podem referir a ell per a reconèixer i executar a Espanya.
El Reglament 805/2004 es la norma per la qual s’estableix un títol executiu europeu per a crèdits no impugnats. Crea un procediment específic amb regles processals uniformes i vàlides en tots els Estats membres, excepte Dinamarca. En virtut d’aquest Reglament 805/2004, una resolució dictada en un Estat membre pot ser certificada com títol executiu europeu, el que permet l’execució d’aquesta resolució, sense necessitat d’exequàtur, en qualsevol Estat membre del Reglament 805/2004. Per tant, el Reglament 805/2004 no unifica els Drets processals nacionals dels Estats membres.
L’objecte del Reglament és la supressió de l’exequàtur en quant a condició prèvia a l’execució en un Estat membre , i la seva substitució per el procediment de “certificació”, de tal manera que la resolució certificada com títol executiu europeu en l’Estat membre d’origen sigui reconeguda i executada en els demés Estats membres sense que no es requereixi cap altre declaració d’executivitat i sense possibilitat alguna d’impugnar el seu reconeixement.
Poden ser certificats com a títol executiu europeu totes les resolucions, transaccions judicials i documents públics amb força executiva sobre crèdits no impugnats, dictats per autoritats dels Estats membres en el Reglament 805/2004 i que recaiguin sobre matèria civil i mercantil, sempre que el tribunal que l’hagi dictat hagi respectat les normes de competència judicial internacional, que la resolució s’hagi dictat en l’Estat membre en que estigui domiciliat el deutor-consumidor i finalment, que s’hagin observat les anomenades normes mínimes de notificació.
Per crèdit s’entén una reclamació referida al pagament d’una quantitat de diners que siguin exigibles o la data de la seva exigència estigui en la resolució. Si la resolució ordena una conducta de fer o de no fer no pot ser certificada com títol executiu europeu.
El crèdit no esta impugnat en els següents casos:
• Si el deutor ha manifestat expressament el seu acord mitjançant un assentament
de crèdit.
• El deutor mai no ha impugnat
• El deutor no ha comparegut al procediment judicial i, per tant, està en rebel·lia.
Ha de ser voluntària i conscient. Això dona lloc a una acceptació tàcita del
crèdit.
• Que el deutor l’hagi acceptat expressament en un document públic amb força
executiva.
No es necessari que la resolució sigui ferma o hagi guanyat autoritat de cosa jutjada. Però si es necessari que la resolució tingui força executiva segons la Llei de l’Estat d’origen.
No s’exigeix que el domicili del demandat radiqui en un Estat membre. S’aplica amb independència de quin sigui el domicili del demandat, assimilant-se així al sistema del Reglament 44/2001. El que importa és que la resolució sigui d’un estat membre i s’hagi d’executar en un altre.
La resolució dictada per les autoritats d’un Estat membre que compleixi amb els anteriors requisits necessita haver sigut certificada com a títol executiu europeu per l’òrgan que hagi conegut de l’assumpte davant el qual es va verificar la circumstància de no impugnació de crèdits.
En el cas que ens pertoca, s’ha de veure si es compleixen els requisits esmentats. El crèdit s’ha de considerar no impugnat ja que CARGOLS I FEMELLES SL no va comparèixer al procediment judicial i es va declarar en rebel·lia. La sentencia es ferma i reconeguda a Alemanya, el país on va ser dictada, amb força executiva.
La certificació d’un títol executiu europeu consta en un model oficial. Cada Estat membre designa les autoritats competents per lliurar aquest certificat. A Espanya són competents els jutjats de primera instància del domicili del demandat o el lloc d’execució. Tenen competència per a l’execució del títol executiu europeu a Espanya els jutjats de primera instància del domicili del demandat o el lloc d’execució.
Així ho ha confirmat expressament el TJUE en la Sentència Cornelius en afirmar que si la supressió de l'exequàtur queda vinculada a l'observança dels drets de defensa, tal garantia no existiria si "es certifiqués com a títol executiu europeu una sentència en rebel·lia dictada contra un demandat que no va tenir coneixement del procés "
f) Explicar molt sintèticament el lligam jurídic entre els crèdits de SHARKS & SHARKS y les sentències de condemna de CARGOLS I FEMELLES, SL.
Les sentencies de condemna de CARGOLS I FEMELLES representen un títol amb valor de cosa jutjada i títol executiu. Els crèdits de SHARKS & SHARKS son una subrogació dels crèdits que s’havien obtingut amb aquestes sentencies.
