¡Descarga Interacció gènica y más Apuntes en PDF de Genética solo en Docsity!
INTERACCIÓ GÈNICA
Fins ara, i durant l’anàlisi Mendeliana, s’havia considerat que en el material genètic es relaciona un locus amb un caràcter. Però hi ha moltes situacions en que varis loci determinen un sol caràcter.
Quin tipus d’herència presenten aquests pedigris?
En aquest pedigrí pode observar 3 fenotips diferents, roig, sandy i blanc.
- 1 locus amb herència intermitja? NO
- 1 locus amb al·lelisme múltiple? NO, el primer creuament algun hauria de ser sandy i no ho són.
- 2 loci : Locus A i Locus B Com podem veure en la 2a generació, de l’encreuament de dos individus rojos surten descendents rojos, sandy i blancs: A_B_ (roig), A_bb i aaB_ (sandy que poden complementar-se i fer rojos blancs) , aabb (blancs, al creuar blancs només surten blancs) NO MENDELISME
En aquest pedigrí podem veure 2 locus:
Locus A: a (afectat) A (normal) Locus B: b (afectat) B (normal)
AaBB x AaBB (normal x normal) generació II aaBB (afectat) o A_B_ (normal)
AABb x AABb ¾ normal (negre) l i ¼ afectat (AAbb) (blancs) generació I, 3 i 4
2 mutants (blancs) ( amb tota la descendència normal COMPLEMENTACIÓ
A_B_ (normal) A_bb (afectat) aaB_ (afectat) aabb(afectat)
caràcter recessiu: pares normals i fills mutants
INTERACCIÓ GÈNICA CLÀSSICA
Hi ha més d’un locus (mínim 2) que participa en la determinació d’un caràcter però es segueixen mantenint les proporcions mendelianes.
EXEMPLE 1:
Caràcter: forma de la cresta
Fenotips : nou (aaB_), roseta (A_B), pèsol (A_bb), simple (aabb)
Es fa un creuament entre cresta roseta i simple i en a F1 tots resulten res dobles heterozigots (AaBb) amb fenotip roseta que és el dominant. Al creuar entre si dos heterozigots roseta de la F1 apareixen unes proporcions 9:3:3:1 però també apareixen fenotips diferents als parentals. Així sabem que hi ha més de dos loci perquè al creuar dues soques pures parentals ens surten fenotips nous a la F2, és un cas d’interacció gènica. Nosaltres esperàvem 2 fenotips (roseta i simple) i n’hem observat 4 (roseta, pèsol, nou i simple).
EXEMPLE 2: En els encreuament de D.melanogaster d’ulls color “salvatge” amb soques pures mutants per a altres colors d’ulls, la descendència que s’obté és sempre d’ulls “salvatge”. Quan s’encreuen mosques homozigòtiques per a el color “cinabri “ amb mosques homozigòtiques per a el color “sèpia”,tota la descendència presenta color “salvatge”. Són“cinabri” i “sèpia” al.lels del mateix locus? Caràcter: color dels ulls Fenotips: sèpia, cinabri i salvatge
CAS 1 1 loci (locus ull)
Use^ x Ucn^ UseUcn
CAS 2 2 loci ( locus sèpia i locus cinabri)
Locus sèpia : al·lel mutant (Se) i al·lel salvatge (Se+)
Locus cinabri: al·lel mutant (Cn) i al·lel salvatge (Cn+)
DOBLE RECESSIVA 9:7 : perquè es manifesti un determinat caràcter es necessita la presència simultània dels dos al·lels dominants per els dos locis diferents.
COM ES VA PROBAR QUE UN ENZIM VE REGULAT PER UN GEN?
Es va fer un experiment amb floridura del pa raigs X sembra de cada mutant en medi complet sembra dels mutants en medi mínim (alguns no creixen, eren auxòtrofs) es va posar en tubs mb MM+aa es va veure que creix si en el medi hi havia metionina
Es van seleccionar 3 mutants Arg-.
- En MM no creix ningun dels 3
- En MM+ ornitina 1 creix
- En MM+citrul·lina 2 creixen
- En MM+Arg tots 3 creixen
Amb això es volia dir que els 3 mutants tenen la mutació en diferents enzims i tenen el punt de bloqueig en diferents llocs i es va poder aconseguir esbrinar la ruta de biosíntesi de l’arginina.
EXEMPLE: epistàsia recessiva en e color dels conillets
3 fenotips: blancs, blau i magenta
Es creuen dues soques parentals blanc i
magenta i obtenim individus blaus. Es
creuen dos individus blaus de la F1 i obtenim
9 blaus, 3 magenta i 4 blancs. El locus blanc
és epistasic sobre el locus magenta.
EXEMPLE: mutants sèpia i cinabri
- Si es bloqueja la ruta de la guanina el fenotip final serà ulls sèpia o marró (locus
sèpia).
- Si es bloqueja la ruta del triptòfan el fenotip final serà ulls cinabri o escarlata (locus
cinabri)
- Si es bloquegen les dues rutes el fenotip final serà ulls blancs (locus blanc)
I si no es bloqueja ninguna ruta el fenotip final serà ulls vermells (locus salvatge)
GEN MODIFICADOR (locis modificadors)
Gen amb efecte quantitatiu en l’expressió d’altres gens, com la supressió o reducció de la funció normal del gen. Difícils d’estudiar antigament.
En moltes espècies es coneix un gen recessiu piebald (s) que produeix taques blanques, però els individus homozigots recessius (ss) poden tenir diferent grau de manifestació del fenotip degut a gens modificadors.
GEN SUPRESSOR (loci supressor)
Es tracta d’un gen que suprimeix l’expressió fenotípica d’altres gens fàcilment analitzables per encreuaments (mètodes mendelians). Suprimeix l’expressió de les mutacions.
