¡Descarga intro mates y más Apuntes en PDF de Matemáticas solo en Docsity!
“El Pla d’Autoprotecció de la UPF”
Redactor: Sergi Jarque i Salas Tècnic superior de Prevenció de Riscos Laborals
Universitat Pompeu Fabra Àrea de Recursos Humans i Organització Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals
Versió Data Substitueix Modificacions
02 31-3-2015 PAU-UPF/01/2015 Actualització amb les prescripcions del Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.
01 9-1-2015 --- Estat inicial del document
Afectats pel document
Estudiants de primer curs dels estudis impartits a la Universitat Pompeu Fabra
Documents relacionats
Proposta docent per al Curs d’Introducció a la Universitat (Eix “Competències en salut i seguretat en les activitats d’aprenentatge”), de 5 de desembre del 2014 (Ref.: PDCIU/02/2014)
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 2 de 40
ÍNDEX
Full de revisions i actualitzacions 1 Índex 2 Objectius 2
- Introducció 3
- El Pla d’Autoprotecció de la UPF 5 2.1. Antecedents 5 2.2. Obligacions 8 2.3. Responsabilitats 9 2.4. Supòsits d’emergència 11 2.4.1. Aspectes rellevants per entendre les mesures associades al supòsit d’incendi 12 2.5. Sistemes d’autoprotecció: els mitjans de protecció 15 2.5.1. Mesures de protecció passiva 15 2.5.2. Mesures de protecció activa 19 2.6. Procediments d’autoprotecció: el Pla d’Actuació davant d’emergències 25 2.6.1. Protocol d’actuació en cas d’incendi 25 2.6.2. Protocol d’actuació en cas d’evacuació 28 2.3.3. Protocol d’actuació en cas de confinament 30 2.3.4. Protocol d’actuació en cas d’atenció sanitària d’urgència 31 2.7. Organització de l’autoprotecció: les figures i equips d’actuació 32 2.7.1. Figures i equips d’actuació i funcions 32 2.8. Implantació i manteniment 37
- Referències 39
OBJECTIUS
Els objectius d’aquesta acció són:
a) Conèixer:
El Pla d’Autoprotecció i els supòsits d’emergència al nostre campus.
El comportament i els mitjans de sufocació del foc.
Els sistemes, els procediments i l’organització de l’autoprotecció al nostre campus.
b) Assolir capacitats per col·laborar en les mesures d’autoprotecció de la Universitat.
c) Assolir competències per comunicar la importància de l’autoprotecció.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 4 de 40
Imatge 2.a. Vista aèria dels edificis del campus del Poblenou i el seu entorn.
Imatge 2.b. Ocupació màxima dels edificis del campus del Poblenou.
El campus del Mar , amb 2 edificis, està especialitzat en les ciències de la salut i de la vida. És en el que s’ubica el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. S’hi imparteixen graus en Medicina i Biologia Humana i Enginyeria Biomèdica.
Imatge 3.a. Vista aèria dels edificis del campus del Mar i el seu entorn.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 5 de 40
Imatge 3.b. Ocupació màxima dels edificis del campus del Mar.
L’edifici Mercè és la seu del Rectorat i dels serveis centrals, amb una ocupació màxima de 200 persones.
Aquesta concentració de grans volums de persones en uns edificis de característiques singulars fa necessari que tots els establiments de la UPF compleixin les condicions mínimes d’autoprotecció i que alguns disposin d’un Pla d’Autoprotecció, entès com una eina de qualitat a través de la qual es garanteix una resposta adient en cas d’emergència i una coordinació eficaç amb els serveis d’emergència i amb el sistema públic de protecció civil.
2. EL PLA D’AUTOPROTECCIÓ DE LA UPF
L'obligació dels poders públics de garantir el dret a la vida i a la integritat física, com el més important de tots els drets fonamentals, inclòs a l'article 15 de la Constitució Espanyola, es trasllada a l'organització productiva o de serveis en la manera d'adoptar, entre d’altres, les mesures destinades a l'actuació inicial en les situacions d'emergència que es puguin presentar.
L’ autoprotecció és el conjunt de mesures (procediments, sistemes i organització) implantades en un determinat àmbit (edificis, instal·lacions, nuclis habitats, solars, activitats, centres, etc.) exposat a una o a diverses situacions de risc, destinades a preveure’l, prevenir-lo i controlar-lo; donar resposta adequada a les emergències, i garantir la integració d’aquestes actuacions a les del sistema públic.
Les diferents administracions públiques han desenvolupat normes legals, reglamentàries i tècniques en matèria d'autoprotecció, l'objecte de les quals és reduir els riscos catastròfics o de calamitat pública per a la població en general. La Llei sobre protecció civil, el Manual d'autoprotecció, o el Codi tècnic de l'edificació, en són un exemple. En l'àmbit autonòmic i local, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona també han promulgat normes per a la prevenció d'incendis, que han augmentat el cos normatiu de l'autoprotecció.
2.1. ANTECEDENTS
A Catalunya, el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures (en endavant el Decret de mesures d’autoprotecció), és la norma que configura el marc legal que defineix i que desplega els preceptes relatius a l'autoprotecció, que conté la Llei 4/1997 , de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 7 de 40
D’acord amb el Decret de mesures d’autoprotecció, els edificis docents d'una altura d'evacuació igual o superior a 28 m o d'una ocupació igual o superior a 2.000 persones estan obligades a redactar, implantar i mantenir un Pla d’Autoprotecció (imatge 5).
Imatge 5. Fotomuntatge a partir de fragments del text del Decret de mesures d’autoprotecció.
Al campus de la Ciutadella l’obligació afecta els edificis Jaume I i Roger de Llúria. Al campus del Poblenou l’obligació afecta a l’edifici Roc Boronat. El Campus Universitari Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona també estan afectats.
A la resta d’edificis dels campus les obligacions de la UPF en matèria d’autoprotecció es concentren a dotar els espais dels mitjans de protecció contra incendis, de recorreguts d’evacuació i de sortides d’emergència, tots ells degudament senyalitzats i en condicions de ser utilitzats, segons la legislació específica vigent en cada cas, així com a organitzar les relacions que calgui amb els serveis externs, particularment en matèria de primers auxilis, salvament i lluita contra incendis, de manera que en quedin garantides la rapidesa i l'eficàcia.
Pels edificis no afectats pel Decret de mesures d’autoprotecció es pot elaborar un protocol d’actuació d’emergències, que no té caràcter normatiu. Per aquest motiu, i atès que la disponibilitat d’aquest document augmenta la percepció de seguretat dels ocupants, s’ha decidit estendre alguns dels continguts mínims del Pla de d’Autoprotecció dels edificis afectats a la resta d’edificis del campus i elaborar plans específics pels campus de la Ciutadella i del Poblenou i pel Campus Universitari Mar i els edificis Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i Mercè.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 8 de 40
El creixement de la UPF en els seus primers 25 anys d’existència i el canvi continuat en els seus emplaçaments ha provocat que la redacció i l’actualització de plans d’autoprotecció hagi estat una tasca prioritària per a la Universitat:
Primer amb el model establert per l’Ordre de 29 de novembre de 1984, "Guia per al desenvolupament del Pla d’Emergències contra Incendis i Evacuació en Locals i Edificis", elaborant un manual d’autoprotecció per a cadascun dels edificis universitaris. En total, vuit plans d’emergència i evacuació.
Entre el 2008 i el 2010, amb el del Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la Norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin originar situacions d’emergència, elaborant un pla d’autoprotecció per a cada campus. En total, quatre plans que integren tots els edificis.
A partir del 2011, amb el Decret de mesures d’autoprotecció –tan el 82/ com el 30/2015-, elaborant un pla d’autoprotecció per a cada campus. En total, quatre plans que integren tots els edificis.
En tots els casos, i d’acord amb la Sentència número 123/1984, del Ple del Tribunal Constitucional, de 18 de desembre, i amb la base doctrinal del Decret 398/1968, de 29 de febrer, sobre estructura i competència de la Subdirecció General de Protecció Civil, les mesures que ha d’ adoptar la Universitat engloben les accions dirigides a evitar, reduir o corregir els danys causats als estudiants, als visitants, als empleats i als edificis i equipaments per qualsevol element, inclosos els naturals, quan l'amplitud i la gravetat dels seus efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública.
2.2. OBLIGACIONS
Les obligacions generals que la UPF ha d'adoptar sobre les mesures d'autoprotecció, d'acord amb el Decret de mesures d’autoprotecció (art. 4), són les següents:
1. Garantir que les condicions del centre, instal·lació, establiment o activitat són suficients per assegurar el compliment de les condicions d'autoprotecció tenint en compte tant els riscos interns com els externs. 2. Dotar-se dels mitjans mínims d’autoprotecció (art. 11 i annex III):
mitjans per a la vigilància, la identificació de l’emergència i l’ordenació de l’autoprotecció (vigilant de seguretat, sistema de videovigilància, sistema de seguretat amb connexió a la central receptora d'alarmes),
mitjans sanitaris (sistema de cardioprotecció i persones formades en suport vital bàsic i reanimació cardiopulmonar).
mitjans d’intervenció (mitjans materials de prevenció, extinció d'incendis i salvament i equips d'actuació davant d'emergències).
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 10 de 40
Redactar informes descriptius de les actuacions d’implantació, abans dels dos anys de vigència del Pla, i de les de manteniment, de forma quadriennal, signats pels caps d’emergència (art. 10.1.d).
6. Actualitzar i revisar el Pla d'Autoprotecció sempre que hi hagi una modificació substancial i, com a mínim, cada quatre anys (art. 6). Implica tramitar l'homologació del Pla revisat, per part de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, i tramitar-lo després a la direcció general competent en matèria de protecció civil mitjançant el registre electrònic dels plans d’autoprotecció.
2.3. RESPONSABILITATS
El rector o rectora, com a representant legal de la UPF, entesa com a persona jurídica titular de les dependències universitàries, és el responsable màxim de la definició i aplicació de l'autoprotecció, segons els criteris establerts en el Decret de mesures d’autoprotecció. En concret ha de complir les obligacions generals descrites a l’apartat anterior. A tal efecte, el rector o rectora delega en els serveis especialitzats de la institució la gestió d'aquestes actuacions, d'acord amb la distribució de funcions següent:
En el Servei de Gestió Patrimonial i de Contractació, el manteniment preventiu i correctiu de les condicions d'autoprotecció i la redacció, homologació, implantació -llevat de la informació i la formació al personal- i manteniment i revisió del Pla d'Autoprotecció del campus de la UPF.
En l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals, d'acord amb els articles 18, 19 i 20 i 31.3.e) de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, la coordinació i execució del programa de capacitació, reciclatge i informació del personal designat per integrar els equips d’actuació del campus, així com la identificació de les necessitats de formació en la matèria.
En la Secció de Desenvolupament de l'Àrea de Recursos Humans i Organització, la gestió, difusió, certificació i avaluació de les accions formatives dirigides a les figures i els membres dels equips d'actuació davant d'emergències constituïdes per personal d’administració i serveis i de suport a la recerca.
En el Centre per la Qualitat i la Innovació Docent, la gestió de les inscripcions, difusió i certificació de les accions formatives dirigides a les figures i els membres dels equips d'actuació davant d'emergències constituïdes per personal docent i investigador.
En els responsables de les unitats acadèmiques i administratives, el coneixement del Pla, vetllant pel seu compliment i detectant les necessitats d'actualització o millora, i l'actualització de la composició dels equips d'actuació davant d'emergències.
En la resta del personal, el coneixement i el compliment del Pla i la comunicació als comandaments intermedis de les carències que trobin en l'aplicació.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 11 de 40
El personal té l'obligació, d’acord amb les seves capacitats, de participar en el Pla d'Actuació davant d'emergències i assumir les funcions que li siguin assignades al Pla d'Autoprotecció. Així mateix, estan obligades a participar en la formació necessària que s’estableixi per portar a terme les funcions esmentades i a participar en els simulacres (article 4.2 del Decret de mesures d’autoprotecció). El personal docent , en especial, ha de liderar i dinamitzar l'evacuació dels estudiants , d'acord amb les instruccions bàsiques instal·lades a les aules.
2.4. SUPÒSITS D’EMERGÈNCIA
Una emergència és un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata.
D’acord amb els plans d’autoprotecció dels campus i les indicacions rebudes de la Direcció General de Protecció Civil i de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció de Bombers de Barcelona, les situacions considerades i incloses en el Pla d’Autoprotecció de la Universitat, des del setembre del 2008, són:
Hipòtesi
Nivell de risc Ciutadella Poblenou Mar Rectorat Actuació Incendi Trivial, moderat- greu als magatzems i arxius
Trivial
Trivial, greu a la sala de calderes
Trivial, greu a la sala de calderes (^) (Intervenció)
Explosió:
(Evacuació)
(Confinament)
per existència d’un artefacte explosiu Moderada^ Moderada^ Moderada^ Trivial per fuita de gas Tolerable Inexistent Tolerable Tolerable Formació d'una atmosfera perillosa: per fuita de gas Inexistent Inexistent Trivial Trivial per vessament de substàncies químiques
Inexistent Inexistent Trivial Inexistent
Desordre públic o actes de vandalisme o delictius
Trivial Trivial Trivial Moderat
Formació d'una atmosfera perillosa, per emissions tòxiques
Trivial Trivial Trivial Trivial Segons el Pla d’Actuació Municipal de Barcelona
Catàstrofe natural (moviment sísmic, inundacions, nevades, altres)
Trivial Trivial Trivial Trivial
Taula 1. Hipòtesis d’emergència a la UPF, segons el nivell de risc i el campus (continua a la pàgina següent).
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 13 de 40
Mecànica: fregaments, espurnes per fricció.
Química: reaccions exotèrmiques, substàncies autooxidants i reactives.
Aquests tres elements formen el triangle del foc, de tal forma que cadascun dels seus costats està sempre en contacte amb els altres dos. L’eliminació de qualsevol del seus costats o del contacte entre qualsevol dels vèrtexs impedeix la producció del foc. No obstant això, quan s’ha produït el foc, hi ha un quart element que s’ha de tenir present: la reacció dels gasos de la combustió entre si i amb el mateix oxigen de l’aire (reacció en cadena).
4. Reacció en cadena : procés en què els radicals lliures que es generen possibiliten la propagació del foc en presència d’una barreja adient de combustible i comburent, quan l’energia d’activació és suficient.
Figura 1. El tetraedre del foc.
D’aquesta manera, com a resultat de la mateixa combustió, el triangle del foc es transforma en un tetràedre del foc, que permet la seva propagació. Si hi falta algun dels quatre elements, la combustió no té lloc o s’extingeix ràpidament.
La propagació del foc d’uns combustibles a uns altres és possible mitjançant la transferència de calor per tres mecanismes diferents que acostumen a presentar-se simultàniament:
- la conducció , transferència de calor per contacte directe entre dos cossos que es troben a temperatures diferents,
- la convecció , transferència de calor a través del moviment de l’aire, i
- la radiació , transferència de calor produïda per l’emissió d’ones electromagnètiques que es desplacen a través de l’espai o dels materials.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 14 de 40
Figura 2. Mecanismes de transferència de calor.
La combustió dels combustibles sòlids es caracteritza per l’aparició de flames, brases i gran quantitat de calor. Perquè un combustible sòlid arribi a cremar ha d’escalfar-se fins a desprendre vapors suficients que puguin inflamar-se i cremar en forma de flames. Quan crema un líquid, no crema pròpiament, sinó que ho fan els vapors que emet sota l’acció de l’elevació de la temperatura. Els gasos combustibles tenen dues concentracions en volum d’aire (límit inferior i límit superior), entre les quals es produeix la inflamació.
Sigui quina sigui la combustió el seu producte més perillós són els fums, atès que limiten en gran mesura la visió, la respiració i, en conseqüència, l’extinció de l’incendi i l’evacuació del personal. Els fums estan constituïts per partícules de carboni en suspensió, anhídrid carbònic, vapor d’aigua i, sobretot, gasos tòxics. En alguns casos són corrosius i molt perillosos per a les persones. Els fums i els gasos són els responsables de la majoria de les morts per incendis, sigui directament, per la seva inhalació, o degut al pànic i gran desorientació que originen.
Atès l’anterior, els mecanismes d’extinció del foc es basen en l'eliminació d'un dels factors que intervenen en la combustió o en la disminució de la seva intensitat. Segons el factor que es pretengui eliminar o disminuir, els mecanismes d’extinció són:
Eliminació del combustible ( desalimentació )
Eliminació del comburent ( sufocació )
Eliminació de la font de calor ( refredament )
Eliminació de la reacció en cadena ( inhibició )
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 16 de 40
- La construcció de parets tallafocs a tots els edificis del campus. Implica la projecció de murs de càrrega, de tancament o de separació construïts amb materials incombustibles, que divideixen l’edifici en zones aïllades entre si.
- La instal·lació de portes tallafocs per protegir les obertures que sigui necessari practicar a les parets tallafocs, a tots els edificis del campus.
Imatge 6. Exemples de les portes tallafocs instal·lades als campus de la Ciutadella, del Poblenou i Universitari Mar, respectivament.
Quan la compartimentació dificulta la propagació vertical del foc , els elements de protecció actuen sobre els corrents de convecció que estableixen els gasos calents de l’incendi (fums), que ascendeixen ràpidament per qualsevol conducte o obertura vertical al qual tinguin accés (caixes d’ascensors, forats d’escala, finestres, conductes d’aire condicionat, baixants de serveis per cables i canonades, etc.). Els elements de protecció més comuns a la nostra Universitat són:
- La selecció de materials resistents per als sostres de tots els edificis del campus. La mesura té una doble missió. Per una banda, impedir la propagació vertical del foc i, per l’altra, impedir un debilitament de la seva resistència que provoqui l’enfonsament de la planta superior.
- La construcció dels forats verticals d’escales, ascensors i muntacàrregues i passos de conduccions de tots els edificis del campus amb materials incombustibles, per garantir una alta resistència al foc, i la instal·lació de portes tallafocs per protegir les obertures.
D urant les primeres fases d’un incendi l’efecte negatiu del fum és molt superior a l’efecte de les temperatures de les flames. Per una banda dificulta o impedeix l’evacuació de les persones i per una altra obstaculitza l’extinció manual de l’incendi en impedir l’apropament als focus de foc i en ocasions fins i tot a localitzar-los. Per això, els dissenys estructurals de la UPF preveuen vies d’evacuació dels fums per evitar que aquests puguin afectar les vies d’evacuació de les persones. Dels elements de protecció més comuns a la UPF cal destacar:
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 17 de 40
- La construcció d’exutoris en algunes escales. Els exutoris són obertures a la coberta, fetes amb trapes que normalment estan tancades, que s’obren quan els fums arriben al forat vertical de l’escala i, actuant com una xemeneia, en permeten la sortida a l’exterior, evitant-ne l’acumulació a l’escala. N’hi ha als edificis Mercè Rodoreda, La Fàbrica i Roc Boronat.
- La sobrepressió de les escales d’evacuació dels edificis de major altura d’evacuació. Consisteix en la impulsió d’aire en el forat vertical de l’escala de manera que, per la diferència de pressió respecte als espais contigus, es crea una barrera contra el fum, impedint que accedeixi a l’interior de l’escala. N’hi ha a l’edifici Roc Boronat i al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Imatge 7. D’esquerra a dreta: exutoris dels edificis Roc Boronat, La Fàbrica i Mercè Rodoreda, respectivament; dispositiu d’accionament de l’exutori de Mercè Rodoreda i reixa d’aportació d’aire per sobrepressionar les escales de Roc Boronat.
2.5.1.1.2. Ignifugació d’elements estructurals
Aquesta tècnica consisteix a incrementar la resistència al foc dels materials de construcció que conformen els elements constructius d’alguns edificis del campus, mitjançant el tractament, generalment, amb un producte químic ignífug. En destaquen les previstes als edificis Jaume I i Roger de Llúria.
Imatge 8. Exemples d’elements estructurals que han rebut tractaments d’ignifugació. En el cas de l’edifici flotant de l’edifici Roger de Llúria (dreta de la imatge) s’ha tractat l’estructura metàl·lica i la façana de fusta.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 19 de 40
2.5.2. Mesures de protecció activa
Són les mesures de lluita contra el foc dirigides a limitar les conseqüències d’un incendi. Són les actuacions que impliquen una acció directa en la utilització d’instal·lacions i mitjans per a la protecció i lluita contra els incendis.
2.5.2.1. Senyalització de les vies d’evacuació dels elements d’actuació en cas d’emergència i dels equips de socors i de detecció i protecció contra incendis
Tots els mitjans de detecció i protecció contra incendis, així com les sortides d’emergència i els recorreguts d’evacuació, estan indicats amb els senyals en forma de plafó següents:
Polsador d’alarma
Extintor d’incendis
Boca d’incendi equipada
Manta ignífuga (campus del Mar)
Recorregut d’evacuació
Sortida d’emergència
Figura 3a. Senyals emprats als edificis de la UPF.
Els elements d’actuació disponibles en cas d’emergència (dutxes de seguretat i fonts rentaülls), les farmacioles fixes i el desfibril·lador semiautomàtic per a la prestació dels primers auxilis, s’indiquen amb els senyals en forma de plafó següents:
Farmaciola de primers auxilis
Font rentaülls (campus del Mar) Dutxa de seguretat (campus del Mar) Desfibril·lador semiautomàtic Figura 3b. Senyals emprats als edificis de la UPF.
Tots aquests senyals tenen unes dimensions que en permeten la visibilitat entre els 15 i els 25 m de distància, depenent dels casos. Es localitzen en llocs visibles, a una altura i en una posició apropiades en relació amb l'angle visual, de manera que es percebi clarament tota la informació continguda.
2.5.2.2. Instal·lació de detecció i comunicació d’alarma
D'acord amb la normativa vigent, tots els edificis de la Universitat compten amb una instal·lació de detecció, comunicació i transmissió d'alarma que, formada per diferents components, permet la transmissió d'un senyal, mitjançant els detectors d’incendi o els polsadors d’alarma , des del lloc on s'inicia el foc fins a una central vigilada, així com la posterior transmissió de l'alarma des de l'esmentada central als ocupants.
El Pla d’Autoprotecció de la UPF Versió: 02 Data: 31-3- Pàgina 20 de 40
Imatge 11. Detector d’incendi i polsador d’alarma, respectivament.
La distància màxima que s’ha de recórrer des de qualsevol punt fins a un polsador és inferior als 25 m.
Per transmetre l’alarma, els edificis disposen d’un senyal acústic, una sirena de difusió d'alarma de tipus bitonal contínua, amb avisadors acústics distribuïts per tota la superfície construïda. Alguns edificis o espais d’alguns edificis disposen de mitjans de transmissió alternatius com ara un missatge predeterminat de megafonia o llum estroboscòpica (vegeu l’apartat 2.6.2. Protocol d’actuació en cas d’evacuació , per a més informació).
També disposen d'uns números de telèfon per a la notificació de qualsevol situació anòmala. Els números que s’han de marcar en aquest cas connecten amb la recepció o amb el Centre de Recepció d'Alarmes del campus (vegeu els apartats 2.6.1. Protocol d’actuació en cas d’incendi i següents, per a més informació).
2.5.2.3. Instal·lació d’extinció d’incendis
A la UPF, la dotació existent es compon de quatre elements diferents: extintors
portàtils, boques d’incendi equipades, columna seca i columna hidrant exterior.
L’ extintor portàtil és un aparell que conté un agent extintor pressuritzat que, en ser alliberat, pot ser dirigit contra un foc. L’extintor indica la seva eficàcia, que informa del tipus de foc que pot apagar i la seva magnitud.
Els extintors se situen propers a les sortides i en punts de major risc, vetllant sempre perquè s’hi tingui un accés ràpid i fàcil. Amb caràcter general, la distància màxima a un extintor i entre aquells no supera els 15 m.
A la UPF en trobem els següents:
Agent extintor
Tipus de combustible
Mecanisme d’extinció
Contraindicacions Precaucions Dependències
Aigua Sòlids i líquids inflamables
Refredament i sufocació
Instal·lacions elèctriques
Pot dispersar el combustible, estenent el foc
Compactes de la Biblioteca i soterrani de l’edifici Jaume I
Pols química seca ABC polivalent
Sòlids, líquids, gasos i focs en presència de tensió elèctrica
Inhibició i sufocació
Aparells elèctrics Disminució de la visibilitat i gas irritant
Tots els edificis
Taula 2. Agents extintors, segons algunes característiques d’ús i emplaçament al campus (continua a la pàgina següent).
