¡Descarga Introducció al Dret, tema 1 y más Apuntes en PDF de Gestión Financiera solo en Docsity!
TEMA 1. EL DRET
Concepte de Dret És un ordenament jurídic, un conjunt de normes jurídiques. Les normes jurídiques són enunciats o proposicions jurídiques que regules les relacions jurídiques entre dues o més persones. (lleis, reglaments i contractes)
El dret s’ha de relacionar amb la teoria del Principi de Divisió de Poders(legislatiu, executiu i judicial) que és d’ on surten les lleis. Aquest concepte sorgeix amb la Revolució Francesa, amb la il·lustració. Fins S. XVIII, abans de la Revolució Francesa governa una monarquia absoluta, s’afirma que quan un sol home té tot el poder es converteix en absolutista i llavors es comença a qüestionar i apareix la teoria de la divisió de poders, descrita per el filòsof francès Montesqui. Un poder controla l’altre, d’aquesta manera desapareix l’absolutisme.
Fins a aquell moment també hi havia el sistema estamental format per 3 estaments: Noblesa, clero i burgesia. Al maig de 1789 la burgesia es revela amb l’objectiu d’arribar a tenir tots veu, fet que també fa la divisió de poders.
- Poder legislatiu: Fa les lleis, concretament les Corts formades per el congrés i el senat.
- Poder executiu: El Govern, format per president i ministres. Fa els reglaments, quins són un altre tipus de norma jurídica, desenvolupen les lleis, i a més a més dirigeixen l’administració pública.
- Poder judicial: Els jutges i magistrat, els tribunals. Vetlla perquè les normes es compleixin, és a dir, les lleis, els reglaments i els contractes.
Cada comunitat autònoma té un Parlament que pot fer lleis. La Generalitat desenvolupa les lleis catalanes i dirigeix l’administració pública catalana. No tenim poder judicial català.
Tot aquest sistema té el seu encaix en la Constitució de 1978, defineix qui té les competències:
- Dret mercantil: l’Estat.
- Dret laboral: l’Estat.
- Dret civil: competència compartida Espanya i Catalunya.
El Tribunal Constitucional és l’encarregat de solucionar les controvèrsies entre l’Estat i les Comunitats Autònomes en matèria de competències.
Tipologies de normes (3) :
- Normes que prohibeixen realitzar determinades conductes. Aquestes són normes de dret públic. (dret penal)
- Normes que obliguen a fer una determinada conducta. També de dret públic. (dret tributari, dret fiscal.. ex: el % de beneficis que s’ha de liquidar com a impost de societats).
- Normes que concedeixen drets o facultats en els particulars. Aquestes són normes de dret privat. (contractes)
Les 2 branques del Dret:
- Dret públic Dret penal, dret fiscal, dret tributari, dret administratiu... (afecta a tots).
- Dret privat Dret civil, dret mercantil, dret laboral. (només afecta a ls 2 parts).
3 teories que expliquen quan una relació jurídica és de dret públic o de dret privat:
- Teoria de l’ interès Les normes de dret privat persegueixen interessos particulars, pel contrari, quan en una determinada relació jurídica els interessos són generals, és a dir, afecten a tota la societat, estarem parlant de dret públic.
Com a crítica trobem que el dret sempre afecta a l’ interès general, afecta més enllà.
- Teoria normativa Distingeix les normes imperatives de les dispositives. Les normes imperatives són aquelles que obliguen al seu compliment estricte (dret públic). Les normes dispositives només s’apliquen en defecte de pacte entre les parts de contracte. (art. 1255 CC: principi bàsic de l’autonomia de la voluntat: “Art. 1255-Los contratantes pueden establecer los pactos, cláusulas y condiciones que tengan por conveniente, siempre que no sean contrarios a las leyes, a la moral, ni al orden público “ ) Són normes que es poden “saltar” si fem un pacte amb l’altre part del contracte. Com per exemple, en el CC està escrit que el comprador és el que pagarà el transport, però es pot pactar sense problema que sigui el venedor el que ho pagui.
De crítica al principi d’autonomia de la voluntat tenim que cada vegada més en, sobretot, dret laboral, mercantil i civil hi ha més normes imperatives i menys impositives. *El principi de llibertat de forma implica que es pot realitzar sense subjecció a cap tipus de forma excepte quan parlem d’hipoteca o donació d’una cosa immoble.
- Teoria del Subjecte Participant en la relació Quan en una determinada relació jurídica, formada per dues parts, un dels subjectes actua revestit amb caràcter d’autoritat estaria sotmesa en dret públic. En cas contrari, aquesta relació es regiria pel dret privat.
*Empresari, persona física, respon amb tots els seus béns presents i futurs, ha de pagar l’ IRPF.
Un altre camps d’actuació és el Dret concursal. És una situació econòmica negativa, les empreses que es troben en un concurs de creditors a causa de trobar-se en suspensió de pagaments o fallida. (passiu>actiu) Trobem dos tipus de concurs, el voluntari, definit com que el propi deutor/societat s’adreça al jutjat mercantil i planteja la seva situació econòmica. Per altre banda, el concurs necessari, en que els creditors de la societat s’adrecen directament al jutge. A partir de que l’empresa ja està al jutjat i es declara que aquesta està en situació negativa entra en joc un administrador concursal*, nomenat pel jutge, moment en que l’empresa perd el dret d’exercir les seves funcions. **Administrador concursalAdvocat especialitzat en dret concursal o Economista especialitzat en aquest dret. En determinats casos es poden nomenar 3 administradors concursals: 1 advocat, 1 economista i 1 dels creditors de la societat. Això podrà tenir lloc quan la massa passiva de la societat siguin superior a 100 milions d’€, quan la societat tingui més de mil creditors i quan hi hagi una empresa/societat amb més de 100 treballadors o que en els 3 anys abans de la sol·licitud de concurs els hagi tingut. Aquest administrador concursal gestiona l’empresa o societat, verifica exactament l’estat comptable de l’empresa i diu si es troba en suspensió de pagaments o fallida. Tindrem en aquest cas dues possibilitats:
- Quitança-> Els creditors que no són preferents veuran reduït el seu deute. Com a creditors preferents trobem els treballadors, quins només cobraran els darrers dos mesos que els hi deu l’empresa.(FOGASA->fons de garantia salarial). Administracions publiques, administradors concursals, etc.
- Espera-> Els administradors concursals veuen una certa viabilitat/esperança en el futur de l’empresa i, per ordre del jutge, els crèdits vençuts els prorroguen.
Altres camps d’actuació del dret mercantil són la Borsa i la Propietat industrial i els Instruments de Pagament. *Els instruments de pagament faciliten el pagament o les transaccions entre comerciants. En trobem 3: 1- Lletra de canvi 2-Xec 3-Pagaré *La propietat industrial són les patents.
CODI DE COMERÇ llei ordinària que tracta part del dret mercantil.
En els últims anys han aparegut lleis mercantils especials. Es troben regulats fora del codi de comerç. El que diferencia el codi amb les lleis és que aquest ha quedat buit de contingut i gairebé tot ho trobem en les lleis mercantils.
- Llei de societats de capital regula tota la part de l’empresa.
- Llei comercial és la que regula el concurs de les empreses.
- Llei de mercat de valors és la que regula tot el que fa referència als requisits perquè les empreses cotitzin en borsa.
- Llei de propietat industrial és la que regula les patents.
- Llei canviària i del xec fa referència als instruments de pagament.
Per últim, si hi ha alguna cosa que no trobem dins el dret mercantil acudim al dret civil.
Dret Laboral Dret privat especial sorgit al segle XX que en els últims anys ha agafat “sostentivitat” pròpia. El dret del treball regula conflictes entre empresa i treballadors, es basa en el contracte laboral i tracta el que deriva d’aquest, és a dir, la SS.
Eines que s’apliquen en el dret laboral:
- L’estatut dels treballadors, que fixa drets i obligacions.
- Reglaments dictats pel govern.
- Convenis col·lectius.*
- Contracte laboral.*
- Usos i costums laborals.
*Els convenis col·lectius són acords o pactes realitzats pels representants dels treballadors(sindicats) i dels empresaris(patronal) que regulen el dret del treball en un determinat sector de la producció. Concreta els drets i obligacions que té tot treballador. Es poden donar més drets que els que dicta l’Estatut, menys no.
*El contracte laboral: Quan parlem d’un indefinit es pot prescindir d’ ell en qualsevol moment per part del treballador i per part de l’empresari però , en aquest últim cas, s’ha de pagar una indemnització. La indemnització tracta de 45 dies de salari amb un límit de 42 mensualitats, tot i que des de 2011 s’ha reduït a 33 dies amb 24 mensualitats. Quan l’empresa té saldo negatiu només es paga 20 dies de salari per 12 mensualitats, de la mateixa manera que també succeeix això quan l’empresa té una disminució persistent del nivell d’ingressos.
Dins d’això trobem 3 tipus d’acomiadament:
- Procedent quan són causes per part del treballador, quan es demostra que aquest ha incomplert les obligacions. No té dret a indemnització ni atur, ni a salaris de tramitació. La carta d’acomiadament és molt important, ja que en aquesta es mencionen tots i cada un dels motius de l’acomiadament.
- Improcedent és aquell en el qual l’empresari no pot demostrar els motius i això dona lloc a una indemnització o readmissió al lloc de treball amb idèntiques condicions. L’empresa ha d’escollir i , si en el termini concedit pel jutge no ha pagat, s’entendrà que el treballador queda readmès. Però si el treballador és delegat sindical haurà d’escollir ell mateix. En el cas de que triés la indemnització tindria dret a salaris de tramitació i a atur. Si es dona el cas invers, hauria de rebre els salaris de tramitació, és a dir, el sou que ha deixat de rebre
L’article 1 del CC ens diu que les fonts de l’ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret. Característiques:
- No menciona la constitució ja que és posterior al CC. Però això no vol dir que aquesta no sigui la primera font.
- Aquesta enumeració és errònia. Les lleis, costums i els principis generals del dret són fonts del dret privat(civil, mercantil o laboral). En dret públic únicament regeix una font del dret, La LLEI, el principi de legalitat.
- És una enumeració jeràrquica; primer la Llei, sinó el costum i per últim el principi general del dret.
- El valor que té és que és una enumeració que vincula en els jutges i els tribunals.
LA LLEI
Una norma jurídica que emana d’un òrgan de l’Estat o comunitat autònoma, que es realitza a través d’un procediment solemne i que en principi, té eficàcia jurídica obligatòria(normes dispositives/imperatives).
L’article 1 del CC explica la llei en un sentit estricte o en un sentit ampli, a més a més recull el concepte de Reglaments.
- Llei com a norma que surt del Parlament. Tipologia:
- Llei orgànica: les lleis més importants. Superiors a les altres, aprovades pel Congrés. Es necessita majoria absoluta(meitat+1). Tenen una característica bàsica: regulen temes concrets. (drets fonamentals, estatut d’autonomia, electoral, i altres matèries)
Llei ordinària: la resta de matèries, trobem el CC. (llei hipotecària, Codi Comerç, llei de societat e capital, llei concursal, llei propietat industrial, estatut de treballadors, etc. ) Per aquestes lleis cal només la majoria simple al Parlament (més vots a favor que en contra).
- (intervenció molt important del Govern) Decret llei: norma amb rang legal però que dicta el Govern en casos de extraordinària i urgent necessitat. No pot regular matèries orgàniques. Un cop dictada, a 30 dies, el Parlament ha de convalidar o derrogar-la. Decret legislatiu: hi ha dues variants. Per una banda, tenim les lleis de bases que consisteixen en que el Parlament dicta unes bases, uns principis i posteriorment ho passa al Govern, qui desenvoluparà aquestes bases en un text articulat (articles). Quan el Govern ho ha desenvolupat, ho reenvia al Parlament i aquest ha de verificar si ha estat fet correctament i ha seguit les bases. El Decret Legislatiu es realitza quan parlem de matèries complicades, tècniques. Per altra banda, trobem la que fa referència als textos refosos(units). Quan una determinada matèria té 2 o més lleis que la regulen, el Parlament ordena
la seva unificació. Això té lloc quan una determinada matèria té legislació espanyola i europea.
ELS REGLAMENTS
Són un tipus de norma que es troba jeràrquicament per sota les lleis. Són normes dictades per 3 institucions:
- Pel Govern Central (reglaments espanyols)
- Pel Govern autonòmic
- Pel Govern municipal
Els Reglaments organitzatius poden ser dictats per qualsevol dels 3 governs, i regulen aspectes de la vida quotidiana.
Els Reglaments que desenvolupen les lleis, només trobem normes que dicten el govern central o autonòmic.
Classes de reglament en el nostre ordenament jurídic:
- Decrets
- Ordres (ex: ministerials)
- Resolucions
- Circulars
- Ordenanses(es:municipals)
- ...
ELS COSTUMS
Són font del dret de segon grau. És una conducta repetida, uniforma i constant duta a terme per un determinat mitjà social(la societat) però que té eficàcia jurídica obligatòria. En la vessant pública del dret no existeixen costums.
PRINCIPIS GENERALS DEL DRET
Font del dret de tercer grau. Són valors, directius generals del dret que en un moment determinat expressen conviccions socials. Tenen 2 funcions:
- Ser una font del dret de tercer grau
- Són informadors de l’ordenament jurídic: les lleis que es dicten han d’estar inspirades sense contradir aquests principis generals del dret. Exemples bàsics: igualtat, no discriminació, qui causa un dany l’ha de reparar...
La jurisprudència, no és font del dret. Té un valor de complementar l’ordenament jurídic. Són el conjunt de criteris, d’interpretació i aplicació de les fonts del dret per part
