¡Descarga Introduccó al dret y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
ALFONS SURROCA
CONCEPTE DE DRET: 20novembre, dijous. T1i2. (40pagines)
DRET: Conjunt de normes jurídiques (lleis, reglaments i contractes).
Normes jurídiques- Són enunciats, proposicions jurídiques que pretenen regular les relacions socials o els conflictes que es produeixen entre les persones. Hi ha 3 diferents normes:
- Lleis
- Reglaments: Són normes infralegals, per sota la llei, menys importants. Les fa el govern. Són les normes que desenvolupen les lleis.
- Contractes: Les realitzen els ciutadans o les empreses. Els contractes tenen força de llei entre les parts contractants (els que firmen els contractes).
TIPUS DE DRETS PRIVATS:
-Dret civil: Llogues, compra-venda, arrendament (coses, financer, serveis), préstec, contracte de finançament o de dipòsit.
-Dret mercantil: Societat anònima, societat limitada.
-Dret laboral: Contracte laboral.
CONCEPTE MODERN DE DRET:
Neix a partir del segle XVIII amb la revolució Industrial. El concepte de dret modern sorgeix amb el naixement d’una classe mundial, la burgesia. Fins el segle XVIII les dues classes socials dominants econòmicament i jurídicament eren la nobiliari i l’eclesiàstic , sorgeixen idees noves, les idees de la il·lustració.
Amb la Revolució Francesa comença el que coneixem com la divisió de poder (legislatiu, jurídic i executiu). I el dret modern també s’inicia amb aquesta.
NOCIONS GENERALS DEL DRET:
El dret esta format també per una triple tipologia de normes, per una banda, les normes que prohibeixen determinades conductes i que imposen una sanció. Normes prohibitives són normes de dret públic , per exemple el dret penal (no es pot matar).
Una segona classe de normes serien les obligatòries que el que fan es obligar o realitzar un determinat comportament i si no es fa imposen una sanció. També són normes de dret públic el dret financer, tributari i el dret que regula els impostos.
La tercera classe de normes de dret privat són aquelles normes que coincideixen drets o facultats als ciutadans (particulars).
Tipus de dret
- (^) Dret públic: Dret tributari fiscal o financer (impostos), dret administratiu i dret penal.
- Dret privat: Dret civil, dret mercantil i dret laboral
Dret tributari : Branca del dret públic que aplica normes d’aquest. Regula i tracta tot allò que fa referencia al sistema impositiu, impostos (IRPF, IVA, IBI), taxes i tributs.
Dret administratiu: Branca del dret públic que té com a funció regular els conflictes entre els ciutadans i les administracions públiques.
Dret penal : Regular els delictes i regular-les.
Dret civil: Branca del dret privat que té com a finalitat regular les relacions entre els particulars.
Dret mercantil : Branca del dret privat que regula les relacions entre comerciants o empreses.
Dret laboral : Branca del dret privat que té com a funció regular els conflictes empresari i treballador.
3 teories que expliquen quan una determinada relació jurídica (conflicte) esta dins del dret públic o dret privat.
- Teoria de l’interès: El dret privat afecta a interessos privats o particulars, aquella relació és de dret privat. En canvi quan interessa a interessos generals la relació serà de dret públic.
- Teoria normativa: Distingeix entre normes imperatives i normes dispositives. Imperatives són una classe de normes que obliguen a realitzar un determinat comportament (normes de dret públic). Normes dispositives són aquelles normes en les quals les parts contractants poden excloure voluntàriament la seva aplicació practica (dret privat).
Principi d’autonomia de la voluntat - (DRET PRIVAT) Principi bàsic i fonamental, esta en el codi civil Art: 1255cc. Les parts en un contracte pacten totes les clàusules o condicions que tenen per convenient amb uns límits -> la llei, la moral i l’ordre públic. Sempre acordant amb uns límits (no a les clàusules abusives). Posen un interès del 40% el contracte és vàlid però la clàusula no.
PROHIBICIÓ DE LLOGUER:
Hem deixen diners però amb garantia hipotecaria. Una de les clàusules es venciment anticipat. Una altra seria el propietari no pot durant la hipoteca llogar la finca sense consentiment del banc (clàusula abusiva) és nul·la, el banc no pot prohibir que un pis es pugui llogar no ho prohibeix però s’ha de dir i el banc pot baixar el tipus d’interès si ho manifesta el contracte.
-Registre civil (no important)
(I) Tenir en compte la referencia de dues lleis:
*Llei 29/1994 24 de novembre d’arrendaments urbans. Bolletí oficial de l’estat. 25 de novembre del 94. Numero 282.
*4/2013 del 4 de juny de medidas de flexibilización y fomento del mercado de alquiler de viviendas. Número 134. Sale el 5.
*Disposicions finals i transitòries d’aquesta llei.
Contracte esta format per un document públic o document privat.
1)Document públic:
- Notari: dona fe del contracte. Passa el document a un registre que es públic. Hi ha 3 registres diferents: Registre de la propietat (bens immobles), Registre mercantil (si parlem de societats) o Registre civil (persones físiques). Com es públic pot ser consultat per tothom.
Exemple de registre mercantil: Documents o registres d’una empresa que queda la informació en el registre mercantil.
2)Document privat:
Els efectes: INTER PARTES. Un contracte d’alquiler, en el registre no consta, inter partes- entre les parts.
3)(Verbal)
Excepcions en el contracte, nomes es pot fer amb escriptura.
- Hipoteca 1875CC.
- Donació de bens immobles 633CC.
Es obligatori en una compra-venda fer-ho amb algun document concret? No.
Imaginem societat A que vol vendre un terreny, un bé immoble. Aquesta empresa esta en registre propietat. Trobo un comprador B, arribem a un acord de 100000 i ho fem amb document privat. Es vàlid? Si. B passa a ser propietari? Si.
A ven a C per 100000 per document públic, tornant a vendre lo que ha venut. Si B ha venut en document privat no consta en el registre. Quan C havans de comprar mira el registre i comprova que certament el bé es de A i finalment ho compra, amb be públic i queda registrat per un notari. A qui perteneix el be? A, B perd el be.
La solució de B es posar una demanda A, per els diners (100000) i danys i perjudicis que ha pogut causar.
Problema? A pot ser dissolvent, com? Fent desaparèixer aquests diners, si A no te bens no cobrarà. I B no recuperarà ni els diners ni la propietat.
Document públic té uns costos però uns avantatges. Costos: Pagar un NOTARI + un REGISTRADOR + IMPOSTOS (impost de una compra-venda, l’impost de transmissions.
Si fem document privat ens estalviem els impostos.
Farem document privat quan les dues parts tenen una certa confiança. I el més habitual es dir que al cap de 4 anys passin el document a públic, ja que els impostos de transmissions no s’imposen.
Quan a una determinada posició jurídica una de les parts actua revestida (té) autoritat, aquella relació serà de dret públic. En cas contrari, en el supòsit que les dues parts estiguin en condicions d’igualtat, aquella relació jurídica seria de dret privat.
Un inspector va a una empresa i veu que els treballadors estan a una condició desfavorable en l’empresa i imposa una sanció de 50000, aquest dret serà públic. Perquè una de les dos parts del contracte actuen amb superioritat.
Hem vist que el dret pot ser públic o privat. Hi ha tres teories que ens ajuden a diferenciar si un dret es públic o privat: teoria de l’interès, teoria normativa i teoria del subjecte.
Ens centrem en el dret privat que tenim la part general ( format per dret civil ) i la part específics ( format per mercantil i laboral).
DRET CIVIL
Es una part del dret privat que té caràcter general. Es a dir, fins a principis del segle XX, el dret mercantil i el laboral no existien. Nomes el dret privat que es el civil. Per això el dret civil ha quedat com el dret amb caràcter general. Quina es la seva funció del dret civil? Regular els conflictes entre els particulars. Que regula el dret civil? 4 o 5 tòpics:
- Les diferencies entre persona física i persona jurídica (societats).
- Obligacions i contractes. Qualsevol contracte de compra-venda es de dret civil sempre, l’arrendament amb la seva triple tipologia, arrendament de coses, de serveis o financer (lissing). El contracte de dipòsit bancari. El contracte de donació. El contracte de fiança. El préstec personal, etc.
- El préstec hipotecari. Es una hipoteca i te les seves característiques pròpies.
- Responsabilitat civil i les assegurances.
EMPRESA: Responsabilitat il·limitada
- Tema tributari:
EMPRESA: IRPF
SOCIETAT: Impost de societats (un % se’l emporta l’estat).
SA o SL?
Primer requisit? Es indispensable anar al notari.
Escriptura de constitució social. Quines qüestions formen?
1-Denominació social seguida de si es un SA o un SL. “Com es diu la societat que es vol crear”.
2-Objecte social. “A que es dedica aquesta societat”.
3-Domicili social. “El lloc on trobarem els empresaris de l’empresa”.
4-Capital social aportat. “quan parlem d’una societat anònima l’aportació mínima es de 60. euros, si parlem de SL es 3.000. Em de saber que quan parlem de societat anònima el capital social es divideix en accions. Quan parlem de SL no hi hauran accions , sino que estarem parlant de participacions socials.
5-Els òrgans de govern (SA/SL): Òrgans de govern executius són si ens referim a SA: parlarem del consell de administració que esta format pel president del consell. Si parlem de SL en direm els administradors. En el supòsit que hi hagin dos o mes administradors l’escriptura publica ha de dir si els administradors actuen de forma solidaria (nomes hi ha 1 soci) o mancomunada (han de estar tots d’acord).
-Impost de constitució de societat- per crear una societat es paga.
-D’aquí passa al registre mercantil.
D’aquí la societat passa a tenir responsabilitat jurídica pròpia, diferent de la dels socis i quan es registra al mercantil.
RESUM:
Dret mercantil, per una banda l’empresa = societat (SA/SL) -> NOTARI+R+CS+I
Dret mercantil, per altra banda concursal (el dret del concurs).
• DRET CONCURSAL:
Es a dir una empresa esta en concurs de creditors, quan es troba en una situació d’insolvència. Una empresa es troba en situació d’insolvència quan no pot fer front regularment els seus pagaments. L’empresa tècnicament es troba en concurs de creditors.
Els dos escenaris que en podem troba en una situació d’insolvència seria la fallida/quiebra.
Una societat es troba en fallida quan es troba el passiu de l’empresa supera l’actiu.
Quan la societat tenen coneixement que la empresa que gestionen es troba en situació d’insolvència tenen la obligació legal de presentar una demanda posant en coneixement la situació legal d’insolvència de la seva empresa i presentar el balanç comptable corresponent.
El jutge cataloga el concurs en “voluntari”. L’altre possibilitat es que el concurs no sigui voluntari sino que sigui “necessari”. Es a dir, el concurs serà necessari quan no es l’empresa sino els creditors de la societat els que presenten la demanda sol·licitant el concurs de la societat.
Quan el concurs es considerat com a voluntari els administradors de la societat continuen en l’exercici de les funcions, en el seu càrrec. Ara bé sota supervisió d’una figura que es l’administrador concursal.
Pel contrari, si la situació es necessari. La primera conseqüència es que els administradors son cessats automàticament dels seus càrrecs. I son substituïts per l’administrador concursal.
TRES DIFERENCIES IMPORTANTS:
1era diferencia, en el concurs voluntari continuen els administradors però controlats, en canvi en el necessari son expulsats.
2na diferencia, quan el concurs es catalogat com a necessari es possible que dels deutes de la societat no nomes es respongui el capital social, com així hauria de ser.. Sino que a més a més responguin solidàriament els administradors.
3ra quan el concurs es catalogat com a necessari pot comportar que a més a més els administradors siguin inhabilitats, vol dir que perden la possibilitat de dirigir noves empreses com a administradors, podran figurar com a socis.
Quins son els creditors que formen una societat i poden ser els administradors? Proveïdors, bancs, administració pública, treballadors per les quotes salarials (4gurps principals).
En qualsevol cas tenim l’administració concursal, l’administració concursal es una persona física o jurídica nomenada pel jutge mercantil i que té com a funció gestionar la societat SA/SL
Quins requisits han de complir per formar part de borsa? “Dret borsatil” s’encarrega de la comissió nacional del mercat de valors, te com a funció controlar les entitats que participen en el mercat secundari de valors, en la borsa.
Instruments de pagaments (4rta part del dret mercantil) :
Lletra de canvi-
Xec-
Pagaré-
Propietat industrial:
Patents-
Marques-
Fen resum el Dret mercantil te varies branques: Empresa, Concurs, borsa, Instruments, Propietat industrial. Ens interessa els dos primers.
Tots aquets temes son lleis que regulen temes mercantils però estan fora del codi de comerç.
DRET LABORAL
Es un dret privat especial, que te el seu origen aproximadament al primer terç del segle XX, fins aleshores el contracte laboral era vist com un contracte civil.
Té com a finalitat regular els conflictes entre empresaris i treballadors.
Quines son les fonts del dret laboral? L’estatut dels treballadors, una llei de l’any
1995, llei bàsica del dret laboral.
L’estatut dels treballadors contempla els drets i les obligacions de tots els treballadors amb independència del seu camp d’actuació.
Reglaments laborals : Són normes jurídiques de valor inferior a l’estatut, i són dictats pel ministeri de treball.
Convenis col·lectius : Pactes que firmen per una banda el representants dels treballadors (sindicats) i pe l’altre banda els representants dels empresaris (patronal). Regulen el dret laboral en un determinat àmbit de producció.
Contracte laboral : L’acomiadament pot ser precedent o improcedent.
Procedent: Va relacionat amb l’acomiadament disciplinari. L’acomiadament procedent és aquell que es dona quan el treballador infringeix i vulnera les seves obligacions establertes, bé sigui, a l’estatut dels treballadors, el conveni col·lectiu o be en el seu propi contracte laboral.
L’acomiadament disciplinari o procedent no dona dret a cap tipus d’indemnització laboral.
La carta d’acomiadament: es un document en el qual l’empresa notifica en el treballador tots i cadascun dels motius de l’acomiadament, tot allò que l’empresari no al·legui en la carta d’acomiadament posteriorment no pot ser legat encara que es demostri i per tant s’hauria de fer un nou acomiadament.
Des de la data de notificació té 20 dies hàbils per tal d’impugnar l’acomiadament davant dels jutjats laborals. Si passats 20 dies no impugna el seu acomiadament es considerarà a tots els efectes com a procedents.
Acomiadament improcedent- (tipus d’indemnització)
A. 45 dies salari per any treballat 42mensualitats
B. 33 dies salari per any treballat 24mensualitats
C. 20 dies salari per any treballat 12mensualitats
Llei irretroactiva: Afecta a contractes anteriors i als imposats a partir d’aquesta.
Llei retroactiva: La llei entra en vigor amb els contractes realitzats en el termini apte, no en els contractes realitzats anteriorment d’aquesta.
Retroactivitat en grau mínim: les dos normes separades per els períodes trobats cadascun per la llei que les impliqui.
Tipus d’indemnització C : El treballador tindrà dret a percebre la quantia de 20 dies quan l’empresa acrediti pèrdues, acomiadament per causes objectives. D’acord amb l’estatut dels treballadors tenen dret a percebre aquesta indemnització els treballadors de les empreses que poden acreditar pèrdues o bé una disminució persistent dels beneficis.
Quan es improcedent dona lloc a la indemnització o a la readmissió amb igualtat de condicions. Aquesta decisió recau després de saber la decisió del jutge, es l’empresari.
Repàs:
Dret laboral es una branca del dret privat que té com a base regular el conflicte entre empresari treballador.
Mercantil conflictes entre comercials.
Reglaments : son normes que dicta el ministeri de treball en l’àmbit de treball
Conveni col·lectiu
Contracte laboral
Acomiadament procedent o improcedent : carta d’acomiadament es obligatòria perquè l’acomiadament sigui procedent. 20 dies hàbils per poder presentar-se als tribunals per les indemnitzacions, etc.
Font suprema, llei màxima de l’estat. La constitució es de l’any 1978. Consta de 169 articles, que es distribueixen en diferents títols que son els següents:
Títol preliminar (introducció). Títol primer (fa referencia als drets fonamentals basics “ principi d’igualtat, de no discriminació, llibertat ideològica...”). Títol segon (tot el que fa referencia a la corona, monarquia..). Títol tercer (poder legislatiu, les corts). Títol quart (govern i l’administració). Títol cinquè (relacions entre el govern i les corts. Títol sisè (poder judicial). Títol setè(economia i hisenda). Títol vuitè (organització territorial de l’estat). Títol novè (tribunal constitucional). Títol desè (reforma de la pròpia constitució).
Concepte: La llei es una norma jurídica que amena (surt) d’un òrgan de l’estat o d’una comunitat autònoma que es realitza a través d’un procediment solemne i que direm que en principi té eficàcia jurídica obligatòria. En principi perquè hi ha normes imperatives i normes executives.
Tipus de lleis:
Lleis orgàniques
Són una la tipologia de lleis de les més importants. De més rellevància política. Regulen determinats aspectes polítics de l’Estat com són els següents: Tot el que fa referencia als drets fonamentals, Tot el que fa referència a estatuts d’autonomia, Lleis electorals i la regulació des alts organismes de l’Estat.
Són lleis dictades pel congres dels diputats i les característiques que tenen es la majoria, la majoria per aprovar o modificar una llei orgànica fa falta majoria absoluta del congres dels diputats.
Majoria absoluta: La meitat més 1 del total de diputats.
Lleis ordinàries / R.D Llei / R.D Legislatius.
Totes les matèries que no tenen reserva de llei orgànica es regularan per llei ordinària.
La característica de la llei ordinària es la majoria, per aprovar o modificar una llei, fa falta majoria simple.
Majoria simple: implica més bots a favor que no en contra de la normativa.
L’estatut dels treballadors es una llei ordinària. El Codi Civil es una llei ordinària. La llei de societats de capital es una llei ordinària. La llei concursal o la llei d’arrendaments urbans.
R.D Llei i R.D Legislatiu
Tan en un com l’altre hi ha una intervenció molt important del govern. De manera indistinta.
R.D Llei: el govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat pot dictar normes que tenen rang de llei (equivalència) i que un cop s’han dictat, han de tornar al parlament per a la seva aprovació. Una característica dels decrets lleis es que no poden regular matèries de llei orgànica.
Per exemple: al 2009 com a conseqüència de que el banc haver donat tants crèdits es presentava en fallida.
R.D Legislatiu
Hi ha dos variants del decret legislatiu:
1-Llei de vases : quan estem parlant de lleis tècniques, legislativament complicades. El parlament fixa uns principis que posteriorment remet en el govern per tal de que les desenvolupi. Un cop el govern a redactat el text articulat, torna altra cop al parlament. Hi el parlament te tres opcions, aprovar-lo, rebutjar-lo o introduir esmenes (canvis).
2-Text refós: En aquest cas el parlament delega en el govern per tal de que unifiqui varis textos legals (lleis) que regulen una mateixa matèria en una sola norma. Un cop el govern fa això torna al parlament. El parlament ho aprova o ho rebutja o el parlament introdueix esmenes.
Normes jurídiques que dicta la administració publica i no el parlament. Local, autonòmica o estatal.
Tenint en compte que de normes reglamentaries tenen per una banda els reglaments que desenvolupen les lleis i per altra banda altra tipologia de reglaments que s’anomenen organitzatius, que són els que concreten el funcionament ordinari de la societat.
Tipus de reglaments: decrets, resolucions, circulars, ordres ministerials, ordenances..
Resum:
El incompliment de les normes es pot fer de manera directa o de manera indirecta.
Frau de llei: vulneració de les normes imperatives de manera indirecta.
Acció subrogatòria: mecanisme per evitar el frau. La finalitat fraudulenta es
Es la conseqüència davant de l’incompliment, pot ser legal o contractual, si m’enganxen hi haurà sanció.
Tipus de sancions:
1-Les penes:
- Via extrajudicial:
- Burofax.
- (^) Carta certificada.
- Requeriment notarial.
- Reconeixement que el propi deutor fa del deute.
El temps de preinscripció són de 1, 3 o 10 anys.
Caducitat és la pèrdua dels drets pel transcurs del temps. La caducitat no es por interrompre diferent a la prescripció. Els terminis de caducitats són breus no com a preinscripció. La llei fixa si es caducitat o preinscripció.
Les persones jurídiques són realitats socials amb individualitat pròpia diferents a la dels seus membres (socis) que actuen el en tràfic jurídic (comerç) a través dels seus òrgans o administradors.
Classes de persones jurídiques:
Primer grup:
1.Les corporacions (interès públic).
2.Assosiacions (interès públic).
Són agrupacions de persones que s’uneixen per tal de defensar uns interessos comuns.
Les corporacions són de dret administratiu i es regeixen per llei, ajuntament. En canvi les associacions es regeixen per la voluntat dels particulars, associacions de veïns, de deport.
3.Fundacions (interès públic).
Les fundacions són agrupacions de bens que per voluntat del fundador (pot ser persona física o jurídica) es destinen aquets bens a finalitats d’interès públic.
·No hi ha ànim de lucre, no hi ha repartiment de benefici, no hi ha repartiment de dividends.
Segon grup:
1.Associacions civils o mercantils d’interès particular.
La finalitat es l’ànim de lucre.
Característiques:
La limitació de responsabilitat.
Diferencies SA/SL:
Capital social mínim
Aquest capital social en SA es divideix en accions en canvi en SL en participació social.
Les accions es poden transmetre quan vulguin lliure transmissibilitat de les accions-> SA.
Prohibició de lliure transmissibilitat de les participacions ->SL.
En la societat privada tenen un dret de adquisició preferent, pagant el mateix->SL.
Tema 1 tema 2(costums i principis generals del dret no) tema 3. Tema 4 (si -> persona física manual) Tema 5 (si -> persona jurídica) Tema 6 ( nomes preinscripció i caducitat) Tema 7 (Hipoteca immobiliària).
