Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Nocions bàsiques de Economia de l'educació, Ejercicios de Pedagogía

Asignatura: gestio, Profesor: Josep puig, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 15/03/2018

nuria_herrero7037
nuria_herrero7037 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Economia de l’educació
NOCIONS BÀSIQUES
1. Economia
Oikos (casa) Nomos (llei) Nemein (distribució)
Al llarg del temps l’economia va passar de l’àmbit privat al públic (administració de la
riquesa tant de l’estat com dels particulars).
1615 Montcherestein: parla del gir de l’economia prvada a la publica.
Adam Smith “La riqueza de las nociones (1776) Primeres idees del liberalisme!
2. Política
Sistemes polítics que varen posar en pràctica els grecs:
Res (cosa) Publica República sorgeix d’aquests dos mots.
Obligarquía Govern d’uns quants.
Tiranía Figura d’un tirà per damunt d’uns ciutadans.
Al segle X a.C a Atenes es calcula que hi havia 315.000 habitants. 115.000 eren
esclaus i 200.000 ciutadans (les dones no tenien dret a la participació política).
Espais de debat: AGORA (plaça pública on tot ciutadà tenia dret i obligació a participar
de debats).
Qualsevol home NO esclau i ciutadà d’Atenes, tenia el dret i l’obligació a participar a les
reunion de l’Agora. Era indiferent la professió de l’home. Tenien ajudes per si havien de
faltar a la feina per assistir als debats. Aquesta ajuda s’anomena MISTÓS (Això, avui
dia, queda reflectit en la compensació que es rep quan es cita a algú a una mesa
electoral).
3. Educació
Paidea : Formació i educació del membre ideal de la polis. Formar al ciutadà.
Areté: Terme grec amb el que ens referim a aspectes virtuosos de la persona.
L’educació i la política van molt lligades.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Nocions bàsiques de Economia de l'educació y más Ejercicios en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

Economia de l’educació NOCIONS BÀSIQUES

  1. Economia Oikos (casa) Nomos (llei) Nemein (distribució)

Al llarg del temps l’economia va passar de l’àmbit privat al públic (administració de la riquesa tant de l’estat com dels particulars).

1615 Montcherestein: parla del gir de l’economia prvada a la publica. Adam Smith “La riqueza de las nociones (1776) Primeres idees del liberalisme!

  1. Política

Sistemes polítics que varen posar en pràctica els grecs:

  • Res (cosa) Publica República sorgeix d’aquests dos mots.
  • Obligarquía Govern d’uns quants.
  • Tiranía Figura d’un tirà per damunt d’uns ciutadans.

Al segle X a.C a Atenes es calcula que hi havia 315.000 habitants. 115.000 eren esclaus i 200.000 ciutadans (les dones no tenien dret a la participació política).

Espais de debat: AGORA (plaça pública on tot ciutadà tenia dret i obligació a participar de debats). Qualsevol home NO esclau i ciutadà d’Atenes, tenia el dret i l’obligació a participar a les reunion de l’Agora. Era indiferent la professió de l’home. Tenien ajudes per si havien de faltar a la feina per assistir als debats. Aquesta ajuda s’anomena MISTÓS (Això, avui dia, queda reflectit en la compensació que es rep quan es cita a algú a una mesa electoral).

  1. Educació
    • Paidea : Formació i educació del membre ideal de la polis. Formar al ciutadà.
    • Areté: Terme grec amb el que ens referim a aspectes virtuosos de la persona.

L’educació i la política van molt lligades.

Sense educació la participació política s’empobreix.

  1. Cultura

Abarca a diferents àmbits: escola/universitat, treball, familiar, oci, lleure... No l’hem d’associar únicament al temps lliure. “La cultura no és el que fem en el nostre temps lliure, sinó el que ens fa lliures tot el temps” Luisa Etxenike.

Capital cultural: Ideal de P. Boudieu, sociòleg francès.

LIBERALISME John Locke (1632-1704) Iniciador del corrent liberal a Anglaterra. Era metge. Influeix molt en l’àmbit de l’educació ( Roussau, Voltaire) en una generació de polítics que inicien la revolució americana, la declaració d’independencia. Obres:

  • (^) “ Ensayo sobre el entendimiento humano” ( escrit l’any 1666/publicat l’any 1690).
  • “Segundo tratado sobre el gobierno civil” ( 1690). En la segona obra posa exemples de quan una cosa passa a ser propietat privada. Quan la persona recull fruits en un camp, passa a ser el propietari. Igual que el caçador quan caça un animal. En base a això fa una reflexió sobre quin és el límit del que es pot agafar: sempre que el be estigui en abundància i no sigui de ningú més, i que qui ho recull tingui la certesa que ho farà servir i ho necessita ho podrà fer seu. Tota porció de terra que l’home cuidi, millori, treballi, n’extregui fruit...també serà seva ( en l’àmbit no tant de camp). L’auto està sempre lligant la propietat i el treball. En aquella època la propietat privada no estava arrelada, la concepció del que era propi o no estava molt difusa i Locke parla justament sobre la propietat privada.

John Stuart Mill (1806-1893) Els límits de la llibertat dels moderns està en no perjudicar als altres. Parla de l’inici del perjudici o de dany. Obres:

  • “ Sobre la llibertat (1859). L’home ha de ser lliure fins el límit que no perjudiqui als interessos dels altres. Diu que depèn de la persona variarà que l’Estat entri més o menys en la seva pròpia vida. La gent divideix envers els seus propis interessos. Pels liberals l’Estat era una intervenció en l’economia, i busquen la mínima intervenció estatal en el lliure mercat. La veritat és un tema recurrent en els autors liberals. És important ser honest i acceptar altres idees que potser no s’ajustaven al teu pensament inicial. Si una persona té una convicció molt ferma d’una idea però no és capaç de parlarla o discutir-la amb una altra persona no s’arribarà mai al fons, a aprofundir, a la veritat sobre aquella idea, concepció, convicció...
  • Fiscalitat progressiva: que la gent pagui més en funció de si té més o que la gent pagui menys en funció de si té menys ( en quant als impostos).
  • Pressupost participatiu: fer reunions de barri, municipals, a l’ajuntament...i decidir en que s’inverteixen els diners que es tenen. Tenir control sobre en què es destinen els impostos. ( els diners que es tenen en cada municipi generals dels impostos dels propis ciutadans. Els liberals assimilen els impostos amb els robatoris.
  • (^) Enginyeria fiscal: buscar la manera de pagar menys impostos. Isaiah Berlin ( 1909-1997) L’any 1958 va fer una conferència titulada “ Dos conceptos de libertad”. Agafa la idea de Constant i parla de dos conceptes:
  • Llibertat positiva: L’associa a la llibertat dels antics ( Constant). Un és lliure quan participa en la vida pràctica, comunitària.
  • Llibertat negativa: L’associa a la llibertat dels moderns. Haig de poder fer el que vull sense que ningú intervingui. Idea de no prejudici. Fer el que vol la pròpia persona, propis interessos. En funció de cada país hi ha més èmfasi en un tipus de llibertat o un altre.
  • (^) Llibertat positiva Països socialdemòcrates
  • Llibertat negativa Estats on no hi ha tants recursos públics, l’individu s’ha de buscar la vida. Els Estats tenen una barreja de les dues llibertats. Friedrich Hayek (1899-1992) Economista, desenvolupa els fonaments teòrics del liberalisme. Forma part de l’escola econòmica austríaca.

Obres: “ Camino de servidumbre” (1944): Reflexiona sobre la segona meitat del segle XX. Conclusió els motius de l’esclat de la Segona Guerra Mundial són que les idees liberals han anat perdent importància. Cada vegada es protegeix menys la llibertat individual. Les idees liberals disminueixen ascens idees socialistes i feixistes. Diu que d’alguna manera el liberalisme a finals del segle IX mor d’exit. Això da que els països tinguin un sistema capitalista i això provoca que la gent vulgui més i més, perquè això fa que visquin millor i volen més comoditats. La gent veu que el liberalisme funciona però que hi ha matisos que no. I per això apareixen molts crítics. El sistema es posa en dubte. I comencen a no creure cegament en el liberalisme. Capitalisme = ascens liberalisme ( lliure mercat). Parla de que hi ha persones favorables a la llibertat i d’altres favorables a l’organització. Socialistes: partidaris de l’organització. Que l’Estat reguli la vida dels ciutadans. Liberals: Partidaris de la llibertat, que l’individu tingui la seva pròpia llibertat amb la mínima acció de l’Estat. Parla, també dels FINS i les FINALITATS i de les METODOLOGIES. Ho vol definir. El socialisme fixe les finalitats i la metodologia i això hi ha molt poc marge per poder decidir individualment( segons Hayek és un problema). Una altra idea de l’autor és la oposició entre individualisme i col·lectivisme. Afirma que a nivell social ser individualista està mal vist. ( Tot i que ell ho és). Per ell, totes les formes de col·lectivisme és una renuncia a l’individualitat per donar-se als demés, renunciant al benefici propi per estar per benefici dels altres. Fins del col·lectivisme hi ha el socialisme una formula al voltant de l’idea de col·lectivisme, posar en primer lloc el benestar dels altres. Oposa també liberalisme( lliure mercat, llibertat individual, estat mínim, propietat privada. i centralització (o economia planificada. L’estat diu a les empreses com i què han de produir. Posa els preus fixes). Diu que un economista no pot estar en contra de la planificació però que la planificació liberal son les lleis les que diuen que es pot fer i que no, i que s’ha de revisar constantment. Hayek diu que les normes han de ser iguals per a tothom. No hi ha distincions segons la persona. S’havia de fer una norma que servis per a tothom, i per això s’havia de revisar tant constantment. El paper de l’estat, doncs, és establir la legalitat i anar-la revisant de manera periòdica.