¡Descarga TEORIA DE L'EDUCACIÓ y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Teoria de l'educació
INTRODUCCIÓ
L'objectiu principal de l'educació és observar/mirar per poder descriure, explicar... i imaginar com hauria de ser l'educació per poder aplicar-ho de la millor manera i així posar en pràctica la manera d'educar.
- Descriure i explicar l'educació
- Imaginar com hauria de ser l'educació
- Pràctica -> Fer l'educació com vols
Experiència dels alumnes PENSAR = TEORIA DE L' EDUCACIÓ
- Recordar / llegir / experiències a classe... / experiències pràctiques
*Qualsevol aprenentatge parteix de l'experiència
*No hi ha aprenentatge sense ànim
Circuit de la teoria de l’educació: Experiència- pensar-la – idees – aplicar
El coneixement comença amb la realitat, amb les experiències educatives, però per treure-li profit hem de passar per un procés d’observació per obtenir uns resultats i unes idees i poder descriure i explicar l’educació (TE), seguidament hem de imaginar l’educació, és a dir, pensar si es poden aplicar de un altre manera l’ensenyament per aconseguir un aprenentatge millor i així, finalment, podrem definir una crítica, una normativa, unes noves idees (TE) que ens serviran per FER, per aplicar, per transformar l’educació. Cal tenir en compte que per fer-ho bé s’ha de tenir molta experiència que s’anirà construint amb la pràctica.
Els animals s’eduquen?
Els animals tenen un gran instint de supervivència i per això es creen els dubtes sobre l’aprenentatge, però es poden ensenyar els uns als altres tot i que no sabem al 100% si s’eduquen en sentit estricte.
En alguns casos sí, fan alguna cosa per INVENCIÓ (rentar patates de sorra) i un cop descobert ho ensenya als demés, el que dóna educació. Per tant, l’educació humana té un inici semblant al dels animals.
L’animal fa una cosa per INVENCIÓ, se li acut que pot fer una cosa d’una determinada manera o que pot ser millor si ho fa així. Un cop la te ASSUMIDA L’ENSENYA i al cap i al a fi pot ser que algun dia arribi a ser una acció innata perquè serà normal per a tots.
Si comparem amb l’esser humà, es dóna una situació semblant, perquè aquest un dia també va fer la invenció. També, tots dos tipus d’essers vius tenen instint que faran sobreviure en una situació determinada.
La invenció no és un procés d’aprenentatge tot i que aprens. Parlem d’ensenyament en el moment que s’ensenya a un altre.
EDUCACIÓ
Adaptació/supervivència- Com en tots els éssers vius
Aprenentatge- Guanyar coneixements
Ensenyament- Transmissió cultural
Educació- construir valors
BACTERIS – INSECTES – GRANOTA – GAT – IMO – HUMANS
Què tenen de semblant? Té a veure amb l’educació?
Tots s’adapten al seu entorn i a les característiques del que passa al voltant. A més, tots busquen la supervivència
No hi ha aprenentatge fins el gat. És a dir un bacteri, un insecte i una granota son individus que no poden aprendre per si sols, sinó que aprèn la col·lectivitat, l’espècie. El conjunt és el que aprèn una capacitat de supervivència. Això es degut a que nomes tenen ‘’GENOMA’’ (Estan negats a tot tipus d’experiència). En el cas del gat ja hi ha aprenentatge perquè ja hi ha un CERVELL , una màquina d’adaptació. Més endavant ja ens trobem l’ IMO que no cal que visqui les coses per aprendre-les, és capaç de inventar coses noves. Gràcies a la CONSCIÈNCIA és capaç d’anar més enllà, de generar noves adaptacions. Finalment, els humans som els essers superiors, tenim Genoma, cervell, consciència i la capacitat del llenguatge i l’escriptura.
El llenguatge és un món però és necessària l’escriptura per poder retenir-ho tot a la memòria. Així doncs, escriure ens permet acumular de manera massiva, cultura.
Aleshores apareix L’ESCOLA , el centre d’ensenyament per transmetre la cultura i els valors escrits als més petits. Aquí és on comença la teoria de l’educació.
- (^) Origen de l’escola
L’inici de l’escola comença amb la vida urbana i amb l’escriptura (Això provoca un augment d’informació important). A mesura que passen generacions hi ha més coses a saber però com que ningú ho sap tot hem de buscar una solució. Si ens trobéssim amb una cultura més baixa no seria necessari per una escola ja que pares ensenyarien i seria suficient. Per aquest motiu s’ha de fer alguna cosa, el que suposa la divisió de treball; es comença a fer un ensenyament específic, és a dir, cadascú fa allò que sap fer.
- Funcions de l’escola
- Canviar els professors
- Que alumnes portin coses de fora de l’escola
Actualment molta part de la pedagogia es debat aquest tema: Què fem amb l’escola quan s’aprèn més a fora?
Un altre problema es que contínuament hi ha un augment de coneixement i això provoca que sigui molt difícil posar tots aquests coneixements nous dins de l’escola. Les solucions a aquest problema podrien ser:
- Formació permanent
- Ensenyar els sabers fonamentals (bases)
- Aprendre una cosa que ens permet aprendre tota la vida. D’aquí surt el terme ‘’Aprendre a Aprendre’’ (llegir + recerca)
Aprendre a aprendre és la base de la formació constant.
UNIVERS EDUCACIÓ
SI INSTITUCIONALITZAT NO INSTITUCIONALITZAT
Graduat
Legislat
I
Convencional
No graduat
No legislat
O
No convencional
Indiferenciació amb altres formes socials
Escola Esplai TV Educació formal Educació no formal Educació informal
Què és una aula? La primera forma d’educar va ser a l’aula? L’espai natural de l’alumne i mestre no era l’escola sinó l’aula. Per això, la pedagogia comença a l’aula. Distingim una sèrie de invents pedagògics:
1er: El mono inventa aprendre en el medi ambient El medi ambient
2n: Preceptor (professor particular). Persona que ensenya a una o dues persones. Esdevé una professió: professor, el qual va ser un pas important en educació.
El problema apareix quan sorgeix l’idea d’aula, el tercer invent pedagògic:
3er. Aula. S’educa a molta gent junta. Es crea per motius econòmics, perquè no pot ser que cadascú pagui a un preceptor personal. No tenim ni podem pagar. La solució és crea una classe, una aula. Aquest pas enorme de la pedagogia. A més del grup- classe, es crea un espai, però, com faig per organitzar-lo, com faig per escriure i que tothom ho vegi? Aleshores es va inventar la pissarra. A mesura que ha anat passant el temps s’han creat modificat i creat coses noves (actualment es volen fer aules diferents). Un invent fonamental a destacar fa ser el LLIBRE TEXT, un llibre que dóna seleccionat i resumit el més important d’una materia.
1. EDUCACIÓ A LA NATURA
2. PROFESSIÓ D’ENSENYAR REVOLUCIONS
3. AULA
Aquí comença el lio i el merder! Tot es fa més difícil i es van inventant i renovant coses.
Preceptor Classe: Pretracional/tradicional
PEDAGOGIA PRETRADICIONAL
S’urgeix abans que la pedagogia tradicional.
Característiques:
- Ni hi ha organització
- No es sap la funció del professor (fuma, esta tombat, posició de: no tinc feina (tombat)
- Classe no homogènia (diferencia d’edat)
- (^) Desordre
- Desconcert
- Escola com a lloc on es guarden nens i nenes
La pedagogia pre-tradicional explica una pedagogia que no existeix. El professor no sap que fer ni com exercir la seva feina. Si imaginem aquells temps és possible que el professor quan estigues cansat fes quatre crits, no sap mantenir la disciplina, no sap solucionar problemes si no és mitjançant el càstig. Aquesta metodologia cansa i és dolentíssim. Aquesta pedagogia no te eina pedagògica.
Per tant, ens trobem amb un tipus de pedagogia de una situació difícil en la que no se sap que fer, amb el càstig com la única alternativa pedagogia primitiva.
No hi ha teoria ni escrit sobre aquesta pedagogia, i per aquest motiu és una pedagogia inexistent.
PEDAGOGIA TRADICIONAL
Característiques:
- Hi ha ordre i disciplina.
- Classe dirigida.
- El professor té una funció i sap les coses que ha de fer.
- Ensenya una lliçó concreta i amb intenció a ensenyar.
- Utilitza mobiliari específic.
En la pedagogia tradicional si que hi ha pedagogia (important per historia). Totes les pedagogies renovadores parteixen d’aquesta. La pedagogia tradicional és del passat però també una mica del present ja que si et deixes portar pots acabar fent pedagogia tradicional. Em de procurar per no caure.
DIBUIX PAULA
COM TRANSMETRE UNA INFORMACIÓ
Tercer sistema- 1. Fer xerrada – Amb mil i una forma de fer-ho.
Segon sistema- 2. Imatges – Fixen una idea. És més fàcil recordar una imatge que un concepte (una imatge va més que 1000 paraules)
Primer sistema- 3. Parlar- Per que un accepti introduir un concepte hem de deixar que parli. No s’aprèn escoltant. (És el més eficaç)
És com s’aprèn més: xerrant. Abans que escoltar a un especialista. Deixar parlar és el millor sistema perquè la gent s’implica al canvi. Tots els canvis són molt encomanadissos.
EDUCACIÓ VERBAL EDUCACIÓ INTIUITIVA EDUCACIÓ ACTIVA 1 Conceptes abstractes a memoritzar i reproduir:
- No relacionats amb la vida del alumne
- Que posseeix el mestre
- Que l’alumne no en sap res
1 Elements sensibles a percebre i observar:
- Escassament relacionats amb la vida del alumne
- Que el mestre ensenya, mostra amb imatges o coses
- Que l’alumne no en sap res o poc
1 Aspectes problemàtics, interrogants o preguntes que ens plantegen les coses, els fets o les idees que es volen conèixer:
-Surten de la vida de l’alumne, de la seva experiència
- Que el mestre ajuda a conèixer
- Que l’alumne sap coses 2 Vehicle: La paraula 2 Vehicle: Les coses, els fets, les idees, o la seva imatge
2 Vehicle: L’acció o el raonament sobre els aspectes problemàtics de les coses, els fets o les idees
3 El que es sent s’aprèn 3 El que es capta (sentits) s’aprèn
3 El que es fa o es pensa s’aprèn
4 Acumulació d’idees que poden repetir-se
4 Acumulació d’imatges que es tradueixen en conceptes que poden evocar-se i repetir-se
4 Reorganització d’estructures de coneixement i de respostes als problemes que s’han plantejat
5 No generalitzable 5 Comparable a coses semblants. Poc generalitzable
5 Adquisicions generalitzables a d’ altres situacions. Generalitzable
Diem que hi ha una bona pedagogia quan fem que el cervell s’activi, ja sigui amb paraules, imatges, fer, pensar o parlar. Aquest últim és més eficient ja que mobilitza més el cervell i així es generen problemes, dubtes al cap. Quan hi ha un conflicte cognitiu (un dubte) ens plantegem les coses, els fets o les idees que es volen conèixer. Aquesta és la millor manera d’aprendre.
PEDAGOGIA ACTIVA
Característiques:
- Es regulen ells mateixos, cadascú fa una cosa precisa. Molta organització reguladora a més d’un treball autònom.
- El professor observa i està pendent dels alumnes, mostrant una postura activa i fent un seguiment de manera individualitzada
- Aula especialitzada, on hi ha racons i espais no homogenis. Són aules funcionals, on tenen diferents espais per a diferents activitats.
- Finestres àmplies, fet que dóna un sentit d’amplitud, una visió agradable, molta lluminositat, a més d’estar a prop mostra també un espai natural. Molt important la natura com a font d’experiència.
- Els alumnes estan concentrats, motivació autònoma, degut a l’interès i motivació: Ensenyament lligat als interessos dels alumnes.
- Si no hi ha interès es fa per motivació que porta interès.
- Grup classe petit i mixta. Comença a implantar-se la coeducació.
- Activitats actives.
- Els protagonistes principals són els alumnes i no el professor.
- 1920, Roger Cousinet propone el Trabajo en equipos. En 1925 publica su obra Un método de trabajo libre en grupos.
- (^) 1924, Celestin Freinet inicia las prácticas de sus técnicas basadas en la imprenta en la escuela. Se dio una gran influencia de las Técnicas Freinet en la fundación de otras escuelas.
(Freinet enriqueix la pedagogia sobretot de manera material, ja que invita a l’acció).
d. En busca de un lenguaje psicológico.
- 1955, Jean Piaget funda el Centro Internacional de Epistemología Genética, dando un gran impulso a las investigaciones sobre las estructuras cognitivas y las formas de aprender.
(Traducció a la psicopedagogia per Piaget, és un dels que millor explica el funcionament del cap).
TODO ES PERFECTO CUANDO SALE DE LAS MANOS DE DIOS, PERO TODO
DEGENERA EN LAS MANOS DEL HOMBRE. … (EL HOMBRE) NO QUIERE NADA TAL
COMO HA SALIDO DE LA NATURALEZA, NI AL MISMO HOMBRE, A QUIEN DOMA A SU
CAPRICHO, COMO A LOS ÁRBOLES DE SU HUERTO.”
(J.J ROSSEAU. EMILIO)
L’home és dolent per naturalesa o simplement es fa dolent per les circumstàncies. No permeten que l’home s’expressi plenament. L’educació sempre valora dos conceptes:
- Educació negativa és quan el mestre s’absté d’educar.
- (^) Educació positiva és quan el mestre comença a intervenir.
“L’educació és font de tota maldat”. S’ha d’esperar i deixar que es desenvolupi la bondat en l‘infant, impulsar un desenvolupament lo més natural possible. Estem preparats per desenvolupar en ells de manera natura, deixem-los fer: TESIS DE L’EDUCACIÓ.
La pedagogia activa parteix d’aquesta idea: deixa’l fer. És un canvi molt gran respecte la pedagogia tradicional. Passem de “bèsties que se’ls ha de domar” a “deixa i veuràs com surt una persona amb bondat .”
- Pedagogia tradicional:
- Figura del mestre superior a la de l’alumne.
- Valors absoluts i un saber acabat.
- (^) Autoritat.
- Memorització.
- Pedagogia activa:
- Pedagogia diferent: mestre = alumnes.
- Els infants cooperen en el treball a l’aula i el mestre fa de guia, qui condueix les activitats. Això provoca que hi hagi una voluntat de treball conjunt.
- Activitats científiques que ensenyen a investigar. A més de donar pas a un autogovern, on els alumnes participen a la regulació de la vida de l’aula. És una manera d’aprendre i forma la consciència.
- Ètica en consciència de cadascú (No acabada).
- Els objectius del mestre són: crear un desenvolupament personal (coneixements i entrenar a investigar) i un canvi social.
30 PUNTS DE L’ESCOLA NOVA
Document en que es presenta els diferents punts de l’Escola Nova. Aprenentatge cooperatiu que suposa una feina del mestre a l’hora de preparar la temàtica, dividir aquesta temàtica en trossos i fer grups segons els trossos. Això representa un treball amb varies persones, creant un treball comú (en grup i cooperatiu). És un aspecte fonamental que comença amb una pedagogia nova.
Per què és important un treball cooperatiu? Perquè un bon resultat depèn de tots els membres i la cooperació és imprescindible. En canvi, al treball en grup això no succeeix de la mateixa manera, ja que no treballen tots al 100 %, un pot fer el gandul i això no pot passar. Per tant, en el treball cooperatiu tots treballen, ja que és essencial l’aportació de cada membre.
PASOS:
a. Definició de la temàtica, la qual prepara el professor.
b. (^) Dividir a trossos iguals (el mestre ho fa prèviament), el material es reparteix a parts iguals, així tots els membres tindran la mateixa quantitat de feina i igual de temps. Això crea una autonomia i finalització del treball a temps.
c. Fer grups base, tants membres com trossos de papers realitzats.
d. Entregar el material al grup i donar començament a la presentació (llegir, classificar, ... infinitat d’opcions i possiilitats).
e. Es distribueix segons els components vulguin, ja sigui per preferència o per descart.
f. Llavors, s’agrupen els grups especialistes, on els components d’aquests són els especialistes en una part en concret.
g. Estudiar i treballar la part i presentar, explicar-la als companys del grup base com si d’un mestre es tractés.
h. Tornar al grup base i explicar tot (Moltes maneres de fer-ho)
i. Estudiar, va be un moment de “ara em toca a mi” i així va bé tenir un moment per reflexionar.
Es poden treballar moltes coses com l’escolta activa, motricitat fina, atenció. Està fent dues coses a la vegada, dóna sentit a l’ aprenentatge i al coneixement en sí. Un doble joc que fa que les coses vagin millor. Si això és el cervell, el problema que planteja pedagògicament parlant, és com entrem intervenint en ell. Una alternativa per entrar-hi.
- Coneixement està dintre nostre des del naixement, hereditari, com deia Sòcrates. Educava estirant-lo i aconseguir que s’estiri i es desenvolupi el coneixement. Algunes coses estan i l’educació fa que les maduri, però hi ha que no. Per tant una metàfora que és i no es del tot certa.
- Francesos expliquen l’educació com un individu que van guardant coses, individu que rep coses de fora i les va guardant (tipo gravadora).Freinet utilitza la metàfora que interpreta Looke, fa metàfora sobre l’individu com a estàtua, a la que li vas destapant els coneixements, i un cop té totes les sensacions les barrejes i tens el coneixement.
- Totes dues tenen part de raó, la gràcia és saber que passa algo, que hi ha un treball dins del cervell, s’ha de produir alguna cosa i aquí esta el nus de tota la pedagogia activa
Com mobilitzo el cervell? Quines coses hem vist que provoquen que passi?
- El conviure com la millor manera de facilitar que passi algo en el cervell, és el diàleg, perquè crea una convicció més forta. Sabem que es més probable que passi alguna cosa en el cervell.
- Quan vols transmetre un saber fer (pajaritas per exemple)el que hem de provocar és l’entrenament i així, posar en acció al cervell.
- Valors i hàbits positius és participar en pràctiques, es a dir, fer-los viure en una pràctica.
- Transmetre coneixements lo que mobilitza el cervell és la investigació.
- (^) Les classes verbals tots sabem que no és el millor sistema perquè es mogui el cap, no pots assegurar que mogui algo al cap. Pots pots assegurar que sigui inuti? No, perquè una conferencia pot generar que la persona es faci interrogants, que investigui, qu canviï, es a dir, moure el cap. No és un sistema infal·lible però a vegades pot anar bé.
- Fer vol dir aprendre amb el cervell. No amb les mans, tot i que ens pot ajudar un bon professor.
7 ASPECTES DE LES PAJARITAS
- (^) Va invitar a ensenyar, ensenyar fent! S’ha d’ensenyar fent coses que no es sap fer des del primer moment
- Dos eines importants: professor com a model i missatge, la suma del que veiem més la realització que es una eina molt present.
- Intentar parlar a tots als alumnes a l’hora, un art molt difícil, ajuda individualitzada constantment per adoptar-se necessitats i arribar tots a l’èxit.
- (^) Clima agradable, és important que els alumnes adquireixin coneixements, però l’aprenentatge es recent. és fonamental un bon clima i sempre reforçar implícitament i explícitament animar i felicitar. Reforç positiu individualment.
- Disposició facilita l’ajuda entre iguals (en grup) perquè la gent es pugui copiar i ajudar, ja que es pot agafar una companya com a model perquè pot ser ho fa mes lent.
- Una guia pot ser positiva, més que res per després tenir-ho per escrit i tenir un record.
- A vegades, has de trencar les dinàmiques, per exemple, competir i crear una mica de morbo.
- El sentit de l’aprenentatge s’ha de posar a prop de l’alumne, motivar-lo perquè el sentit estigui a prop de l’aprenentatge. A l’escola, tot el que fas (diàleg, entrenament, etc) puja de nivell quan el sentit el poses a prop. Sobretot en petits.
PEDAGOGIA DE LA LLIBERTAT O ANTIAUTORITÀRIA
Característiques:
- Hi ha proximitat. És una pedagogia que dilueix la distància entre alumnes i mestres.
- Idea de comunitat. Grup de persones amb llaços o afectes que gestionen la seva vida de manera participativa.
- Ambient tranquil amb una feina sense pressió i això genera molta pau , un clima molt pròxim. Afavoreix el tema de les relacions i conflictes.
- Més d’un professor perquè hi ha un clima molt més flexible, no hi ha rigidesa de pedagogia tradicional o activa.
- Interès per part dels alumnes perquè motiva i no és una tasca imposada
- No hi ha llocs quadriculats, molta flexibilitat.
- Alumnes tenen relació de confiança amb els educadors.
- Les coses es parlen de manera assembleària, manera horitzontal. Tracta amb assemblea tots els assumptes amb els alumnes.
- Idea més flexible en la estètica i el vestiment, no s’uniformitzava tothom amb un uniforme.
- El Professor intenta disminuir el seu poder
- És una pedagogia en contra l’autoritarisme. el concepte clau que porta aquesta pedagogia és educació amb més llibertat, una llibertat com a : - Finalitat: ser persones amos de si mateixos, que siguin ells mateixos, cada persona és lliure d’expressar-se.
parlin entre ells els malalts. Com també facin alguna institució com el teatre el que és inici de l’autogestió. És el grup classe que s’ajunta , s’autogestionen i professors posen institucions en la classe
Text SUMMERHILL
- Convenients: Dediquen tot el seu temps lliure a fer allò que els hi agrada i volen / Horaris flexibles i establerta un mínim marc. / aprenen fent.
- Inconvenients: Observen poc als nens/ pot viure llibertat com llibertinatge.
Llibertat de disminució de poder centrat en el professor per a fer que hi hagi més participació per part dels alumnes. A més d’una llibertat es important el que esta per venir que es el bon us de la llibertat. S’ha de fer per alguna cosa i apareix la participació. Llavors es quan la llibertat es dona en tot seu volum.
PARTICIPACIÓ
- (^) En quin moment comencen a portar la participació? La gent se’n fa càrrec de dues coses: aprendre no és escoltar , necessita la participació en l’adquisició del coneixement en la pedagogia activa. 2º tesis conviure no és obeir, com es feia en la pedagogia tradicional, aprendre no es obeir, conviure és participar en la decisió, aprendre negociar les normes de viure junts : donar oportunitat per reflexionar i fer les normes.
- Què vol dir participar? A nivell clàssic o platònic: participa de l’idea, la conec. A nivell modern: participar, contribuir amb altres per exemple l’equip de futbol, participar amb altres en un projecte.
- Tipus de participació: simple (no cal fer res, amb la presencia n’hi ha prou), consultiva (proposant alguna cosa, professor pregunta que agrada més. Es preocupant, perquè molts cops preguntem i després no es dóna, quan decidim algo hauria de passar! )i activa (formes part d’un grup i participes de manera activa).
Perquè està bé participar? És fonamental perquè sinó no aprens, és una condició humana. Mes participació, més aprenentatge. És conclusió d’un bons resultats i més bon aprenentatge.
- Viure la participació a l’escola és pura democràcia.
- Potencia l’autoestima, el “jo puc”.
- Facilita la feina als professors.
- La participació s’ha d’aprendre : professors han d’acceptar que no saben i s’ha d’ensenyar.
- Errors en la participació: Deixar participar no vol dir desaparèixer sinó ajudar a fer allò que vulguin.
“Entenem la participació com permetre la relació entre persones, potenciant un bon ambient que doni lloc a una participació activa, es a dir, formar part d’un grup.”
“No hi ha ningú més protagonista en l’aprenentatge dels propis nens/es que ells mateixos, per això s’ha de propiciar la participació i fer-los responsables i conscients del seu procés educatiu.
Donar espai de reflexió i d’autonomia donarà lloc a que els infants afrontin individualment i en grup diversos reptes educatius i siguin capaços d’afrontar-los i reflexionar sobre ells. D’aquesta forma, el professor/a acompanyarà i recolzarà el procés d’aprenentatge.”
PEDAGOGIA SOCIALISTA O MARXISTA
S’ubica dins un fenomen, la revolució soviètica, tot el segle marcat per aquest fenòmen. Va donar una creativitat magnifica en diferents nivells, van sorgir idees molt potents que avui són de considerar.
IMATGE:
- Observació probablement per després fer, observem un company que remena una màquina. Treballem amb maquines.
- Només hi ha nois.
- Aprenentatge entre iguals, col·laboració entre iguals.
- Són crios que no haurien d’estar fent això , treballs amb fàbriques. Hi ha molta preocupació per treball i producció aprendre com treball.
- Fàbrica com a lloc de treball com a espai per l’aprenentatge.
- No hi ha professor, només dóna una opció de treballar però alumna s’apanya, fa i aprèn.
- Van amb uniforme perquè persones són iguals, vestits forma comuna. Igualtat en front a unificat.
Publica, gratuïta i única
- (^) Essers humans es fan per treball, hem de preparar-nos amb màquines pel treball i creant-los. La feina construeix a la persona.
- Col·lectivitat: formem part d’una totalitat amb una vida pròpia. Col·lectivitat és un ésser que té una vida.
La primera tesis que es podria sintetitzar és el treball fa els éssers humans, els educa, els realitza..és una tesis materialista en el sentit en que els humans som el resultat d’allò que fem. No som una expressió absoluta, ni som allò que pensem que som, sinó que som lo que fem. Pensar en fer una cosa és molt important però fins que no las fas no canvia res. Esdevenen el que siguin per allò que realitzen. En el marxisme hi ha uns elements, on entra aquest concepte.
La segona tesis és la unió de treball i educació, això va en contra entre la divisió de la societat entre persones que dediquen la seva vida al treball i l’altra a l’estudi. Relacionar treball i educació i que no siguin dos mons separats, una bona educació necessita un bon treball. No hi ha una bona formació sense relacionar la informació amb la pràctica.
- Procés: Altres es centren en el procés
- Altres es centren en el final
INOCULACIÓ D’ESTRÈS (SIMULACIÓ)
Situació exercici en que fa veure la realitat, com si fos de veritat. És fonamental la PREPARACIÓ, haig de tenir un pla perquè sinó no funciona. Tot i que primer cop por anar bé quan portis uns dies ja n et funcionarà.
IMAGINAR passa pel cap la pel·lícula del que vols que passi en el teu desenvolupament a la classe, ja com m’imagino jo fent classe? Normalment, el que imagines és el que més et preocupa. Imagina’t fent-ho molt bé.
