Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Teoria de l'educació: Summerhill, Apuntes de Pedagogía

Asignatura: Teoria de l'educació, Profesor: Josep Mª Puig, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 12/01/2016

eollerherrera
eollerherrera 🇪🇸

3.7

(7)

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. En aquesta experiència quines son les idees teòriques bàsiques
- Llibertat en el desenvolupament del infant, una llibertat que significa el mutu respecte
entre individus. El mestre no ha d'utilitzar la força contra l'infant, i el nen no dret
d'utilitzar-la contra el mestre. L'infant no s'ha de ficar en les coses dels adults, precisament
perquè és un nen, ni pot exercir cap mena de pressió pels molts mitjans que té a l'abast. En
l'obra de Neil la llibertat avarca diferents aspectes com ara en la vida quotidiana com en
l'ensenyament. Aquest és el principi bàsic de l'escola lliure. Hem de recordar que la llibertat
no implica malcriar l'infant: si un nen no pot pujar a una taula se li diu que no i obeeix igual
que si un nen diu al mestre que surti de l'habitació ell se'n va. Em de recordar que donar
llibertat és donar amor, i l'amor és l'únic capaç de salvar el món.
1. Neill creu fermament en la bondat de l’infant. Està convençut que l’infant normal no és
un invàlid nat, ni un covard, ni un automàta inconscient, sinó que potencialitats
plenes per estimar la vida i interessar-se per ella. ‘’L’infant es bo per naturalesa:
innatament assenyat i realista si se’l lliure sense suggeriment es desenvoluparà fins on
és capaç de desenvolupar-se’’.
2. La finalitat de l’educació o bé, de la vida, és treballar amb alegria i trobar la felicitat. Al
seu entendre, felicitat vol dir interessar-se per la vida.
3. L’educació no és suficient amb el desenvolupament intel·lectual sinó que cal que
l’educació sigui a la vegada intel·lectual i efectiva
4. Cal que l’educació s’engravi amb les necessitats psíquiques i les capacitats de l’infant.
El nen no és altruista. No estima encara, en el sentit de l’amor madur dels adults.
L’altruisme es comença a desenvolupar després de la infància.
5. La llibertat no significa llibertinatge. Significa el mutu respecte entre els individus. El
mestre no ha d’utilitzar la força contra l’infant, i el nen no té dret a utilitzar-la contra el
mestre. L’infant no s’ha de ficar en les coses dels adults, precisament perquè es un nen,
ni pot exercir cap mena de pressió pels molts mitjans que te a l’abast.
6. El mestre ha de ser en tot moment sincer, Neill mai va enganyar a cap infant. Aquest fet
farà que els alumnes no enganyin i sempre diguin la veritat amb molta naturalitat.
7. Per un desenvolupament humà cal que l’infant trenqui els llaços primaris que l’uneixen
amb el pare i la mare, per tal que esdevingui independent. Cal que aprengui a enfrontar-
se amb el món com a individu. Cal que aprengui a trobar la seva pròpia seguretat per
captar el mon intel·lectualment, emocionalment i artísticament .
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teoria de l'educació: Summerhill y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

  1. En aquesta experiència quines son les idees teòriques bàsiques
  • Llibertat en el desenvolupament del infant, una llibertat que significa el mutu respecte entre individus. El mestre no ha d'utilitzar la força contra l'infant, i el nen no té dret d'utilitzar-la contra el mestre. L'infant no s'ha de ficar en les coses dels adults, precisament perquè és un nen, ni pot exercir cap mena de pressió pels molts mitjans que té a l'abast. En l'obra de Neil la llibertat avarca diferents aspectes com ara en la vida quotidiana com en l'ensenyament. Aquest és el principi bàsic de l'escola lliure. Hem de recordar que la llibertat no implica malcriar l'infant: si un nen no pot pujar a una taula se li diu que no i obeeix igual que si un nen diu al mestre que surti de l'habitació ell se'n va. Em de recordar que donar llibertat és donar amor, i l'amor és l'únic capaç de salvar el món.
  1. Neill creu fermament en la bondat de l’infant. Està convençut que l’infant normal no és un invàlid nat, ni un covard, ni un automàta inconscient, sinó que té potencialitats plenes per estimar la vida i interessar-se per ella. ‘’L’infant es bo per naturalesa: innatament assenyat i realista si se’l lliure sense suggeriment es desenvoluparà fins on és capaç de desenvolupar-se’’.
  2. (^) La finalitat de l’educació o bé, de la vida, és treballar amb alegria i trobar la felicitat. Al seu entendre, felicitat vol dir interessar-se per la vida.
  3. L’educació no és suficient amb el desenvolupament intel·lectual sinó que cal que l’educació sigui a la vegada intel·lectual i efectiva
  4. Cal que l’educació s’engravi amb les necessitats psíquiques i les capacitats de l’infant. El nen no és altruista. No estima encara, en el sentit de l’amor madur dels adults. L’altruisme es comença a desenvolupar després de la infància.
  5. La llibertat no significa llibertinatge. Significa el mutu respecte entre els individus. El mestre no ha d’utilitzar la força contra l’infant, i el nen no té dret a utilitzar-la contra el mestre. L’infant no s’ha de ficar en les coses dels adults, precisament perquè es un nen, ni pot exercir cap mena de pressió pels molts mitjans que te a l’abast.
  6. El mestre ha de ser en tot moment sincer, Neill mai va enganyar a cap infant. Aquest fet farà que els alumnes no enganyin i sempre diguin la veritat amb molta naturalitat.
  7. (^) Per un desenvolupament humà cal que l’infant trenqui els llaços primaris que l’uneixen amb el pare i la mare, per tal que esdevingui independent. Cal que aprengui a enfrontar- se amb el món com a individu. Cal que aprengui a trobar la seva pròpia seguretat per captar el mon intel·lectualment, emocionalment i artísticament.
  1. Vincular l’infant amb l’autoritat és la funció primordial dels sentiments de culpabilitat. Aquests sentiments obstaculitzen la independència; inicien un cicle que ocil·la contínuament entre la rebel·lió, el penediment, submissió i una altra vegada rebel·lió.
  2. A l’escola de Summerhill no s’imparteix l’ensenyament religiós. Això no vol dir que summerhill no s’interessi pels valors humans fonamentals.
  3. La disciplina dogmàticament imposada fa que es paralitzi l'esforç i el sentiment deixa de ser autèntic, per tant, voler ensenyar alguna cosa per obligació resulta perjudicial per a l'equilibri emocional del nen.
  4. Organització i mètodes de treball de convivència

El personal de l'escola no imposa res als alumnes, les normes s'acorden entre tots i no hi ha autoritat dels adults cap als nens. Les classes són al matí, però els alumnes poden decidir si volen anar o no perquè no estan obligats. A les tardes es realitzen activitats: taller de terrisseria, taller de metalls i fusteria, cinema, xerrada de psicologia, grups de lectura, dansa, assajos de teatre i assemblea general. També aquestes activitats són totalment lliures.

Summerhill atorga gran importància al joc, i aquests com a jocs de fantasia. Els jocs organitzats suposen destresa, competència, treball en equip, en canvi el joc dels infants no requereix cap d'aquestes premisses. La infància és fonamentalment joc, qualsevol comunitat que ignori aquesta màxima va mal orientada en qüestions educatives.

Els esports són optatius, els principals que es fan són el hoquei, el tenis i la natació. Es considera que amb totes les activitats que fan els infants quan volen ja fan suficient exercici, pel que no és necessari obligar a fer classes d'esports. No hem d'oblidar que a summerhill deixen que els infants facin allò que vulguin a partir del interès.

Hi ha una llei que diu que els nois majors de 12 anys i els individus del personal havien de treballar dues hores al camp cada setmana. Rebent un sou simbòlic, i el qui no complia aquest deure era multat.

Tenen una assemblea general on els dissabtes es tracten els conflictes entre alumnes i també amb els professors, té alguna queixa, una acusació o suggeriment el presenten a l'assemblea. Tot es discuteix en l'assemblea encara que ningú pot imposar càstigs, només l'assemblea. La convivència és bona a l'escola, tot i que no reuneix les millors condicions d'espai. Les normes de seguretat les decideixen els alumnes en assemblea.

Els pares que porten els seus fills a Summerhill han d'estar molt segurs de compartir la seva filosofia educativa ja que sinó pot ser perjudicial per l’infant.

EL GRUP DE NOIS ES DIVIDEIX EN LES EDATS SEGÜENTS:

  • 5 a 7 anys
  • 8 a 10 anys
  • 11 a 15 anys
  1. (^) Relació educativa (educador- alumne)
  • Els alumnes estimen a Neill. Ell és com el pare que ells somien. Mai els exigeix bones maneres ni un llenguatge cortès. Mai no els hi pregunta si s’han rentat la cara. En definitiva, mai exigeix obediència, respecte ni honors. Simplement els tracta amb la mateixa dignitat amb que els adults esperen ser tractats. La seva missió és estudiar els infants i dedicar-los tot el seu temps i l’interès.
  • El comportament dels infants és deliciós. L’amabilitat, desimboltura, naturalitat i la manca de timidesa i d’afectació, fa que els alumnes siguin persones de tracte fàcil i agradable.
  • Els Infants són tractats amb respecte, possiblement una de les causes del èxit de summerhill. Els mestres fan costat a l'infant i això inconscientment l'infant ho sap.
  • La relació entre ells es molt propera i amb respecte mutu, al principi els nens nous tracten per senyor al mestre, i quan s'adonen que no són cap autoritat deixen de dir senyor als mestres.
  • Els infants no cerquen l'aprovació personal del mestre, sinó la de tota la comunitat.
  • No castiguen, ja que consideren que així creen infants covard i imposen idees. Els infants estimen a tot el personal i ho fan perquè aquest aprova el seus actes.
  • Tracten els infants com iguals. Respecten, en general, la individualitat i la personalitat de l'infant de la mateixa manera que respectarien el individualisme d'una persona adulta. Si constantment corregeixen sota els criteris d'un mestre, a més d'imposar uns valors farien que els infants es sentissin inferiors.
  1. Finalitats de l’educació

En aquesta obra Neill sosté la idea que l’educació ha de preparar als infants per a una vida feliç a través d’una confiança radical en la naturalesa de l’infant, posant èmfasi en la idea de llibertat de l’individu i del grup, i en la importància del món emocional, partint de l’abolició de l’autoritat, de l’adoctrinament i de la coacció externa, i per mitjà de l’autogestió assembleària. En un clima de llibertat i amor, l’escola té valor teràpeutic però, tot i que curar no és la funció principal de l'educador: La seva missió veritable és la d'educar les noves generacions de tal manera que no requereixin de cura alguna.»

Com es pot observar durant la lectura, Neill dóna molt més importància a l'emotivitat que a la intel·ligència, al subconscient que a la consciència. Així doncs, l’educació es basa en: llibertat fonamental a l'escola; llibertat per explorar el món, als altres i a un mateix; llibertat per estudiar, per jugar; llibertat per ser feliç. Aquesta concepció implica que els mestres han

de fer-se uns membres més del grup infantil, que han de renunciar a tota mena de superioritat.

A més, Neill creu que ni l'odi ni el càstig curen, sinó que només l'amor és capaç de guarir i només la llibertat fa possible la felicitat.

D’aquesta manera deixa que el nen sigui ell mateix. El que s'ha d'evitar a tota costa és adoctrinar als nens amb principis i valors morals. Segons Neill, la intervenció moralitzant de l'adult perverteix al nen, mentre que si es deixa el nen lliure per escollir tria el bé. En canvi, si s'intenta persuadir-se li creem uns conflictes interns que pertorben el seu equilibri i el converteixen en un inadaptat o un delinqüent. Neill diu que els nens es tornen automàticament bons quan s'aconsegueix destruir tota l'educació moral que han rebut.