



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Teoria de l'educació, Profesor: Josep Mª Puig, Carrera: Pedagogia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




El personal de l'escola no imposa res als alumnes, les normes s'acorden entre tots i no hi ha autoritat dels adults cap als nens. Les classes són al matí, però els alumnes poden decidir si volen anar o no perquè no estan obligats. A les tardes es realitzen activitats: taller de terrisseria, taller de metalls i fusteria, cinema, xerrada de psicologia, grups de lectura, dansa, assajos de teatre i assemblea general. També aquestes activitats són totalment lliures.
Summerhill atorga gran importància al joc, i aquests com a jocs de fantasia. Els jocs organitzats suposen destresa, competència, treball en equip, en canvi el joc dels infants no requereix cap d'aquestes premisses. La infància és fonamentalment joc, qualsevol comunitat que ignori aquesta màxima va mal orientada en qüestions educatives.
Els esports són optatius, els principals que es fan són el hoquei, el tenis i la natació. Es considera que amb totes les activitats que fan els infants quan volen ja fan suficient exercici, pel que no és necessari obligar a fer classes d'esports. No hem d'oblidar que a summerhill deixen que els infants facin allò que vulguin a partir del interès.
Hi ha una llei que diu que els nois majors de 12 anys i els individus del personal havien de treballar dues hores al camp cada setmana. Rebent un sou simbòlic, i el qui no complia aquest deure era multat.
Tenen una assemblea general on els dissabtes es tracten els conflictes entre alumnes i també amb els professors, té alguna queixa, una acusació o suggeriment el presenten a l'assemblea. Tot es discuteix en l'assemblea encara que ningú pot imposar càstigs, només l'assemblea. La convivència és bona a l'escola, tot i que no reuneix les millors condicions d'espai. Les normes de seguretat les decideixen els alumnes en assemblea.
Els pares que porten els seus fills a Summerhill han d'estar molt segurs de compartir la seva filosofia educativa ja que sinó pot ser perjudicial per l’infant.
En aquesta obra Neill sosté la idea que l’educació ha de preparar als infants per a una vida feliç a través d’una confiança radical en la naturalesa de l’infant, posant èmfasi en la idea de llibertat de l’individu i del grup, i en la importància del món emocional, partint de l’abolició de l’autoritat, de l’adoctrinament i de la coacció externa, i per mitjà de l’autogestió assembleària. En un clima de llibertat i amor, l’escola té valor teràpeutic però, tot i que curar no és la funció principal de l'educador: La seva missió veritable és la d'educar les noves generacions de tal manera que no requereixin de cura alguna.»
Com es pot observar durant la lectura, Neill dóna molt més importància a l'emotivitat que a la intel·ligència, al subconscient que a la consciència. Així doncs, l’educació es basa en: llibertat fonamental a l'escola; llibertat per explorar el món, als altres i a un mateix; llibertat per estudiar, per jugar; llibertat per ser feliç. Aquesta concepció implica que els mestres han
de fer-se uns membres més del grup infantil, que han de renunciar a tota mena de superioritat.
A més, Neill creu que ni l'odi ni el càstig curen, sinó que només l'amor és capaç de guarir i només la llibertat fa possible la felicitat.
D’aquesta manera deixa que el nen sigui ell mateix. El que s'ha d'evitar a tota costa és adoctrinar als nens amb principis i valors morals. Segons Neill, la intervenció moralitzant de l'adult perverteix al nen, mentre que si es deixa el nen lliure per escollir tria el bé. En canvi, si s'intenta persuadir-se li creem uns conflictes interns que pertorben el seu equilibri i el converteixen en un inadaptat o un delinqüent. Neill diu que els nens es tornen automàticament bons quan s'aconsegueix destruir tota l'educació moral que han rebut.