El llibre <El món de Joan Ferrer> ens transporta dins el cap del protagonista i
ens explica les seves anècdotes diàries. Els set primers capítols es basen en els
pecats capitals mentre que el s dos últims tracten de la vida i la mort.
Joan Ferrer és un traductor català exiliat a Argentina. Viu a El Palacio, un hostal
del centre de Buenos Aires, juntament amb altres hostes. Pachecho, el seu veí
d’habitació, que fa molt soroll a l’hora de desplegar el sofà llit mentre escolta
tangos. Boni l’assistenta de l’hostal a qui Joan proposa matrimoni a causa del
seu embaràs, tot i no ser el pare, encara que al final resulta no estar- hi. A més
d’altres hostes també hi habita Lisbeth, la mestressa.
Joan viu sol, la seva dona morí. Té dos fills, Montserrat i Miquel, ells no viuen a
Buenos Aires. Montserrat hi visqué durant una temporada amb ell, però ara viu
a Barcelona amb el seu futur marit, i Miquel viu a Santiago de Xile amb la seva
dona embarassada. Al final, Montserrat es casarà, i neixerà el fill tan esperat de
Miquel.
La seva vida és molt rutinària, tot i així, busca la felicitat en els llibres i les
matemàtiques. En les estones d’esbarjo estudia els números i la relació entre
ells. A més a més, fa classes de repàs de matemàtiques a tres nois, no pas per
guanyar-se uns diners de més, sinó per gaudir de l’agradable companyia dels
minyons.
Joan treballa en una editorial important. Es dedica a traduir i a redactar
informes sobre llibres. Tot i que és força valorat en el seu ofici, té alguns
problemes amb els directius de l’empresa. A més , escriu un llibre sobre els
seus somnis per analitzar-los. Ell considera que el somni és la manera que té el
nostre subconscient de comunicar-se amb nosaltres. Joan ferrer no és un
ciutadà corrent. Es preocupa i reflexiona sobre els seus pensaments i
sentiments negatius, com per exemple la supèrbia. A més, intenta millorar
cada dia com a persona.
Encara que no té una vida difícil, tampoc la té fàcil. El seu fetge no funciona
gaire bé.Li produeix una sorreta que els metges no saben d’on prové. Cada
mes, amb un tub, s’ha de treure el billis per a extreure-se-la.
I és així com el protagonista passa els dies: entre lletres, números, pensament,
somnis i lluites contra la seva enfermetat.
