¡Descarga Quadre de morfologia nominal y más Apuntes en PDF de Traducción solo en Docsity!
Morfologia nominal
Gènere Nombre
Inherència
(noms)
- Gènere inherent El gènere de coses i d’idees abstractes —sense distinció de sexe— és arbitrari i producte de l’evolució històrica de la llengua.
1.1. Interferència amb el castellà Són masculins: afores , antípoda -es , avantatge/ desavantatge , bacteri , batent , carrer , compte , corrent , deute , dot , dubte , enzim , escafandre , espinac , estratagema , front , full , llegum , lleixiu , narius , orde , pebre , pendent , pus , senyal , sucre , tèrmit , titella Són femenins : acne , àgape , allau , amargor , anàlisi (i derivats: psicoanàlisi , etc.), àncora , aroma , au , cercavila , calor , claror , crep , dent , esplendor (i resplendor ), frescor , nespra , olor , postres , sida , síncope , síndrome , suor , torpor , verdor , xocolata ; i també molts rius : la Garona , la Muga , la Noguera , la Sénia , la Tet , la Tordera , la Valira.
1.2. Canvi de sentit segons el gènere albor , canal , canalla , casset , clau , còlera , coma , cremallera , delta , editorial , fi , el Gènesi / la gènesi , guia , levita , llum , ordre (cf. orde ), paleta , planeta , pols , pudor , salut , son , talent , terra , vall , vocal
1.3. Doble gènere sense canvi de sentit aviram , aglà (però la gla ), art , boual , boval , crin , crisma , esfinx , èmfasi , fantasma , fel , fred , mar , sarment , sentinella , serpent (però la serp ), rentaplats , vodka , web … + abstractes acabats en -or (fem. arc. i lit.) : amor , ardor , candor , clamor , color , desamor , deshonor , dolor , error , estridor , estupor , fervor , fragor , fulgor , furor , honor , horror , humor , rigor , rubor , rumor , sabor , sopor , temor ,
Plural inherent acaballes , afores , alicates , arres , beceroles , bermudes , calçotets , escorrialles , exèquies , noces/núpcies , enagos/ enagües , molls , pampallugues , pantalons , pessigolles , postres , setrilleres , sostenidors , tisores , tovalles
terror , valor , vigor…
- Arrels diferents home/dona , marit/muller , pare/mare , patriarca/matriarca , patró/matrona (també patrona ), oncle/tia , gendre/nora ( jove ), amo/mestressa (de mestre ), cavall/euga (o egua ), rei/reina , príncep/princesa. Cal destacar especialment: ase/somera , boc ( cabró , cabrot ) /cabra , gall dindi (o indiot ) / polla díndia (o indiota ), marrà i moltó/ovella , porc/ truja , toro ( brau , bou ) /vaca. En altres casos cal afegir mascle o femella al nom de la bèstia ( rossinyol , cadernera , verdum …).
Flexió 1. Afix Femení^ -a
1.1. Per afegiment Quan el masculí acaba en consonant o en - i /- u àtones o semivocals (per ex.: àvia , noia , vídua , hereua/hereva ). Vegeu l’apèndix sobre alteracions ortogràfiques.
1.2 Per afegiment amb reaparició de la -n- etimològica Quan el masc. sg. acaba en vocal tònica degana , capitana , germana; desena , dotzena , centena; veïna , cosina , babuïna; bona; vacuna Cas especial: orfe > òrfena
1.3. Per substitució Quan el masc. sg. acaba en vocal àtona -e , -o i semivocal -u -e > -a: alumna , ministra , mestra , sogra , pediatra , psiquiatra , àrbitra , arquitecta -o > -a: monja , verra , pallassa , viuda -u [semivocal]: atea , rea , europea , plebea , Andrea
- Altres afixos femenins 2.1. -ina : gallina , Angelina , heroïna , tsarina 1. Afixos - s /- es 1.1. Els mots (masc. o fem.) que acaben en - a àtona fan el plural en - es. Cal observar que això suposa sovint alguns canvis gràfics: -ca > -ques; -ga > -gues; -qua > -qües; -gua > - gües; -ça > -ces; -ja > -ges
1.2. Els mots (masc. o fem.) acabats en vocal tònica solen afegir una - n - etimològica ( veïns / veïnes , bons / bones , etc.), , però cal observar dos fets: a) No ho fan els mots acabats en vocal tònica que no tenen - n - en l’ètim. La majoria són gal·licismes ( mamà , papà , bebè , canapè , comitè , cupè , oboè , rapè , tupè , clixé , consomé , jaqué , puré , quinqué , bisturí , fricandó , landó , rondó , pardessú , tissú , xampú ) o provenen d’ altres llengües no romàniques , de vegades per mitjà del francès, de l’italià o dels castellà ( lilà , sofà , xa , mannà , cafè , te , bambú , cautxú , marabú , nyu , tabú , zebú ). Algun hel·lenisme ( peroné , frenesí ) i algun anglicisme ( esquí ). A més a més:
- tarannà , fe , mercè , vostè , calé , ximpanzé
- noms de les lletres: les bes , les ces , les des …
els còdexs , els índexs , els tèlexs , els vèrtexs
2.1.2. Els masculins aguts afegeixen - os en el masc. pl.: a) Final - s , plural - sos o - ssos. Poden provenir d’una [z] o d’una [s], i en el darrer cas dupliquen la s entre vocals: bordegassos , cabassos , canemassos , capatassos , cartipassos , compassos , desguassos , domassos , embarassos , escarrassos , fracassos , matalassos , nassos , passos (i derivats), sedassos ; accessos (i altres derivats de cessus: accés , decés , procés , recés, retrocés ), aiguavessos (i altres derivats de versus: aiguavés , revés , través ), congressos (i altres derivats de gressus: congrés , progrés , regrés ), bressos , interessos , xeressos ; anissos , abissos , canyissos , passadissos , pastissos , rissos , tapissos , vernissos ; arrossos , cossos , mossos , ossos , terrossos , trossos , calabossos , colossos , esbossos , gossos , óssos ; arcabussos , banussos , barnussos , bussos , carnussos , cuscussos , embussos , gamarussos , pallussos , talussos , tramussos … b) Excepcionalment són invariables: els dies de la setmana acabats en - s ( els dilluns …); algeps , ens , reps [teixit], bis , plus , el pus , fons , temps , socors [o socorsos ]. c) Excepcionalment no afegeixen - o - els llatinismes invariables ( els duxs , els linxs , els esfinxs [també les esfinxs ]) i l’anglicisme matx , els matxs.
2.2. Dificultat articulatòria de l’afix - s en mots aguts acabats en - ig [t∫] o en sibilant + oclusiva - sc , - st , - xt ([sk], [st], [kst]) Els femenins només admeten - s : les forests , les hosts , les posts Els masculins admeten la doble forma de plural - s /- os : boscs / boscos , discs / discos , casts / castos , tests / testos , texts / textos , desigs / desitjos. En el cas dels que acaben en
- ig , es prefereix la forma en -s ( raigs , faigs , desigs …), i Ruaix recomana de pronunciar-los com si acabessin en -
its ).
Invariabilit
at
- Sufixos invariables -aire : boletaire , cantaire , dansaire , drapaire , xerraire , terrissaire -arca : jerarca , monarca -ista : modista , artista -cida : suïcida , homicida , parricida , fratricida , espermicida , insecticida -ta : acròbata , demòcrata , idiota , terapeuta -gena : alienígena , indígena
- Noms/adj. invariables àrab , belga , conserge , esnob , jove , màrtir , noble , panarra , persa , salvatge , víking
- Remarca sobre alguns cultismes 3.1. Acabats en -ant , -ent (part. pres. llatí -ns, -ntis; cast. - ante , -ente ) amargant , prudent , equivalent , bullent , coent , jacent , ixent… No s’han de confondre amb altres cultismes de la 1ª classe llatina (-ntus, -nta, -ntum; cast. -ento , -enta ): atent , cruent , lent … (excepció: dolent -a , calent -a , valent -a ) 3.2. Acabats en -ànime : pusil·lànime , equànime , exànime …; però magnànim
- Discrepàncies amb el castellà La invariabilitat deriva de la llengua llatina i, per tant, el català i el castellà solen coincidir. No hi ha coincidència, però, en un petit nombre de casos que convé memoritzar: pobre -a , dolent -a , calent -a , valent -a , verd -a , covard -a , fort -a , inert - a , agrest -a , trist -a , ferm -a , dolç -a , gris -a , cortès -esa , comú -una , marroquí -ina , roí -ïna , rude ( inv. ), limítrof -a
Adj. cultes invariables sibilants (sg. -ce[m]; pl. -ces] que han desenvolupat doble terminació en pl. (sg. -ç ; pl. -ços , -ces ):
audaç , capaç , contumaç , eficaç , fal·laç , fugaç , loquaç , mordaç , perspicaç , pertinaç , procaç , rapaç , sagaç , salaç , suspicaç , tenaç , veraç , vivaç , feliç , feroç , atroç , precoç , veloç.
[En català antic, el plural dels mots acabats en sibilant [s] o [∫] solia ser -es , tant en masc. com en fem. (per ex.: los mateixes , los braces , los audaces , etc.). Al s. xv començà a aparèixer la desinència - os per a distingir el masc. pl. del fem. pl. És per això que avui tenim braços , mateixos / mateixes i audaços / audaces. La normativa no admet, en canvi, la tendència popular a la variació de gènere en el singular d’aquests adjectius invariables cultes ( feliç / *feliça )]
3. Cultismes masc. -c/-cs , fem. -qua/-qües : inic , inics / iniqua , iniqües ( iniquitat ), oblic , oblics / obliqua , obliqües ( obliqüitat ),
ventríloc , ventrílocs / ventríloqua , ventríloqües ( ventrilòquia )
Vocalisme
1. Diversitat de tractament de la -u semivocàlica en el fem.:
1.1. Es manté: garneu , nadiu , geliu , joliu , soliu
1.2. Esdevé - v -: aspriu, blau , jueu , viu , tou , esclau , eslau , còncau , esquiu , gasiu , actiu , esportiu , nou
1.3. Es perd: europeu , plebeu , ateu , reu
2. Substitució de la e / o àtones:
2.1. De la -o : flonjo , fofo , fondo , gotzo , guerxo (també guerx ), llondro , minso (també minse ), motxo , sonso.
2.2. De la -e : ample , abstracte , agre , altre , apte/inepte , aspre , benigne , còmode , corrupte , culte , destre , digne , directe ,
docte , duple , exacte , invicte , pigre , prompte , sacre , sinistre , univalve. Cal destaca r pobre pobra.
3. Afegiment de la - n - etimològica en tots els adjectius acabats en vocal tònica: sa , serè , veí , marroquí , bessó. Cal destacar:
comú , comuna i orfe , òrfena , orfes/òrfens , òrfenes. No afegeixen - n - (perquè tenen una altra etimologia) els mots: cru , nu.
