Quadre morfologia nominal, Ejercicios de Traducción

¡Descarga Quadre morfologia nominal y más Ejercicios en PDF de Traducción solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

CATALÀ A1 (UAB)

QUADRE DE MORFOLOGIA NOMINAL

GÓMEZ, FRANCESC 17-

Morfologia nominal

Gènere Nombre

deshonor , dolor , error , estridor , estupor , fervor , fragor , fulgor , furor , honor , horror , humor , rigor , rubor , rumor , sabor , sopor , temor , terror , valor , vigor…

2. Arrels diferents home/dona , marit/muller , pare/mare , patriarca/matriarca , patró/matrona (també patrona ), oncle/tia , gendre/nora ( jove ), amo/mestressa (de mestre ), cavall/euga (o egua ), rei/reina , príncep/princesa. Cal destacar especialment: ase/somera , boc ( cabró , cabrot ) /cabra , gall dindi (o indiot ) / polla díndia (o indiota ), marrà i moltó/ovella , porc/truja , toro ( brau , bou ) /vaca. En altres casos cal afegir mascle o femella al nom de la bèstia ( rossinyol , cadernera , verdum …).

Flexió 1. Afix Femení -a

1.1. Per afegiment Quan el masculí acaba en consonant o en - i /- u àtones o semivocals (per ex.: àvia , noia , vídua , hereua/hereva ). Vegeu l’apèndix sobre alteracions ortogràfiques.

1.2 Per afegiment amb reaparició de la -n- etimològica Quan el masc. sg. acaba en vocal tònica degana , capitana , germana; desena , dotzena , centena; veïna , cosina , babuïna; bona; vacuna Cas especial: orfe > òrfena

1.3. Per substitució Quan el masc. sg. acaba en vocal àtona -e , -o i semivocal -u -e > -a: alumna , ministra , mestra , sogra , pediatra , psiquiatra , àrbitra , arquitecta -o > -a: monja , verra , pallassa , viuda -u [semivocal]: atea , rea , europea , plebea , Andrea

2. Altres afixos femenins 2.1. -ina : gallina , Angelina , heroïna , tsarina 2.2. -essa : tigressa , metgessa , jutgessa , alcaldessa (o alcalde ), mestressa , baronessa , comtessa , duquessa , abadessa , diaconessa , pabordessa , profetessa (o profeta ), poetessa (o poeta ), sacerdotessa , deessa , hostessa , sastressa 1. Afixos - s /- es 1.1. Els mots (masc. o fem.) que acaben en - a àtona fan el plural en - es. Cal observar que això suposa sovint alguns canvis gràfics: -ca > - ques; -ga > -gues; -qua > -qües; -gua > -gües; -ça > -ces; -ja > -ges

1.2. Els mots (masc. o fem.) acabats en vocal tònica solen afegir una

- n - etimològica ( veïns / veïnes , bons / bones , etc.), , però cal observar dos fets: a) No ho fan els mots acabats en vocal tònica que no tenen - n - en l’ètim. La majoria són gal·licismes ( mamà , papà , bebè , canapè , comitè , cupè , oboè , rapè , tupè , clixé , consomé , jaqué , puré , quinqué , bisturí , fricandó , landó , rondó , pardessú , tissú , xampú ) o provenen d’ altres llengües no romàniques , de vegades per mitjà del francès, de l’italià o dels castellà ( lilà , sofà , xa , mannà , cafè , te , bambú , cautxú , marabú , nyu , tabú , zebú ). Algun hel·lenisme ( peroné , frenesí ) i algun anglicisme ( esquí ). A més a més: - tarannà , fe , mercè , vostè , calé , ximpanzé - noms de les lletres: les bes , les ces , les des … - notes musicals: els dos , els res , els mis … - partícules gramaticals o formes verbals substantivades: els perquès , els peròs , els nos , els sís ; els abonarés , els pagarés …

b) En els parlars occidentals, el plural d’alguns mots plans també presenta - n - etimològica: àsens , còvens , fréixens , hòmens ,

2.1.2. Els masculins aguts afegeixen - os en el masc. pl.: a) Final - s , plural - sos o - ssos. Poden provenir d’una [z] o d’una [s], i en el darrer cas dupliquen la s entre vocals: bordegassos , cabassos , canemassos , capatassos , cartipassos , compassos , desguassos , domassos , embarassos , escarrassos , fracassos , matalassos , nassos , passos (i derivats), sedassos ; accessos (i altres derivats de cessus: accés , decés , procés , recés, retrocés ), aiguavessos (i altres derivats de versus: aiguavés , revés , través ), congressos (i altres derivats de gressus: congrés , progrés , regrés ), bressos , interessos , xeressos ; anissos , abissos , canyissos , passadissos , pastissos , rissos , tapissos , vernissos ; arrossos , cossos , mossos , ossos , terrossos , trossos , calabossos , colossos , esbossos , gossos , óssos ; arcabussos , banussos , barnussos , bussos , carnussos , cuscussos , embussos , gamarussos , pallussos , talussos , tramussos … b) Excepcionalment són invariables: els dies de la setmana acabats en - s ( els dilluns …); algeps , ens , reps [teixit], bis , plus , el pus , fons , temps , socors [o socorsos ]. c) Excepcionalment no afegeixen - o - els llatinismes invariables ( els duxs , els linxs , els esfinxs [també les esfinxs ]) i l’anglicisme matx , els matxs.

2.2. Dificultat articulatòria de l’afix - s en mots aguts acabats en - ig [t] o en sibilant + oclusiva - sc , - st , - xt ([sk], [st], [kst])

Els femenins només admeten - s : les forests , les hosts , les posts Els masculins admeten la doble forma de plural - s /- os : boscs / boscos , discs / discos , casts / castos , tests / testos , texts / textos , desigs / desitjos. En el cas dels que acaben en - ig , es prefereix la forma en -s ( raigs , faigs , desigs …), i Ruaix recomana de pronunciar-los com si acabessin en - its ).

a , valent -a , verd -a , covard -a , fort -a , inert -a , agrest -a , trist -a , ferm -a , dolç -a , gris -a , cortès -esa , comú -una , marroquí -ina , roí -ïna , rude ( inv. ), limítrof -a

Alteracions ortogràfiques i fonètiques més remarcables:

L’afegiment dels afixos vocàlics -a i -es pot comportar diversos canvis ortogràfics o fonètics en l’arrel. Generalment és el mot masc. sg. que ha

patit l’efecte d’una regla fonològica que actua a final de mot (ensordiment de les oclusives, emmudiment de -r final en cat. or., emmudiment de -

t/-d darrere líquida i nasal en cat. central…). En general, els canvis consisteixen en:

Ortografia

1. Accentuació (segons les regles): tebi , vidu , ambigu , genuí , terraqüi

2. Canvis gràfics davant les vocals palatals ( c/qu , g/gu , gu/gü , qu/qü , ç/c , j/g ): bonic , llarg , vague , flonjo…

3. Duplicació o no de la consonant final ( l/l·l , s/ss ): Marcel , nul , tranquil , accés , espès , interès , gos , ós , pas…

Consonantisme

1. Sensibilització de la -r o de la -t (canvi fonètic que no comporta cap canvi gràfic): durador , dur , esvelt , calent , profund , exempt , doctorand

2. Sonorització del fonema sord

2.1. Sonorització de -s (no comporta cap canvi gràfic): marquesa, esposa, Lluïsa

2.2. Sonorització de -f > -va : serva

2.3. Sonorització de les oclusives: la principal dificultat és saber si el masc. sg. acaba en oclusiva sorda ( p , t , c ) o en oclusiva sonora ( b ,

d , g ).

1. Grafies -d/-t:

a. Acaben en -t: adequat , eixerit , got ( ostrogot , visigot ), menut , buit , fat , ardit , exquisit , humit , polit , mut , resolut , geperut ,

molsut , sorrut + tots els participis.

b. Acaben en -d els mots que porten -d- en l’etimologia: fluid , covard , verd , sord …

2. Grafies -c/-g:

a. Acaben en -c: manyac , embriac , obac , cec , dormilec (també dormilega m ), gallec , noruec , grec , temorec , amic , antic ,

groc , poruc , feixuc , xaruc , rònec , feréstec , aràbic …

b. Acaben en -g: llarg, soberg i alguns cultismes: sacríleg ( f. sacrílega ), homòleg ( f. homòloga ), pròdig , ob

antropòfag , centrífug

2.4. Sonorització de les palatals africades (-ig > - tj-/-tg- o -j-/-g- dialectalment): lleig , mig , roig

3. Cultismes masc. -c/-cs , fem. -qua/-qües : inic , inics / iniqua , iniqües ( iniquitat ), oblic , oblics / obliqua , obliqües ( obliqüitat ), ventríloc , ventrílocs /

ventríloqua , ventríloqües ( ventrilòquia )

Vocalisme

1. Diversitat de tractament de la -u semivocàlica en el fem.:

1.1. Es manté: garneu , nadiu , geliu , joliu , soliu

1.2. Esdevé - v -: aspriu, blau , jueu , viu , tou , esclau , eslau , còncau , esquiu , gasiu , actiu , esportiu , nou

1.3. Es perd: europeu , plebeu , ateu , reu

2. Substitució de la e / o àtones:

2.1. De la -o : flonjo , fofo , fondo , gotzo , guerxo (també guerx ), llondro , minso (també minse ), motxo , sonso.

2.2. De la -e : ample , abstracte , agre , altre , apte/inepte , aspre , benigne , còmode , corrupte , culte , destre , digne , directe , docte , duple ,

exacte , invicte , pigre , prompte , sacre , sinistre , univalve. Cal destaca r pobre pobra.

3. Afegiment de la - n - etimològica en tots els adjectius acabats en vocal tònica: sa , serè , veí , marroquí , bessó. Cal destacar: comú , comuna i

orfe , òrfena , orfes/òrfens , òrfenes. No afegeixen - n - (perquè tenen una altra etimologia) els mots: cru , nu.