Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Jocs adaptats, Apuntes de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte

Asignatura: Didàctica de l'Educació Física I, Profesor: , Carrera: Mestre d'Educació Física, Universidad: URV

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 22/01/2007

la_puzzle
la_puzzle 🇪🇸

3.6

(15)

27 documentos

1 / 21

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. TÍTOL
Jocs adaptats
2. INTRODUCCIÓ
Aquest treball consisteix en una unitat de programació de dues
sessions, en les que se treballarà diferents jocs adaptats a les
diferents deciències que ens podem troba a les aules.
Creem necessari realitzar jocs adaptats per a uns alumnes que
possiblement per les seves deciències necessitaran una adaptació
i unes adaptacions diferents. Això no vol dir que s’hagi de
sobreprotegir i deixar als altres de banda o no mostrar-los prou
atenció.
En primer lloc ens agradaria remetre’ns a la denició de joc
establerta per diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia
catalana:
JOC: Acció de jugar. Activitat física o mental que com a
principal la diversió o entreteniment de qui l’executa. Sotmès a
unes regles , en el qual entren en competència l’habilitat i la sort
dels participants .
A aquesta denició volem afegir-hi, si se’ns permet, que darrera
del fet de diversió i entreteniment hi ha uns objectius que el mestre/
a de segur que es planteja, com per exemple: socialització amb els
demés, relació, comunicació, cooperació, respecte,etc.
En general podem dir que el joc és un mitjà pel qual els éssers
humans i els animals exploren diverses experiències en diferents
casos i en diferents ns. Els individus aborden les innovacions i es
familiaritzen amb l’objecte de materials. Aquesta experiència activa
d’una situació real amb un propòsit denit del presumpte ”jugador”
és normalment seguida per l’immediat aprenentatge.
El joc és recreació perquè contínuament recrea la societat en la
que realitza.
El joc no tan sols proporciona un autèntic medi d’aprenentatge,
sinó que permet que uns adults perspicaços i instruïts adquireixen
UNITAT DE PROGRAMACIÓ: Jocs adaptats
PAGE 13
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Jocs adaptats y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte solo en Docsity!

1. TÍTOL

Jocs adaptats

2. INTRODUCCIÓ

Aquest treball consisteix en una unitat de programació de dues sessions, en les que se treballarà diferents jocs adaptats a les diferents deficiències que ens podem troba a les aules. Creem necessari realitzar jocs adaptats per a uns alumnes que possiblement per les seves deficiències necessitaran una adaptació i unes adaptacions diferents. Això no vol dir que s’hagi de sobreprotegir i deixar als altres de banda o no mostrar-los prou atenció. En primer lloc ens agradaria remetre’ns a la definició de joc establerta per diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia catalana : JOC: Acció de jugar. Activitat física o mental que té com a principal fi la diversió o entreteniment de qui l’executa. Sotmès a unes regles , en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants. A aquesta definició volem afegir-hi, si se’ns permet, que darrera del fet de diversió i entreteniment hi ha uns objectius que el mestre/ a de segur que es planteja, com per exemple: socialització amb els demés, relació, comunicació, cooperació, respecte,etc. En general podem dir que el joc és un mitjà pel qual els éssers humans i els animals exploren diverses experiències en diferents casos i en diferents fins. Els individus aborden les innovacions i es familiaritzen amb l’objecte de materials. Aquesta experiència activa d’una situació real amb un propòsit definit del presumpte ”jugador” és normalment seguida per l’immediat aprenentatge. El joc és recreació perquè contínuament recrea la societat en la que realitza. El joc no tan sols proporciona un autèntic medi d’aprenentatge, sinó que permet que uns adults perspicaços i instruïts adquireixen

coneixements respecte els nens i les seves necessitats, tan el camp cognitiu com en l’afectiu. En el joc el nen opera amb coses com si tinguessin sentit; operen amb els significats de les paraules que reemplacen les coses; per això en el joc té lloc l’emancipació de la paraula respecte de la cosa. Els estudiants, professors, mainaderes, pares i aquells que influeixen en la formació dels nens, a trobar la manera d’utilitzar vertaderament el joc en benefici del desenvolupament i de l’aprenentatge al llarg de la vida. El joc es important perquè es vital per al desenvolupament normal del nen; ell aprèn més per mitjà del joc que per qualsevol altra via, ja que, al jugar, aprèn perquè està compromès d’una manera personal en el que per a ell val la pena i, en conseqüència el coneixement que adquireix es més valuós, ja que l’obté de la seva pròpia experiència. Aprèn a ser creatiu, constructiu i independent. El joc és un mitjà d’autoexpressió. Li permet descarregar tensió i donar sortida a la seva destructivitat de manera acceptada. Per mitja del joc pot explorar, experimentar i provar idees. Quan un nen juga, esbrina coses sobre la gent i aprèn a viure amb ella. Així, quan més es compromet a un nen en diverses activitats estimulants, major serà el seu desenvolupament mental i físic, enriquit per ocupacions absorbents i satisfactoris. És aquí on nosaltres, com a adults interessats, podem ajudar al nen a treure el millor partit dels seus anys formatius, importants. Hem d’estar disponible per impulsar-lo a fer observacions curioses i acurades, respondre a les seves preguntes, suggerir activitats noves, i ampliar els seus horitzons. Els nens amb necessitats educatives especials requereixen les mateixes atencions que els que no en tenen, però amb adaptacions

  • Treballar les capacitats físiques mitjançant els jocs.
  • Incrementar la memòria.
  • Respectar les normes del joc.
  • Adquirir una millora relació amb els companys.
  • Treballar els reflexos.
  • Controlar les emocions.
  • Assimilar el paper que et correspongui dins del grup.
  • Adquirir autonomia personal.
  • Manifestar el joc com a fet social i cultural.
  • Conèixer el cos.
  • Millorar la comunicació.
  • Utilitzar estratègies de cooperació, oposició, cooperació/oposició.
  • Millorar l’equilibri.
  • Assumir el repte d’oposar-se sense rivalitat o menyspreu.
  • Treballar la força i la resistència.

4. CONTINGUTS

Bloc Conceptual

El ritme. Gest i moviment en la comunicació. Jocs: regles bàsiques. La velocitat del moviment. Esports individuals. Expressió i comunicació: el gest i el moviment en la comunicació. Esquema corporal. La distància en l’espai motriu.

Bloc Procedimental

Realització adequada de l’activitat. Maneig de les orientacions. Utilització de l’espontaneïtat. Experimentació del joc com a objecte de recreació. Utilització dels sentits en l’organització del moviment corporal. Mobilització de les diferents parts del cos. Reacció corporal ràpida davant d’un estímul visual. Observació del propi cos com a instrument d’expressió Descobriment dels recursos expressius del cos. Construcció de moviments a partir dels gestos dels companys. Ús de tècniques de mim. Apreciació de distàncies en una acció motriu. Apreciació de les velocitats i acceleracions pròpies. Aplicació de les habilitats motrius bàsiques. Reacció corporal ràpida davant d’un estímul visual o acústic.

Bloc actitudinal

Valoració de l’organització en l’activitat Comportament positiu en vers l’activitat i els companys Valoració en l’organització en l’activitat Respecte per les normes Iniciativa en el joc Acceptació i estimació en el propi cos

eliminat.

  1. (^) Les persones eliminades es posen al costat del director amb el braç estès esperant que un membre del seu grup els salvi. Només poden ser salvades si li toquen el braç i la partida és guanyada.

ADAPTACIONS Def. Visual La dinàmica serà la mateixa, però el membres de cada equip aniran en parelles, un dels quals anirà amb els ulls tapats, cada parella se li assignarà un número. Def. Auditiva

La dinàmica serà la mateixa, però els nombres seran anomenats amb la mà o amb cartolines. Def. Mental La dinàmica és la mateixa, l’únic que s’ha tenir en compte que serà una mica més lent. Def. Motriu La dinàmica serà la mateixa, però els membres del grup aniran en parelles i a cavallet. Del tal manera que el nen amb deficiència motriu farà de genet.

NOM DEL JOC “LA CADENA”

ORGANITZACIÓ Tot el grup classe.

EDAT A partir de 5 anys.

DESENVOLUPAMENT 1) Es demanarà un jugador voluntari que vulgui parar.

  1. Els companys aniran corrent per la sala o gimnàs vigilant que el que para no els

agafi.

  1. (^) Quan toca algú aquest s’agafa de la mà amb el que para i així tota l’estona fins que la cadena cada vegada es farà més gran.
  2. (^) L’últim jugador que queda és el guanyador. Una altra opció per fer dura menys el joc és trencar la cadena en grups més reduïts. ADAPTACIONS Def. Visual La dinàmica serà la mateixa, amb la modificació que tots aniran per parelles i un membre de la parell amb els ulls tapats. Def. Auditiva

No hi ha cap modificació

Def. Mental No hi ha cap modificació Def. Motriu És difícil d’adaptar, perquè aquest joc implica molt de moviment. Però podem agafar l’opció de un company que empenyi la cadira.

PART PRINCIPAL

NOM DEL JOC “TREPITJAR GLOBOS”

ORGANITZACIÓ Poden participar de 6 a més jugadors, també es pot fer amb tot el grup classe.

EDAT A partir de 5 anys.

DESENVOLUPAMENT 1) Donar un globus a cada jugador per a què l’infli i un tros de cordill per a què es lligui el globus al turmell.

  1. Després que la professora doni una senyal començarà el joc, on cada jugador ha de intentar petar d’una trepitjada els globus

NOM DEL JOC “ LA BOMBA”

ORGANITZACIÓ Hi poden participar de 6 a més jugadors, majoritàriament hi participen tot el grup classe.

EDAT A partir de 6 anys.

DESENVOLUPAMNET 1) S’escull un jugador per fer de rellotge de bomba. L’escollit s’asseu amb els ulls tapats i la resta de participants es col·locaran en una rotllana al seu voltant. Un dels jugadors tindrà a les mans una pilota que simularà la bomba.

  1. Quan el del mig diu: ”Ja”, els jugadors van passant-se la pilota tan ràpida com sigui possible. Si el jugador del mig diu: ”canvi de sentit”, la pilota canvia de direcció.
  2. El jugador del mig compta mentalment fins a 50, al ritme que vulgui, quan arriba a 40 diu: “la bomba s’apropa ”i en arriba a 50 crida “BOOM”.
  3. El jugador que tenia la pilota en el moment de l’explosió s’asseu a terra amb les cames obertes. Per passar la pilota, els jugadors dels seus costats hauran de posar un peu entre les cames del que està assegut.
  4. Es repeteix el joc fins que queda un únic jugador dret ADAPTACIONS Def. Visual L’adaptació consisteix en que tots els jugadors es tapen els ulls. La pilota s’ha de passar de mà en mà i quan un jugador queda eliminat en comptes de asseure’s sortirà de la rotllana. Es recomanable que la pilota utilitzada tingui cascavells en

el seu interior o d’un color viu per si l’alumne té algunes restes visuals. Def. Auditiva

Es canviaran les senyals acústiques per senyals visuals: per indicar ”JA” s’alçaran les mans, per indicar el canvi de sentit s’aixequen les mans i es mouen d’un costat a l’altre, per dir que “la bomba s’aproxima” es posarà de peu, i per dir ”Bomba” farà un gran salt i es traurà el mocador que li tapaven els ulls” Def. Mental La dinàmica del joc serà la mateixa, però abans es faran uns assaigs per a què l’alumne integri les normes. Si el nen no sap contar fins a 50 s’escurçarà el compte. Def. Motriu La modificació consistirà en què tots els jugadors estaran asseguts al terra o amb una cadira per estar tos a la mateixa altura. Quan a un jugador li explota la bomba abandona la rotllana i treu la cadira, així cada cop la rotllana serà més petita per a què tots segueixin estan junts.

PART FINAL

posaran en parelles. Un membre de la parella amb els ulls tapats. Amb el nombre 3 i 5 els grups seran de tres i cinc parelles. Def Auditiva

La dinàmica és la mateixa, però amb el canvi que la mestra indicarà els nombres amb els dits o amb cartolines. Def. Mental La dinàmica és la mateixa, l’únic que s’ha tenir en compte que serà una mica més lent. O baixar el nivell d’indicacions, tot depèn de les característiques del subjecte. Def Motrius

La dinàmica serà la mateixa. En el número 1 el nen en qüestió només picarà de mans.

PART PRINCIPAL

NOM DEL JOC “EL POU”

ORGANITZACIÓ Aquest joc es pot fer en grups de 5 o més, també es pot fer amb tot el grup classe.

EDAT A partir de 8 anys.

DESENVOLUPAMENT 1) Es tria un jugador del grup que faci el paper de conductor del joc.

  1. Es col·loquen tots els participants drets, inclòs el conductor, formant un cercle.
  2. Els jugadors mantindran davant d’ells la mà dreta amb el puny mig obert: aquest serà el seu pou.
  3. El conductor del joc anirà dient els

elements que cal assenyalar amb la mà que queda lliure: 4).)a (^) el pouet 4).)b (^) el terrat 4).)c (^) les finestres. 4).)d (^) la porta.

  1. (^) Quan digui: “el meu pou” cadascú es posarà el dit el forat de la seva mà. Quan digui “El terrat” es tocarà el cap, quan digui “les finestres” tocaran els ulls, i “ la porta” les orelles.
  2. (^) Si es diu “pou del veí” tots el jugadors tocaran el pou del company de la seva dreta en comptes del seu, el mateix faran en al resta d’elements.

ADAPTACIONS Def. Visual Per a que tots estiguin en igualtat de condicions, la resta de companys es taparan els ulls amb un mocador. El joc serà una mica més lent pel fet de que han de trobar les diferents parts del company amb manca de visió. Def. Auditiva

La dinàmica del joc és la mateixa. Les adaptacions serien que en comptes de les indicacions nombrar- les verbalment , les executaríem mitjançant cartolines amb dibuixos amb el significat següent:

  • “el pouet” amb un dibuix d’un pou.
  • “el terrat” amb un dibuix d’un terrat amb roba estesa.
  • “la finestra” amb un dibuix

els papers, es a dir, el jugador reflectit passa ha ser el reflex.

ADAPTACIONS Def. Visual Tothom ha de portar els ulls tapats i la imitació es donarà mitjançant instruccions verbals. El nen que inicia els gestos explicarà al seu company els moviments que està fent, d’aquesta manera la seva parella ho podrà imitar. Def. Auditiva

No es necessita adaptació.

Def. Mental S’hauria d’incrementar el temps ja què són més lents en els reflexes. Això significa que alhora d’imitar al seu company tardarà més en agafar la postura correcta. Def. Motriu Posarem a tots els alumnes cara a cara però tots asseguts a terra o en una cadira. D’aquesta manera tots estaran a la mateixa altura. El joc es desenvoluparà com l’original, exeptuant que els gestos i moviments es podran fe del cap a la cintura, sense moure les cames.

NOM DEL JOC “PEUS QUIETS”

ORGANITZACIÓ Dividirem la classe en dos grups, amb un màxim de 15 persones per grup.

EDAT A partir dels 6 anys.

DESENVOLUPAMENT 1) El grup es reuneix al centre del lloc on es realitza el joc.

  1. Inicia el joc un jugador que crida a algun dels seus companys tot llençant la pilota enlaire.
  2. El nen a qui s’hagi anomenat haurà de recollir la pilota i la resta de companys de córrer allunyant-se de la pilota el màxim possible.
  3. Quan el nen que s’ha anomenat agafi la pilota haurà de quedar-se allí on hagi aconseguit agafar-la. Cridarà:” PEUS QUIETS!”, mentre els demés hauran de quedar-se com a estàtues allí on hagin quedat.
  4. El qui té la pilota, si els seus companys estan massa lluny podran donar un màxim de 3 passos grans. Aleshores provarà de tirar la pilota el jugador més pròxim.
  5. Si aconsegueix tocar-lo, el nen tocat queda expulsat.
  6. El jugador a qui ha anomenat haurà de prosseguir a començar de nou el joc cridant a un altre nen i llança la pilota.

ADAPTACIONS Def. Visual La dinàmica del joc es la mateixa amb la modificació que és formaran parelles i un de la parella anirà amb els ulls tapats. La pilota serà d’espuma.

6. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

L’avaluació d’aquestes sessions que es proposen serà continua i utilitzarem les tècniques sociomètriques que ens permetin avaluar el comportament en grup en relació amb temes com el lideratge, l’acceptació... També utilitzarem l’observació en qualsevol dels seus procediments més habituals: Els anecdotaris Els diaris o informes. Les llistes de control Les escales d’estimació Les graelles d’observació. Qualsevol d’aquestes tècniques d’observació ens podran ser útils per avaluar les actituds, valors i normes, que són l’aspecte a avaluar més important dels que pretenem fer-ne una valoració.

7. TEMPORALITZACIÓ

Aquesta Unitat de Programació està adreçada als alumnes de Cicle Mitjà primer nivell, tindrà una durada de dues sessions que es desenvoluparan de forma intercalada amb d’altres ja que l’ordenació i seqüenciació de continguts no depèn una de l’altra. L’espai temporal en el qual es durà a terme serà tot just arribar de les vacances de Nadal, per a poder treballar interdisciplinariament el consumisme que es genera durant les dates de Nadal, i concretament en la educació física, en fer-se conscient que no sempre els jocs que valen molts diners són els millors i els que agraden més. Hem de treballar l’educació en valors.

8. RECURSOS I MATERIAL

Les sessions per a un millor desenvolupament seria bo executar- les dintre del gimnàs o a l’aula de psicomotricitat. Al tenir alumnes

amb necessitats educatives especials aquests recintes no haurien de tenir barreres arquitectòniques que dificultessin l’autonomia del anomenats alumnes. Els materials que farien falta per desenvolupar les dues sessions són:

  • cartolines
  • globus
  • cordills
  • cascavells
  • pilotes
  • antifaços o mocadors
  • cadires (opcional per que també es pot realitzar asseguts al terra)
  • reproductor de CD
  • CD de música clàssica

9. METODOLOGIA

La metodologia utilitzada en aquesta unitat de programació és:

  • comandament
  • ensenyament recíproc
  • ensenyament guiat

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

  • (^) AADD (1998). El gran llibre del jocs. PANAMÓN.
  • (^) DECROLY, O ; MONCHAMP, E. (1986) El juego educativo, iniciación a la actividad intelectual i motriz. París-Madrid: MORATA.
  • (^) EDUCACIÓ PRIMÀRIA - CATALUNYA- CURRICULUMS. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
  • (^) GIMENO S., PEREZ C. i VIZUETE M. (2000) Educació Física i la seva Didàctica. Tarragona: URV