MENDOZA SOSA, KATHERIN - GRUP W – DRET CONSTITUCIONAL
1
JORNADA 35 ANYS DE LA CONSTITUCIÓ, 30 ANYS DE
L’ESTATUT D’AUTONOMIA: TEMES PENDENTS.
CONFERÈNCIA. “La crisi financera en la UE: r espos tes i ¿so lucions?”
Prof. Dr. Anto nio Bar Cendón.
"La crisi produïda en la unió europea es tracta d'una crisi que avarca una part financera,
política i també econòmica. A més, esta és la mateixa que està produint una divisió entre els
països depenent el seu nivell econòmic (nord i sud) però a més també pels valors democràtics
(est i oest) . Per tant no és només el fet de que tenim un conjunt de crisi en diferents sectors
sinó que a més la pròpia unió europea està patint una separació dins, el que porta a una
situació de tensió i desequilibri. No obstant això, si mirem i analitzem les seues dades podem
arribar a la diferents conclusions: el posicionament econòmic com a unió europea és un dels
actualment; s'ha garantint un estat de pau i tranquil·litat; i a més la UE és l'entitat que més
contribueix pel que fa al desenrotllament."
El major problema de la crisi europea va sorgir amb la fallida del Banc Europeu en el 2008. Si a
açò li sumem la situació econòmica en què va entrar Grècia amb el bisell dels seus informes, la
crisi dels altres països europeus -França, Itàlia i Espanya-, obtenim a hores d'ara un sentiment
d'inestabilitat, inseguretat i desconfiança. Cal afegir que uns dels majors problemes de la Unió
Europea és que no disposa d'un banc propi i públic sinó que tot es du a terme per mitjà d'una
via privada. A més al no ser públic no es pot proporcionar diners a països amb problemes sinó
que tan sols es pot prestar estos diners.
Deixant de costat els problemes econòmics, que no són pocs, cap mencionar que hi ha
problemes estructurals pel que fa a la UE: el dret de la unió europea no està fonamentat en
l'interés de la unió com a tal, sinó en els interessos dels estats que la formen, per tant
s’afavoreix als estats no a la Unió; la competència de la majoria de les matèries és compartida
no és exclusiva de la Unió, amb la qual cosa s'afavorirà a l'estat en si. A més del "abuso" per
part dels Estats, els quals s'aprofiten del finançament que cobrix la UE en assumptes que no en
la pràctica no li corresponen.
Un altre problema que sorgeix és que la UE no pot crear la seua pròpia política econòmica sinó
que està sorgeix de la unió i l'acord de tots els estats, heus ací una altra mostra de supremacia
estatal front la UE.
En definitiva, podem deduir una perceptible debilitat en el govern de la unió produït pels
problemes estructurals, econòmics i jurídics que està té. La qüestió que hem de plantejar-nos
és la següent: Tenim solucions?
Per a poder trobar la resposta a esta pregunta hem de dur a terme diverses reformes,
començant amb que donar a la UE el lloc que legítimament els correspon per mitjà de
l'establiment d'un banc públic propi, per exemple.
