2nB Batx
L’ALEGRIA QUE PASSA
1. El títol de l’obra, L’alegria que passa, pren sentit en el desenllaç de l’obra.
Explica’l i digues amb quin personatge s’associen aquests mots. Explica les
característiques d’aquest personatge.
El títol pren sentit al final de l’obra, ja que l’art marxa del poble, concretament
aquests mots fan referència a la Zaira perquè ella és el símbol de la poesia i la
bellesa de l’art. Ella és un personatge que interpreta un dels poemes més importants
de Santiago Rusiñol, però pràcticament cap persona entén el que diu. També un
altre personatge al que fa referència és al Clown, el qual vol canviar la societat
immòbil i materialista per una societat que entengui el valor i el sentit de l’art.
Aleshores, el títol indica que la Zaira i en Clown, concepció pena de l’art i la poesia,
marxen després de que el poble o la societat materialista els fessin fora perquè no
reconeixen el valor de l’art i, finalment, l’ambient del poble torna a ser el mateix
d’abans, és a dir, abans que arribés el circ al poble per repartir l’alegria. El poble
finalment torna a ser avorrit on regna la prosa i la tristesa eterna,
2. L’alegria que passa ha estat considerada una obra decadentista, esteticista
o simbolista. Indiqueu els trets principals de l’obra que permeten justificar
l’afirmació anterior (visió del món, personatges, recursos escenogràfics...).
L’alegria que passa ha estat considerada una obra decadentista, esteticista i
simbolista perquè hi ha dos mons contraposats, el món de la prosa, el qual és la
realitat quotidiana de les persones del poble, (l’Arcalde, en Tòfol, l’Agneta…), i el
món de la poesia, on els artistes (la Zaira, en Clown…) volen intentar crear un món
ideal on regni la diversió i l’alegria que dona l’art.
En l’obra podem observar diversos trets decadentistes en l’ambient del poble, el
qual està poc cuidat, sense un ordre en concret i solitari. A més, hi ha personatges
decadents com en Tòfol, ja que aquests s’acostumen a la vida del poble decadent i
monòton, i no fan res per intentar canviar aquesta monotonia de sempre o canviar la
seva visió del món per aconseguir els seus objectius de vida.
