Real Decret 142/2007, de 26 de Juny
L’Educació Primària a
Catalunya
Processos Educatius i Pràctica Docent
Òscar Betriu; Jonatan Mateos; Albert Menal; Efren Rodríguez; Alícia Vida
02/01/13
1
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
L'educació primària a Catalunya, Apuntes de Ciencias de la Educación
Asignatura: Processos Educatius i Practica Docent a l'Educacio Primaria, Profesor: Francisco Esteban, Carrera: Educació Primària, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
2012/2013
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga L'educació primària a Catalunya y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Real Decret 142/2007, de 26 de Juny
L’Educació Primària a
Catalunya
Processos Educatius i Pràctica Docent
02/01/
L’Educació primària a Catalunya
- Introducció del Decret:
1.1. Resum de les finalitats educatives.
Les finalitats educatives de l’Educació Primària són proporcionar a tots els nens i nenes les competències necessàries que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social. Per tant, són adquirir una sèrie de valors i normes que han de servir no només per portar a la pràctica dins la mateixa escola sinó també per portar-ho a terme fora d’ella, és a dir, a la societat on es correspongui. A part d’adquirir uns coneixements i tècniques d’estudi en totes les àrees, com són matemàtiques, llengües, conèixer el medi natural, expressió plàstica, iniciació a les noves tecnologies per poder emprar en situacions reals aquests coneixements adquirits i afrontar nous problemes, per altra banda, també es pretén adquirir els elements bàsics de correcció vial per tal d’afavorir una actitud de respecte i conscienciació per els accidents de trànsit. Finalment, un dels objectius més clars es la conscienciació per la religió i la diversitat cultural que hi ha actualment a les escoles per poder facilitar un clima de convivència entre tota aquesta diversitat cultural.
1.2. Què s’espera dels mestres? Quines funcions se’ls atribueix? Quin model de mestre es proposa?
Les funcions dels mestres en l’etapa de Primària adquireixen un paper fonamental. El seu paper és fer que els alumnes valorin el fet d’aprendre significativament i tinguin la voluntat de millorar dia a dia amb una ment crítica envers l’aprenentatge individual i col·lectiu. Per part del mestre/a s’espera una orientació, acompanyament i estimulació cap a l’alumne impulsant nous reptes perquè agafin el rol de descoberta i resolució d’aquests, a part de tindre en compte la diversitat d’ensenyament, de característiques personals i socials de l’alumnat que com a conseqüència s’espera una bona adequació de les seves classes.
Per tant, podem dir que es proposa un model de mestre crític capaç de localitzar les característiques de l’entorn i intentar adequar-les a la diversitat d’alumnes que tingui a l’aula, un mestre que no es regeix solament amb el que diuen els superiors, sinó que envers alguna dificultat individual o col·lectiva del seu alumnat intenta actuar en conseqüència per la millora d’aquests.
1.3. Què suposen i que s’entén per competències bàsiques?
S’entén per competències bàsiques la capacitat per adquirir i posar a la pràctica tots els coneixements, valors, actituds i sabers per tal de ser un ciutadà actiu i crític, i saber actuar en la societat que ens envolta que està en continus canvis per poder entendre el món en que vivim. Les competències bàsiques suposen adquirir aprenentatges a través de la diversitat de coneixements, posar aquests aprenentatges a la pràctica en diverses situacions i finalment permetre al professorat identificar una avaluació de caràcter general per a tot l’alumnat. Aquestes competències no s’assoliran positivament sinó s’omplen de significat i de continguts significatius per a l’Infant, només els assolirà
02/01/
1.7. Com s’inclou la diversitat dins el currículum?
Per tal de poder parlar de diversitat hem de definir el seu significat. Segons l’article de Domenech i Arànega, la diversitat es composa de les diferències que té cada individu, les quals ens fan actuar de manera diferent. Si això ho apliquem a la nostra feina com a futurs mestres podem dir que es tracta de la varietat d’alumnes que existeixen dins les nostres aules. Els alumnes són diferents en gènere, cultura, en maneres i ritmes d’aprenentatge, en forma de pensar, en limitacions físiques i/o psicològiques,etc.
Encara que a primera vista no ho sembli, totes les aules són heterogènies ja que cada persona és un món i és en aquesta varietat on resideix la riquesa que fa que cadascú de nosaltres sigui capaç de fer front i resoldre una bona part dels problemes i reptes que van apareixent al llarg de la nostra vida. En altres paraules, és gràcies a la diversitat que som capaços d’aprendre coses noves, conviure entre nosaltres i aprendre de les diferents maneres de veure una mateixa cosa.
Per tal de poder introduir la diversitat al currículum de manera efectiva s’utilitza el que anomenem escola comprensiva, que és el tipus d’ensenyament que considera les diferències de cada individu trobant un balanç adequat entre cada alumne i el contingut a aprendre.
1.8. Com es compagina el tractament a la diversitat amb el principi d’igualtat?
La diversitat pot esdevenir una dificultat per a alguns alumnes que al ser diferents, necessiten una ajuda extra per a aconseguir assolir els objectius que compleixen fàcilment els altres companys. Amb això, aquests alumnes diferents necessiten aquest tracte també diferent, necessiten d'aquesta ajuda per a poder seguir endavant. Tot i així, a les escoles s'insisteix sobre les necessitats educatives especials, no d'una educació especial, l'alumne no ha d'estar separat de la classe, no ha de rebre una educació diferent, amb això, l'alumne s'integra amb la resta de companys, amb qui compartirà classe i de gaudirà d'una vida educativa normal i igual que la resta d'estudiants. Això ve marcat pel principi d'educació comuna basada en una filosofia co- educadora que disminueixi el sexisme, que reconegui la diversitat afectivo-sexual i que tingui una valoració crítica de les desigualtats. Es posa una especial atenció sobre l'adquisició de les competències bàsiques que han d'assimilar tots els alumnes, entre els quals es troba integració de tots els alumnes diferents o especials. Tot això ve marcat per la socialització, comunicació, les relacions i l'autonomia personal, certs factors que els alumnes han d'aprendre durant la seva estància en el col·legi. Per això, la millor manera que aprenguin aquests factors, és no separar ni classificar als alumnes que siguin diferents a la resta. L'alumnat diferent ha de seguir les mateixes pautes que els seus companys i companyes, l'única diferència és que s'adapta el seu currículum a les seves capacitats per tal d'afavorir l'optimització dels aspectes personals, la convivència i la tolerància.
1.9. Què implica el principi de comprensivitat en l’actitud dels mestres? (Tots els estils docents són adequats?
02/01/
El principi de comprensió implica la diferenciació i acceptació dels professors cap als alumnes diferents que necessiten una atenció especial, que el professor pugui ajudar correctament i pugui aconseguir que el alumne segueixi endavant amb les mateixes condicions que els seus companys de classe. El professor, s'ha d'adaptar, ha de ser conscient que no tots són iguals, que hi ha diferents maneres de veure les coses així com diferents opinions, per tant el professor haurà d'enfocar la classe de diferents maneres. L'estil de professor pràctic o crític sí que s'adaptaria a aquesta nova manera d'ensenyar, a adaptar-se als seus alumnes, a acceptar propostes i critiques. Però el professor teòric només empitjoraria l'estat de les persones diferents, els enfonsaria més ja que se sentirien inferiors a la resta de companys ja que no poden seguir el fil de la classe. Aquest professor no s'adaptaria al nou currículum, senzillament seguiria fent el seu tipus de classe teòrica i monòtona que segurament algun dels alumnes no l'entendrà.
1.10. Aprendre a aprendre és el principi bàsic de l’aprenentatge al llarg de la vida, necessari en una societat complexa, global i canviant. Com és relaciona aquest principi amb la responsabilitat de l’estudiant sobre el propi aprenentatge i amb l’autoritat del docent?
Aprendre a aprendre a vegades pot ésser realment complex i més en l’etapa de primària. En aquesta etapa s’estila més l’aprenentatge memorístic envers l’aprenentatge significatiu, per això és realment complicat per al docent fomentar l’ interès i la motivació de l’alumnat cap a un aprenentatge significatiu. La responsabilitat de l’estudiant, per tant, es crear-se el seu propi sentit crític, analitzar les coses que el rodegen i veure el que és més significatiu per a ell, i a base de les experiències anar millorant dia a dia, aprendre a aprendre, per formar-se en una millor persona, més crític i competent. Només amb esforç, ganes i interès podrà millorar i anar aprenent coses noves dia a dia.
Per altra banda, el propi docent ha de ser capaç d’analitzar l’entorn de l’alumnat, l’entorn del propi centre, per tal d’adaptar les pròpies pràctiques docents envers a aquest principi, aprendre a aprendre. Els ha de plantejar repte rere repte, sempre amb les ajudes suficients per poder-los resoldre, fer-los raonar, fer-los pensar, d’aquesta manera es podrà donar aquest principi en els alumnes i en el propi docent. Si el docent, es dediqués solament a fer la classe teòrica sense deixar intervenir als alumnes no estaria fomentant aquest principi.
- Organització de la Primària:
1.11. Com s’organitza l’etapa?
02/01/
1.12. Paper del centre escolar: Autonomia – normativa.
Cada centre escolar regint- se per el Real Decret establert per la Generalitat de Catalunya, ha d’elaborar les seves pròpies normes de funcionament del centre en tots els seus aspectes i totes les seves àrees. Dintre dels paràmetres, continguts, objectius i àrees que marca el Decret d’ensenyament cada escola defineix la tipologia pedagògica en que es basa la seva corrent d’ensenyament i a partir d’aquí també gaudeix de la seva pròpia autonomia per poder elaborar les normes de funcionament del centre, definir el propi projecte educatiu amb el currículum adequat a les necessitats, tant del centre com dels docents i alumnes, definir els continguts i objectius de cada cicle educatiu i de cada àrea en concret. A part, també s’han de deixar clares les pautes d’avaluació, les tutories dels tutors amb els alumnes i els horaris de l’escola.
El centre educatiu té l’autonomia d’escollir la seva corrent pedagògica, d’elaborar el PEC i el currículum en qüestió sempre respectant els paràmetres establerts per el Real Decret.
1.13. Valoreu el sistema d’avaluació i promoció.
El sistema d’avaluació i promoció està pensat per poder ajudar als alumnes que ho requereixin amb reforços específics per aquells que necessitin ajuda i que no puguin seguir, segons el criteri dels professors, el ritme de la classe. Una vegada finalitzat el curs, els professor hauran de decidir si els alumnes estan capacitats per avançar de cicle o repetir curs.
No obstant això, no es té en compte si per afers exteriors (familiars, motivacionals, etc.) l’alumne veu afectat el seu rendiment acadèmic. Únicament, es proporciona reforç acadèmic extra per a l’alumne, quan a vegades potser, necessitaria un reforç i atenció al seu ànim o motivació.
Un altre punt són les instal·lacions o manca de professionals dels quals ha disposar el centre, el decret assegura una atenció personal per a l’alumne que ho necessiti però no té en compte si hi ha suficients mestres o aules per poder donar, aquest reforç.
I per últim, el decret també té en compte que els pares o tutors legals dels alumnes col·laboraran i participaran activament en el procés educatiu dels seus fills. Res més lluny de la realitat, molts pares no poden fer-se càrrec dels seus fills i es despreocupen d’ells, ja sigui per feina, malaltia, o per problemes personals.
- Bibliografia
·Ordenació de l’Educació primària a Catalunya, Núm. 4915, 2007. https:// www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
02/01/
·L’Educació primària, educaweb.cat. http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/ sistema-educatiu/educacio-primaria/
02/01/