¡Descarga Utilitarismo de John Stuart Mill: Características, Principios y Críticas y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
L’utilitarisme de John Stuart Mill
1806-1973, Londres. Les característiques del seu pensament són: positivisme, empirisme i liberalisme. va ser un nen prodigi Harriet Taylor, la seva dona
Introducció a l’ètica
L'utilitarisme quantitatiu proposat per Jeremy Bentham Realisme/pessimisme de la teoria política de Hobbes L’hedonisme d’Epicur. La base de les seves idees es troba en els conceptes d’utilitat i plaer. L'utilitarisme es proposa defensar que el fi moral de tota acció humana és la major felicitat possible. És, doncs, una doctrina ètica que defensa la felicitat com a principi fonamental de l'ètica
Què és l’utilitarisme?
L'utilitarisme va ser una teoria ètica iniciada al s. XVIII per Jeremy Bentham, i que va generar en un inici molt rebuig entre els pensadors de l'època L'objectiu d’aquest capítol serà establir les bases de la seva proposta utilitarista,
a) El principi utilitarista
L’acció bona i útil és aquella que proporciona major felicitat al major nombre de persones. Stuart Mill diu la felicitat com el plaer i l’absència de dolor, i la infelicitat com el dolor i l’absència de plaer.
- Una ètica teleològica , doncs valora les accions per les conseqüències que tenen, i no pels motius que les provoquen.
- Universalista , doncs promou la felicitat pel major nombre de persones.
- Eudemonista , en tant que defensa que l’objectiu de les accions humanes és la felicitat; i per últim.
- Hedonista , doncs identifica la felicitat amb el plaer i l’absència de dolor.
b) L’utilitarisme qualitatiu
L’utilitarisme és una doctrina degradant i mesquina, digna només dels porcs.
L’argument en que es recolza la crítica és que l’utilitarisme equipara la felicitat amb el plaer,
Plaers inferiors i plaers superiors.
La felicitat no s’assoleix amb una major quantitat de plaer, sinó amb la consecució dels plaers de major qualitat.
- Plaers inferiors o físics: els que provenen dels instints i que compartim amb la resta d’animals (menjar, beure, dormir…)
- Plaers superiors o intel·lectuals: aquells que ens diferencien dels animals. Els éssers humans ens diferenciem dels animals per la capacitat de gaudir d’aquests plaers superiors, que són els que caracteritzen la nostra naturalesa. Són aquells vinculats amb l’intel·lecte, l’emoció, l’empatia i el coneixement..
Ser dignes de la nostra naturalesa
Els plaers intel·lectuals requereixen més esforç Per ser dignes i estar orgullosos de la nostra naturalesa és necessari el conreu i la pràctica dels plaers superiors.
c) La felicitat és l’únic fi de l’acció humana, suficient i necessari.
La felicitat és inassolible. Una existència feta de pocs dolors i poc duradors, de molts plaers i molt variats, amb un predomini decidit dels actius sobre els passius, i que té per fonament del conjunt no esperar de la vida més del que et pot proporcionar.
La necessitat de felicitat
La felicitat no és necessària, doncs és un fet que hi ha moltes ersones que renuncien a la felicitat i són capaces de prescindir-ne aquest autosacrifici ha de tenir alguna finalitat. Hi ha qui contesta que sacrifica la seva felicitat per un objectiu superior, que no és altre que la virtut.
La virtut i la felicitat
- Virtut entesa com a sacrifici pel sacrifici , és a dir, un sacrifici que no tendeix a augmentar la suma total de felicitat.
- Obligació o sanció externa : obligacions que ens imposen des de fora (Déu, societat). És l'obligació que ens fa actuar correctament només perquè hi ha algú o alguna cosa que ens obliga a ser “bons/es”.
- Obligació o sanció interna : obligacions que ens imposem nosaltres mateixos, el que Stuart Mill anomena la consciència moral, aquella força interior que m’impulsa a actuar moralment i controlar els impulsos que promouen accions immorals.
La consciència moral
La consciència moral es fonamenta en el sentiment de simpatia i en la sociabilitat natural en tots els éssers humans, però que necessita de l’educació i l’aprenentatge per a desenvolupar- se. És doncs, un sentiment natural però après.
El sentiment de simpatia
El sentiment de simpatia és la capacitat que tenim tots i totes d'entendre que els demés són iguals a nosaltres, que pateixen i gaudeixen com nosaltres Significat etimològic: syn- (unió) pathos (passió), unides en la passió i el sentiment.
Simpatia i sanció interna
L’obligació interna que motiva l’obediència al principi utilitarista es basa en el fet que la felicitat general és un fi desitjable en si mateix, donat que és la nostra naturalesa gregària i social la que ens fa entendre que no devem només desitjar la pròpia felicitat, sinó també la de la majoria de persones.
b) La felicitat és l’únic fi desitjable
Dos tipus de coses desitjables :
- Coses que desitgem com a mitjans per a assolir altres fins (diners, fama, poder). Aquestes coses no són fins en si mateixos, sinó que les desitgem perquè ens apropen a un fi en si mateix.
- Coses que desitgem com a fins en sí mateixos. És el cas de la felicitat i també de la virtut, en tant que l’autor reconeix que s’ha de desitjar la virtut de forma desinteressada, és a dir, per si mateixa, ja que és un bé i no hi ha cap fi més enllà d’ella.
Felicitat: tot concret compost de diferents fins en si mateixos
En el moment en que un mitjà per a assolir la felicitat passa a ser desitjat per si mateix, diu Stuart Mill, passa a formar part de la felicitat mateixa. En aquest sentit, la virtut no és una part natural de la felicitat, però sí que és susceptible de ser-ho. La felicitat no és, doncs, una idea abstracta, sinó un tot concret compost de diferents fins, tots desitjables en si mateixos, i que per això són part de la felicitat.
c) Tot el desitjat es desitja perquè produeix plaer
Per últim, investigar si realment tot allò que les persones desitgen ho fan perquè produeix plaer o perquè quan no es té produeix dolor , que és un altre dels principis fonamentals de l’utilitarisme. Stuart Mill defensarà que trobar una cosa desitjable i trobar-la plaent és exactament el mateix. Es basa en la diferenciació entre voluntat i desig. La voluntat és un fenomen actiu , El desig , en canvi, és un fenomen passiu , en tant que l’individu sent afectada la seva sensibilitat per alguna cosa que li resulta atractiva i desitjable.
L’habit
La voluntat és una part de l’ésser humà susceptible a l’hàbit , i tot i que en un inici sorgeix totalment del desig, és habitual voler coses que ja no es desitgen en si mateixes o desitjar coses perquè es volen. Que una persona desitgi la virtut, és a dir, desitgi sacrificar la seva felicitat per la felicitat dels altres, és associar l’acció virtuosa al plaer , i associar l’acció viciosa al dolor. Així, el fet que la voluntat pugui, mitjançant l’hàbit, desvincular-se del desig, no significa que no provingui del desig , el que demostra, un cop més, que tot fi de la conducta és un fi desitjable en si mateix, i que l’únic fi desitjable és, en últim terme, la felicitat.
