UTILITARISME DE MILL
DEFINICIÓ DE FELICITAT
Per Mill, la felicitat no és un estat d'exaltació contínua sinó que són moments ocasionals al
llarg d'una vida amb el predomini dels plaers sobre el dolors per tant l'objectiu és minimitzar
els dolors i maximitzar els plaers
RECERCA DE LA FELICITAT
Mill examina la conducta humana i ens dius que les persones, realitzem accions bones per
què esperem que aquestes ens produeixin plaer perquè en definitiva el que cerquem es la
felicitat. La idea és: actuar bé perquè això ens fa feliços. Però en que consisteix aquest
actuar bé?
Segons Mill el bé s’identifica amb la utilitat, allò bo és allò útil perquè les accions útils ens
acosten a la felicitat que és la finalitat última de tota acció humana.
En el capítol IV de l’utilitarisme, Mill desenvolupa més aquesta qüestió:
Segons ell no hi ha cap dubte que tot el que podem buscar en últim terme, es la felicitat (per
explicar-ho millor, si creiem que en veritat perseguim altres objectius com el poder, la fama,
la riquesa… el que estem fent és intentar arribar a un mitjà per què ens condueixi a la
felicitat, L’AUTÈNTIC FI, per tant l'única finalitat és la felicitat). Però si creiem que perseguim
altres qualitats com la virtut, estarem buscant felicitat perquè la virtut froma part de la
felicitat. Per tant tot el que podem cercar no és altre cosa que la felicitat i tot el que podem
desitjar és la felicitat, per aquesta raó, la felicitat és desitjable.
Per justificar-ho, Mill ens dirà que així com la prova que un objecte és visible es el fet de que
la gent el veu, la prova que la felicitat és desitjable es troba en el fet que la gent la desitja.
Ara bé la felicitat és l'únic motor dels nostres actes?
Mill reconeix que les persones no només actuen per desig, també ho poden fer per voluntat.
No és el mateix desitjar que voler, però de fet segons ell la voluntat té el seu origen en el
desig: La voluntat s’implanta o s’enforteix desitjant alguna cosa. Però com hem dit abans, si
l’objecte suprem del desig és la felicitat, també ho serà el de la voluntat. Per tant queda
demostrat que la felicitat és el fi últim i el motor dels nostres actes.
FELICITAT COL·LECTIVA
Com que la felicitat és la finalitat de l’home particular i el criteri de l’ètica, els utilitaristes
intentaràn determinar de quina manera es pot arribar a la felicitat col·lectiva?
La felicitat col·lectiva no consisteix a únicament conseguir la felicitat de qui actua, sino la de
tots els que en puguin resultar afectats per tant, s’adopta una visió imparcial i
desinteressada entre la felicitat pròpia i la dels demés el problema és que aixó es un
esstàndard difícilment asumible.
