Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


LA COMUNICACIÓ , Apuntes de Etología

Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 03/06/2013

anna_sala-10
anna_sala-10 🇪🇸

3.5

(43)

11 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
En primer lloc hem de diferenciar comunicació, d’acció.
A partir de la definició de Bateson-Koestler.:
En un procés sociocomunicatiu hi ha d’haver efectes de la conducta d’un individu sobre un altre, els
quals suposen:
Que no hi hagi contacte o, almenys, acció física de l’agent sobre el pacient: l’efecte és “a
distància” (excepció relativa: la comunicació tàctil);
Que l’energia necessària per al canvi social concomitant sigui aportada bàsicament pel pacient
Definició de comunicación (Wilson):
La comunicación biológica es la acción por parte del organismo que altera el modelo
probabilístico de comportamiento en otro organismo de una forma adaptativa, para uno o ambos
participantes.
En el marc de la teoria de la comunicació, aquest efecte i la corresponent TRANSMISSIÓ
D’INFORMACIÓ s’ha d’entendre en el si del model general.
Proceso mediante el que el comportamiento de un individuo
altera la probabilidad del comportamiento de otro
Dos animals es comuniquen quan la conducta d’un d’ells, anomenat emissor, afecta d’alguna manera, la
conducta de l’altre, anomenat receptor i, o bé l’acció de l’emissor, o bé l’acció del receptor, o ambdues,
estan orientades socialment, és a dir, són intencionals.
El missatge té un significat per a l’emissor (en les seves representacions) i en el receptor (en la seva
percepció) i està sostingut per una acció o una resposta que equivalen a un signe o senyal.
La comunicació en perspectiva etològica és un fenomen biològic, psicològic i social.
Restricciones en la definición de comunicación:
Restricciones en la definición de comunicación:Doble dirección del canal
Intencionalidad
Independencia en el inicio de la acción
Emisión no ligada a caracteres morfológicos permanentes
6. LA COMUNICACIÓ
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga LA COMUNICACIÓ y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

En primer lloc hem de diferenciar comunicació, d’acció. A partir de la definició de Bateson-Koestler.:

En un procés sociocomunicatiu hi ha d’haver efectes de la conducta d’un individu sobre un altre, els quals suposen:

• Que no hi hagi contacte o, almenys, acció física de l’agent sobre el pacient: l’efecte és “a

distància” (excepció relativa: la comunicació tàctil);

• Que l’energia necessària per al canvi social concomitant sigui aportada bàsicament pel pacient

Definició de comunicación (Wilson):

• La comunicación biológica es la acción por parte del organismo que altera el modelo

probabilístico de comportamiento en otro organismo de una forma adaptativa, para uno o ambos participantes.

En el marc de la teoria de la comunicació, aquest efecte i la corresponent TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ s’ha d’entendre en el si del model general.

Proceso mediante el que el comportamiento de un individuo altera la probabilidad del comportamiento de otro

Dos animals es comuniquen quan la conducta d’un d’ells, anomenat emissor , afecta d’alguna manera, la conducta de l’altre, anomenat receptor i, o bé l’acció de l’emissor, o bé l’acció del receptor, o ambdues, estan orientades socialment , és a dir, són intencionals.

El missatge té un significat per a l’emissor (en les seves representacions) i en el receptor (en la seva percepció) i està sostingut per una acció o una resposta que equivalen a un signe o senyal.

La comunicació en perspectiva etològica és un fenomen biològic, psicològic i social.

Restricciones en la definición de comunicación:

• Restricciones en la definición de comunicación: Doble dirección del canal

• Intencionalidad

• Independencia en el inicio de la acción

• Emisión no ligada a caracteres morfológicos permanentes

UN ERROR:

Fins fa relativament poc s’ha negat als animals la capacitat de comunicar, o s’ha limitat considerable- ment. No obstant, la capacitat de comunicar-se està en la base de la capacitat de viure i de sobreviure, de reproduir-se i d’acoblar-se a la societat de congèneres i a l’ambient. Aquesta és es una manifestació més d’ antropocentrisme (inevitable), que sovint adopta la forma de logocentrisme.

TOTS ELS ANIMALS ES COMUNIQUEN?

Si la comunicació com fenomen bio-psico-social suposa un agent social, es evident que no tots els éssers vius seran capaços de comunicar-se:

• Els procariotas (bacteris), els protozoos unicel·lulars, són sistemes físico-químics complexs, amb

capacitat negentròpica i reproductiva. Però no perceben ni tenen representacions en medi nerviós. Intercannien informació, esencialment. Quasi son màquines en sentit cartesià.

• Els vegetals tampoc tenen SN ni conducta (entesa com capacitat de translació adaptativa).

• Els metazoos més primitius amb SN difosos exhibeixen conductes elementals, però también és

difícil atribuir-los comportament genuïnament social o comunicatiu.

• Quan hi ha SNC la gestió de lés relacions conducta-ambient (o viceversa) es perfecciona i

l’animal és un autèntic agent social , un subjecte de coneixement en el seu món.

• Un pop, una abella, un peix espinós, un llop o un macaco es comuniquen , però també ho fan

una gamba, una mosca o un cuc de terra: Responen a l’ambient i es proposen modificar-lo...

• El significat adaptatiu d’un moviment, d’una acció, d’una conducta, està lligat als seus efectes

socials en un context interactiu ( màxima pragmàtica).

• El significat d’un moviment, d’una acció, d’una conducta està lligat al seu context

d’ocurrència , entès com els esdeveniments, socials o no socials, que el precedeixen.

• Un tema discutit: per tal de poder ser considerats comunicatius, els moviments, les accions o les

conductes han de ser intencionals , en l’emissor, en el receptor, o en ambdós.

Receptor Intencional No intencional Emisor Intencional Si:genuina Si No intencional Si no

Todos los animales poseen evolucionados sistemas de comunicación. La cuestión está en saber de que hablan los animales, y cómo se representan los oyentes lo que los otros les están diciendo.

Podem dir que els missatges animals:

• Trasnmeten bits d’ informació