¡Descarga TEMA 7. COMUNICACIÓ y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
TEMA 7. COMUNICACIÓ
7.1. Conceptes bàsics
Comunicació: Acció efectuada per un animal que transmet informació i modifica el comportament d’un altre. Dos animals es comuniquen quan la conducta d’un d’ells (emissor) afecta la conducta de l’altre (receptor) i hi ha algun tipus d’orientació entre les accions de l’emissor i les del receptor. El missatge que es transmet ha de ser significatiu.
Comunicació genuïna: si la comunicació entre l’emissor i el receptor és intencional (per les dos parts).
Valor de la comunicació: En general, tant l’emissor com el receptor han d’obtenir un benefici directe o indirecte de la interacció comunicativa ja que si no fos així el primer no emetria el senyal i el segon l’ignoraria. Ex. El paó mascle indica la seva disposició a aparellar-se, senyal que es compresa per la femella, que pot actuar en conseqüència.
Engany: Hi ha senyals que beneficien l’emissor i exploten el receptor (l’enganyen, el
manipulen). Hi trobem engany i engany intencional. L’engany només funciona quan és poc
freqüent.
7.2. Senyals i missatges. El codi
7.2.1. Interacció comunicativa
La interpretació contextual s’ha d’entendre en el sí de seqüències d’accions o conductes.
L’observador humà atribueix significat als missatges animals mitjançant l’anàlisi de seqüències
interactives, atenent als fets claus que indiquen els inicis i finals de les cadenes. Anàlisi del
context (ancoratge adaptatiu i ecològic dels missatges).
7.2.2. Senyals
Qualsevol conducta que transmeti informació (pot tenir altres funcions). Tipus:
- Discrets (dicotòmics). Tot o res. No presenten variacions d’intensitat. Solen transmetre informació pragmàtica (identificació de l’espècie, disposició a actuar…)
- Graduats (contínuus). La intensitat del senyal varia en funció de la motivació de l’animal que l’emet. Transmeten informació sobre l’estat de l’emissor i sobre l’entorn.
Característiques
CONTEXTMissatge (Codi)
Canal de transmissió
Conducta Fet ambiental FeedbackReceptorEmissor futur (significat funcional) efectes, fites
Fet ambiental Temps passat (significat referencial) estímuls,
Acció comunicativa
Solen ser espècie-específics, clars (no poden ser ambigus) i econòmics. Tipus:
- Respostes expressives o autònomes
- Conductes desplaçades
- Moviments intencionals
Els més importants són els displays (activitats desplaçades i moviments intencionals ritualitzats). Alguns senyals poden ser metacomunicatius (informar sobre el propi codi).
- Respostes expressives o autònomes: Aporten informació tot i que no hi ha cap intenció per part de l’emissor de comunicar. Son automàtiques, no voluntàries (controlades pel sistema nerviós autònom). Mostren estats interns (canvis de color, piloerecció, elevació de crestes…) que són reaccions a l’entorn (reflexes).
- Conductes desplaçades: Parcial o totalment voluntàries. Aparentment son irrellevants o fora de context, però adquireixen significat a través de la ritualització. Apareixen en situacions de conflicte o frustració (aproximació-evitació). Són comunicatives perquè aporten informació al receptor present.
- Moviments intencionals: Comuniquen en sentit estricte. Són accions dirigides a un objectiu i clarament relacionades amb l’efecte que volen aconseguir (amenaça, apaivagament, festeig, defensa territorial, agrupació de les cries…). Són moviments voluntaris. Poden ser ritualitzats (displays).
- Displays: També s’anomenen exhibicions. Són senyals amb una funció exclusivament comunicativa. Són moviments exagerats, postures estereotipades que posen en evidència coloracions aposemàtiques o estructures corporals especials (crestes, apèndixs..). Presenten una estructura seqüencial. Han evolucionat a través d’un procés de ritualització (a partir de moviments d’intenció i conductes desplaçades).
Ritualització:
- Estereotipia: Estabilització en una intensitat típica, independent del nivell de motivació i amb una duració concreta.
- Conspicuidad: Simplificació dels moviments per potenciar els aspectes més cridaners perceptualment.
- Redundància. Reiteració dels moviments.
Les espècie tenen un nombre limitat de displays (peixos, 10; macacs, 40). Un nombre limitat de senyals NO implica un nombre limitat de missatges!
7.2.3. Incrementant la informació
- Context espacial i temporal
- Característiques de l’emissor
- Intensitat del senyal (discret/contínuu)
- Duració del senyal
- Combinació amb altres senyals
- Ordre en l’emissió de senyals (sintaxis)
- Senyals metacomunicatius: informen sobre el propi codi: conductes d’invitació al joc, senyalització del propi estatus...
7.3.3. Canal tàctil
Contacte de superfícies corporals
- Avantatges: transmissió ràpida i direccional. Canal privat.
- Inconvenients: No dura en el temps. Requereix proximitat física. No supera obstacles. Estructura poc precisa. Abast del senyal molt limitat.
- Animals socials. No sol informar sobre l’entorn, sinó sobre la relació: salutacions, apaivagament, confort, reconeixement, enfortiment del vincle...
7.3.4. Canal químic
Difusió de substàncies (feromones)
- Avantatges: dura en el temps, no es veu afectat per obstacles. No cal llum. És econòmic.
- Inconvenients: Informació espacial poc precisa. Lent i poc direccional. Estructura poc precisa. És fa difícil un canvi ràpid de missatge
- Relacionat amb l’olfacte. Molt estès (mamífers, insectes...). Primitiu (el primer canal de transmissió). Alarma, disposició sexual, rastres, territorialitat...
Feromones: Substàncies químiques segregades a l’exterior i que actuen com senyals, modificant el comportament dels coespecífics. Acetat d’isoamil: Senyal d’alarma en l’abella comú. Les feromones es troben en l’orina, el suor o poden ser secretades per glàndules especialitzades (els antílops en tenen en el front i les potes, els lèmurs en els colzes...). E xemples:
- Efecte Bruce: la presència d’un mascle desconegut indueix l’avortament en una femella gestant (ratolins)
- Efecte Whitten: indueix la sincronització dels cicles sexuals en femelles que viuen juntes (ratolins, humans)
- Evitació de dispersió de les cries: les rates femelles emeten una feromona que manté les cries juntes fins el deslletament (27 dies)
- Identificació del sexe, del estat reproductor, reconeixement de l’individu, marcatge del territori…
7.3.5. Canal elèctric
Variacions en el potencial del camp
- Avantatges i inconvenients: semblant al tàctil però menys direccional
- Percepció de camps elèctrics en taurons, rajades, barbs, anguiles i peixos elèctrics
7.3.6. Multicanal
Combinar senyals de diferents canals augmenta l’efectivitat de la comunicación. Durant la dansa en forma de vuit (visual) les abelles es comuniquen mitjançant les vibracions (tàctil), el zumzeig (acústic) i l’olor (químic) de l’aliment que la impregna. En mamífers i aus és molt usual combinar postures amb vocalitzacions.
7.3.7. Soroll i redundancia
Qualsevol interferència en el canal comunicatiu que afecti la transmissió del missatge. Depenent del canal utilitzat, el soroll pot ser acústic, visual, químic... Emetre el senyal de forma reiterada pot assegurar la transmissió del missatge (compensar el soroll).
7.3.8. Sistemes pragmàtics
- Identificació de l’espècie, subespècie
- Identificació del grup de pertinença (rusc, colònia, tropa, població...)
- Identificació de classe: edat, sexe, jerarquia, casta
- Identificació individual
- Identificació de l’estat intern
- Pollet de gralla: proclama que és una cria i que és una gralla.
- Pit-roig: anuncia que és un mascle adult, que és un pit-roig, i que es troba en disposició de reproduir-se
7.3.9. Sistemes semàntics
- Sistemes d’alarma o alerta de predadors
- Sistemes de localització d’aliment
- Sistemes de cura i recuperació de les cries
- Sistemes de festeig i reproducció
- Sistemes de regulació social (manteniment de la jerarquia, agonístics, cooperatius, apaivagament, grooming)
- Sistemes de reclutament
- Pollet de gralla: demana menjar
- Pit-roig: canta per rebutjar rivals territorials i atraure femelles
7.4. Comunicació intraespecífica i interespecífica
La comunicació animal -> majoritàriament codis intraespecífics, és a dir, específics d’espècie.
Però la comunicació també té una orientació interespecífica -> relacions interespecífiques.
Els codis interespecífics es formen sobre la part comú (més gran o més petita) de dos o més codis específics.
- Senyals generals: Són menys complexes. Crides d’alarma en front d’un depredador comú.
- Senyals específics (estrictament interespecífics): Asseguren l’exclusivitat del senyal i poden ser molt complexes). Tocs que fan els peixos netejadors.
- Els senyals interespecífics són imprescindibles en tots els sistemes de relació interespecífica (associacions poliespecífiques, simbiosi...)
- Codis compartits: proximitat filogenètica (homologia conductual) i convergència evolutiva (factors ecològics)
